"Agraïment i generositat". "Llibertat, veritat i justícia" (lemes de l'homilia i el comiat de l'ofici de sant Antoni)
Apoteosi de les entitats en els actes de la FM de setembre. Els Castellers d'Altafulla repetim sols la clàssica de set (tres i quatre, dos de sis i pilar de cinc), i per les baixes de dos quarts hem de desmuntar l'intent del 3 de set amb el pilar de cinc, que ens espera ben aviat! Aquesta pletòrica temporada hem fet castells de set a les quatre places altafullenques.
L'estrèpit, els sortidors de guspires, la força de les timbaleres de la tempesta de fi de festa dels Diables tanca unes festes on el regidor el dia 11 vestí dos trages diferents mercès a un servei de brigada reforçat com mai (Pérez és així...: quan controla, tot és possible; quan no...) que ha tornat als regidors la condició d'"autoritats" en lloc de "pringats"...
Els Segadors dels Grallers d'Altafulla salven la celebració de la Diada a sant Antoni; sense acte oficial, sense cobla per a les sardanes i amb la bandera espanyola també al balcó.
¿L'agrupació del PSC, tan plena de "drets a decidir", expressarà alguna queixa als seus superiors de Govern (tercer alcalde i mestressa tinent d'alcalde del PP / catalanofòbic)? Al menys que reclamin el compliment de "Fem de la senyera el símbol de la unitat del país; fem del nostre himne, un cant a la confiança, i fem de la nostra Diada un gest inequívoc de compromís cívic i democràtic" (text final del Manifest del PSC per al Diada Nacional de Catalunya de 2010).
El nostre club de futbol s'estrena a casa amb l'exprimera regional Vila-seca B amb un empat a zero, tan injust com positiu. Equip totalment nou, on Albert Jansà, Nico i el jove davanter Gilbert representen la continuïtat amb la mateixa heroica junta directiva de l'any passat presidida per Ignasi Marquès.
J.M.Bellido exposa exquisidament al Cercle Artístic de la pallissa de l'era del Senyor. Demostra el seu virtuosisme tan esponjador d'estils i tècniques en una preciosa i polifacètica exposició de retrats, bodegó, i sobretot paisatges (des de l'escola d'Olot, als homenatges a Josep Sala i Salvador Ferré) i brillants acrílics. Els quadres de gran format ja li confereixen la condició d'autor de l'escola paisagística d'Altafulla (Josep Buyreu, Salvador Ferré Andreu, Josep Sala, Fermí Carré, Marta Balañà, J.M.Bellido).
Fermí Carré llega oficialment les dues aquarel·les de tema altafullenc a l'Ajuntament d'Altafulla. Els regidors de Govern del PSC, la d'AUPA i el nostre regidor - que en glossà l'acte - representem l'agraïment municipal. El tercer alcalde arriba molt tard i la tinent d'alcalde del PP se n'abstingué... La convivència s'acabà al lliurament d'obsequis de l'Altafulla Balla (habitualment amb barreja de regidors); la nova regidora de Cultura rebutjà la presència del nostre regidor, qui sempre procurà que fos el Ple i no el Govern el qui representés el poble en una manifestació folklòrica plena d'altafullencs del futur (nans, i l'esplet de categories dels bastoners tan agrupadors endins i oberts enfora)
Els fruits dels tallers de l'Ateneu embelleixen tota la planta del Centre d'Entitats. Lacats, el primer quadre d'oliveres de Mariona Gelabert, preciosistes ganxets, elegants vestits i una autèntica mostra de patchwork, tan artístics com funcionals.
Cadascun dels infants participants a la pineda del Senyor reben una medalla i el material de participació del Cercle Artístic. Els germans Ribé (Joel i Gerard), Alba Pérez Mtez. i Irene Cabello Mestres guanyadors de cada nivell d'edat.
Manifest del PSC per a la Diada: " La Catalunya de l'Estatut. L'ambició nacional del catalanisme social": " 3. Creiem en el catalanisme social com una actitud quotidiana que ens permet viure la ciutadania democràtica, la identitat nacional i la cohesió social amb plenitud i de manera integradora. La nació és la casa, el barri, la ciutat, el país. No hi nació sense societat. Volem un catalanisme que faci possible la justícia social. Aquesta és també la nostra ambició nacional"
Ramon Aymerich, cap d'economia de La Vanguardia: " Que avui Catalunya es plantegi el seu encaix a Espanya obeeix en part a la política. Però reflecteix sobretot corrents de fons, en bona part determinades per l'economia: la pèrdua del lideratge econòmic català a Espanya; l'obertura a l'exterior de l'empresa catalana; la pèrdua de sobirania del Govern d'espnaya en materia econòmica; la configuració d'un model d'infraestructures centralitzat que no deixa intersticis a l'autonomia gestora... Heus ací molt del per què de la deriva sobiranista entre les classes mitjanes".
Ramon Jáuregui a "Qué le pasa a Europa": "Decía no hace mucho tiempo Jacques Delors, el añorado europeísta francés, que Europa, depués de los bomberos (ante la crisis financiera), esperaba ahora los arquitectos. Yo creo que los arquitectos* ya nos han dibujado los planos de la Casa Europea y lo que verdaderament necesitamos, lo que verdaderamente se hecha en falta, son capataces, jefes de obra, líderes que nos pongan a trabajar en ese edificio imprescindible que tenemos que construir sí o sí, para que nuestros hijos no vivan desguarnecidos o para que no se vayan a otra casa a buscar su futuro y su vida".
(*) Projecte Europa 2030, de 12 experts coordinats per Felipe González, presentat al Consell Europeu el passat juny; amb un "omninoso y suicida", "espeso y sonoro silencio" com a resposta.
R.Jáuregui en valora "la contundencia de su diagnóstico, la rotundidad de las cifras y de los parámetros que configuran nuestras tendencias": envelliment demogràfic, immigració massiva tan necessària com que no sabem ni ordenar ni integrar; dependència energètica; minvant competència que qüestiona la plena ocupació i l'Estat del Benestar; desplaçament cap a Àsia de la producció, de l'estalvi; amenaces del terrorisme i del crim organitzat. Panorama gens tranquil·litzador que reclama reaccionar junts i des d'ara per a no acabar en "una especie de península colateral del nuevo centro de gravedad económico del mundo que se desplaza a velocidad vertiginosa hacia Asia".
El diagnòstic de situació de Jáuegui és prou explícit: "No es ceguera lo que sufrimos sino incapacidad. Francia y Alemania no se entienden para el liderazgo europeo que les correponde y necesitamos.
Durante el verano, la Comisión y el Consejo han desaparecido literalmente, ausentes Barroso, VanRampuy y Ashton de toda presencia pública.
El Eurobarómetro no muestra que el espíritu europeo, la fe en Europa y la necesidad de su construcción, languidece peligrosament en los principales países que la fundaron".
Tesi de reculada de la vertebració d'espais / organitzacions comunitaris, públics i polítics que prou es demostren a cada nivell; probablement, quan al nostre regidor se li retreuen "falta de formes", totes les taques sense adonar-se'n de l'amplada el seu pit, es demostra la debilitat de l'"esperit", "fe" i "necessitat" en / de projectes col·lectius ( Cadastre / IBI, camp de gespa, places i carrers fluïds, activitats festives, artístiques i culturals, lideratges). En paraules del massa agre i derrotista Gregorio Moran: "el desdoro de todo lo público, cuando el instinto de propiedad invadió toda la sociedad".
Apoteosi de les entitats en els actes de la FM de setembre. Els Castellers d'Altafulla repetim sols la clàssica de set (tres i quatre, dos de sis i pilar de cinc), i per les baixes de dos quarts hem de desmuntar l'intent del 3 de set amb el pilar de cinc, que ens espera ben aviat! Aquesta pletòrica temporada hem fet castells de set a les quatre places altafullenques.
L'estrèpit, els sortidors de guspires, la força de les timbaleres de la tempesta de fi de festa dels Diables tanca unes festes on el regidor el dia 11 vestí dos trages diferents mercès a un servei de brigada reforçat com mai (Pérez és així...: quan controla, tot és possible; quan no...) que ha tornat als regidors la condició d'"autoritats" en lloc de "pringats"...
Els Segadors dels Grallers d'Altafulla salven la celebració de la Diada a sant Antoni; sense acte oficial, sense cobla per a les sardanes i amb la bandera espanyola també al balcó.
¿L'agrupació del PSC, tan plena de "drets a decidir", expressarà alguna queixa als seus superiors de Govern (tercer alcalde i mestressa tinent d'alcalde del PP / catalanofòbic)? Al menys que reclamin el compliment de "Fem de la senyera el símbol de la unitat del país; fem del nostre himne, un cant a la confiança, i fem de la nostra Diada un gest inequívoc de compromís cívic i democràtic" (text final del Manifest del PSC per al Diada Nacional de Catalunya de 2010).
El nostre club de futbol s'estrena a casa amb l'exprimera regional Vila-seca B amb un empat a zero, tan injust com positiu. Equip totalment nou, on Albert Jansà, Nico i el jove davanter Gilbert representen la continuïtat amb la mateixa heroica junta directiva de l'any passat presidida per Ignasi Marquès.
J.M.Bellido exposa exquisidament al Cercle Artístic de la pallissa de l'era del Senyor. Demostra el seu virtuosisme tan esponjador d'estils i tècniques en una preciosa i polifacètica exposició de retrats, bodegó, i sobretot paisatges (des de l'escola d'Olot, als homenatges a Josep Sala i Salvador Ferré) i brillants acrílics. Els quadres de gran format ja li confereixen la condició d'autor de l'escola paisagística d'Altafulla (Josep Buyreu, Salvador Ferré Andreu, Josep Sala, Fermí Carré, Marta Balañà, J.M.Bellido).
Fermí Carré llega oficialment les dues aquarel·les de tema altafullenc a l'Ajuntament d'Altafulla. Els regidors de Govern del PSC, la d'AUPA i el nostre regidor - que en glossà l'acte - representem l'agraïment municipal. El tercer alcalde arriba molt tard i la tinent d'alcalde del PP se n'abstingué... La convivència s'acabà al lliurament d'obsequis de l'Altafulla Balla (habitualment amb barreja de regidors); la nova regidora de Cultura rebutjà la presència del nostre regidor, qui sempre procurà que fos el Ple i no el Govern el qui representés el poble en una manifestació folklòrica plena d'altafullencs del futur (nans, i l'esplet de categories dels bastoners tan agrupadors endins i oberts enfora)
Els fruits dels tallers de l'Ateneu embelleixen tota la planta del Centre d'Entitats. Lacats, el primer quadre d'oliveres de Mariona Gelabert, preciosistes ganxets, elegants vestits i una autèntica mostra de patchwork, tan artístics com funcionals.
Cadascun dels infants participants a la pineda del Senyor reben una medalla i el material de participació del Cercle Artístic. Els germans Ribé (Joel i Gerard), Alba Pérez Mtez. i Irene Cabello Mestres guanyadors de cada nivell d'edat.
Manifest del PSC per a la Diada: " La Catalunya de l'Estatut. L'ambició nacional del catalanisme social": " 3. Creiem en el catalanisme social com una actitud quotidiana que ens permet viure la ciutadania democràtica, la identitat nacional i la cohesió social amb plenitud i de manera integradora. La nació és la casa, el barri, la ciutat, el país. No hi nació sense societat. Volem un catalanisme que faci possible la justícia social. Aquesta és també la nostra ambició nacional"
Ramon Aymerich, cap d'economia de La Vanguardia: " Que avui Catalunya es plantegi el seu encaix a Espanya obeeix en part a la política. Però reflecteix sobretot corrents de fons, en bona part determinades per l'economia: la pèrdua del lideratge econòmic català a Espanya; l'obertura a l'exterior de l'empresa catalana; la pèrdua de sobirania del Govern d'espnaya en materia econòmica; la configuració d'un model d'infraestructures centralitzat que no deixa intersticis a l'autonomia gestora... Heus ací molt del per què de la deriva sobiranista entre les classes mitjanes".
Ramon Jáuregui a "Qué le pasa a Europa": "Decía no hace mucho tiempo Jacques Delors, el añorado europeísta francés, que Europa, depués de los bomberos (ante la crisis financiera), esperaba ahora los arquitectos. Yo creo que los arquitectos* ya nos han dibujado los planos de la Casa Europea y lo que verdaderament necesitamos, lo que verdaderamente se hecha en falta, son capataces, jefes de obra, líderes que nos pongan a trabajar en ese edificio imprescindible que tenemos que construir sí o sí, para que nuestros hijos no vivan desguarnecidos o para que no se vayan a otra casa a buscar su futuro y su vida".
(*) Projecte Europa 2030, de 12 experts coordinats per Felipe González, presentat al Consell Europeu el passat juny; amb un "omninoso y suicida", "espeso y sonoro silencio" com a resposta.
R.Jáuregui en valora "la contundencia de su diagnóstico, la rotundidad de las cifras y de los parámetros que configuran nuestras tendencias": envelliment demogràfic, immigració massiva tan necessària com que no sabem ni ordenar ni integrar; dependència energètica; minvant competència que qüestiona la plena ocupació i l'Estat del Benestar; desplaçament cap a Àsia de la producció, de l'estalvi; amenaces del terrorisme i del crim organitzat. Panorama gens tranquil·litzador que reclama reaccionar junts i des d'ara per a no acabar en "una especie de península colateral del nuevo centro de gravedad económico del mundo que se desplaza a velocidad vertiginosa hacia Asia".
El diagnòstic de situació de Jáuegui és prou explícit: "No es ceguera lo que sufrimos sino incapacidad. Francia y Alemania no se entienden para el liderazgo europeo que les correponde y necesitamos.
Durante el verano, la Comisión y el Consejo han desaparecido literalmente, ausentes Barroso, VanRampuy y Ashton de toda presencia pública.
El Eurobarómetro no muestra que el espíritu europeo, la fe en Europa y la necesidad de su construcción, languidece peligrosament en los principales países que la fundaron".
Tesi de reculada de la vertebració d'espais / organitzacions comunitaris, públics i polítics que prou es demostren a cada nivell; probablement, quan al nostre regidor se li retreuen "falta de formes", totes les taques sense adonar-se'n de l'amplada el seu pit, es demostra la debilitat de l'"esperit", "fe" i "necessitat" en / de projectes col·lectius ( Cadastre / IBI, camp de gespa, places i carrers fluïds, activitats festives, artístiques i culturals, lideratges). En paraules del massa agre i derrotista Gregorio Moran: "el desdoro de todo lo público, cuando el instinto de propiedad invadió toda la sociedad".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.