Excelsior (Joan Maragall): "Fuig-ne de la terra immoble; -- fuig dels horitzons mesquins; -- sempre al mar, al gran mar noble: -- sempre, sempre mar endins".
La Pell de Brau (Salvador Espriu): "Diversos són els homes i diverses les parles, -- i han convingut molts noms a un sol amor".
Van oferir llibres en les seves parades, també en l'espai tradicional del pati de les Teresa Manero, Regal i Paper i Alnatur.
La biblioteca va exposar part del seu nou fons, de 1.200 nous volums regal del Servei de Lectura Pública de la Generalitat de Catalunya, així com el nou espai infantil.
Majoria de nenes i noies als premis escolars sant Jordi, lliurats per l'alcalde, els regidors de Cultura i Eva M.Giol, amb els directors del tres centres altafullencs.
El matí de dissabte, amb migrada assistència, la Festa de l'Arbre plantà un esplet de moreres a l'Institut d'Altafulla.
TGN acumula 67.500 parats, dels quals 60.334 (89,65%) reben prestació que sumen 58,2 milions ( 865 e. de mitjana).
Joan Majó:"Una part important de l'Estat del benestar a Espanya ( educació, sanitat, assistència a la dependència, etc.) està soportat majoritàriament pels impostos que paguen les rendes mitjanes i mitjanes-altes (procedents, sobretot, del treball), mentre que les contribucions de les rendes més altes (especialment les de tipus financer o especulatiu) és proporcionalment inferior.
En aquesta situació se m'aclareix la paradoxa de l'IVA i els partits de la dreta. L'oposició a la pujada de l'IVA és l'oposició a tota modificació fiscal. No toquem el sistema actual... I la bandera de la reducció d'impostos tindrà molt de calat electoral entre les classes mitjanes.
Jo crec que la bandera que necessitem és la contrària: reformar el sistema fiscal, fent-lo més progressiu, eliminar privilegis i acabar de construir una societat més cohesionada i equitativa que pugui plantar cara a situacions com la que les barbaritats financeres internacionals ens han deparat".
Dolores Gorostiaga (vicepresidenta de Cantabria):"Les polítiques socials d'un Estat modern tenen enormes retorns econòmics i socials, i no poden veure's com a política de "despesa". Segurament aquesta perspectiva té molt a veure amb un desenvolupament històric lligat a la caritat i la beneficiència, i no al dret de ciutadania.
El concepte de ciutadania està íntimament lligat al concepte d'Estat del Benestar. Acceptem que totes les persones d'una col·lectivitat tenen el mateix dret a determinats nivells de benestar. Alhora, assumim que la responsabilitat de l'Estat en l'assoliment del benestar de la ciutadania. Segurament aquesta construcció conceptual és la major aproximació que la humanitat ha realitzat vers una societat més justa i, també, una de les majors aportacions de la civilització europea al món".
Fco. G.Basterra: "La preeminencia de lo privado, la importancia de la cuenta corriente, del clasismo, es hoy la ley en el Chile de hoy. El país vive una exaltación de la iniciativa individual. Piñera cobija los rescoldos del pinochetismo. El escritor Jorge Edwards, que le dió su voto, admite que la derecha está llena de pinochetistas".
Avís per a navegants?. Hipòtesi de treball?
"La Concertación está desaparecida, dedicada todavía a buscar culpables de su derrota. No ha superado la fase de los rezongos ( de refunfunyar). Sólo Bachelet, amada por los ciudadanos, mantiene su popularidad".
Marcos Peña (president del Consell Econòmic i Social d'Espanya): "L'infart financer que hem sofert - i sofrim - no ha caigut del cel. És un resultat natural i inevitable dels mals hàbits de vida, i l'exuberància financera. La simple dada que els actius financers representen al nostre món el 340% de la quantitat de béns i serveis expressa la realitat d'una economia de casino que no és ni innocent ni neutra.
La centralitat financera ve necessàriament acompanyada de la depreciació del valor traball".
X.Vidal-Folch: "L'Estat ha d'alleugerir-se cap amunt, cap a Europa. I també cap avall, vers les comunitats autònomes.
Malgrat mil caos de malbaratament, elles no són culpables del dèficit, ni del deute. Xifres canten. Llur dèficit és del 2,2% del PIB, un cinquè del total (pel 9,5%, l'Administració central), tot i gestionar el 35% de la despesa. El deute, només del 8,2% del PIB (pel 55,2% del conjunt): creix molt de pressa, sí ( a un ritme del 33% al tercer trimestre de 2009), però igual que el govern (32% al quart trimestre). Així que menys llops recentralitzadors en nom d'una falsa eficàcia".
El laboristes inclouen al seu programa "un acord mundial per a introduir una taxa global a les transaccions financeres".
A.Caño."Su experiencia persona le empuja a Obama hacia el realismo; su fe en los valores norteamericanos, hacia el idealismo. Es todavía una tensión sin resolver".
Joan Tapia:"El PP incordiarà amb l'Estatut per a debilitar el PSOE i acontentar l'aguirisme, però no li interessa la sentència contrària. I Rajoy i Zapatero la poden retardar. L'Estatut segueix vigent - qui dia passa any empeny - i el partit que el va recórrer ensuma ja el risc de guanyar el plet (l'Estatut) i perdre'n el botí (la Moncloa)".
Luciano Varela vs. Baltasar Garzón:
Felipe González: "Con el debido respeto a la independencia judicial, lo que está ocurriendo es cuanto menos inexplicable; y lo que no se puede explicar no puede ser justo. Por tanto, lo que está pasando me parece injusto, ya antes de que haya un pronunciamiento. Seguramente Garzón me va a entender mejor que nadir; pero los otros también me van a entender".
J.Pérez-Royo: "Estoy convencido de que la mayoría de jueces y fiscales así como la mayoría de los miembros de la comunidad académica no comparten la interpretación de ley del juez Garzón (de declar-se competent per a instruir la investigació sobre els desapareguts com a conseqüència de la Guerra Civil). Pero hay una minoría* que sí la comparte. Estamos ante un asunto discutible y discutido, respecto del que no existe una posición unánime. Falta, en consecuencia, la premisa indispensable para que pueda pensarse que estamos ante un delito de prevaricación".
(*) els magistrats de l'Audiencia Nacional Clara Bayarri, Ricardo de Prada i Ramon Sáez
Joan Tàpia:" Sorgeix la sospita que Garzón paga factures. Les del PP per Gúrtel i les de Varela i Margarita Robles(segona de l'exministre Belloch) per altres coses.
És admisible? Tal vegada. El que és llastimós és que el jutge de l'Audiencia Nacional sia l'únic encausat pels crims del 18 de juliol. És humiliant per a moltíssimes famílies espanyoles que van sofrir 40 anys de por i després callaren. Varela no té justificació. Votà contra encausar Atutxa perquè el fiscal no l'acusava i només ho feia l'acció popular (l'ultradreta). És el que succeix ara amb el procés Garzón. El Suprem n'havia fixat el criteri en la causa contra Botín, y el jutge Verela adduí que dos espanyols no havien de ser tractats diferentment. Avui Varela creu que Garzón és menys igual que Autxa o Botón. Hi manquen tones de sentit comú"
Joaquín Leguina:"L'enrenou judicial ha servit per a colar alguns missatges de molt dubtosa qualitat:
Missatge nº1: "La Llei d'Amnistia - com tota la Transició - fou feta sota pressió, degut a la por produïda pel soroll de sables. Més que una amnistia, fou amnèsia el que s'imposà"
És fals i a més calumnia els que es posaren d'acord a portar la democràcia i per a la qual cosa prepararen una Constitució consensuada. No van ser covards, sinó generosos.
De tota manera, ha quedat prou clar que als dos bàndols hom practicà una furibunda "neteja ètnica".
Missatge nº2: "Els assassins a la reraguarda republicana ja foren "honrats" i els seus victimaris perseguits pel franquisme. Els únics que han de ser honrats - i llurs assassins jutjats - són els represaliats pel franquisme".
El que cal és ampliar el mutu perdó i fer que tots els morts - tots - siguin també de tots.(Com demostrem al nostre monòlit amb tots els noms, tots, dels altafullencs morts durant la Guerra Civil: des del 17 de gener de 2009. Amb l'oposició d'AA /ABG).
Missatge nº3: Tots els represaliats pel franquisme són herois de la democràcia i de la llibertat"
¿Per què no acceptem la veritat d'una punyetera vegada? La immensa majoria de la dreta espanyola renegà de la democràcia durant la República, i no cal dir que durant la guerra... Però és que la mateixa esquerra, en gran part, féu el mateix, agafant la deriva "revolucionària". En qualsevol cas, una guerra civil no és el millor moment per a la defensa del drets civils mi per a la discussió civilitzada...
Missatge nº4: "La dreta espanyola és hereva i enyora el franquisme"
¿O sia, que boi la meitat dels votants espanyols prefereixen el franquisme?"
Santos Julià: "Quizá com escribía Charles Maier, es hora de preguntarnos: "la adicción a la memoria podría convertirse en neurasténica i discapitadora". Maier pensava que l'empatx de memòria ("surfeit of memory") era la prueba de que las sociedades occidentales había llegado al final de un proyecto colectivo masivo y habían agotado su capacidad de encontrar instituciones colectivas basadas en aspiraciones de futuro".
Les presons espanyoles alberguen 76.743 reclosos; només el 8% dones.
La Pell de Brau (Salvador Espriu): "Diversos són els homes i diverses les parles, -- i han convingut molts noms a un sol amor".
Van oferir llibres en les seves parades, també en l'espai tradicional del pati de les Teresa Manero, Regal i Paper i Alnatur.
La biblioteca va exposar part del seu nou fons, de 1.200 nous volums regal del Servei de Lectura Pública de la Generalitat de Catalunya, així com el nou espai infantil.
Majoria de nenes i noies als premis escolars sant Jordi, lliurats per l'alcalde, els regidors de Cultura i Eva M.Giol, amb els directors del tres centres altafullencs.
El matí de dissabte, amb migrada assistència, la Festa de l'Arbre plantà un esplet de moreres a l'Institut d'Altafulla.
TGN acumula 67.500 parats, dels quals 60.334 (89,65%) reben prestació que sumen 58,2 milions ( 865 e. de mitjana).
Joan Majó:"Una part important de l'Estat del benestar a Espanya ( educació, sanitat, assistència a la dependència, etc.) està soportat majoritàriament pels impostos que paguen les rendes mitjanes i mitjanes-altes (procedents, sobretot, del treball), mentre que les contribucions de les rendes més altes (especialment les de tipus financer o especulatiu) és proporcionalment inferior.
En aquesta situació se m'aclareix la paradoxa de l'IVA i els partits de la dreta. L'oposició a la pujada de l'IVA és l'oposició a tota modificació fiscal. No toquem el sistema actual... I la bandera de la reducció d'impostos tindrà molt de calat electoral entre les classes mitjanes.
Jo crec que la bandera que necessitem és la contrària: reformar el sistema fiscal, fent-lo més progressiu, eliminar privilegis i acabar de construir una societat més cohesionada i equitativa que pugui plantar cara a situacions com la que les barbaritats financeres internacionals ens han deparat".
Dolores Gorostiaga (vicepresidenta de Cantabria):"Les polítiques socials d'un Estat modern tenen enormes retorns econòmics i socials, i no poden veure's com a política de "despesa". Segurament aquesta perspectiva té molt a veure amb un desenvolupament històric lligat a la caritat i la beneficiència, i no al dret de ciutadania.
El concepte de ciutadania està íntimament lligat al concepte d'Estat del Benestar. Acceptem que totes les persones d'una col·lectivitat tenen el mateix dret a determinats nivells de benestar. Alhora, assumim que la responsabilitat de l'Estat en l'assoliment del benestar de la ciutadania. Segurament aquesta construcció conceptual és la major aproximació que la humanitat ha realitzat vers una societat més justa i, també, una de les majors aportacions de la civilització europea al món".
Fco. G.Basterra: "La preeminencia de lo privado, la importancia de la cuenta corriente, del clasismo, es hoy la ley en el Chile de hoy. El país vive una exaltación de la iniciativa individual. Piñera cobija los rescoldos del pinochetismo. El escritor Jorge Edwards, que le dió su voto, admite que la derecha está llena de pinochetistas".
Avís per a navegants?. Hipòtesi de treball?
"La Concertación está desaparecida, dedicada todavía a buscar culpables de su derrota. No ha superado la fase de los rezongos ( de refunfunyar). Sólo Bachelet, amada por los ciudadanos, mantiene su popularidad".
Marcos Peña (president del Consell Econòmic i Social d'Espanya): "L'infart financer que hem sofert - i sofrim - no ha caigut del cel. És un resultat natural i inevitable dels mals hàbits de vida, i l'exuberància financera. La simple dada que els actius financers representen al nostre món el 340% de la quantitat de béns i serveis expressa la realitat d'una economia de casino que no és ni innocent ni neutra.
La centralitat financera ve necessàriament acompanyada de la depreciació del valor traball".
X.Vidal-Folch: "L'Estat ha d'alleugerir-se cap amunt, cap a Europa. I també cap avall, vers les comunitats autònomes.
Malgrat mil caos de malbaratament, elles no són culpables del dèficit, ni del deute. Xifres canten. Llur dèficit és del 2,2% del PIB, un cinquè del total (pel 9,5%, l'Administració central), tot i gestionar el 35% de la despesa. El deute, només del 8,2% del PIB (pel 55,2% del conjunt): creix molt de pressa, sí ( a un ritme del 33% al tercer trimestre de 2009), però igual que el govern (32% al quart trimestre). Així que menys llops recentralitzadors en nom d'una falsa eficàcia".
El laboristes inclouen al seu programa "un acord mundial per a introduir una taxa global a les transaccions financeres".
A.Caño."Su experiencia persona le empuja a Obama hacia el realismo; su fe en los valores norteamericanos, hacia el idealismo. Es todavía una tensión sin resolver".
Joan Tapia:"El PP incordiarà amb l'Estatut per a debilitar el PSOE i acontentar l'aguirisme, però no li interessa la sentència contrària. I Rajoy i Zapatero la poden retardar. L'Estatut segueix vigent - qui dia passa any empeny - i el partit que el va recórrer ensuma ja el risc de guanyar el plet (l'Estatut) i perdre'n el botí (la Moncloa)".
Luciano Varela vs. Baltasar Garzón:
Felipe González: "Con el debido respeto a la independencia judicial, lo que está ocurriendo es cuanto menos inexplicable; y lo que no se puede explicar no puede ser justo. Por tanto, lo que está pasando me parece injusto, ya antes de que haya un pronunciamiento. Seguramente Garzón me va a entender mejor que nadir; pero los otros también me van a entender".
J.Pérez-Royo: "Estoy convencido de que la mayoría de jueces y fiscales así como la mayoría de los miembros de la comunidad académica no comparten la interpretación de ley del juez Garzón (de declar-se competent per a instruir la investigació sobre els desapareguts com a conseqüència de la Guerra Civil). Pero hay una minoría* que sí la comparte. Estamos ante un asunto discutible y discutido, respecto del que no existe una posición unánime. Falta, en consecuencia, la premisa indispensable para que pueda pensarse que estamos ante un delito de prevaricación".
(*) els magistrats de l'Audiencia Nacional Clara Bayarri, Ricardo de Prada i Ramon Sáez
Joan Tàpia:" Sorgeix la sospita que Garzón paga factures. Les del PP per Gúrtel i les de Varela i Margarita Robles(segona de l'exministre Belloch) per altres coses.
És admisible? Tal vegada. El que és llastimós és que el jutge de l'Audiencia Nacional sia l'únic encausat pels crims del 18 de juliol. És humiliant per a moltíssimes famílies espanyoles que van sofrir 40 anys de por i després callaren. Varela no té justificació. Votà contra encausar Atutxa perquè el fiscal no l'acusava i només ho feia l'acció popular (l'ultradreta). És el que succeix ara amb el procés Garzón. El Suprem n'havia fixat el criteri en la causa contra Botín, y el jutge Verela adduí que dos espanyols no havien de ser tractats diferentment. Avui Varela creu que Garzón és menys igual que Autxa o Botón. Hi manquen tones de sentit comú"
Joaquín Leguina:"L'enrenou judicial ha servit per a colar alguns missatges de molt dubtosa qualitat:
Missatge nº1: "La Llei d'Amnistia - com tota la Transició - fou feta sota pressió, degut a la por produïda pel soroll de sables. Més que una amnistia, fou amnèsia el que s'imposà"
És fals i a més calumnia els que es posaren d'acord a portar la democràcia i per a la qual cosa prepararen una Constitució consensuada. No van ser covards, sinó generosos.
De tota manera, ha quedat prou clar que als dos bàndols hom practicà una furibunda "neteja ètnica".
Missatge nº2: "Els assassins a la reraguarda republicana ja foren "honrats" i els seus victimaris perseguits pel franquisme. Els únics que han de ser honrats - i llurs assassins jutjats - són els represaliats pel franquisme".
El que cal és ampliar el mutu perdó i fer que tots els morts - tots - siguin també de tots.(Com demostrem al nostre monòlit amb tots els noms, tots, dels altafullencs morts durant la Guerra Civil: des del 17 de gener de 2009. Amb l'oposició d'AA /ABG).
Missatge nº3: Tots els represaliats pel franquisme són herois de la democràcia i de la llibertat"
¿Per què no acceptem la veritat d'una punyetera vegada? La immensa majoria de la dreta espanyola renegà de la democràcia durant la República, i no cal dir que durant la guerra... Però és que la mateixa esquerra, en gran part, féu el mateix, agafant la deriva "revolucionària". En qualsevol cas, una guerra civil no és el millor moment per a la defensa del drets civils mi per a la discussió civilitzada...
Missatge nº4: "La dreta espanyola és hereva i enyora el franquisme"
¿O sia, que boi la meitat dels votants espanyols prefereixen el franquisme?"
Santos Julià: "Quizá com escribía Charles Maier, es hora de preguntarnos: "la adicción a la memoria podría convertirse en neurasténica i discapitadora". Maier pensava que l'empatx de memòria ("surfeit of memory") era la prueba de que las sociedades occidentales había llegado al final de un proyecto colectivo masivo y habían agotado su capacidad de encontrar instituciones colectivas basadas en aspiraciones de futuro".
Les presons espanyoles alberguen 76.743 reclosos; només el 8% dones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.