Hem demanat al nou Govern que si tant vol estalviar d'entrada comenci per renunciar a llurs retribucions abans que deixar-nos sense cobla de sardanes i sense espectacle musical a la plaça de Martí Royo. Recordem que fa vuit dies els vam fer saber que l'estalvi en sou de Govern i en assistències a Plens i comissions del nostre regidor sumin una modificació de crèdit per assumir les despeses totals de la XII Nit de Piano i Poemes...
XII Nit de Piano i Poemes, plaça de l'església, 10 nit vespre diumenge 29 d'agost:
Pianista: Hèctor Sàez-Ortuño, sempre un dels eixos del programa, i des de la primera edició el 15 d'agost de 1999; amb les ja clàssiques composicions pròpies: Nit estelada d'estiu; Ones de la Mediterrània; Pluja de demà; Si tu vinguessis. I a la segona part: Comptine d'un autre été de Yann Tiersen; la Dansa nº V, d'Enric Granados i de Ludwig van Beethoven, el 1r moviment de la Sonata opus 2, nº 1.
Eva Anaya, soprano acompanyada per Xavier Dolç al piano: 3 àries antigues italianes i 2 lied a la primera part: Quella flamma che m'accende de B.Marcello; Nel cor piú non ni sento, de La Molinara de G.Paisiello i Se Florido é fedele de A.Scarlatti + Halt i Die Forelle de Fr. Shubert. A la segona part i final de concert 3 àries italianes contemporànies: de G.Puccini, Signora escolta (de Turandot) i Si, mi chiamano Mimi (de la Boheme) i de La Traviata de G.Verdi E Strano, E Strano.
Dels poetes i rapsodes més pròxims, els habituals Jordi Ribé; l'organitzador; i potser Joana Badia i J.M.Bellido.
En la bugada hem anat perdent llençols preciosos: les diccions de Brendan Price, la veu i els textos propis de Jaume Calatayud; els poemes de Joan Carnicer i Òscar Francino. Enguany tampoc podrem comptar amb la pianista Helena P. Arzola i la filla del compositor Serge Müller. Potser passarem de la nit-marató a la vetllada-fast...
XII Nit de Piano i Poemes, plaça de l'església, 10 nit vespre diumenge 29 d'agost:
Pianista: Hèctor Sàez-Ortuño, sempre un dels eixos del programa, i des de la primera edició el 15 d'agost de 1999; amb les ja clàssiques composicions pròpies: Nit estelada d'estiu; Ones de la Mediterrània; Pluja de demà; Si tu vinguessis. I a la segona part: Comptine d'un autre été de Yann Tiersen; la Dansa nº V, d'Enric Granados i de Ludwig van Beethoven, el 1r moviment de la Sonata opus 2, nº 1.
Eva Anaya, soprano acompanyada per Xavier Dolç al piano: 3 àries antigues italianes i 2 lied a la primera part: Quella flamma che m'accende de B.Marcello; Nel cor piú non ni sento, de La Molinara de G.Paisiello i Se Florido é fedele de A.Scarlatti + Halt i Die Forelle de Fr. Shubert. A la segona part i final de concert 3 àries italianes contemporànies: de G.Puccini, Signora escolta (de Turandot) i Si, mi chiamano Mimi (de la Boheme) i de La Traviata de G.Verdi E Strano, E Strano.
Dels poetes i rapsodes més pròxims, els habituals Jordi Ribé; l'organitzador; i potser Joana Badia i J.M.Bellido.
En la bugada hem anat perdent llençols preciosos: les diccions de Brendan Price, la veu i els textos propis de Jaume Calatayud; els poemes de Joan Carnicer i Òscar Francino. Enguany tampoc podrem comptar amb la pianista Helena P. Arzola i la filla del compositor Serge Müller. Potser passarem de la nit-marató a la vetllada-fast...
S'estrenaran a la Nit de Piano i Poemes El QUARTET DE FLAUTES DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA D’ALTAFULLA (Josep Ma. Ferré, Aina Fort, Sònia Virgili i Montserrat Vidal)
amb el PROGRAMA:
Ouverture, C. H. Joubert
Chanson Triste, P. I. Tschaikowsy – C. Johnson
Air and Variation, C. M. Von Weber
Scarf Dance, C. Chaminade
Carmen. Habanera tirée de l’acte 1, G. Bizet
Un beso y una flor, N. Bravo – A. Carbonell
When the saints go marching in, tradicional
Els Concerts i Festival de Veus d'aquest 2010 només reclamaran una aportació municipal de 6.700e.
La mitjana dels quatre anys d'aquesta legislatura 2007-2010 és de 7.100 e. de transferència municipal; sobre unes despeses de 45.000 de promig (enguany: 37.736 e.). Pel que fa a catxés per als intèrprets hem passat dels 43.800 e / 39.916 de 2007/ 08 als 26.442 e / 29.500 de 2009 / enguany. En relació al 2007 hem reduït tant les despeses - com els ingressos...- en 20 / 22 mil euros. Llavors la Generalitat ens subvencionà 27 mil e. i aquest 2010 amb 11 mil; l'any passat en 4 mil e. pagant-ne directament una actuació del Festival de Veus... la qual cosa elevà excepcionalment l'aportació municipal a 11.300 e.
Les estadístiques d'entrades presenten una devallada continuada, però menys pronunciada que les assistències a fila 0 (enguany Francino i Alasà tampoc han vingut; ni Spuch. Eva Mtez. Giol i Francesc Farré el concert previ a la votació del 7; Marisa i parella com sempre habituals; excepcionalment van presidir el concert el nou tàndem governant Pérez & Conxita (la connexió lleidatana) el diumenge 15 d'agost... Només el regidor de Turisme torrenc Pere Font del convidats institucionals i la família Nadal-Almirall, entre els mecenes (els principals, sempre amb 2.500 e.) han gaudit d'un dels concerts.
Vet ací l'evolució d'entrades venudes: 920 - 890 (etapa David van Asch, amb despeses de 58 i 52 mil e.); 729 ( + 106 de famílies de l'Escola de Música) - 520 ( + 76 gratuïtes per a l'EMM). Certament la massa crítica de suport a la música clàssica a la pl. de l'església va a la baixa...; no tant com entre els regidors del Ple emperò...
Els mecenes i col·laboradors enguany han aportat 7.800 e., mentre que d'entrades 6.206 e. ingressats als comptes municipals. Per primer cop ens hem acollit a la subvenció - a meitat de catxé - de la Diputació d'un concert: el primer del cicle, de Camara Musicae.
Tony Judt. "Si les paraules cauen en el deteriorament, ¿qui les substituirà?. Són tot el que tenim"
El clàssic ambientalista Mario Gaviria a "La España sobrada y la España renovable" (La Vanguardia / Dinero 22 d'agost) ens adverteix que ens sobra de tot una quarta part* i que aquest excés de capacitats productives és la causa principal de l'actual depressió econòmica. Malgrat que la capacitat de generació elèctrica resta sobredimensionada ( sobren nuclears, centrals de carbó, cicles combinats de gas i imprtacions de gas) l'electrictat renovable sostenible descarbonitzada presenta demanda per als pròxims tres anys.
Per ara, ens fa avinent que Espanya, amb Alemanya i Dinamarca, portem 10 anys a l'avançada; de fet som els primers del món en penetració d'energies renovables sobre la producció neta d'electricitat (22,5%) - amb 416, 85 i 42 MW. som el primers** en potència per milió d'habitants en energia eòlica, solars fotovoltàica i termoelèctrica respectivament. Les dues Castelles, Aragó, l'Andalusia interior i Extremadura esdevindran el Mar del Nort eòlic i solar del sud d'Europa.
Però som al lloc 9è el grau de connexió internacional; per la qual cosa cal ampliat la xarxa elèctrica amb Europa a través de França i Portugal, i alhora forjar una nova, gegantina malla elèctrica d'alta tensió, d'alta intel·ligència. Nafarroa, Aragó i Catalunya tenen la responsabilitat d'acollir les torres i línies d'alta tensió com un servei definitiu a la resta d'Espanya i un petit sacrifici paisatgístic. Paradògicament el Pla Estratègic d'Infraestructures Terrestres no parla ni del transport d'elctricitat i l'operació del sistema elèctric (que també l'huran d'adoptar el cotxes). Tot plegat amb el rerafons de la dependència energètica (el 5è lloc mundial!), en relació sobretot als països musulmans, amb el 80-90% de l'energia importada (amb reserves de petroli i de gas per 120 i 40 dies...)
(*) Enumeració de Mario Gaviria: A Espanya sobren cotxes i fàbriques de cotxes. Sobren cases i empreses de la construcció. Sobren electrodomèstics i capacitat productiva. Sobren centres comercials. Sobretot, sobren grans infraestructures. Un 25% dels aeroports, autovies, embassaments, plantes dessaladores infrautilitzades, regadius... Sobren equipaments urbans, parcs buits, poliesportius, centres cívics, biblioteques, esglésies, cubs de jubilats. Falten clients per a les oferta de vitages de l'Imserso.
(**) Estadístiques de la posició d'Espanya al Món: 5ª en Índex de Desenvolupament Humà (0,955); 7ª en PIB per càpita (32 mil dòlars); 8ª en cotització a la ONU (2,6%); mentre que els 47 milions d'habitants ens fan ocupar el 30è lloc demogràfic i els 505 mil km2 el 50è en extensió de territori.
Magister Gabriel Jackson: " La commoció de l'11-S, el gran augment de la tecnologia impersonal i els desastres econòmics i morals del capitalisme descontrolat han destruït l'optimisme normal del poble d'EEUU. Avui, els nord-americans siguin de la tendència política que sia, estan espantats i furiosos. El Govern d'Obama ha rescatat els grans bancs de llurs pròpies bogeries ( com féu Roosevelt el 1933). Ha legislat les línies generals d'un sistema de salut millor que l'actual, però no ha sabut aturar l'atur massiu. La profunditat de la crisi rau, sobre tot, en les polítiques del president G.W.Bush: retallar els impostos, fonamentalment als rics i emprendre una guerra desastrosa sense ni tan sols haver estudiat com la pagaria. Pràcticament tots els republicans i molts "independents" s'han oposat a cada mesura d'Obama amb l'excusa que el dèficit és massa elevat (obviant-ne la pròpia responsabilitat) i que EEUU no pot convertir-se en un "país socialista". Obama té por de fer pujar el dèficit amb programes d'obres públiques com els de la New Deal dels anys 30, que podrien restablir l'esperança per a la classe mitjana i la classe treballadora..."
amb el PROGRAMA:
Ouverture, C. H. Joubert
Chanson Triste, P. I. Tschaikowsy – C. Johnson
Air and Variation, C. M. Von Weber
Scarf Dance, C. Chaminade
Carmen. Habanera tirée de l’acte 1, G. Bizet
Un beso y una flor, N. Bravo – A. Carbonell
When the saints go marching in, tradicional
Els Concerts i Festival de Veus d'aquest 2010 només reclamaran una aportació municipal de 6.700e.
La mitjana dels quatre anys d'aquesta legislatura 2007-2010 és de 7.100 e. de transferència municipal; sobre unes despeses de 45.000 de promig (enguany: 37.736 e.). Pel que fa a catxés per als intèrprets hem passat dels 43.800 e / 39.916 de 2007/ 08 als 26.442 e / 29.500 de 2009 / enguany. En relació al 2007 hem reduït tant les despeses - com els ingressos...- en 20 / 22 mil euros. Llavors la Generalitat ens subvencionà 27 mil e. i aquest 2010 amb 11 mil; l'any passat en 4 mil e. pagant-ne directament una actuació del Festival de Veus... la qual cosa elevà excepcionalment l'aportació municipal a 11.300 e.
Les estadístiques d'entrades presenten una devallada continuada, però menys pronunciada que les assistències a fila 0 (enguany Francino i Alasà tampoc han vingut; ni Spuch. Eva Mtez. Giol i Francesc Farré el concert previ a la votació del 7; Marisa i parella com sempre habituals; excepcionalment van presidir el concert el nou tàndem governant Pérez & Conxita (la connexió lleidatana) el diumenge 15 d'agost... Només el regidor de Turisme torrenc Pere Font del convidats institucionals i la família Nadal-Almirall, entre els mecenes (els principals, sempre amb 2.500 e.) han gaudit d'un dels concerts.
Vet ací l'evolució d'entrades venudes: 920 - 890 (etapa David van Asch, amb despeses de 58 i 52 mil e.); 729 ( + 106 de famílies de l'Escola de Música) - 520 ( + 76 gratuïtes per a l'EMM). Certament la massa crítica de suport a la música clàssica a la pl. de l'església va a la baixa...; no tant com entre els regidors del Ple emperò...
Els mecenes i col·laboradors enguany han aportat 7.800 e., mentre que d'entrades 6.206 e. ingressats als comptes municipals. Per primer cop ens hem acollit a la subvenció - a meitat de catxé - de la Diputació d'un concert: el primer del cicle, de Camara Musicae.
Tony Judt. "Si les paraules cauen en el deteriorament, ¿qui les substituirà?. Són tot el que tenim"
El clàssic ambientalista Mario Gaviria a "La España sobrada y la España renovable" (La Vanguardia / Dinero 22 d'agost) ens adverteix que ens sobra de tot una quarta part* i que aquest excés de capacitats productives és la causa principal de l'actual depressió econòmica. Malgrat que la capacitat de generació elèctrica resta sobredimensionada ( sobren nuclears, centrals de carbó, cicles combinats de gas i imprtacions de gas) l'electrictat renovable sostenible descarbonitzada presenta demanda per als pròxims tres anys.
Per ara, ens fa avinent que Espanya, amb Alemanya i Dinamarca, portem 10 anys a l'avançada; de fet som els primers del món en penetració d'energies renovables sobre la producció neta d'electricitat (22,5%) - amb 416, 85 i 42 MW. som el primers** en potència per milió d'habitants en energia eòlica, solars fotovoltàica i termoelèctrica respectivament. Les dues Castelles, Aragó, l'Andalusia interior i Extremadura esdevindran el Mar del Nort eòlic i solar del sud d'Europa.
Però som al lloc 9è el grau de connexió internacional; per la qual cosa cal ampliat la xarxa elèctrica amb Europa a través de França i Portugal, i alhora forjar una nova, gegantina malla elèctrica d'alta tensió, d'alta intel·ligència. Nafarroa, Aragó i Catalunya tenen la responsabilitat d'acollir les torres i línies d'alta tensió com un servei definitiu a la resta d'Espanya i un petit sacrifici paisatgístic. Paradògicament el Pla Estratègic d'Infraestructures Terrestres no parla ni del transport d'elctricitat i l'operació del sistema elèctric (que també l'huran d'adoptar el cotxes). Tot plegat amb el rerafons de la dependència energètica (el 5è lloc mundial!), en relació sobretot als països musulmans, amb el 80-90% de l'energia importada (amb reserves de petroli i de gas per 120 i 40 dies...)
(*) Enumeració de Mario Gaviria: A Espanya sobren cotxes i fàbriques de cotxes. Sobren cases i empreses de la construcció. Sobren electrodomèstics i capacitat productiva. Sobren centres comercials. Sobretot, sobren grans infraestructures. Un 25% dels aeroports, autovies, embassaments, plantes dessaladores infrautilitzades, regadius... Sobren equipaments urbans, parcs buits, poliesportius, centres cívics, biblioteques, esglésies, cubs de jubilats. Falten clients per a les oferta de vitages de l'Imserso.
(**) Estadístiques de la posició d'Espanya al Món: 5ª en Índex de Desenvolupament Humà (0,955); 7ª en PIB per càpita (32 mil dòlars); 8ª en cotització a la ONU (2,6%); mentre que els 47 milions d'habitants ens fan ocupar el 30è lloc demogràfic i els 505 mil km2 el 50è en extensió de territori.
Magister Gabriel Jackson: " La commoció de l'11-S, el gran augment de la tecnologia impersonal i els desastres econòmics i morals del capitalisme descontrolat han destruït l'optimisme normal del poble d'EEUU. Avui, els nord-americans siguin de la tendència política que sia, estan espantats i furiosos. El Govern d'Obama ha rescatat els grans bancs de llurs pròpies bogeries ( com féu Roosevelt el 1933). Ha legislat les línies generals d'un sistema de salut millor que l'actual, però no ha sabut aturar l'atur massiu. La profunditat de la crisi rau, sobre tot, en les polítiques del president G.W.Bush: retallar els impostos, fonamentalment als rics i emprendre una guerra desastrosa sense ni tan sols haver estudiat com la pagaria. Pràcticament tots els republicans i molts "independents" s'han oposat a cada mesura d'Obama amb l'excusa que el dèficit és massa elevat (obviant-ne la pròpia responsabilitat) i que EEUU no pot convertir-se en un "país socialista". Obama té por de fer pujar el dèficit amb programes d'obres públiques com els de la New Deal dels anys 30, que podrien restablir l'esperança per a la classe mitjana i la classe treballadora..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.