Altafulla amb tota la il·lusió

27/8/10

Joana Badia probablement recitarà a la Nit de Piano i Poemes amb una peça de Jose Saramago "un poema eixut" i un poema après a la seva infància "Himne a les terres de parla catalanes" d'Àngel Guimerà


Massa per al cos del nostre regidor: Eva Mtez-Giol, Fuensanta Castro i Marisa Méndez-Vigo aplegades en la denúncia de l'actual Cadastre i en la proposta d'un conveni de revisió total.
Seient de costat, a la segona reunió de la Comissió del Consell Sectorial adhoc. El tercer alcalde nega que els nostre regidor els acompanyi en l'enéssima visita a la gerent Nieves Montero, una de les dues signants de la Ponència oficial del Nou Cadastre, sempre considerada com a tècnica qualificada i procedent del món municipal pel regidor que mai a participar en la desligitimació sistemàtica de l'actual Cadastre.


Johan Cruyff: "En el fútbol y en la vida es más importante crear que destrozar. Hace diez años nadie hubiera esperado que toda España festejara un éxito como el conseguido con un equipo formado por un 70% de jugadores catalanes. Yo, cuando me refiero a catalanes, lo hago entre paréntesis, en el sentido de que varios juegan en Catalunya, en el Barça, y nacieron fuera. Mira Iniesta. La clave está en mezclar. Ya funcionó con el dream team, ahora con Guardiola y ha salido bien con la selección".
Segueix vindicat el futbol als carrers entre edats deferents: "Si tu eres pequeño y juegas en la calle contra uno grande tienes que tener una técnica orientativa superior a la mayoría, porque en caso contrario chocas, y si chocas caes al suelo porque el otro es más fuerte. Aprendes a desarrollar tu calidad, a controlar, a esquivar, a pasar bien". Tot jugador de classe altafullenc s'ha forjat a la plaça del Pou. Ara prohibida per al futbol de la mainada petita i mitjana des de l'alcaldia accidental de fa un any de l'actual tercer alcalde.

Quique S.Flores, entrenador cosí germà del cantant Antonio Flores: "También comprobé que hay muy pocas personas de fe. Hubo manifestación de fe cuando se produjerons los milagros. Sólo cree en lo que ve. En los resultados. No en el trabajo que está detrás de hacer posible lo imposible".

J.Mª Ruiz Soroa: "L'única comparació vàlida entre entra països és l'index d'esforç fiscal de la població, que considera la distinta capacitat per a pagar impostos en funció de la renda disponible". "Per a la relació entre impostos i serveis públics cal saber-ne l'eficiència de la despesa, el cost comparatiu d'un mateix servei".

J.Ernesto Ayala-Dip: " París sufrió un triste verano del 42 i no creo que lo pueda recordar con nostalgia. Se sabe que algunas ciudades del mundo arrastran un infierno colectivo en su memoria. En el Buenos Aires de los años setenta ese infierno existió, pero muchos de sus habitantes no se enteraron o no quisieron enterarse. Madrid y otras ciudades españolas también lo sufrieron durante la inmediata posguerra. París sin lugar a dudas es dueño de un infierno apenas conocido. Probablemente un infierno secreto para muchos parisienses de nuestros días: la matinada del 16 de juliol de 1942, la policia de la capital francesa féu redades contra els jueus. 12.844 jueus foren arrestats (4.051 nens, 5.802 dones, i 3.031 varons, ciuadans francesos que alguns d'ells havien estat condecorats a la I Guerra Mundial). Foren internats al Velòdrom d'Hivern en condicions humiliants (5000 presoners es van suïcidar). Van acabar a Auschwitz.
"¿Importó a alguien aquellas redadas antisemitas? No importó a casi nadie, salvo, todo hay que decirlo, a algunos parisienses de bien que se jugaron la vida protegiendo a sus conciudadanos. Pero en general, todo el mundo siguió en lo suyo. Se denunció a cambio de prebendas.
"El verano del 42 las terrazas de los cafés de París estaban llenas de gente satisfecha cons su vida. Los enamorados no judíos, podían, bajo los cielos encendidos de París, hacerse promesas de amor eterno. Los artistas, proseguían su sublime obra".
.
Oi que Altafulla estem visquent un lamentable estiu polític de 2010? I com a París, salvant-ne l'abismal gravetat dels fets... "la vida sigue igual"... menys per als altafullencs de bé que sabem diferenciar la dignitat de la vanitat..., el que no deu haver après als màsters i incessants viatges "a lo largo y ancho de este mundo" que ens exhibeix Janito, ni a les belles lletres de les rocieras tampoc ser n'h a adonat el regidor del PSC Manel...
Per cert, el tercer alcalde mentre ens feia el dur estaviador / castrador negant-nos el programat espectacle musical a la plaça Martí Royo presumia cofoi - amb la página del Periódico oberta - que un seu nebot, amb el seu suport econòmic, havia tornat a guanyar el concurs de carrers engalanats de Gràcia... Com més baixi la via pública a Altafulla més poderosos privats es sentiran a Altafulla la connexió lleidetana (Pérez & Conxita) amb el suport dels "col·laboracionistes" elegits amb vots d'esquerres i l'absent...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.