Proposo que són la gamma bàsica de causes motrius psicològiques que promouen presentar-se a les municipals: per entrar la Ple i al Govern.
Anem per les il•lusions. Que són el primer motiu. Per això, en fou el lema de PAU: "Altafulla una il•lusió". Amb tota la franquesa he de dir que em feia il•lusió "tornar" per reprendre la relació i el treball plegats amb algunes persones amb qui havia estat molt a gust: que considero pilars a les seves àrees - on havia pogut ser regidor de Govern; que mouen les entitats culturals; també amb el Jordi i el Miquel de Vicsan - és a dir els representants dels motors econòmics. Administració- Entitats - Empreses i, completant el quadrat, el pol del poder democràtic, votat i per tant representatiu. Ser Regidor Elegit és el màxim rang de ciutadania! En el meu cas continuo la "saga Manel Roig", que hem donat quatre regidors i tres alcaldes en sis generacions, des de 1850: dos Manels, un Ramon, dos Ciscos, un Jordi i un Fonxo. Per això ens diem Pau - el nom del primer, arribat de Tortosa el 1750 i també el del músic i mestre de música Pau Blanc Fortuny.
D'interessos, en tenim tots - i com més conscients en siguem millor!. M'interessa la vida municipal tota (des d'hisenda fins festes). Lliutaré amb totes del vides de gat vell que em van quedant per mantenir les il•lusions que més m'interessen: castells de nou a la Plaça el Pou, colla de set la nostra; música clàssica d'estiu a la plaça de l'Església; màxima informació i reflexió: "Units per Altafulla al noste Ajuntament, les portes del Palau obertes a la gent" - deia el meu himne d'UpA 1999-2003.
De fòbies en tinc unes quantes, però no són inventades sinó viscudes. La primera, el presidencialisme - el no coordinar-se o compartirt decisions. La segona, el creure que manar és ser autoritari o fer la punyeta, o estarrofar-se. La tercera, els "comunistes de xalet" que ni volen massa veïnatge, ni vida comercial, ni activitats públiques, ni econòmiques; ni pagar l'IBI d'equilibri pressupostari.
Per això sóc cada dia més socialista - i quan l'egoisme de les classes mitjanes altes impera,!encara més!
Fonxo Blanc / PAU
Anem per les il•lusions. Que són el primer motiu. Per això, en fou el lema de PAU: "Altafulla una il•lusió". Amb tota la franquesa he de dir que em feia il•lusió "tornar" per reprendre la relació i el treball plegats amb algunes persones amb qui havia estat molt a gust: que considero pilars a les seves àrees - on havia pogut ser regidor de Govern; que mouen les entitats culturals; també amb el Jordi i el Miquel de Vicsan - és a dir els representants dels motors econòmics. Administració- Entitats - Empreses i, completant el quadrat, el pol del poder democràtic, votat i per tant representatiu. Ser Regidor Elegit és el màxim rang de ciutadania! En el meu cas continuo la "saga Manel Roig", que hem donat quatre regidors i tres alcaldes en sis generacions, des de 1850: dos Manels, un Ramon, dos Ciscos, un Jordi i un Fonxo. Per això ens diem Pau - el nom del primer, arribat de Tortosa el 1750 i també el del músic i mestre de música Pau Blanc Fortuny.
D'interessos, en tenim tots - i com més conscients en siguem millor!. M'interessa la vida municipal tota (des d'hisenda fins festes). Lliutaré amb totes del vides de gat vell que em van quedant per mantenir les il•lusions que més m'interessen: castells de nou a la Plaça el Pou, colla de set la nostra; música clàssica d'estiu a la plaça de l'Església; màxima informació i reflexió: "Units per Altafulla al noste Ajuntament, les portes del Palau obertes a la gent" - deia el meu himne d'UpA 1999-2003.
De fòbies en tinc unes quantes, però no són inventades sinó viscudes. La primera, el presidencialisme - el no coordinar-se o compartirt decisions. La segona, el creure que manar és ser autoritari o fer la punyeta, o estarrofar-se. La tercera, els "comunistes de xalet" que ni volen massa veïnatge, ni vida comercial, ni activitats públiques, ni econòmiques; ni pagar l'IBI d'equilibri pressupostari.
Per això sóc cada dia més socialista - i quan l'egoisme de les classes mitjanes altes impera,!encara més!
Fonxo Blanc / PAU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.