Aquest 29 d'abril han cobrat tots els proveïdors de Cultura, Festes i també d'Esports a qui devíem extrajudicialment serveis de l'any passat.
Ja tenim el Reglament per a la Biblioteca
Després d'un quart de presentació i debat, per unanimitat i quan eren 2/4 de 8 del 30 d'abril d'aquest 2010, el Ple aprova el "Reglament regulador de la Biblioteca Municipal d'Altafulla i els seus serveis". Consta de 12 articles i una disposició final.
En destaquem de la normativa, l'art.3r que estableix: "Els menors de 7 anys només hi podran accedir acompanyats d'un adult que se'n responsabilitzi", el 7è de servei de consulta i préstec del fons de la Biblioteca on especifiquem: "Cada persona es pot emportar en préstec fins a 7 documents entre llibres, revistes i audiovisuals per un termini de 4 setmanes, els llibres; i una setmana, les revistes i audiovisuals. El servei de préstec permetrà emportar-se, alhora, fins a un màxim de quatre llibres en qualsevol suport, dues revistes, un vídeo, DVD i /o CD".
Pel que fa al Servei d'Internet, el reglament hi dedica l'art.8è; en l'apartat 6è se n'estableixen les limitacions i denegacions: " es podrà limitar o suprimir l'ús del correu electrònic. Es denegarà especialment la participació en xats, debats, fòrums i jocs en línia i també serà denegat l'accés a les pàgines de caire sexual o pornogràfic, xenòfob o violent o de continguts visuals que fereixin la sensibilitat d'altres usuaris. Els infants menors de 13 anys necessiten una autorització dels pares, conforme els permeten d'emprar Internet sota la seva responsabilitat.
Tots els tràmits a punt per acceptar l'ajut del PUOSC per a l'execució de l'obra "Col·lector d'aigües pluvials dels carrers Onze de setembre, Alzina, Tamarit i Ronda d'Altafulla 1ª fase". Les dirigirà l'enginyer municipal Rafael Cabré i Villalobos.
El regidor Manel Ciércoles dóna l'embranzida al PIJ: rehabilitació per 25.447 e. i Programa biennal de Dinamització Juvenil Al Jove (de la Tècnica Sandra Ballester i la monitora Sònia Segura)
Actualment la pallissa de l'era de l'Esteve està repartida en quatre espais separats; cal engrandir la sala principal suprimint el despatx: passant de 27 m2 a 43. Per deixar-ne les portes de fusta obertes en tot moment mantindrem el petit distribuidor (5,7 m2) que farà funcions de vestíbul i d'accés als serveis (4 m2). Sala i distribuidor restaran separats per una divisòria de vidre molt lleugera garantint-ne les mútues visuals entre sal i exterior.
El projecte de l'arquitecte municipal Xavier Mercadé és desglosat en dues anualitats: 10.672 e. aquest any (6.403 de municipals + 4.269 de subvenció demanada a la GenCat ) + 14.775 e. el 2011 (8.865 de l'Ajuntament + 5.910 de Joventut de la Generalitat).
Hem denunciat el conveni amb EMATsa per tal que la nostra empresa mixta d'aigües també assumeixi el "tractament i reutilització d'aigües residuals, així com la construcció i utilització de totes les instal·lacions precises a l'efecte". Des de juny de 2001, a canvi de 2 milions de ptes. (actualitzades per l'IPC) de col·laboració en la gestió, millora i infraestructures per la qualitat de les aigües els tenim delegada la gestió de la depuradora EDAR-2 del Mèdol. La volem reintegrar a l'àmbit municipal altafullenc mitjançant la nostra Empresa Mixta Aigües d'Altafulla s.a.
AA/ABG + PSC i AUPA voten la moció de suport a la investigació dels crims del franquisme. Se n'abstenen ERC (recordant les tortures d'independistes detinguts per Garzón el 1992) i Ideal (to i el suport del regidor). Hi vam votar en contra CiU, PP, PAU i Jano Francino Jr.
El nostre portanveu els recordà que primer havien de restaurar la Memòria Història d'Altafulla, rehabilitant el nom de c) de l'Hostal, canviat pel de s.Antoni Abat perquè aquell 17 de gener de 1939 van "liberar" la vila la "Cruzada amb tropes mores", les mateixes que van assassinar l'endemà Pau Ramon Ramon, sindicalista pagès veí de l'esmentat carrer.
En l'argumentació del vot llegí tres fragments de Santos Julià, publicats al País: el que recordava que ara IU (EuiA de Ferré i Alonso, a Altafulla) ha renunciat a la Reconciliació / Amnistia del PCE de Carrillo i Marcelino Camacho durant la Transició, i per això no volien incloure el Marquès de Tamarit al llistat d'altafullencs morts a la Guerra Civil. El que reproduïa el criteri de petició de l'Amnistia per l'oposició unificada el 1976, en paraules de l'exiliat del PNV Jauregui, on feia arribar-la als crims d'ambdós bàndols: G.Lorca i Muñoz Seca; Badajoz i Paracuellos; etc.I, també, el reproduït en aquest bloc blasmant l'obsesió pel passat com a renúncia a projectes col·lectius de futur.
Realment tenim un PSC oficial que en qüestions de política general s'entesta a demostrar els origens de PSUC /CCOO o independentistes de la majoria dels seus militants, regidor i Alcalde: van anar a votar la consulta de diumenge passat - i sembla que en sentit contrari...- que tenia la seu logística al mateix local del PSC de la família Muntades-Oliver. Ara, han votat la moció, sense haver dit ni mu en la reunió prèvia del Govern - que votà lògicament amb total llibertat dels seus components - que recolza els criteris del mateix Garzón que per despit en no ser noment ministre per FG procesà tan injustament Barrionuevo i Vera ( com els recordà el nostre regidor - socialista de pedra picada històric - i, per tant, sense la pròpia memòria demostrada per ERC).
El nou cap local del PP s'estrena, des del públic al Ple, demanant "sancions per la il·legalitat en espai públic" de la col·locació de banderes republicanes el 14 d'abril. El nostre regidor li replicà que la seva intervenció era "del túnel del temps" i li recomenà que el que havia de demanar era la retirada del recurs del seu partit a l'estatut votat pel poble català. També advertí al regidor Farré que potser s'havien excedit en la col·locació de tricolors, donat la falsa impressió que Altafulla és plenament republicana.
Vam anar a la Floresta a donar suport al nostre futbol. L’errada al penal n' impideix l'empat a 1. Segueixen, doncs, les derrotes. El jove entrenador desconvoca el complet centrecampista Albert Jansà, amb qui van compartir tribuna al magnífic camp de gespa del barri tarragoní. Juanjo Asencio tornà a l'equip i al camp - lalvors de terra i deixat de la mà de Déu - on vam pujar a 1ª regional el maig de 1997. Ara, resem per no Baixar a 3ª.
Anem a l'Estadi a donar suport als nostres jugadors, tots convilatans ( Eloi, Cristian, el capità Jordi Araus, Pau, Quixalós, Juanjo, Nico, George, Raül Correa) o d'adopció futbolera (Jordi Castro, Albert Jansà, el porter Òscar, etc)
La resposta de la zona euro a la crisis a Grècia...
Anton Costas a "Humillación griega, altivez alemana": "Alemanya s'està replegant altre cop sobre sí mateixa, i renacionalitzant la idea europea. En aquest replegament està està tornant a la vella idea del sociòleg alemany del segle passat Max Weber sobre l'ètica protestant i l'esperit del capitalisme, Per una banda, els europeus del nord - protestants, laboriosos, disciplinats i austers. Per l'altra, els del sud (afegint-hi ara Irlanda), catòlics, indisplinats i amb la mà foradada. És una tesi falaç, sense fonament, però influent.
Des d'Alemanya es vol ara transmetre la idea que els problemes financers dels PIIGS / porcs (acrònim de Portugal, Itàlia, Irlanda, Grècia i Espanya) són causats per les respectives indisciplines fiscals. Però no és cert. Pot valdre en tot cas per a Grècia (sense oblidar que en l'encobriment de la seva lenitat fiscal comptà com a col·laborador necessari que fou la pròpia banca alemanya). Però de cap manera per a Irlanda, Espanya o Itàlia, que han tingut superàvits, i en el cas d'Espanya, un baixíssim nivell de deute públic en relació al seu PIB.
Si no l'ha provocada el malbaratament previ del Governs, ¿ quina fou la causa de fons que provoca la situació d'urgència financera actual? La gran recesió, provocada alhora per la crisi financera. Els dèficits públics no són la causa de la crisi, sino llur conseqüència. Cal adonar-se'n i considerar-ho, sinó la medecina estarà equivocada.
En confondre causes amb conseqüències, Alemanya proposa per a Grècia una medecina que l'empobrirà durant al menys una generació. I en fer-lo empobreixen també la resta d'Europa, i a sí mateixa. És com escopir al cel. (...)
Els soldats aliats que ocuparen Alemanya al final de la II Guerra portaven en llurs motxilles - a més de cigarretes - dues propostes. Un "Pla Marshall", d'ajut, no de càstig i empobriment. També, una nova institució de control dels comptes alemanys, el Bundesbank. Les mateixes solucions cal aplicar ara per a Grècia. Ajudar-la i exigir responsabilitat. I controlar els comptes des de les institucions europees. Cal exigir a Grècia, i qualsevol altre país, honestedat sobre les xifres del seu dèficit, altrament, el deute és penalitzat. I també que per curar els dèficits públics calen creixements, no l'economia de misèria.
Wolfang Munchau (Eurointelligence / Financial Times): " Merkel no ha sortir a la televisió per explicar per què el desembutxacar-se l'ajut a Grècia pot interesar Alemanya. No està dirigint l'opinió pública sinó que l'està seguint. En aquest buit de lideratge s'ha constituït un nou i perillós consens entre advocats constitucionalistes, els macroeconomistes i el alts càrrecs de la seva coalició en el sentit que l'única sortida del desastre és que Grècia abandoni l'euro. Els grecs, és clar, s'hi neguen. Un cul de sac.
"L'esdeveniment que predomina en la política europea és el ressorgiment del nacionalisme alemany i de l'euroescepticisme. Ebcara no ha quallat en altres parts de la Unió. Si s'arriba a escaure's, em pregunto si els polítics i els economistes d'aquests indrets començaran a dubtar de la conveniència de la unió monetària amb Alemanya amb aquestes condicions".
Lluís Bassets: " Bèlgica va perdre de fa molt de temps la seva estructura clàssica de partits, organitzada sobre les dues grans ideologies que han articulat Europa des de la II Guerra Mundial. Entre els gran països, Alemanya en les seves darreres eleccions i el Regne Unit en les pròximes es mouen en camins semblants. La fragmentació de l'espai polític i l'aparició de populismes de tota mena tingueren a Bèlgica un precedent amb en el nacionalisme extremista flamenc i la comunitarització de la vida pública. Els flamencs van cada cop més a la seva bola respecte de Bèlgica de la mateixa manera que els alemanys s'hi esmercen respecte a Europa. Ningú no té una visió de conjunt. I menys assumeix responsabilitats des de l'òptica dels interessos europeus. Les velles solidaritats de fet amb què s'ha construït Europa es troben erosionades pels interessos particulars i els calendaris electorals. I tot és part d'un intens replegament nacional i nacionalista, però també d'una provincianització europea que tal vegada no acabarà ni amb Bèlgica ni amb la UE però que ens seguirà enfonsant en la irrellevància".
Xavier Vidal-Folch: "El pitjor auguri en el tracte dispensat pels europeus pels europeus (o sia, Alemanya i Holanda, flanquejades pel silenci del anyells de la resta) al cas grec és la gestió del tempo. Porten set mesos discutint des que va aparèixer l'afer. I quatre des que esclatà el problema" (...) " Si es reforcen l'ortodòxia i les sancions, han de reforçar-se també els instruments de solidaritat: ¡que ràpid s'ha oblidat la idea d'un FME! Però ¿com ha d'endurir-se el Pacte? També hauria de fer-se amb equitat. Els think tanks nortenys multiplicaran propostes per a collar els cargols als morenos / importadors / mediocres. Esllavissis doncs una idea compensatòria que lligui curt també els rossos / exportadors / pròspers: anular la reforma que suavitzà el Pacte el 2005, quan els qui l'incomplien es deien França i Alemanya".
Anton Costas a "Humillación griega, altivez alemana": "Alemanya s'està replegant altre cop sobre sí mateixa, i renacionalitzant la idea europea. En aquest replegament està està tornant a la vella idea del sociòleg alemany del segle passat Max Weber sobre l'ètica protestant i l'esperit del capitalisme, Per una banda, els europeus del nord - protestants, laboriosos, disciplinats i austers. Per l'altra, els del sud (afegint-hi ara Irlanda), catòlics, indisplinats i amb la mà foradada. És una tesi falaç, sense fonament, però influent.
Des d'Alemanya es vol ara transmetre la idea que els problemes financers dels PIIGS / porcs (acrònim de Portugal, Itàlia, Irlanda, Grècia i Espanya) són causats per les respectives indisciplines fiscals. Però no és cert. Pot valdre en tot cas per a Grècia (sense oblidar que en l'encobriment de la seva lenitat fiscal comptà com a col·laborador necessari que fou la pròpia banca alemanya). Però de cap manera per a Irlanda, Espanya o Itàlia, que han tingut superàvits, i en el cas d'Espanya, un baixíssim nivell de deute públic en relació al seu PIB.
Si no l'ha provocada el malbaratament previ del Governs, ¿ quina fou la causa de fons que provoca la situació d'urgència financera actual? La gran recesió, provocada alhora per la crisi financera. Els dèficits públics no són la causa de la crisi, sino llur conseqüència. Cal adonar-se'n i considerar-ho, sinó la medecina estarà equivocada.
En confondre causes amb conseqüències, Alemanya proposa per a Grècia una medecina que l'empobrirà durant al menys una generació. I en fer-lo empobreixen també la resta d'Europa, i a sí mateixa. És com escopir al cel. (...)
Els soldats aliats que ocuparen Alemanya al final de la II Guerra portaven en llurs motxilles - a més de cigarretes - dues propostes. Un "Pla Marshall", d'ajut, no de càstig i empobriment. També, una nova institució de control dels comptes alemanys, el Bundesbank. Les mateixes solucions cal aplicar ara per a Grècia. Ajudar-la i exigir responsabilitat. I controlar els comptes des de les institucions europees. Cal exigir a Grècia, i qualsevol altre país, honestedat sobre les xifres del seu dèficit, altrament, el deute és penalitzat. I també que per curar els dèficits públics calen creixements, no l'economia de misèria.
Goldman Sachs enemiga del capitalisme
Manuel Castells: "La crisi financera mundial de 2008 desencadenant de l'econòmica que ha evita a l'atur el 20% dels treballadors espanyols fou en part deliberadament agreujada per algunes grans empreses financeres, i en particular per Goldman Sachs, l'empresa financera líder a Wall Street, per a obtenir guanys sense precedents ( una pujada anual del 91%, 3.500 milions de dòlars de beneficis en en l'últim trimestre) i pagar als seus empleats 16.000 milions el 2009.
En aquest episodi, la resolució del qual podria canviar la gestió del capitalisme financer actual, convergeixen els riscos d'un sistema basat:
a) en la creació de valor mitjançant capital virtual generat pels mercats financers,
b) l'abdicació voluntària de llurs responsabilitats reguladores per part de les autoritats competents
d) i l'estafa pura i simple desplegada per Goldman Sachs si ho corfirmen els tribunals..." (...)
Quan esclatà la bombolla immobiliària, s'enfonsà el valor de les hipoteques i els derivats que elles garantien, portant a la insolvència moltes entitats financeres que operaven amb aquests valors ficticis.
Goldman Sachs anà molt més lluny, segons la SEC d'EEUU: jugà per l'enfonsament dels propis derivats que, mitjançant fons desregulats, venia al mercat - tot i saber-ne que eren pures escombreries. És el conegut com a 'shorting': apostar contra la pròpia inversió. Mètode també seguit per UBS, Merrill Lynch, Morgan Stanley o Deutsche Bank que, és clar, ho neguen. (...) A Grècia, Goldman Sachs segons sembla també ajudà el Govern a maquillar comptes i vendre títols d'alt risc. El Regne unit i Alemanya han obert investigacions sobre les activitats de l'empresa.
Aquestes pràctiques, entre irresponsables i criminals, ni són casuals ni pertoquen a algunes ovelles negres beneficiàries de la ruïna de milions d'inversors. Foren possibles perquè es crearen nous fons d'inversions, com els desregulats (hedge funds) i nous productes financers com els CDS i els CDO que, en lloc de servir coma assegurances contra riscs generaren llurs propis mercats de riscs. I tot fou factible, als EEUU i boi arreu, per les desregulacions dels anys 90's. (...)
Des de temps immemorial Goldman Sachs ha nodrit els governs del seus més destacats tecnòcrates financers. I segons el The N.Y. Times, uns 1.500 agents d'empreses financeres han treballat als organisme lligats a comitès de finances del Congrés que tenien cura de supervisar les institucions financeres.
Obama sembla ara decidit a posar ordre i a desplegar la major reforma regulatòria financera des els any 30's. Esdevindrà una batalla èpica. Perquè no és la crisi genèrica del capitalisme, sinó d'un model i una peculiar estofa de capitalistes".
Fernando Ónega: " El periodista conoce a veces noticias que no se atreve a difundir. A veces, por miedo a que no sean verdad y es imposible confirmarlas. Otras porque suscitan esperanzas que después se pueden defraudar". Tot un codi deontològic...
El Barça no anirà al Bernabéu...
Íker Casillas, el porter de la nostra comuna Roja: "Antes el BCN era el mejor del mundo y ahora parece que el castillo de arena se ha derrumbado y creo que ni una cosa ni la otra. Me siento triste porque un equipo español no llegó a la final. Una pena porque también tengo amigos allí". Quanta grandesa d'anima...!
Xavi Hernández: "Estem molt orgullosos del que estem fent. Ens sap greu pels culers, però aquest equip ha aconseguit un canvi de mentalitat. I aquest orgull ens queda per molt tristos que estiguem ara".
Joan Golobart: " ¿Tant hauria minvat el potencial d'ambdós equips, si per exemple el Madrid no hagués fitxat ningú i hagués conservat Robben i Sneijder i reincorporat un dels puntes del planter? Conservar Eto'o i pujar un central jove haurien provocat al Barça un rendiment inferior? El fet que els dos finalistes de la Champions tenen als seus equips amb jugadors rebutjats per Barça (Eto'o) i Madrid (Samuel, Cambiasso, Robben i Sneijder) prou que crida l'atenció". (...) Si fitxes un jugador per la seva qualitat has d'oferir-li el mateix hàbitat que tenia allà on demostrà el seu nivell. Si vols fitxar un jugador per la seva qualitat, però pressuposant que li has de reconduir-ne algun defecte, has de pagar bastant menys del que et demana el propietari ja que només te'l taxa per les seves qualitats, mai
considerant-ne defectes. Fitxar més enllà d'una quantitat de diners requereix una anàlisi molt complexa que obliga apartar-ne els enamoraments".
Ramon Besa: "La grandesa de Guardiola és que la seva obra transcendeix el quotidià, fins i tot les semifinals de la Champions i permet discutir sense dramatismes. Giravoltant entorn el més que un club, el Barça ha desenvolupat un relat que encaixa molt bé amb la seva carta de naturalesa. Aquí tenim La Masia, Messi, Unicef i una forma d'entendre i jugar al futbol única al món, una manera que depassa el pitjor dels resultats.
Una situació històrica si atenem la història del Barça i les conseqüències de llurs derrotes en les semifinals de la Copa d'Europa. HH sortí per cames després de perdre-les amb el Madrid (1959-60), J:Cruyff quedà marcat com a jugador pels Leeds el dia de sant Jordi (1973-74), a Van Gaal se'l rifà el Piojo López en la eliminatòria contra el València (1999-00), Rexach aixecà la bandera blanca al Camp Nou amb el Madrid (2001-02) i Rijkaard s'entotsol`a Old Trtafford (2007-08). Ara, a cap precandidat electoral se li pot acudir de proposar un canvi en la filosofia futbolística que tan bé ha definit i desenvolupat Guardiola".
Jorge Lorenzo:" Valentino sabe cuando tiene que pilotar como el Barça, y cuando debe jugar com el Inter. Sabe jugar a los dos estilos. A mí me gusta jugar al ataque, como el Barça, siempre intentar ir más rápido, no me gusta engancharme detrás de alguien y aprovecharme de su rueda y, o intentar tapar huecos a mitad de carrera para que no me pasen. Soy un piloto ofensivo."
El TC dels nostres malsons...
J.F.López Aguilar: " El PP parece haberse ya determinado a impedir toda renovación hasta que se cumpla su cálculo de una mayoría de derecha en en Congreso y en el Senado, tras esa hipotética victoria en 2012 que las urnas les negaron en 2004 y en 2008. (...) De acuerdo con los cálculos del PP, una mayoría netamente conservadora tendría garantizada nueve años por delante, ajena a la pauta reglada de renovación pautada, equilibrada y por tercios que cada cuatro años quiere la CE para asegurar, justamente, la imposibilidad de un TC cuya composición coincida y se subordina sin más a la mayoría lectoral reflejada en ambas Cámaras y, por tanto, en Gobierno.
De este horizonte dependen, como es evidente, los enjuiciamientos aún pendientes sobre leyes reformistas en materias de igualdad, derechos civiles y sociales de la anterior legislatura".
La catalanitat de barreja...
Lluís Cabrera (Altres Andalusos): " Ser català per mi és saber que un dia vinguérem d'Andalusia, però a Catalunya enterrem els nostres morts, eduquem els nostres fills i néts, lluitem per l'autogovern, progrés i benestar d'aquesta societat: ¡som catalans, Catalunya és la nostra nació! Barrejada, impura. Catalunya no és només llengua (ni una sola llengua) i els catalans tenim moltes riqueses per aprofitar. Una n'és el català - defensem-lo sempre! - l'altra és el castellà, que alguns bàrbars voldrien amputar-nos com cos estrany, enemic. Si un dia el catalanisme polític deixés de parlar de "llengua pròpia" de Catalunya per dir que el català n'és la llengua històrica i el castellà l'adoptada, ¡tindria la complicitat de tots els catalans!"
"Els puristes d'una Catalunya pura preexistent (existí alguna vegada? quan?) i els "palmeros" de Fecac (Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Catalunya) - "lo nuestro" - es retroalimenten. El seu xantatge funciona: atrau diner públic (800 mil e. de subvenció a la Feria de Abril de G.Nieto) i càmeres de TV3, segons un reflex paternalista. "Donem-los alguna cosa a aquests andalusos, que estiguin contents amb els seus costums, que vegin que també fem "palmas" amb ells. Patètica actitud que sí que descohesiona i secessiona! Redueix l'andalús al gran tòpic - llumetes, sevillanes (que només representen Sevilla), "faralaes", igual que Franco. Repudio aquest reduccionisme, ¡i m'indigna que les elits polítiques catalanes juguin a fomentar-lo!
Ramon Brotons, inventariador d'invents a El triomf de la imaginació (Ed.Albertí): " El més important del segle XX és la píndola anticonceptiva. Separà sexe i reproducció: donar a la dona control sobre el propi cos implica formidables canvis socials. Cap invent ha tingut tanta influència. En el procés de l'invent, primer hem de parlar de Margaret Sanger, qui traumatitzada per la mort de la seva mare morta als 40 anys, després de 18 embarassos i 11 parts, decideix fer-se infermera i funda la Lliga Nacional per al Control de la Natalitat. Es conjurà amb una milionària sufragista Katharine McCormick, per a assolir un mètode anticonceptiu eficaç. Van finançar el biòleg hormonal Gregory Pincus, que se'n sortí el 1960". El nostre regidor, al primer míting socialista a TGN i parlant com a portaveu jove per primer cop a l' Estat, vindicà la legalització dels mètodes anticonceptius; un 7 de setembre de 1976, un vespre al Camp de Mart.
Ja tenim el Reglament per a la Biblioteca
Després d'un quart de presentació i debat, per unanimitat i quan eren 2/4 de 8 del 30 d'abril d'aquest 2010, el Ple aprova el "Reglament regulador de la Biblioteca Municipal d'Altafulla i els seus serveis". Consta de 12 articles i una disposició final.
En destaquem de la normativa, l'art.3r que estableix: "Els menors de 7 anys només hi podran accedir acompanyats d'un adult que se'n responsabilitzi", el 7è de servei de consulta i préstec del fons de la Biblioteca on especifiquem: "Cada persona es pot emportar en préstec fins a 7 documents entre llibres, revistes i audiovisuals per un termini de 4 setmanes, els llibres; i una setmana, les revistes i audiovisuals. El servei de préstec permetrà emportar-se, alhora, fins a un màxim de quatre llibres en qualsevol suport, dues revistes, un vídeo, DVD i /o CD".
Pel que fa al Servei d'Internet, el reglament hi dedica l'art.8è; en l'apartat 6è se n'estableixen les limitacions i denegacions: " es podrà limitar o suprimir l'ús del correu electrònic. Es denegarà especialment la participació en xats, debats, fòrums i jocs en línia i també serà denegat l'accés a les pàgines de caire sexual o pornogràfic, xenòfob o violent o de continguts visuals que fereixin la sensibilitat d'altres usuaris. Els infants menors de 13 anys necessiten una autorització dels pares, conforme els permeten d'emprar Internet sota la seva responsabilitat.
Tots els tràmits a punt per acceptar l'ajut del PUOSC per a l'execució de l'obra "Col·lector d'aigües pluvials dels carrers Onze de setembre, Alzina, Tamarit i Ronda d'Altafulla 1ª fase". Les dirigirà l'enginyer municipal Rafael Cabré i Villalobos.
El regidor Manel Ciércoles dóna l'embranzida al PIJ: rehabilitació per 25.447 e. i Programa biennal de Dinamització Juvenil Al Jove (de la Tècnica Sandra Ballester i la monitora Sònia Segura)
Actualment la pallissa de l'era de l'Esteve està repartida en quatre espais separats; cal engrandir la sala principal suprimint el despatx: passant de 27 m2 a 43. Per deixar-ne les portes de fusta obertes en tot moment mantindrem el petit distribuidor (5,7 m2) que farà funcions de vestíbul i d'accés als serveis (4 m2). Sala i distribuidor restaran separats per una divisòria de vidre molt lleugera garantint-ne les mútues visuals entre sal i exterior.
El projecte de l'arquitecte municipal Xavier Mercadé és desglosat en dues anualitats: 10.672 e. aquest any (6.403 de municipals + 4.269 de subvenció demanada a la GenCat ) + 14.775 e. el 2011 (8.865 de l'Ajuntament + 5.910 de Joventut de la Generalitat).
Hem denunciat el conveni amb EMATsa per tal que la nostra empresa mixta d'aigües també assumeixi el "tractament i reutilització d'aigües residuals, així com la construcció i utilització de totes les instal·lacions precises a l'efecte". Des de juny de 2001, a canvi de 2 milions de ptes. (actualitzades per l'IPC) de col·laboració en la gestió, millora i infraestructures per la qualitat de les aigües els tenim delegada la gestió de la depuradora EDAR-2 del Mèdol. La volem reintegrar a l'àmbit municipal altafullenc mitjançant la nostra Empresa Mixta Aigües d'Altafulla s.a.
AA/ABG + PSC i AUPA voten la moció de suport a la investigació dels crims del franquisme. Se n'abstenen ERC (recordant les tortures d'independistes detinguts per Garzón el 1992) i Ideal (to i el suport del regidor). Hi vam votar en contra CiU, PP, PAU i Jano Francino Jr.
El nostre portanveu els recordà que primer havien de restaurar la Memòria Història d'Altafulla, rehabilitant el nom de c) de l'Hostal, canviat pel de s.Antoni Abat perquè aquell 17 de gener de 1939 van "liberar" la vila la "Cruzada amb tropes mores", les mateixes que van assassinar l'endemà Pau Ramon Ramon, sindicalista pagès veí de l'esmentat carrer.
En l'argumentació del vot llegí tres fragments de Santos Julià, publicats al País: el que recordava que ara IU (EuiA de Ferré i Alonso, a Altafulla) ha renunciat a la Reconciliació / Amnistia del PCE de Carrillo i Marcelino Camacho durant la Transició, i per això no volien incloure el Marquès de Tamarit al llistat d'altafullencs morts a la Guerra Civil. El que reproduïa el criteri de petició de l'Amnistia per l'oposició unificada el 1976, en paraules de l'exiliat del PNV Jauregui, on feia arribar-la als crims d'ambdós bàndols: G.Lorca i Muñoz Seca; Badajoz i Paracuellos; etc.I, també, el reproduït en aquest bloc blasmant l'obsesió pel passat com a renúncia a projectes col·lectius de futur.
Realment tenim un PSC oficial que en qüestions de política general s'entesta a demostrar els origens de PSUC /CCOO o independentistes de la majoria dels seus militants, regidor i Alcalde: van anar a votar la consulta de diumenge passat - i sembla que en sentit contrari...- que tenia la seu logística al mateix local del PSC de la família Muntades-Oliver. Ara, han votat la moció, sense haver dit ni mu en la reunió prèvia del Govern - que votà lògicament amb total llibertat dels seus components - que recolza els criteris del mateix Garzón que per despit en no ser noment ministre per FG procesà tan injustament Barrionuevo i Vera ( com els recordà el nostre regidor - socialista de pedra picada històric - i, per tant, sense la pròpia memòria demostrada per ERC).
El nou cap local del PP s'estrena, des del públic al Ple, demanant "sancions per la il·legalitat en espai públic" de la col·locació de banderes republicanes el 14 d'abril. El nostre regidor li replicà que la seva intervenció era "del túnel del temps" i li recomenà que el que havia de demanar era la retirada del recurs del seu partit a l'estatut votat pel poble català. També advertí al regidor Farré que potser s'havien excedit en la col·locació de tricolors, donat la falsa impressió que Altafulla és plenament republicana.
Vam anar a la Floresta a donar suport al nostre futbol. L’errada al penal n' impideix l'empat a 1. Segueixen, doncs, les derrotes. El jove entrenador desconvoca el complet centrecampista Albert Jansà, amb qui van compartir tribuna al magnífic camp de gespa del barri tarragoní. Juanjo Asencio tornà a l'equip i al camp - lalvors de terra i deixat de la mà de Déu - on vam pujar a 1ª regional el maig de 1997. Ara, resem per no Baixar a 3ª.
Anem a l'Estadi a donar suport als nostres jugadors, tots convilatans ( Eloi, Cristian, el capità Jordi Araus, Pau, Quixalós, Juanjo, Nico, George, Raül Correa) o d'adopció futbolera (Jordi Castro, Albert Jansà, el porter Òscar, etc)
La resposta de la zona euro a la crisis a Grècia...
Anton Costas a "Humillación griega, altivez alemana": "Alemanya s'està replegant altre cop sobre sí mateixa, i renacionalitzant la idea europea. En aquest replegament està està tornant a la vella idea del sociòleg alemany del segle passat Max Weber sobre l'ètica protestant i l'esperit del capitalisme, Per una banda, els europeus del nord - protestants, laboriosos, disciplinats i austers. Per l'altra, els del sud (afegint-hi ara Irlanda), catòlics, indisplinats i amb la mà foradada. És una tesi falaç, sense fonament, però influent.
Des d'Alemanya es vol ara transmetre la idea que els problemes financers dels PIIGS / porcs (acrònim de Portugal, Itàlia, Irlanda, Grècia i Espanya) són causats per les respectives indisciplines fiscals. Però no és cert. Pot valdre en tot cas per a Grècia (sense oblidar que en l'encobriment de la seva lenitat fiscal comptà com a col·laborador necessari que fou la pròpia banca alemanya). Però de cap manera per a Irlanda, Espanya o Itàlia, que han tingut superàvits, i en el cas d'Espanya, un baixíssim nivell de deute públic en relació al seu PIB.
Si no l'ha provocada el malbaratament previ del Governs, ¿ quina fou la causa de fons que provoca la situació d'urgència financera actual? La gran recesió, provocada alhora per la crisi financera. Els dèficits públics no són la causa de la crisi, sino llur conseqüència. Cal adonar-se'n i considerar-ho, sinó la medecina estarà equivocada.
En confondre causes amb conseqüències, Alemanya proposa per a Grècia una medecina que l'empobrirà durant al menys una generació. I en fer-lo empobreixen també la resta d'Europa, i a sí mateixa. És com escopir al cel. (...)
Els soldats aliats que ocuparen Alemanya al final de la II Guerra portaven en llurs motxilles - a més de cigarretes - dues propostes. Un "Pla Marshall", d'ajut, no de càstig i empobriment. També, una nova institució de control dels comptes alemanys, el Bundesbank. Les mateixes solucions cal aplicar ara per a Grècia. Ajudar-la i exigir responsabilitat. I controlar els comptes des de les institucions europees. Cal exigir a Grècia, i qualsevol altre país, honestedat sobre les xifres del seu dèficit, altrament, el deute és penalitzat. I també que per curar els dèficits públics calen creixements, no l'economia de misèria.
Wolfang Munchau (Eurointelligence / Financial Times): " Merkel no ha sortir a la televisió per explicar per què el desembutxacar-se l'ajut a Grècia pot interesar Alemanya. No està dirigint l'opinió pública sinó que l'està seguint. En aquest buit de lideratge s'ha constituït un nou i perillós consens entre advocats constitucionalistes, els macroeconomistes i el alts càrrecs de la seva coalició en el sentit que l'única sortida del desastre és que Grècia abandoni l'euro. Els grecs, és clar, s'hi neguen. Un cul de sac.
"L'esdeveniment que predomina en la política europea és el ressorgiment del nacionalisme alemany i de l'euroescepticisme. Ebcara no ha quallat en altres parts de la Unió. Si s'arriba a escaure's, em pregunto si els polítics i els economistes d'aquests indrets començaran a dubtar de la conveniència de la unió monetària amb Alemanya amb aquestes condicions".
Lluís Bassets: " Bèlgica va perdre de fa molt de temps la seva estructura clàssica de partits, organitzada sobre les dues grans ideologies que han articulat Europa des de la II Guerra Mundial. Entre els gran països, Alemanya en les seves darreres eleccions i el Regne Unit en les pròximes es mouen en camins semblants. La fragmentació de l'espai polític i l'aparició de populismes de tota mena tingueren a Bèlgica un precedent amb en el nacionalisme extremista flamenc i la comunitarització de la vida pública. Els flamencs van cada cop més a la seva bola respecte de Bèlgica de la mateixa manera que els alemanys s'hi esmercen respecte a Europa. Ningú no té una visió de conjunt. I menys assumeix responsabilitats des de l'òptica dels interessos europeus. Les velles solidaritats de fet amb què s'ha construït Europa es troben erosionades pels interessos particulars i els calendaris electorals. I tot és part d'un intens replegament nacional i nacionalista, però també d'una provincianització europea que tal vegada no acabarà ni amb Bèlgica ni amb la UE però que ens seguirà enfonsant en la irrellevància".
Xavier Vidal-Folch: "El pitjor auguri en el tracte dispensat pels europeus pels europeus (o sia, Alemanya i Holanda, flanquejades pel silenci del anyells de la resta) al cas grec és la gestió del tempo. Porten set mesos discutint des que va aparèixer l'afer. I quatre des que esclatà el problema" (...) " Si es reforcen l'ortodòxia i les sancions, han de reforçar-se també els instruments de solidaritat: ¡que ràpid s'ha oblidat la idea d'un FME! Però ¿com ha d'endurir-se el Pacte? També hauria de fer-se amb equitat. Els think tanks nortenys multiplicaran propostes per a collar els cargols als morenos / importadors / mediocres. Esllavissis doncs una idea compensatòria que lligui curt també els rossos / exportadors / pròspers: anular la reforma que suavitzà el Pacte el 2005, quan els qui l'incomplien es deien França i Alemanya".
Anton Costas a "Humillación griega, altivez alemana": "Alemanya s'està replegant altre cop sobre sí mateixa, i renacionalitzant la idea europea. En aquest replegament està està tornant a la vella idea del sociòleg alemany del segle passat Max Weber sobre l'ètica protestant i l'esperit del capitalisme, Per una banda, els europeus del nord - protestants, laboriosos, disciplinats i austers. Per l'altra, els del sud (afegint-hi ara Irlanda), catòlics, indisplinats i amb la mà foradada. És una tesi falaç, sense fonament, però influent.
Des d'Alemanya es vol ara transmetre la idea que els problemes financers dels PIIGS / porcs (acrònim de Portugal, Itàlia, Irlanda, Grècia i Espanya) són causats per les respectives indisciplines fiscals. Però no és cert. Pot valdre en tot cas per a Grècia (sense oblidar que en l'encobriment de la seva lenitat fiscal comptà com a col·laborador necessari que fou la pròpia banca alemanya). Però de cap manera per a Irlanda, Espanya o Itàlia, que han tingut superàvits, i en el cas d'Espanya, un baixíssim nivell de deute públic en relació al seu PIB.
Si no l'ha provocada el malbaratament previ del Governs, ¿ quina fou la causa de fons que provoca la situació d'urgència financera actual? La gran recesió, provocada alhora per la crisi financera. Els dèficits públics no són la causa de la crisi, sino llur conseqüència. Cal adonar-se'n i considerar-ho, sinó la medecina estarà equivocada.
En confondre causes amb conseqüències, Alemanya proposa per a Grècia una medecina que l'empobrirà durant al menys una generació. I en fer-lo empobreixen també la resta d'Europa, i a sí mateixa. És com escopir al cel. (...)
Els soldats aliats que ocuparen Alemanya al final de la II Guerra portaven en llurs motxilles - a més de cigarretes - dues propostes. Un "Pla Marshall", d'ajut, no de càstig i empobriment. També, una nova institució de control dels comptes alemanys, el Bundesbank. Les mateixes solucions cal aplicar ara per a Grècia. Ajudar-la i exigir responsabilitat. I controlar els comptes des de les institucions europees. Cal exigir a Grècia, i qualsevol altre país, honestedat sobre les xifres del seu dèficit, altrament, el deute és penalitzat. I també que per curar els dèficits públics calen creixements, no l'economia de misèria.
Goldman Sachs enemiga del capitalisme
Manuel Castells: "La crisi financera mundial de 2008 desencadenant de l'econòmica que ha evita a l'atur el 20% dels treballadors espanyols fou en part deliberadament agreujada per algunes grans empreses financeres, i en particular per Goldman Sachs, l'empresa financera líder a Wall Street, per a obtenir guanys sense precedents ( una pujada anual del 91%, 3.500 milions de dòlars de beneficis en en l'últim trimestre) i pagar als seus empleats 16.000 milions el 2009.
En aquest episodi, la resolució del qual podria canviar la gestió del capitalisme financer actual, convergeixen els riscos d'un sistema basat:
a) en la creació de valor mitjançant capital virtual generat pels mercats financers,
b) l'abdicació voluntària de llurs responsabilitats reguladores per part de les autoritats competents
d) i l'estafa pura i simple desplegada per Goldman Sachs si ho corfirmen els tribunals..." (...)
Quan esclatà la bombolla immobiliària, s'enfonsà el valor de les hipoteques i els derivats que elles garantien, portant a la insolvència moltes entitats financeres que operaven amb aquests valors ficticis.
Goldman Sachs anà molt més lluny, segons la SEC d'EEUU: jugà per l'enfonsament dels propis derivats que, mitjançant fons desregulats, venia al mercat - tot i saber-ne que eren pures escombreries. És el conegut com a 'shorting': apostar contra la pròpia inversió. Mètode també seguit per UBS, Merrill Lynch, Morgan Stanley o Deutsche Bank que, és clar, ho neguen. (...) A Grècia, Goldman Sachs segons sembla també ajudà el Govern a maquillar comptes i vendre títols d'alt risc. El Regne unit i Alemanya han obert investigacions sobre les activitats de l'empresa.
Aquestes pràctiques, entre irresponsables i criminals, ni són casuals ni pertoquen a algunes ovelles negres beneficiàries de la ruïna de milions d'inversors. Foren possibles perquè es crearen nous fons d'inversions, com els desregulats (hedge funds) i nous productes financers com els CDS i els CDO que, en lloc de servir coma assegurances contra riscs generaren llurs propis mercats de riscs. I tot fou factible, als EEUU i boi arreu, per les desregulacions dels anys 90's. (...)
Des de temps immemorial Goldman Sachs ha nodrit els governs del seus més destacats tecnòcrates financers. I segons el The N.Y. Times, uns 1.500 agents d'empreses financeres han treballat als organisme lligats a comitès de finances del Congrés que tenien cura de supervisar les institucions financeres.
Obama sembla ara decidit a posar ordre i a desplegar la major reforma regulatòria financera des els any 30's. Esdevindrà una batalla èpica. Perquè no és la crisi genèrica del capitalisme, sinó d'un model i una peculiar estofa de capitalistes".
Fernando Ónega: " El periodista conoce a veces noticias que no se atreve a difundir. A veces, por miedo a que no sean verdad y es imposible confirmarlas. Otras porque suscitan esperanzas que después se pueden defraudar". Tot un codi deontològic...
El Barça no anirà al Bernabéu...
Íker Casillas, el porter de la nostra comuna Roja: "Antes el BCN era el mejor del mundo y ahora parece que el castillo de arena se ha derrumbado y creo que ni una cosa ni la otra. Me siento triste porque un equipo español no llegó a la final. Una pena porque también tengo amigos allí". Quanta grandesa d'anima...!
Xavi Hernández: "Estem molt orgullosos del que estem fent. Ens sap greu pels culers, però aquest equip ha aconseguit un canvi de mentalitat. I aquest orgull ens queda per molt tristos que estiguem ara".
Joan Golobart: " ¿Tant hauria minvat el potencial d'ambdós equips, si per exemple el Madrid no hagués fitxat ningú i hagués conservat Robben i Sneijder i reincorporat un dels puntes del planter? Conservar Eto'o i pujar un central jove haurien provocat al Barça un rendiment inferior? El fet que els dos finalistes de la Champions tenen als seus equips amb jugadors rebutjats per Barça (Eto'o) i Madrid (Samuel, Cambiasso, Robben i Sneijder) prou que crida l'atenció". (...) Si fitxes un jugador per la seva qualitat has d'oferir-li el mateix hàbitat que tenia allà on demostrà el seu nivell. Si vols fitxar un jugador per la seva qualitat, però pressuposant que li has de reconduir-ne algun defecte, has de pagar bastant menys del que et demana el propietari ja que només te'l taxa per les seves qualitats, mai
considerant-ne defectes. Fitxar més enllà d'una quantitat de diners requereix una anàlisi molt complexa que obliga apartar-ne els enamoraments".
Ramon Besa: "La grandesa de Guardiola és que la seva obra transcendeix el quotidià, fins i tot les semifinals de la Champions i permet discutir sense dramatismes. Giravoltant entorn el més que un club, el Barça ha desenvolupat un relat que encaixa molt bé amb la seva carta de naturalesa. Aquí tenim La Masia, Messi, Unicef i una forma d'entendre i jugar al futbol única al món, una manera que depassa el pitjor dels resultats.
Una situació històrica si atenem la història del Barça i les conseqüències de llurs derrotes en les semifinals de la Copa d'Europa. HH sortí per cames després de perdre-les amb el Madrid (1959-60), J:Cruyff quedà marcat com a jugador pels Leeds el dia de sant Jordi (1973-74), a Van Gaal se'l rifà el Piojo López en la eliminatòria contra el València (1999-00), Rexach aixecà la bandera blanca al Camp Nou amb el Madrid (2001-02) i Rijkaard s'entotsol`a Old Trtafford (2007-08). Ara, a cap precandidat electoral se li pot acudir de proposar un canvi en la filosofia futbolística que tan bé ha definit i desenvolupat Guardiola".
Jorge Lorenzo:" Valentino sabe cuando tiene que pilotar como el Barça, y cuando debe jugar com el Inter. Sabe jugar a los dos estilos. A mí me gusta jugar al ataque, como el Barça, siempre intentar ir más rápido, no me gusta engancharme detrás de alguien y aprovecharme de su rueda y, o intentar tapar huecos a mitad de carrera para que no me pasen. Soy un piloto ofensivo."
El TC dels nostres malsons...
J.F.López Aguilar: " El PP parece haberse ya determinado a impedir toda renovación hasta que se cumpla su cálculo de una mayoría de derecha en en Congreso y en el Senado, tras esa hipotética victoria en 2012 que las urnas les negaron en 2004 y en 2008. (...) De acuerdo con los cálculos del PP, una mayoría netamente conservadora tendría garantizada nueve años por delante, ajena a la pauta reglada de renovación pautada, equilibrada y por tercios que cada cuatro años quiere la CE para asegurar, justamente, la imposibilidad de un TC cuya composición coincida y se subordina sin más a la mayoría lectoral reflejada en ambas Cámaras y, por tanto, en Gobierno.
De este horizonte dependen, como es evidente, los enjuiciamientos aún pendientes sobre leyes reformistas en materias de igualdad, derechos civiles y sociales de la anterior legislatura".
La catalanitat de barreja...
Lluís Cabrera (Altres Andalusos): " Ser català per mi és saber que un dia vinguérem d'Andalusia, però a Catalunya enterrem els nostres morts, eduquem els nostres fills i néts, lluitem per l'autogovern, progrés i benestar d'aquesta societat: ¡som catalans, Catalunya és la nostra nació! Barrejada, impura. Catalunya no és només llengua (ni una sola llengua) i els catalans tenim moltes riqueses per aprofitar. Una n'és el català - defensem-lo sempre! - l'altra és el castellà, que alguns bàrbars voldrien amputar-nos com cos estrany, enemic. Si un dia el catalanisme polític deixés de parlar de "llengua pròpia" de Catalunya per dir que el català n'és la llengua històrica i el castellà l'adoptada, ¡tindria la complicitat de tots els catalans!"
"Els puristes d'una Catalunya pura preexistent (existí alguna vegada? quan?) i els "palmeros" de Fecac (Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Catalunya) - "lo nuestro" - es retroalimenten. El seu xantatge funciona: atrau diner públic (800 mil e. de subvenció a la Feria de Abril de G.Nieto) i càmeres de TV3, segons un reflex paternalista. "Donem-los alguna cosa a aquests andalusos, que estiguin contents amb els seus costums, que vegin que també fem "palmas" amb ells. Patètica actitud que sí que descohesiona i secessiona! Redueix l'andalús al gran tòpic - llumetes, sevillanes (que només representen Sevilla), "faralaes", igual que Franco. Repudio aquest reduccionisme, ¡i m'indigna que les elits polítiques catalanes juguin a fomentar-lo!
Ramon Brotons, inventariador d'invents a El triomf de la imaginació (Ed.Albertí): " El més important del segle XX és la píndola anticonceptiva. Separà sexe i reproducció: donar a la dona control sobre el propi cos implica formidables canvis socials. Cap invent ha tingut tanta influència. En el procés de l'invent, primer hem de parlar de Margaret Sanger, qui traumatitzada per la mort de la seva mare morta als 40 anys, després de 18 embarassos i 11 parts, decideix fer-se infermera i funda la Lliga Nacional per al Control de la Natalitat. Es conjurà amb una milionària sufragista Katharine McCormick, per a assolir un mètode anticonceptiu eficaç. Van finançar el biòleg hormonal Gregory Pincus, que se'n sortí el 1960". El nostre regidor, al primer míting socialista a TGN i parlant com a portaveu jove per primer cop a l' Estat, vindicà la legalització dels mètodes anticonceptius; un 7 de setembre de 1976, un vespre al Camp de Mart.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.