La periodista d'antena 3 Rosa Villacastín regala "El poder de las caricias" del pediatre Adolfo Gómez Papí a la dona embarassada del fill de Tita Cervera.
"Botellón" columna memorable de Manuel Vicent: "La gente común y tributable, que brega cada día por salir adelante, se siente humillada por la conducta de ciertos políticos, a los que han votado para que solucionen los problemas y no para que los creen.
Supongo que algún diputado o senador, que participa en las refriegas de arrieros en las Cortes, tendrá algún hijo adolescente con la cabeza erizada de púas mojadas, que pretende ir el sábado a la fiesta del botellón, de donde regresa siempre borracho.
Ignoro qué razones puede esgrimir este político para que su hijo se quede en casa a preparar el examen de matemáticas en lugar de de beber y hacer el gamberro en medio de la calle, si él mismo se convierte en un botellón las sesiones del Congreso o del Senado.
Durante el almuerzo este vástago descubre a su querido papá en el telediario insultando como un poseso a los políticos de otra bancada y no comprende que en ese momento, sentado a su lado a la mesa le reprenda duramente porque hace un poco de ruido al sorber la sopa con fideos.
Para excusarse de su propia bajeza puede que este diputado o senador le cuente a su hijo que en el Parlamento del Reino Unido las grescas entre adversarios son todavía peores. Cualquiera que haya oído esta razón debe saber que es falsa.
Los debates en cualquier Parlamento anglosajón pueden ser duros, incluso broncos, pero las invectivas personales van siempre cargadas de inteligencia, humor e ironía".
Així ha de ser considerada la comparació del nostre regidor com a "Guliver als país dels lil·liputencs i lil·liputenques": referida a la seva situació quan polemitza apassionadament al Ple, i algun membre del Ple o del públic en demanen - a crits - a l'alcalde que l'expulsi.
Francesc Valls, a l'homilia del País-Catalunya glossa els "Pretorianos de alcantarilla":
" La vida dels vells i nous pretorians són paral·leles. Els integrants d'aquestes cohorts romanes cobraven el doble que altres soldats i gaudien de nombrosos privilegis. Els moderns pretorians també. Luís García Sáez. Luigi; Bartomeu Muñoz; Macià Alavedra, i Lluís Prenafeta han rebut bones comissions - algunes legalment - i han gaudit de privilegis. I com els seus ancestres, viuen sotmesos a temptacions. A l'escalf del poder, com els guàrdies imperials d'Heliogàbal, acaben transgredin la legalitat que els ha estès la mà. Més de 32 milions d'euros en plusvàlues han deixat de rebre els ajuntaments de santa Coloma de Gramanet, Badalona i sant Andreu de Llavaneres mercès a les habilitats dels pretorians comissionistes. Són prepotents, tenen un bon cercle de contactes i coneixen ressorts del poder, de fet viuen a les "clavegueres del poder, que és on es fa la política", recordava Alavedra en una conversa registrada per la Guardia Civil i que forma part del sumari del cas Pretoria.
A Catalunya, des de la fi del franquisme, estar a la vora del poder passa per dues grans famílies polítiques: CiU i PSC. Els primers han administrat la Catalunya ancestral i els segons la nova, articulada sobre l'àrea metropolitana de BCN. Els pretorians, que han tractat d'extendre els seus tentacles corruptes en exemplar divisió social del treball, són excrecències del poder sociovergent*. Des de CiU, per la familiaritat d'alguns dirigents amb els negocis, han vist excés de zel en la fiscalització d'activitats. El PSC ha volgut ser exemplaritzant. L'honestetat, aquest valor que l'esquerra branda com a prova de superioritat moral sobre la dreta, resta malmesa. (...)
Pot ser que la premsa es precipiti sense que s'hagi dictat sentència, però també és un dels mecanismes crítics i de control, envers el corporativisme que s'instal·la als partits i en llurs poders. (...) Ens congratulem que la corrupció pretoriana no hagi esquitxat l'emperador ni els seus pròxims. El president de la Generalitat ha superat amb nota la prova, i també el cap de l'oposició Artur Mas. Informar no debilita la democràcia, sinó que senzillament assenyala d'on coixeja.
(el nostre regidor va encunyar l'expressió més eufònica / irònica "sociatergent" al setmanari El 3 de Vuit fa més vint anys)
"Botellón" columna memorable de Manuel Vicent: "La gente común y tributable, que brega cada día por salir adelante, se siente humillada por la conducta de ciertos políticos, a los que han votado para que solucionen los problemas y no para que los creen.
Supongo que algún diputado o senador, que participa en las refriegas de arrieros en las Cortes, tendrá algún hijo adolescente con la cabeza erizada de púas mojadas, que pretende ir el sábado a la fiesta del botellón, de donde regresa siempre borracho.
Ignoro qué razones puede esgrimir este político para que su hijo se quede en casa a preparar el examen de matemáticas en lugar de de beber y hacer el gamberro en medio de la calle, si él mismo se convierte en un botellón las sesiones del Congreso o del Senado.
Durante el almuerzo este vástago descubre a su querido papá en el telediario insultando como un poseso a los políticos de otra bancada y no comprende que en ese momento, sentado a su lado a la mesa le reprenda duramente porque hace un poco de ruido al sorber la sopa con fideos.
Para excusarse de su propia bajeza puede que este diputado o senador le cuente a su hijo que en el Parlamento del Reino Unido las grescas entre adversarios son todavía peores. Cualquiera que haya oído esta razón debe saber que es falsa.
Los debates en cualquier Parlamento anglosajón pueden ser duros, incluso broncos, pero las invectivas personales van siempre cargadas de inteligencia, humor e ironía".
Així ha de ser considerada la comparació del nostre regidor com a "Guliver als país dels lil·liputencs i lil·liputenques": referida a la seva situació quan polemitza apassionadament al Ple, i algun membre del Ple o del públic en demanen - a crits - a l'alcalde que l'expulsi.
Francesc Valls, a l'homilia del País-Catalunya glossa els "Pretorianos de alcantarilla":
" La vida dels vells i nous pretorians són paral·leles. Els integrants d'aquestes cohorts romanes cobraven el doble que altres soldats i gaudien de nombrosos privilegis. Els moderns pretorians també. Luís García Sáez. Luigi; Bartomeu Muñoz; Macià Alavedra, i Lluís Prenafeta han rebut bones comissions - algunes legalment - i han gaudit de privilegis. I com els seus ancestres, viuen sotmesos a temptacions. A l'escalf del poder, com els guàrdies imperials d'Heliogàbal, acaben transgredin la legalitat que els ha estès la mà. Més de 32 milions d'euros en plusvàlues han deixat de rebre els ajuntaments de santa Coloma de Gramanet, Badalona i sant Andreu de Llavaneres mercès a les habilitats dels pretorians comissionistes. Són prepotents, tenen un bon cercle de contactes i coneixen ressorts del poder, de fet viuen a les "clavegueres del poder, que és on es fa la política", recordava Alavedra en una conversa registrada per la Guardia Civil i que forma part del sumari del cas Pretoria.
A Catalunya, des de la fi del franquisme, estar a la vora del poder passa per dues grans famílies polítiques: CiU i PSC. Els primers han administrat la Catalunya ancestral i els segons la nova, articulada sobre l'àrea metropolitana de BCN. Els pretorians, que han tractat d'extendre els seus tentacles corruptes en exemplar divisió social del treball, són excrecències del poder sociovergent*. Des de CiU, per la familiaritat d'alguns dirigents amb els negocis, han vist excés de zel en la fiscalització d'activitats. El PSC ha volgut ser exemplaritzant. L'honestetat, aquest valor que l'esquerra branda com a prova de superioritat moral sobre la dreta, resta malmesa. (...)
Pot ser que la premsa es precipiti sense que s'hagi dictat sentència, però també és un dels mecanismes crítics i de control, envers el corporativisme que s'instal·la als partits i en llurs poders. (...) Ens congratulem que la corrupció pretoriana no hagi esquitxat l'emperador ni els seus pròxims. El president de la Generalitat ha superat amb nota la prova, i també el cap de l'oposició Artur Mas. Informar no debilita la democràcia, sinó que senzillament assenyala d'on coixeja.
(el nostre regidor va encunyar l'expressió més eufònica / irònica "sociatergent" al setmanari El 3 de Vuit fa més vint anys)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.