Ara una comissió mixta redactarà, dijous 22 a les 18 hores, les bases per als usos, amb drets i deures, del Centre d'entitats, també per a presentar-les a l'aprovació del Ple.
Dilluns, 19 d'abril, presentació del "Poder de las caricias" d'Adolfo G.Papi a la llibreria La Capona de TGN: 2/ 4 e nou del vespre
Divendre 16 i dissabte 17, de debats entre Federalisme (el nostre regidor Fonxo Blanc) vs Independentisme (l'escriptor i professor de la UPF, el convilatà del c/ de santa Marta, Hèctor L.Bofill).
Punts d'acord: ¿quins 220 diputats al Congrés reformaran la Constitució per al Senat, cambra territorial?; reconèixer la poca consciència d'Estat plurinacional. Visibilitzar-nos a l'exterior de froma desacomplexada, com al Quebec.
Punts d'acostament, des del Federalisme: és un independentisme gradual, prudent i lúcid: "de federalisme en tenim més del que creiem i menys del que volem"; l'independentisme d'ERC ha permès l'accés del PSC al Govern i la Presidència de la Generalitat; el conseller d'ERC Ausàs desenvolupa el federalisme interior amb les 7 vegueries. Si arriba la independència els principals culpable en seran els espanyolistes separadors del PP i els jacobins del PSOE (Guerra, Bono) no els indenpendistes.
Punts de grans diferències: si per a l'independentisme tota nació ha de construir el seu propi Estat, per al Federalisme cal reconèixer la interdependència i mantenir la vertebració social - considerant el qui són tan catalans com espanyols i els qui també tenim una part d'ells / ciutadans espanyols, triomfadors que vam conquerir l'actual règim polític. Els federalistes tenim pertinences múltiples, i necessitem la massa crítica de centre esquerra de tota Espanya (per a les lleis sobre costums: avortament legal, matrimonis gais, etc) quan a Catalunya la majoria social és de centre dreta o nacional-catòlica. El federalistes catalans valorem l'Estatut, l'autonomisme i l'intervencionisme polític a Madrid i Brussel·les.
Per a Hèctor Bofill remarcà que es guanyarà el futur referèndum oficial amb el 52% de vots afirmatius amb participació homologable; i que des d'Espanya prou que ho saben i per això són al·lèrgics als gestos democràtics. Els que s'hi oposen dins la pròpia Catalunya, no passen de la minoria d'un 14% i per fer-los contents estem reprimint l'anhel de llibertat de la majoria.
En el capítol de crítiques més radicals, el qualificadíssim portaveu independentista, doctor i professor de Dret polític, titllà el procés constituent de 1978 com a no democràtic, condicionat pel poder fàctic militar; alhora qualifica el poder central de laminador de Catalunya, i es preguntava si per al TC existeix el poble de Catalunya que ha aprovat l'Estatut en referèndum. Per explicar la seva evolució des del federalisme - en féu una conferència per al 6-D del 2000 - a l'ctual independentisme del qui n'és l'intel·lectual públic i jove més rellevant, afirmà: "tip de donar cops contra la paret, l'hem de travessar". Inviable la reforma federal hem d'esdevenir un Estat independent.
L'habitual to arborat, només quan el nostre regidor s'indigna, aflorà quan titllà de visió paranoica l'Espanya que han interioritzat els independentistes. Abonant la reflexió de l'exregidora i infermera humanista, Carme Vives, que els volé fer adonar que amb la seva lluita constant contra Espanya, no poden tenir l'ànima lliure.
També, en escoltar la comparació de J.M.Farré (dels Bastoners i simpatitzant d'ERC) "no he demanar permís al porter per fer el que vulgui amb el meu pis", aprofità el nostre regidor per acusar-los de "classistes" i incapaços d'entendre que cal comparar dèficit fiscal amb superàvit comercial (perquè som a Espanya, junt amb Ses Illes, Madrid i País Valencià) com Alemanya dins d'Europa, que aportant diners del FCE per a les autopistes d'Andalucia pot vendre'ls Audis que hi circularan. El divendres apuntà que potser amb independència tindríem el major dèficit fiscal, ja que s'hauria convençut per les raons de la mesquinesa i la insolidaritat fiscal.
Citant l'historiador J.M.Fradera interpretà l'actual embranzida sobiranista com a pròpia de les noves generacions que no han viscut el darrer franquisme i la Transició; que viuen en un marc molt internacionalitzat; que, de posició acomodada, els sedueix el risc aventurer de la independència...
Dissortadament, el ponent independentista hagué de marxar abans d'hora per una incidència greu en la salut de la seva muller. El millor futur els desitgem de tot cor.
Ricard Torquemada: "Els nostres avis no es creurien que el Barça ha guanyat 3 copes d'Europa, dues en quatre anys; que jugaran els pròxims dies la seva 4ª semifinal en 5 temporades, 3ª consecutiva; que en les darreres 5 visites al Bernabéu ha sumat 3 victòries (0-3, 2-6, 0-2); que defensa un futbol atractiu, modern i competitiu; que ha guanyat 6 títols en un any, amb el triplet "Copa, Lliga i Champions"; que té un entrenador de la casa que trenca motlles en l'evolució tant del futbol com del club; que ha format a la Masia l'actual "Pilota d'Or", Messi i els dos millors centrecampistes del món, Xavi i Iniesta; que ha dipositat l'estil de l'equip de les dues dècades en Guardiola de Santpedor; Xavi, de Terrassa; Iniesta, de Fuentealbilla; Busquets, de Badia; i tal vegada al futur Cesc, d'Arenys; que Messi ha marcat 40 gols sense ser un rematador; que al partit de tornada de quarts de la Champions contra l'Arsenal, únicament Keita s'infiltrà de migcamp endavant entre l'esplet de jugadors formats al planter del Barça com Xavi, Busquets, Pedro, Messi i Bojan; que el futbol base no deixa de formar seguretat, des de Puyol i Piqué fins a Bartra, Muniesa i Fontàs, que ja truquen a la porta del primer equip; que ha sigut capaç de polir, projectar i presentar el porter més complet del món, Víctor Valdés; que presumirà d'un jugador del filial al Mundial com Jonathan amb Mèxic; que està començant a canviar el pessimisme malaltís per l'optimisme raonable i que aspira a jugar una final de la Campions al Bernabéu. Era un somni, ara tot és realitat"
Dilluns, 19 d'abril, presentació del "Poder de las caricias" d'Adolfo G.Papi a la llibreria La Capona de TGN: 2/ 4 e nou del vespre
Divendre 16 i dissabte 17, de debats entre Federalisme (el nostre regidor Fonxo Blanc) vs Independentisme (l'escriptor i professor de la UPF, el convilatà del c/ de santa Marta, Hèctor L.Bofill).
Punts d'acord: ¿quins 220 diputats al Congrés reformaran la Constitució per al Senat, cambra territorial?; reconèixer la poca consciència d'Estat plurinacional. Visibilitzar-nos a l'exterior de froma desacomplexada, com al Quebec.
Punts d'acostament, des del Federalisme: és un independentisme gradual, prudent i lúcid: "de federalisme en tenim més del que creiem i menys del que volem"; l'independentisme d'ERC ha permès l'accés del PSC al Govern i la Presidència de la Generalitat; el conseller d'ERC Ausàs desenvolupa el federalisme interior amb les 7 vegueries. Si arriba la independència els principals culpable en seran els espanyolistes separadors del PP i els jacobins del PSOE (Guerra, Bono) no els indenpendistes.
Punts de grans diferències: si per a l'independentisme tota nació ha de construir el seu propi Estat, per al Federalisme cal reconèixer la interdependència i mantenir la vertebració social - considerant el qui són tan catalans com espanyols i els qui també tenim una part d'ells / ciutadans espanyols, triomfadors que vam conquerir l'actual règim polític. Els federalistes tenim pertinences múltiples, i necessitem la massa crítica de centre esquerra de tota Espanya (per a les lleis sobre costums: avortament legal, matrimonis gais, etc) quan a Catalunya la majoria social és de centre dreta o nacional-catòlica. El federalistes catalans valorem l'Estatut, l'autonomisme i l'intervencionisme polític a Madrid i Brussel·les.
Per a Hèctor Bofill remarcà que es guanyarà el futur referèndum oficial amb el 52% de vots afirmatius amb participació homologable; i que des d'Espanya prou que ho saben i per això són al·lèrgics als gestos democràtics. Els que s'hi oposen dins la pròpia Catalunya, no passen de la minoria d'un 14% i per fer-los contents estem reprimint l'anhel de llibertat de la majoria.
En el capítol de crítiques més radicals, el qualificadíssim portaveu independentista, doctor i professor de Dret polític, titllà el procés constituent de 1978 com a no democràtic, condicionat pel poder fàctic militar; alhora qualifica el poder central de laminador de Catalunya, i es preguntava si per al TC existeix el poble de Catalunya que ha aprovat l'Estatut en referèndum. Per explicar la seva evolució des del federalisme - en féu una conferència per al 6-D del 2000 - a l'ctual independentisme del qui n'és l'intel·lectual públic i jove més rellevant, afirmà: "tip de donar cops contra la paret, l'hem de travessar". Inviable la reforma federal hem d'esdevenir un Estat independent.
L'habitual to arborat, només quan el nostre regidor s'indigna, aflorà quan titllà de visió paranoica l'Espanya que han interioritzat els independentistes. Abonant la reflexió de l'exregidora i infermera humanista, Carme Vives, que els volé fer adonar que amb la seva lluita constant contra Espanya, no poden tenir l'ànima lliure.
També, en escoltar la comparació de J.M.Farré (dels Bastoners i simpatitzant d'ERC) "no he demanar permís al porter per fer el que vulgui amb el meu pis", aprofità el nostre regidor per acusar-los de "classistes" i incapaços d'entendre que cal comparar dèficit fiscal amb superàvit comercial (perquè som a Espanya, junt amb Ses Illes, Madrid i País Valencià) com Alemanya dins d'Europa, que aportant diners del FCE per a les autopistes d'Andalucia pot vendre'ls Audis que hi circularan. El divendres apuntà que potser amb independència tindríem el major dèficit fiscal, ja que s'hauria convençut per les raons de la mesquinesa i la insolidaritat fiscal.
Citant l'historiador J.M.Fradera interpretà l'actual embranzida sobiranista com a pròpia de les noves generacions que no han viscut el darrer franquisme i la Transició; que viuen en un marc molt internacionalitzat; que, de posició acomodada, els sedueix el risc aventurer de la independència...
Dissortadament, el ponent independentista hagué de marxar abans d'hora per una incidència greu en la salut de la seva muller. El millor futur els desitgem de tot cor.
Ricard Torquemada: "Els nostres avis no es creurien que el Barça ha guanyat 3 copes d'Europa, dues en quatre anys; que jugaran els pròxims dies la seva 4ª semifinal en 5 temporades, 3ª consecutiva; que en les darreres 5 visites al Bernabéu ha sumat 3 victòries (0-3, 2-6, 0-2); que defensa un futbol atractiu, modern i competitiu; que ha guanyat 6 títols en un any, amb el triplet "Copa, Lliga i Champions"; que té un entrenador de la casa que trenca motlles en l'evolució tant del futbol com del club; que ha format a la Masia l'actual "Pilota d'Or", Messi i els dos millors centrecampistes del món, Xavi i Iniesta; que ha dipositat l'estil de l'equip de les dues dècades en Guardiola de Santpedor; Xavi, de Terrassa; Iniesta, de Fuentealbilla; Busquets, de Badia; i tal vegada al futur Cesc, d'Arenys; que Messi ha marcat 40 gols sense ser un rematador; que al partit de tornada de quarts de la Champions contra l'Arsenal, únicament Keita s'infiltrà de migcamp endavant entre l'esplet de jugadors formats al planter del Barça com Xavi, Busquets, Pedro, Messi i Bojan; que el futbol base no deixa de formar seguretat, des de Puyol i Piqué fins a Bartra, Muniesa i Fontàs, que ja truquen a la porta del primer equip; que ha sigut capaç de polir, projectar i presentar el porter més complet del món, Víctor Valdés; que presumirà d'un jugador del filial al Mundial com Jonathan amb Mèxic; que està començant a canviar el pessimisme malaltís per l'optimisme raonable i que aspira a jugar una final de la Campions al Bernabéu. Era un somni, ara tot és realitat"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.