PAU Altafulla

Joan Tapia al seu Mirador del Periódico ens proposa "Zapatero en surt viu, però apallissat" del Ple al Congrés de dijous 27 de maig.




El pla d'austeritat, no gaire diferent de l'alguns altres països de la UE, es va provar ahir per la mínima. Gràcies a l'abstenció de CiU. ¿Què implica per al futur? Primer, que ZP en surt viu, però molt apallissat, d'una prova terrible.

Ha estat temerari per partida doble: per voler governar sense majoria en plena crisi econòmica, picant de l'esquerra o del nacionalisme centrista; i per haver valorat excessivament la fortalesa de la nostra economia. Creure que la baixa ratio del deute públic / PIB (64,9% respecte al 78,8% d'Alemanya aquesta any) era més decisiva que el dèficit públic anual (11,2% contra l amitjana del 6% de la zona euro).

Però aquest optimisme, keynesià i socialdemòcrata, ha estat sacsejat per la crisi de l'euro i la desconfiança del mercat en el deute sobirà.

I ha hagut de recórrer a les retallades. El keynesianisme en un sol país és impossible. Ara ha sabut rectificar. Si ho explica bé (sense màrqueting ximple), si posa més Rubalcabes al Govern i si sap trobar aliats es pot mantenir viu. Si no, sucumbirà amb els pressupostos del 2011. El ZP somiador (l'èxit de la Roja indica que vam superar Itàlia i França) s'ha mort. ¿Pot fer una política de rigor?

És la seva última oportunitat. I amb els sindicats ha d'aconseguir, com a mínim, un desacord pactat. Té al darrere l'FMI, l'OCDE, els governs europeus i una certa comprensió de la opinió pública. L'enquesta d'aquest diari diu que el 50,2% no aprova les mesures, però que el 58,2% les considera inevitables.

El líder del PP tampoc se'n surt bé. Quasi arrossega per terra ZP. Boi. I a costa de mantenir tesis molt contraries de les dels polítics de centredreta de la UE. i de tornar a demostrar que prioritza la destrucció de l'adversari. A més, flota en l'ambient la sensació que, al límit, CiU i el PNB (o entorn pacífic) han salvat ZP. Rajoy va a tornar pecar ahir de rondinaire de províncies.

J.A.Duran i Lleida va ser el rei del mambo. Va fer el discurs que tocava a Rajoy, va donar satisfacció al seu electorat, i atota la ciutadania, que l'últim que vol és que els coses vagin malament. Va ser intel•ligent malgrat que una mica oportunista.