Els companys del PSC, l'historiador Joaquim Coll i el gran congressista Dani Fernández resumeixen les tesis del seu imprescindible llibre "A favor de España i del catalanisme"(edhasa) a la Cuarta pàgina del País del 3 de juny:"Les dificultats del PSOE per a combatre el nacionalisme espanyol del PP són similars a les del PSC envers el Nacionalisme / sobiranisme de CiU
"Al nostre judici, el procés de reforma de l'estatut català ha catalitzat els dos corrents regressius envers el pacte constituent de 1978: el neocentralisme i el sobiranisme. Ambdós expressió d'un procés (que es retroalimenta) de polarització i centrifugació.
Si el sobiranisme pretenia queel nou Estatut fos una mena de Constitució catalana al marge de la realitat espanyola, el neocentralisme ha fet de la catalanofòbia, i de la defensa doctrinària del caràcter uninacional d'Espanya (negant sempre la intel•ligent fòrmula de "nación de naciones") el seu cavall de batalla en una desaforada campanya de descrèdit personal contra el president del Govern. En un context d'enormes tensions i dificultats, cal remarcar amb goig com ha validat la seva solidesa el vincle federal entre el socialisme català i el conjunt del socialisme espanyol, la fractura del qual, desitjada per tants, hauria esberlat tant la reforma estatuària com la globalitat del projecte de l'Espanya plural.
Malgrat tot, en la nostra opinió, el balanç del procés, a cops extenuant, és objectivament positiu. La segona generació d'Estatuts suposa un avenç substancial del model autonòmic, el qual, a més, s'ha vist acompanyat d'altres inciatives de coordinació i cooperació interinstitucionals del tot imprescindibles.
Respecte a Catalunya, l'Estatut de 2006 permet d'assolir el nivell d'autogovern més alt dins de l'actual marc constitucional, acompanyat com va d'un nou finançament autonòmic i d'unes imprescindibles inversions a infraestructures.
L'oportunitat per a l'Espanya plural segueix vigent avui en dia. Cal treballar-la en dues direccions, paral•leles:
(1) Guanyant el debat cultural i polític al dos corrents que articulen / retroalimenten la regressió. Mitjançant el catalanisme que jugui a fon sla seva dimensió hispànica, fora de tota ambigüitat (Catalunya no és una nació desprovista d'Estat com alguns insisteixen a formular). Alhora la cultura política espanyola majoritària ha d'acceptar la normalitat la seva dimensió catalana i la propia catalanitat.
(2) Desenvolupant totes les possibilitats de la segona generació d'Estatuts, amb el català al capdavant, i l'aprofundiment del model autonòmic amb el reconeixement de la diversitat lingüística i cultural d'Espanya. Com una idea acceptada i assumida per la centralitat de la cultura política espanyola"
Què ens "motiva" a assumir grans reptes?: (1) l'impuls lliure de la pròpia autonomia + (2) el mestratge al nostre ofici i vocacions + (3) el propòsit al servei comunitari. Ludens + faber + social.
Segons Dan Pink a l'article de Màrius Carol "Teoria de la motivació": Mou estimula l'autonomia del barcelonisme per demostrar que les seves provocacions no els posaran nerviosos, esperona a no baixar el nivell d'excel•lència pera deixar clar que el model culer funciona sense haver de gastar el que no té, i encoratja a ser millors perquè l'afició se senti orgullosa".
"Al nostre judici, el procés de reforma de l'estatut català ha catalitzat els dos corrents regressius envers el pacte constituent de 1978: el neocentralisme i el sobiranisme. Ambdós expressió d'un procés (que es retroalimenta) de polarització i centrifugació.
Si el sobiranisme pretenia queel nou Estatut fos una mena de Constitució catalana al marge de la realitat espanyola, el neocentralisme ha fet de la catalanofòbia, i de la defensa doctrinària del caràcter uninacional d'Espanya (negant sempre la intel•ligent fòrmula de "nación de naciones") el seu cavall de batalla en una desaforada campanya de descrèdit personal contra el president del Govern. En un context d'enormes tensions i dificultats, cal remarcar amb goig com ha validat la seva solidesa el vincle federal entre el socialisme català i el conjunt del socialisme espanyol, la fractura del qual, desitjada per tants, hauria esberlat tant la reforma estatuària com la globalitat del projecte de l'Espanya plural.
Malgrat tot, en la nostra opinió, el balanç del procés, a cops extenuant, és objectivament positiu. La segona generació d'Estatuts suposa un avenç substancial del model autonòmic, el qual, a més, s'ha vist acompanyat d'altres inciatives de coordinació i cooperació interinstitucionals del tot imprescindibles.
Respecte a Catalunya, l'Estatut de 2006 permet d'assolir el nivell d'autogovern més alt dins de l'actual marc constitucional, acompanyat com va d'un nou finançament autonòmic i d'unes imprescindibles inversions a infraestructures.
L'oportunitat per a l'Espanya plural segueix vigent avui en dia. Cal treballar-la en dues direccions, paral•leles:
(1) Guanyant el debat cultural i polític al dos corrents que articulen / retroalimenten la regressió. Mitjançant el catalanisme que jugui a fon sla seva dimensió hispànica, fora de tota ambigüitat (Catalunya no és una nació desprovista d'Estat com alguns insisteixen a formular). Alhora la cultura política espanyola majoritària ha d'acceptar la normalitat la seva dimensió catalana i la propia catalanitat.
(2) Desenvolupant totes les possibilitats de la segona generació d'Estatuts, amb el català al capdavant, i l'aprofundiment del model autonòmic amb el reconeixement de la diversitat lingüística i cultural d'Espanya. Com una idea acceptada i assumida per la centralitat de la cultura política espanyola"
Què ens "motiva" a assumir grans reptes?: (1) l'impuls lliure de la pròpia autonomia + (2) el mestratge al nostre ofici i vocacions + (3) el propòsit al servei comunitari. Ludens + faber + social.
Segons Dan Pink a l'article de Màrius Carol "Teoria de la motivació": Mou estimula l'autonomia del barcelonisme per demostrar que les seves provocacions no els posaran nerviosos, esperona a no baixar el nivell d'excel•lència pera deixar clar que el model culer funciona sense haver de gastar el que no té, i encoratja a ser millors perquè l'afició se senti orgullosa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.