PAU Altafulla

"L'Estiu fes teu" de Joventut de la Generalitat porta a l'alberg d'Altafulla quatre tongades de 60 joves de 14-15 anys, en estades de 10 dies d'aprenentatge teatral. Aquest dilluns, com a culminació del primer torn, van representar una versió molt plàstica i actualitzada de Romeu i Julieta; on a cada acte actuava un grup diferent representant l'antagonisme entre Montaguts i Capulets a Verona. El monitors directors són Noemí Busquets, Blanca Solé, Carla Arriola i Bárbara Roig.

Més valoracions de la sentència del TC al recurs del PP a l'Estatut (EC)...

 

President J.Montilla al Periòdico: "No podem dir que aquí no ha passat res. L'Estatut n'ha sortit afectat, amb un article declarat inconstitucional, d'altres de retallats i altres de subjectes a interpretació. Per això manifestem la nostra indignació per com s'ha produït aquesta sentència i el nostre rebuig al seu contingut. En les circumstàncies del TC s'havia d'esperar del seus membres amplitud de mires, una visió d'Estat que no ha tingut. Els efectes pràctics de les retallades probablement seran pocs, però l'important són els efectes polítics i emotius. L'Estatut també és un símbol. S'ha afectat gratuïtament la peça central en què se sustenta l'autogovern català, votada a més pels ciutadans. És una agressió que no afecta un article o un altre, sinó la dignitat del país. I el problema no és només de Catalunya; és de tot Espanya: la sentència no enforteix el projecte comú de tots els espanyols, debilita la unitat d'Espanya. I fa un gran favor a separatistes i separadors.

Si Espanya s'assembla avui a un Estat fedreal, tot i que imperfecte, és pel PSOE, no pel PP. Sense l'esquerra al poder Catalunya no hauria tingut mai un nou Estatut.

J.Pérez Royo: "L'Estatut queda relativament poc tocat, encara que és veritat que el principi que són els dos parlaments els que pacten i despre´s s'hi afegeix la ratificació popular, sí que es veu tocat; i això és molt greu"

X.Arbós, constitucionalista: El TC només ha mostrat autonomisme per deixar intacte allò que van voler les Corts i que va ser aprovat després pel poble català"

Joan Tapia a les seves Notes dominicals dedica un 7,5 conjunt a Jose´Montilla i Artur Mas: L'arma de construcció massiva (ACM), que tindrien junts per a la reconquesta de l'Estatut, amb una simple nota en què PSC i CiU assegurin que no votaran la investidura ce cap candidat a presidir el Govern que no es comprometi. Zapatero quedaria presoner. I Rajoy, expulsat (excepte rectificació). Però són competidor i no arribaran a tant. Montilla pujarà la tensió però no vol trencar. Part dels seus electors són PSOE. I planeja l'ombra de Chacón. Mas no vol que CiU sigui un aliat fix del PSOE. Fer de frontissa és la seva força i part dels seus votants (i dirigents) s'il•lusionen amb un nou pacte del Majestic (senseAznar). Montilla i Mas no explicitaran l'ACM per interessos divergents.

Però la simple possibilitat del 35 diputats sociovergents (el 10% del Parlament espanyol), més els quatre d'ERC i ICV, està present. I recorda que és perillós governar Espanya contra Catalunya.El 2004 es van mobilitzar contra Aznar (que no s´hi presentava) i Rajoy va perdre. De moment, Montilla i Mas que es vigilen i no s'estimen ( un dels dos pot mori en les pròximes eleccions), cavalquen junts. Ho fan bé encara que han de millorar.

Sembla que sentència no trenca la columna vertebral jurídica de l'EC que resta ferit (la gravetat depèn de les "interpretacions" definitives dels 27 articles) però pot caminar. Però també l'encerta Artur Mas. La columna vertebral política de la relació entre Espanya i Catalunya trontolla. Com diu el gran constitucionalista Javier Pérez Royo, els estatuts d'autonomia de l'art. 151 (Catalunya, Euskadi i Galícia) es basen en el pacte entre el que proposa el parlament autonòmic i el que aprova l'espanyol. I l'únic àrbitre posterior és la ciutadania - la catalana, en aquest cas - a través del referèndum.

El TC ha de dirimir els conflictes posteriors que sorgeixen en la seva aplicació, però no pot tocar-los, ni capar-los. Ara ho ha fet, i per això Alfonso Guerra s'equivoca quan diu que no entén que Montilla digui que el PP no ha matat l'EC, que se'n salva el 95% i que, al mateix temps, se senti indignat.

A Madrid hi ha gent llesta (com el mateix Guerra) que està satisfeta. Pensen que tot s'acabarà en una mani i res mes. Però van errats, perquè el TC, instat per un PP que només va votar a mitges (Fraga, sí; Aznar, no) la CE, ha trencat el pacte constitucional segons ho entenen els catalans (i Pérez Royo). La relació entre PSC-PSOE s'esquerdarà (i les esquerdes les carrega el diable). I a CiU el sobiranisme pujarà. La mani es només l'escuma d'un moviment tectònic a mitja termini. Com diu Miquel Roca, la sentència també és un problema per a Espanya".

Francisco Caamaño, ministre de Justícia, negociador del Govern del PSOE amb els partits catalans per a l'aprovació de l'Estatut a les Corts: "A la vista de la sentencia, se puede decir con rotundidad que la valoración y el juicio de constitucionalidada que hicieron el Congreso y el Senado acertó aproximadamente en un 98%. Y eso en muchos test científicos, ya no interpretativos, es el 100%. Por tanto, la sentencia que ha salido del TC, donde se declara inconstitucional un solo artículo y habrá que ver en los fundamentos por qué, y se tocan adjetivos de otros 14, me parece que respeta profundamente la práctica totalidad del estatuto de Catalunya y da razón a las Cortes. Frente al discurso del PP de que los derechos rompían la igualdad de los españoles, un estatuto que tiene más competencias; frente al discurso del PP de que era imposible dar más ámbitos de autogobierno. un estatuto que tiene una financiación; frente a la idea del PP que era una reforma encubierta, un estatuto que reconoce la bilateralidad y la acción exterior de las comunidades autónomas en el contexto de la UE"

Jordi Mercadé: " El TC ha dit fort i clar el que per a la política de Madrid sembla una obvietat: que no hi ha un pacte Catalunya-Espanya que sustenti el nostre autogovern, sinó un tràmit legislatiu, emanat de la CE. Som un llei orgànica, com tantes altres"

Gregorio Moran: "El políticament correcte constitueix una fòrmula impecable que tenen els qui dominen per fer creure que et respecten"

"Els conflictes lingüístics són per qui se'ls treballa, i a Canadà no es percep entre les noves generacions que aquesta qüestió els empantanegui. No tenen el cor migpartit entre dues llengües, senzillament els fan mal al cor altres coses i són bilingües per quotidianitat. La llengua com millor prova és estofada. Es triga a adonar-se'n perquè està lligat a l'edat, i per tant a l'experiència vital i gastronòmica".

Als 67 anys mor a Ciutat de Mallorca Fèlix Pons, president del Congrés de 1986 a 1996: " L'afany d'equitat li venia del seu propi caràcter i de la seva formació com a jurista (...) va beure des de la infància de les fonts de la doctrina i el pensament catòlics que apleguen fe i solidaritat, i traduí aquest darrer tret en la seva pentinença al Partit Socialista de les Illes Balears (...) deia que sempre estigué a l'esquerra del seu pare (demòcrata cristià que anà a Munic el 1962, expresident del C.F.Mallorca i del Banc de Crèdit Balear) i la dreta del seu partit, ja que sempre fou un socialdemòcrata, fins i tot abans que el PSOE, instal•lat durant la transició a tesis marxistes" (J.M.Brunet / La Vanguardia)

Pep Guardiola: "Els desitjo que els vagi bé: els tinc afecte als meus jugadors, però la selecció la conformen abans que tot un entrenador de molt nivell, que representa uns valors molt clars. A la selecció espanyola no estan només els jugadors del Barça, sinó d'Espanya: inclou tots". Valors futbolístics (circulació de pilota, futbol de passada i control) representats pel gran excentrecampista del Còrdona i del Madrid i exentrenador del Reial Madrid, acomiadat sense justificaciçó pel talonari de Florentino. Inclusió dins l'equip de la Federació espanyola. Sobren "banderas y el himno" i els crits "soy español, español, español!" i el cantar "Que viva España"; com em sobraven estelades, i els clams "independencià" als partits de la catalana.

Potser el que sobren, sobretot... "quintos" i "porrets".

David Villa. "Cuando acabas de marcar un gol es un momento de alegria enorme que quieres compartir. No buscas la grada sinó los abrazos, porque el gol es la culminación del trabajo colectivo" "Al final dentro del área eres tú y el gol"

Martín Girad (Gonzalo Suárez): "Yo diagnosticaría que CR 9 padece el síndrome de Blancanieves. Todos somos enanos a su alrededor y, en el espejo de la madastra, sólo se ve a sí mismo. O sea, ve Dios".

Martí Perarnau. "El temps descobreix la veritat, deia Sèneca, i a aquesta selecció li ha arribat l'hora. S'han ajuntat un grup d'esquirols astuts (Xavi,Villa, Iniesta) amb una generació sense manies ni pors (Piqué, Cesc, Busquets, Ramos, Pedro) i l'enginyer Casillas i els capatassos Puyol i Capdevila van fabricar l'argamassa que va unir els dues parts. A vegades encara divisen esquerdes en aquest edifici vermell que juga vestit de blau, però els fonaments són tan sòlids que fins i tot en el instants de l'agonia mantens la convicció que els artistes es faran sentir per sobre el soroll, les vuvuzeles i la fúria rival.

Del Bosque en tot moment ha sabut llegir les esquerdes que anaven apareixent i a cada partit ha mogut les peces decisives per tapar-les: un dia Navas, un altre Llorente, un altre Cesc, finalment Pedro, el seleccionador arriba a la penúltima estació revestit de credibilitat: creu en la idea i en els seus homes i els jugadors estan fent bona aquella màxima de Goethe que deia que talent s'educa en la calma, però el caràcter ho en la tempesta"