Glossa laudatòria en honor del nou fill adoptiu d'Altafulla l'historiador i professor Salvador Joan Rovira i Gómez, llegida pel regidor de Cultura el matí de diumenge 25 d'abril a la Sala de Plens
Amb casa pròpia, heretada de la seva saga, a l'Altafulla del c) del Migdia (ara Marquès de Tamarit);
amb una gruix d'articles, opuscles, volums sobre la Història Moderna d'Altafulla, sintèticament culminats amb un bell llibre, actual regal de prestigi d'aquest nostre Ajuntament de tots;
"puntal i científic de referència del Centre d'Estudis", com ahir mateix el qualificà l'actual president, el fill gran de qui dóna nom a la nostra Biblioteca,
amb tots aquests antecedents, més que excel·lents, l'hauríem de considerar Altafullenc Il·lustre, com l'any passat en fou nomenat el pintor, de nom també Salvador, Ferre i Guasch.
No és possible: en ubicar-se a la capitalina Tarragona la partida de naixement i la llar familiar principal - dels dies feiners - el reconeixement la seva trajectòria, tan imprescindible i inimitable en pro de l'altafullaneïtat, s'ha de cenyir oficialment a proclamar-ne categoria de Fill Adoptiu.
Acceptant-ho, però mai no perdrà la condició sentimental, de pertinença íntima escollida d'altafullenc de Tarragona.
Salvador Rovira és historiador per vocació, per dedicació i - sobretot - per producció. El balanç ha de sumar un article inèdit, rigorós, integrat en un llarg projecte d'historiador modernista, en cadascun dels fins ara 34 Estudis Altafullencs - si en algun no hi consta, en altres duplica.
El fruit de la seva tesi de llicenciatura, mai no editada per la Diputació - quina injustícia!- anà apareixent en fascicles anuals, des del nº 2 al 10è, sumant-hi la col·laboració amb el sempre present Albert Boronat en descriure, primer, els habitatges populars i després els benestants del segle d'or altafullenc:
Salvador Rovira ens descobria el nostre s.XVIIIè, aquell que d'acord amb Eugeni d'Ors ens ha llegat el millor del passat històric en tots els àmbits de la vida humana en societat: l'Altafulla del patriciat dels comerciants setcentistes altafullencs,
aquells de qui, efectivament, hem heretat aquesta casa de la Vila de 1802,
els edificis singulars de la vila Closa, al raval de Baix i també a la Barceloneta, al carrer de l'Hostal i naturalment (mirant a Amèrica) a les Botigues de Mar amb pont de pedra i tot.
I sobretot que, principi en crisi i que reivindico, tota vila mediterrània catalana reclama emprenedors en totes les activitats, que demostrem - com ens adverteix el poeta Maragall a Excèlsior - que vigilem per no engorronir-nos... (ara, diríem "empijar-nos").
Però Salvador Rovira s'estrena com a historiador, també amb edició altafullenca, llavors del Grup de Recerques, filial de l'Arqueològica, aquell 1976, tan seminal en també tot, amb un opuscle sobre l'hereu Gatell que hi renuncià per esdevenir-ne el Caid Ismail. Un polidíssim monument obra de Joan Vives, també tan columna del Centre, demostrava ben aviar que el coneixement de la història que ens descobria Salvador Rovira transcendia del paper al paisatge urbà arquitectònic fins a assolir la categoria d'Altafulla Bé Patrimonial oficial; orgull al qual tant han aportat també el quartet Roca-Barceló-Calvet-Cisco Magriñà.
També, el segon gran centre d'interès de la historiografia positivista, pouada als arxius familiars i generals, de la tan bella prosa de Salvador Rovira és editat a Altafulla i pel Centre d'Estudis: " Vells i nous ( els nobles de Tarragona al segle XVII)" . Hi seguirien els dedicats als nobles de la resta del Baix Gaià, la nostra rodalia,
rodalia del Baix Gaià que té el principal centre editor del passat al d'Estudis d'Altafulla,
que té com a única plaça de gamma extra castellera la nostra plaça del Pou,
com a pol de l'audició de Veus i Concerts clàssics la plaça de l'Església,
i com a orgull de conservació etnogràfica la recuperació d'eres i pallisses (seus d'entitats i amb tot un museu testimoni del patriotisme altafullenc d'un tercer Salvador; el Gatell i Gavaldà)
i, tornem a recordem-ho, el model de primera línia i de passeig marítims únic a la Romanitat: Botigues de Mar, on l'edifici més alt ens pervé d'aquell fundacional XVIII.
Fundacional s.XVIIIè que existeix en la nostra consciència i somnis redreçadors / restauradors mercès a la tasca de l'historiador, professor universitari, puntal i referència del Centre d'Estudis d'Altafulla, de qui prou en sabem el nom, Salvador Joan Rovira i Gómez, a punt de ser investit Fill Adoptiu pel nostre 6è alcalde democràtic.
Altafulla 25 d'abril de 2010
En la seva resposta, el nou Fill Adoptiu recordà que la seva família, des del s.XV amb tots els avantpassats vinculats a Altafulla o al Baix Gaià, hagué de traslladar-se a Tarragona per les circumstàncies polítiques de la Postguerra. Fou el primer que no pogué néixer a Altafulla, fet que ha viscut "com una mancança, com un complex d'inferioritat"; motiu pel qual en el pregó de la FM de 2002 glossà tres casos paral·lels al seu: de pares, avis i avantpassats tots altafullencs que van nèixer fora d'Altafulla: el torrenc Mañé i Flaquer, Rovira i Virgili - de mare altafullenca - i Mn.Pere Ribot i Sunyer.
No s'estigué de confessar la seva reacció quan el 2003, amb canvi de Govern per nova legislatura, fou aturat l'expedient de nomenament de Fill Adoptiu (l'alcalde i dos regidors d'AUPA, així com l'ara alcalde llavors primer tinent d'alcalde regidor de Cultura per la coalició del PSC-AUPA, eren a l'acte i el darrer el presidia; el nostre regidor havia saltat de la llista d'AUPA i tornava a l'ostracisme). Declarà dret al costat de l'alcalde:"Em va produir un buit, una desmotivació, que em va fer renunciar a seguir coordinant l'edició els Estudis Altafullencs. Fa vuit anys que no investigo sobre Altafulla: vaig quedar buit!".
Remarcà que el nomenament honora el Centre d'Estudis i al seu llinatge, amb especial i emocionat record a la seva tia Teresa. Destaquem aquests principis autobiogràfics de la seva resposta al nomenament: "Em sento i vull ser un patrimoni d'Altafulla". "Vull que el proïsme sàpiga tanta història d'Altafulla com jo. El que escric és per als altafullencs i després per a la resta del món".
Com a text llegí els primers apunts del diari manuscrit que va confegint des de la fundació del Grup de Recerques el 1976, per bé que el seu primer acte públic a Altafulla fou al Fòrum, la tardor de 1975, quan el mateix regidor que l'havia glossat, llavors, no parà de fer-li preguntes - segons recordà el nou Fill Adoptiu.
Els Castellers d'Altafulla estrenen temporada amb els dos de sis, el pilar de cinc (el 12è consecutiu del mateix equip), el cinc i els tres de sis. Magnífics presagis després de l'actuació a la plaça Martí Royo, al costat dels Matossers de Molins de Rei, de camisa color avellana.
Èxit de participació i públic als actes de sant Jordi: la vígilia, amb el you toube-fòrum dedicat a "Raimon canta Espriu" a la sala de comissions, amb assistència de les dones de l'Ateneu i el dr. de l'emissora. Durant la diada, elles van portar les roses a les companyes de l'Esplai i van muntar el seu tendal amb punts de llibre i textos amb poemes de Maragall i Espriu.
Amb casa pròpia, heretada de la seva saga, a l'Altafulla del c) del Migdia (ara Marquès de Tamarit);
amb una gruix d'articles, opuscles, volums sobre la Història Moderna d'Altafulla, sintèticament culminats amb un bell llibre, actual regal de prestigi d'aquest nostre Ajuntament de tots;
"puntal i científic de referència del Centre d'Estudis", com ahir mateix el qualificà l'actual president, el fill gran de qui dóna nom a la nostra Biblioteca,
amb tots aquests antecedents, més que excel·lents, l'hauríem de considerar Altafullenc Il·lustre, com l'any passat en fou nomenat el pintor, de nom també Salvador, Ferre i Guasch.
No és possible: en ubicar-se a la capitalina Tarragona la partida de naixement i la llar familiar principal - dels dies feiners - el reconeixement la seva trajectòria, tan imprescindible i inimitable en pro de l'altafullaneïtat, s'ha de cenyir oficialment a proclamar-ne categoria de Fill Adoptiu.
Acceptant-ho, però mai no perdrà la condició sentimental, de pertinença íntima escollida d'altafullenc de Tarragona.
Salvador Rovira és historiador per vocació, per dedicació i - sobretot - per producció. El balanç ha de sumar un article inèdit, rigorós, integrat en un llarg projecte d'historiador modernista, en cadascun dels fins ara 34 Estudis Altafullencs - si en algun no hi consta, en altres duplica.
El fruit de la seva tesi de llicenciatura, mai no editada per la Diputació - quina injustícia!- anà apareixent en fascicles anuals, des del nº 2 al 10è, sumant-hi la col·laboració amb el sempre present Albert Boronat en descriure, primer, els habitatges populars i després els benestants del segle d'or altafullenc:
Salvador Rovira ens descobria el nostre s.XVIIIè, aquell que d'acord amb Eugeni d'Ors ens ha llegat el millor del passat històric en tots els àmbits de la vida humana en societat: l'Altafulla del patriciat dels comerciants setcentistes altafullencs,
aquells de qui, efectivament, hem heretat aquesta casa de la Vila de 1802,
els edificis singulars de la vila Closa, al raval de Baix i també a la Barceloneta, al carrer de l'Hostal i naturalment (mirant a Amèrica) a les Botigues de Mar amb pont de pedra i tot.
I sobretot que, principi en crisi i que reivindico, tota vila mediterrània catalana reclama emprenedors en totes les activitats, que demostrem - com ens adverteix el poeta Maragall a Excèlsior - que vigilem per no engorronir-nos... (ara, diríem "empijar-nos").
Però Salvador Rovira s'estrena com a historiador, també amb edició altafullenca, llavors del Grup de Recerques, filial de l'Arqueològica, aquell 1976, tan seminal en també tot, amb un opuscle sobre l'hereu Gatell que hi renuncià per esdevenir-ne el Caid Ismail. Un polidíssim monument obra de Joan Vives, també tan columna del Centre, demostrava ben aviar que el coneixement de la història que ens descobria Salvador Rovira transcendia del paper al paisatge urbà arquitectònic fins a assolir la categoria d'Altafulla Bé Patrimonial oficial; orgull al qual tant han aportat també el quartet Roca-Barceló-Calvet-Cisco Magriñà.
També, el segon gran centre d'interès de la historiografia positivista, pouada als arxius familiars i generals, de la tan bella prosa de Salvador Rovira és editat a Altafulla i pel Centre d'Estudis: " Vells i nous ( els nobles de Tarragona al segle XVII)" . Hi seguirien els dedicats als nobles de la resta del Baix Gaià, la nostra rodalia,
rodalia del Baix Gaià que té el principal centre editor del passat al d'Estudis d'Altafulla,
que té com a única plaça de gamma extra castellera la nostra plaça del Pou,
com a pol de l'audició de Veus i Concerts clàssics la plaça de l'Església,
i com a orgull de conservació etnogràfica la recuperació d'eres i pallisses (seus d'entitats i amb tot un museu testimoni del patriotisme altafullenc d'un tercer Salvador; el Gatell i Gavaldà)
i, tornem a recordem-ho, el model de primera línia i de passeig marítims únic a la Romanitat: Botigues de Mar, on l'edifici més alt ens pervé d'aquell fundacional XVIII.
Fundacional s.XVIIIè que existeix en la nostra consciència i somnis redreçadors / restauradors mercès a la tasca de l'historiador, professor universitari, puntal i referència del Centre d'Estudis d'Altafulla, de qui prou en sabem el nom, Salvador Joan Rovira i Gómez, a punt de ser investit Fill Adoptiu pel nostre 6è alcalde democràtic.
Altafulla 25 d'abril de 2010
En la seva resposta, el nou Fill Adoptiu recordà que la seva família, des del s.XV amb tots els avantpassats vinculats a Altafulla o al Baix Gaià, hagué de traslladar-se a Tarragona per les circumstàncies polítiques de la Postguerra. Fou el primer que no pogué néixer a Altafulla, fet que ha viscut "com una mancança, com un complex d'inferioritat"; motiu pel qual en el pregó de la FM de 2002 glossà tres casos paral·lels al seu: de pares, avis i avantpassats tots altafullencs que van nèixer fora d'Altafulla: el torrenc Mañé i Flaquer, Rovira i Virgili - de mare altafullenca - i Mn.Pere Ribot i Sunyer.
No s'estigué de confessar la seva reacció quan el 2003, amb canvi de Govern per nova legislatura, fou aturat l'expedient de nomenament de Fill Adoptiu (l'alcalde i dos regidors d'AUPA, així com l'ara alcalde llavors primer tinent d'alcalde regidor de Cultura per la coalició del PSC-AUPA, eren a l'acte i el darrer el presidia; el nostre regidor havia saltat de la llista d'AUPA i tornava a l'ostracisme). Declarà dret al costat de l'alcalde:"Em va produir un buit, una desmotivació, que em va fer renunciar a seguir coordinant l'edició els Estudis Altafullencs. Fa vuit anys que no investigo sobre Altafulla: vaig quedar buit!".
Remarcà que el nomenament honora el Centre d'Estudis i al seu llinatge, amb especial i emocionat record a la seva tia Teresa. Destaquem aquests principis autobiogràfics de la seva resposta al nomenament: "Em sento i vull ser un patrimoni d'Altafulla". "Vull que el proïsme sàpiga tanta història d'Altafulla com jo. El que escric és per als altafullencs i després per a la resta del món".
Com a text llegí els primers apunts del diari manuscrit que va confegint des de la fundació del Grup de Recerques el 1976, per bé que el seu primer acte públic a Altafulla fou al Fòrum, la tardor de 1975, quan el mateix regidor que l'havia glossat, llavors, no parà de fer-li preguntes - segons recordà el nou Fill Adoptiu.
Els Castellers d'Altafulla estrenen temporada amb els dos de sis, el pilar de cinc (el 12è consecutiu del mateix equip), el cinc i els tres de sis. Magnífics presagis després de l'actuació a la plaça Martí Royo, al costat dels Matossers de Molins de Rei, de camisa color avellana.
Èxit de participació i públic als actes de sant Jordi: la vígilia, amb el you toube-fòrum dedicat a "Raimon canta Espriu" a la sala de comissions, amb assistència de les dones de l'Ateneu i el dr. de l'emissora. Durant la diada, elles van portar les roses a les companyes de l'Esplai i van muntar el seu tendal amb punts de llibre i textos amb poemes de Maragall i Espriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.