Dissabte 29 de maig, a 2/4 de 8, a la Sala de Plens, projecció de "ÉL" de Luis Buñuel (1951) comentada pel psiquiatra convilatà Fdo Barreneche. La pel·lícula és inspirada en la novel·la de la canària/veneçola Mercedes Pino, on descriu la seva relació amb el primer marit, un gelós paranoic - tret que el propi Buñuel confessa de prou autobiogràfic...
L'exposició d'exlibris d'Antoni Gelabert (1911- 1980) a la sala Marquès de Tamarit / Cercle Artístic i el monografic nº 44 dels Exlibristes de Catalunya recuperen la vàlua artística d'un home de cultura fonamental a finals dels 60's a Altafulla: a redós de la parròquia també estrenà dues peces teatrals: La Xoxeta (1967) i Els Pastorets (1968). Al fòrum fundà un grup de xilògrafs altafullencs, que continuà Albert Boronat amb les seves nadales.
Amb gols de Romera i Nico l'Altafulla manté la categoria a 2ª regional. 70 altafullencs vam animar-los esperonats pel lideratge apassionat del nostre Pau-Puyol. Felicitacions (crítiques) a la direcció tècnica i enhorabona (completa) a la directiva presidida per Ignasi Marquès.
Dels futbolers històrics altafullencs hi eren Xus Mata i Martí Inglés; de socarrel, Pep Bordes i els nostre regidor. Els familiars de Juanjo, Eloi i el fonamental David Casas (a)Pollo. I el gruix, la colla de joves entorn del Tapa-Tapa (començant per la sireneta Marina Plana) aglevats per l'esmentada força de la natura, que donà la centrada del gran primer toc de Nico. Sempre ha fet costat als colors del futbol altafullenc, el qui juga al màxim nivell (a 1ª regional, amb el Cambrils) Àlex Cañas-Torres / Robert Redfort acompanyat de Monica Bellucci / Úrsula...
Acabem la temporada al camp del ja ascendit Calafell.
En declaracions a la 107.4 FM, el nostre regidor reclamà el camp de gespa per redreçar definitivament el C.D.Altafulla, que ja té un relleu als veterans del primer equip (Jordi Araus, Jordi Castro, els reforçadors Juanjo i Pollo, l'exclòs Jansà) amb els consolidats Pau, Jordi Quixalós, Alberich, Eloi, Cristian i els emergents Georges i els encara juvenils (Pol, etc) havent de jugar enguany a la Torre.
Les fèmines del futbol sala altafullenc campìones del grup tarragoní de primera catalana. Podran jugar a divisió d'honor la temporada vinent.
Divendres a la sala de Plens vam presentar "El poder de las caricias" del nostre pediatre / company Adolfo Gómez Papí.
Com en cadascuna del seguit de presentacions, sempre algun nadó / mare entre els assistents. La venda d'exemplars, amb la corresponent dedicatòria, correspongué a l'altafullenca Regal i Paper. Flanquejaven el Dr. Adolfo Gómez Papí, Ignacio l'esteta de Intangibles - molt implicat en el procés d'elaboració del llibre - i el nostre regidor. Entre els assistents, el regidor amic / company a Joan XXIII Juan Spuch; un ressuscitat Jano Francino, joveníssim pare; el catedràtic de l'IES de la Torre, Altemir, i una convilatana, Maritxell de la ronda autèntica revelació de la vetllada amb la claredat dels seus criteris: informàtica treballant des de casa mentre cria simultànimanet amb tota la naturalitat - sense la separació de guarderia - la seva Jana.
L'església de Baix a Mar plena per escoltar el Concert d'Intercanvi entre Nous Rebrots i el saragossà Coro Musicalia.
Sota les icones de devoció mariana segons plàstica ortodoxa, l' ecumenisme també s'escaigué entre veïns diferents agermanant-se amb el seu propi art coral.
Dirigits per Marigel Mayoral, la quarentena de cantaires a redós de la Escuela Municipal de Música i Danza de Zaragoza, de gran nivell interpretant aquestes deu peces: La campana del puerto; Donna, donna - bellíssima; Il est bel et bon de P.Passereau, de G.Lorca Zorongo; A la fuente del olivo; Ay, aigüita de mi tierra; la tan sentimental Solamente una vez d'A.Lara; Naranjitay, i la tercera francesa: el joc de veus d'animalons Festin du jeudi gras d'A.Branchieri i de J.Bovet Fanfare de printemps.
Els nostres 7+20 cantaires se les van haver, a la segona part, amb un reeixit repertori també desenal: a les ja clàssiques, l'havanera Quan jo tenia pocs anys; l'esborranadora l'Emigrant de Vives/Mn.Cinto; l'emotiva Rosa de bardissa; l'himne de vibrant música i lletra tòpica Altafulla, van completar repertori amb Al Bosc ocult, anònim francès; Per tu jo cantaria de M.Meystre; Sense vent - una tradicional escandinava; la Primavera de R.Scumann; la tradicional anglesa El cant del rossinyol i en castellà, l'anònima del XVIè Tres morillas me enamoran ( en Jaén: Axa y Fátima y Marién...)
Un duet de cançons escenificà espectacularment els mancomunats cans: L'havanera La Gavina i de M.R.Roa la melancolia resignada de l'Atardecer Yaracuyano. El director del Nous Rebrots Daniel Català, incorportant-se a la migrada secció masculina dels nostres.
El propvinent 5 de juny s'escaurà la culminació de l'intercanvi, viatjant i cantant a Saragossa.
L'exposició d'exlibris d'Antoni Gelabert (1911- 1980) a la sala Marquès de Tamarit / Cercle Artístic i el monografic nº 44 dels Exlibristes de Catalunya recuperen la vàlua artística d'un home de cultura fonamental a finals dels 60's a Altafulla: a redós de la parròquia també estrenà dues peces teatrals: La Xoxeta (1967) i Els Pastorets (1968). Al fòrum fundà un grup de xilògrafs altafullencs, que continuà Albert Boronat amb les seves nadales.
Amb gols de Romera i Nico l'Altafulla manté la categoria a 2ª regional. 70 altafullencs vam animar-los esperonats pel lideratge apassionat del nostre Pau-Puyol. Felicitacions (crítiques) a la direcció tècnica i enhorabona (completa) a la directiva presidida per Ignasi Marquès.
Dels futbolers històrics altafullencs hi eren Xus Mata i Martí Inglés; de socarrel, Pep Bordes i els nostre regidor. Els familiars de Juanjo, Eloi i el fonamental David Casas (a)Pollo. I el gruix, la colla de joves entorn del Tapa-Tapa (començant per la sireneta Marina Plana) aglevats per l'esmentada força de la natura, que donà la centrada del gran primer toc de Nico. Sempre ha fet costat als colors del futbol altafullenc, el qui juga al màxim nivell (a 1ª regional, amb el Cambrils) Àlex Cañas-Torres / Robert Redfort acompanyat de Monica Bellucci / Úrsula...
Acabem la temporada al camp del ja ascendit Calafell.
En declaracions a la 107.4 FM, el nostre regidor reclamà el camp de gespa per redreçar definitivament el C.D.Altafulla, que ja té un relleu als veterans del primer equip (Jordi Araus, Jordi Castro, els reforçadors Juanjo i Pollo, l'exclòs Jansà) amb els consolidats Pau, Jordi Quixalós, Alberich, Eloi, Cristian i els emergents Georges i els encara juvenils (Pol, etc) havent de jugar enguany a la Torre.
Les fèmines del futbol sala altafullenc campìones del grup tarragoní de primera catalana. Podran jugar a divisió d'honor la temporada vinent.
Divendres a la sala de Plens vam presentar "El poder de las caricias" del nostre pediatre / company Adolfo Gómez Papí.
Com en cadascuna del seguit de presentacions, sempre algun nadó / mare entre els assistents. La venda d'exemplars, amb la corresponent dedicatòria, correspongué a l'altafullenca Regal i Paper. Flanquejaven el Dr. Adolfo Gómez Papí, Ignacio l'esteta de Intangibles - molt implicat en el procés d'elaboració del llibre - i el nostre regidor. Entre els assistents, el regidor amic / company a Joan XXIII Juan Spuch; un ressuscitat Jano Francino, joveníssim pare; el catedràtic de l'IES de la Torre, Altemir, i una convilatana, Maritxell de la ronda autèntica revelació de la vetllada amb la claredat dels seus criteris: informàtica treballant des de casa mentre cria simultànimanet amb tota la naturalitat - sense la separació de guarderia - la seva Jana.
L'església de Baix a Mar plena per escoltar el Concert d'Intercanvi entre Nous Rebrots i el saragossà Coro Musicalia.
Sota les icones de devoció mariana segons plàstica ortodoxa, l' ecumenisme també s'escaigué entre veïns diferents agermanant-se amb el seu propi art coral.
Dirigits per Marigel Mayoral, la quarentena de cantaires a redós de la Escuela Municipal de Música i Danza de Zaragoza, de gran nivell interpretant aquestes deu peces: La campana del puerto; Donna, donna - bellíssima; Il est bel et bon de P.Passereau, de G.Lorca Zorongo; A la fuente del olivo; Ay, aigüita de mi tierra; la tan sentimental Solamente una vez d'A.Lara; Naranjitay, i la tercera francesa: el joc de veus d'animalons Festin du jeudi gras d'A.Branchieri i de J.Bovet Fanfare de printemps.
Els nostres 7+20 cantaires se les van haver, a la segona part, amb un reeixit repertori també desenal: a les ja clàssiques, l'havanera Quan jo tenia pocs anys; l'esborranadora l'Emigrant de Vives/Mn.Cinto; l'emotiva Rosa de bardissa; l'himne de vibrant música i lletra tòpica Altafulla, van completar repertori amb Al Bosc ocult, anònim francès; Per tu jo cantaria de M.Meystre; Sense vent - una tradicional escandinava; la Primavera de R.Scumann; la tradicional anglesa El cant del rossinyol i en castellà, l'anònima del XVIè Tres morillas me enamoran ( en Jaén: Axa y Fátima y Marién...)
Un duet de cançons escenificà espectacularment els mancomunats cans: L'havanera La Gavina i de M.R.Roa la melancolia resignada de l'Atardecer Yaracuyano. El director del Nous Rebrots Daniel Català, incorportant-se a la migrada secció masculina dels nostres.
El propvinent 5 de juny s'escaurà la culminació de l'intercanvi, viatjant i cantant a Saragossa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.