PAU Altafulla

Xavier Batalla, el gran comentarista d'internacional de La Vanguardia exposa la construcció, el reajustament i díficil manteniment de l'Estat del benestar a Anglaterra / Europa: "Del bressol a la tomba":

"El laborista Clement Attlee construí l'Estat del benestar britànic a la postguerra. Com una força tranquil•la i íntegra. L'herència de la guerra fou extremadament dura per a ells: mig milió de cases derruïdes, un terç de les reserves en or foses i un deute extern de dimensions ciclòpies. Però Attle, amb el atecisme de Keynes sota el braç, dirigí la represa econòmica, donà un impuls a la cultura del públic i edifica un Welfare Estate. Churchill digué en un rampell que els seus conciutadans estaven protegits "des del bressol a la tomba".

G.Osborne, ministre del Tresor britànic, ha presentat aquesta setmana el pressupost més dur en una generació. I els britànics estan convençuts que la tesi de Churchill ja és història. El model ja sofrí un reajustament amb M.Tatcher, pr bé que no reexir-lo a tronar-lo més com el d'EEUU. Però - afirma X.Batalla - el model pateix ara mals semblants al que afligeixen el model europeu.

Europa, que volia canviar el món, està essent canviada per un món que no cessa de canviar. I el seu model - per a XB - no sembla sostenible. Però, ¿ en té la culpa l'Estat del benestar que ha fornit estabilitat i progrés? Bàsicament, (ell enumera) s'escauen quatre culpables:

- la globalització, que fa més més productius sistemes per als quals allò social és subversiu...

- la pèrdua d'embranzida del projecte europeu, que des de la caiguda el mur de Berlín s'ha deixat endur per la inèrcia ,sense aplicar el promès.

- el canvi demogràfic i l'envelliment que reclama immigrants.

- com a punxada definitiva, l'actual crisi, de conseqüències paradoxals: vet ací que la cobdícia portà els bancs a jugar amb foc i a cremar-s'hi; després, l'Estat féu de bomber amb diner públic,i, finalment el mercat, que segueix com si no hagués passat res, acusa ara l'Estat de malbaratador i diu que la solució és retallar les despeses socials. Caldrà veure en què queda la reforma financera a EEUU aprovada aquesta setmana, que pretén posar ordre i limitar la impunitat dels bancs, el que, segons Obama, "pot protegir totes les nacions".

Pel que a la circumstància nostra, l'Estat del benestar té molt més en contra: per exemple, els informes pagats amb diners públics que no serveixen per a res; les obres faraòniques finançades amb diner públic que estan abandonades o infrautilitzades; les comissions per obres públiques i les requalificacions que són inqualificables"

Josep Ramoneda vindica L'honor de la política: "Els escàndols de corrupció, el punt de mira apunta als polítics, oblidant quelcom fonamental: no tenim corrupte sense corruptor. En paral•lel a aquesta extensió de la sospita als polítics, es celebren els capteniments cada cop més laxos dels poders econòmics, com si el sacrifici del polític fos el ritual compensatori del principi "tot està permès" que regeix el món dels diners.

Una conseqüència d'aquest clima és cada cop menys gent amb sentit de la responsabilitat i talent vol incorporar-se a la política.

Cal defensar l'honor de la política i dels polítics responsables, que són molts, precisament per tal que no quedin impunes els polítics corruptes".

Alexander Stille: "Norman Mailer vaticinà que Kennedy guanyaria Nixon, perquè semblava disfrutar més de la vida. En aquell moment semblà superficial, però el cert és que de des d'aleshores guanyen els candidats que més agraden. La televisió ha imposat els canvis: el carisma ha desplaçat la competència"

Joan Tapia otorga un 6 a Elena Salgado perquè el dèficit públic baixa el 5,7% entre gener i maig: "La confiança a Espanya no es consolida malgrat el pla de retallades, la reforma laboral i el vistiplau de la UE, Barack Obama i l'FMI. Però en un món sacsejat per la falta de lideratge en l'euro, les desavinences entre Europa i EUA ) alerta al G-20 d'aquest cap de setmana) i la histèria dels mercats davant el deute dels estats, la vicepresidenta Elena Salgado va fent els seus deures.

El premier conservador diu que reduir el dèficit exigeix tallar despeses i apujar impostos. Ha apujat l'IVA del 17,5 al 20% ( + 2 que ací). I expeditivament l'impost sobre l'estalvi s'eleva + 10: del 18 al 28%. Mariano Rajoy i Josep Antoni Duran Lleida xiulen i miren cap a un altre costat".