Oriol Amorós, secretari d'immigració de la Generalitat: "Cal distingir entre la percepció de la realitat i la pròpia realitat basada en dades objectives"
"(A Cunit) no és que la mediadora municipal volgués representar algú, sinó que és vista com una competidora per una part del col•lectiu que vol atribuir-se la representació civil i religiosa. Aquest conflicte expressa la falta de representació d'una part dels catalans per no poder participar i expressar-se en unes eleccions democràtiques on elegim els nostres representants cívics. Jo em reuneixo amb associacions culurals, esportives i de tota mena. I la direccció d'Afers Religiosos amb els imans".
"A Castelló d'Empúries, sant Pere Pescador, Guissona i Lloret tenen un percentatge de població immigrada com a Salt (43%), però allí no passa res perquè tothom treballa. El malestar el causa la crisi econòmica. En temps de vaques magres l'adaptació al canvi que suposa la immigració és més fàcil d'assumir".
Antón Costas: "L'escenari del retorn a l'equilibri fiscal ha de ser a mitjà termini. S'escau una errada d'anàlisi econòmic en els qui el defensen a curt termini. El perjudicat fóra el propi pacient que tornaria a recaure. Però també argumentem un interès polític: un programa de forts retalls de la despesa pública i d'augment d'impostos a curt termini faria que el repartiment dels greuges de la crisi caigués sobre els més dèbils. Les classes mitjanes i treballadores sortirien d'aquesta crisis com a banyuts i pagant el beure. Primer, amb els seus impostos, salvaren els banquers de la fallida. Ara haurien de carregar també amb els ajustaments de la crisi. I no deixa de ser irònic que siguin elsbanquers els qui defensen amb major ardor aquestes mesures.
" L'economia espanyola s'assembla a un pacient que té la musculatura en relatiu bon estat, però que està a l'UVI perquè el fetge no neteja les toxines i el cor no bombeja sang. És a dir, falla el sistema bancari. Ha de ser sotmès a diàlisi per a netejar les seves toxines i rebre'n una transfusió. Però, mentre, cal algun bypass, mitjançant crèdit oficial, que faci circular la sang. Especialment vers les empreses amb capacitat d'exportació.
FMI i McKinsey Global: Espanya ocupa el tercer lloc de % del PIB en deute: 342; per 459 Japó i 380 el Regne Unit. Ens segueixen Corea (331% del PIB), Suïssa (313), França (308), Itàlia (298), EEUU (290), Alemanya (274), Canadà (245), Xina (159), Brasil (142), Índia (129) i Rússia (71).
L'endeutament espanyol es distribueix en aquests quatre sumants: Llars (136% del PIB) + Empreses (85) + Bancs i Caixes (75) + Estat (47% del PIB). Comparant-lo amb les xifres alemanyes( 66 + 62 + 76 + 69, respectivament) resulta que les nostres llars estan endeutades el doble mentre que l'Estat un terç menys.
L'endeutament relatiu al PIB de les Llars espanyoles és el màxim mundial, seguit de Corea (115), Regne Unit (114) i França (110). El de les italianes el 81, el de Xina el 96.
El de l'Estat, ocupa el 10è lloc. El de les empreses, el 5è. El de bancs i caixes, el 8è ( molt semblant al d'Alemanya i Itàlia).
Claude Fleury, dr. de l'oficina del Quebec a BCN: " Hem passat de la reivindicació a la reafirmació. Un quebequès no es preocupa tant del Canadà, sinó del desenvolupament del Quebec".
"El referèndum de 1995 va ser un resultat molt més ajustat: un 50,5% de no i un 49,5% de sí. Això va fer reflexionar molta gent procupada pel que podia passar. Es va adonar que era necessari buscar un acord de la majoria per tirar endavant. i que no es podia avançar si la societat estava enfrontada en dos blocs iguals. També l'arribada al govern dels conservadors els 2006, amb Stephen Harper, va provocar un reconeixement important de la nació quebequesa.Va ser el primer del Canadà a reconèixer la nació quebequesa, i després va signar un acord que a permès al Quebec tenir presència la Unesco. Aquests moviments simbòlicament han creat una pau constitucional. Ara volem desenvolupar i mantenir al capdavant el camí del Quebec però acomodats dins el Canadà"
Adolfo Gómez Papí: "L'amor als fills és una relació afectiva basada amb les mateixes premises que la de parella. Hem de ser capaços de transmetre-li que en tindrem cura incondicionalment" (El poder de las caricias; Espasa Libros, 2010; pàg.76)
"(A Cunit) no és que la mediadora municipal volgués representar algú, sinó que és vista com una competidora per una part del col•lectiu que vol atribuir-se la representació civil i religiosa. Aquest conflicte expressa la falta de representació d'una part dels catalans per no poder participar i expressar-se en unes eleccions democràtiques on elegim els nostres representants cívics. Jo em reuneixo amb associacions culurals, esportives i de tota mena. I la direccció d'Afers Religiosos amb els imans".
"A Castelló d'Empúries, sant Pere Pescador, Guissona i Lloret tenen un percentatge de població immigrada com a Salt (43%), però allí no passa res perquè tothom treballa. El malestar el causa la crisi econòmica. En temps de vaques magres l'adaptació al canvi que suposa la immigració és més fàcil d'assumir".
Antón Costas: "L'escenari del retorn a l'equilibri fiscal ha de ser a mitjà termini. S'escau una errada d'anàlisi econòmic en els qui el defensen a curt termini. El perjudicat fóra el propi pacient que tornaria a recaure. Però també argumentem un interès polític: un programa de forts retalls de la despesa pública i d'augment d'impostos a curt termini faria que el repartiment dels greuges de la crisi caigués sobre els més dèbils. Les classes mitjanes i treballadores sortirien d'aquesta crisis com a banyuts i pagant el beure. Primer, amb els seus impostos, salvaren els banquers de la fallida. Ara haurien de carregar també amb els ajustaments de la crisi. I no deixa de ser irònic que siguin elsbanquers els qui defensen amb major ardor aquestes mesures.
" L'economia espanyola s'assembla a un pacient que té la musculatura en relatiu bon estat, però que està a l'UVI perquè el fetge no neteja les toxines i el cor no bombeja sang. És a dir, falla el sistema bancari. Ha de ser sotmès a diàlisi per a netejar les seves toxines i rebre'n una transfusió. Però, mentre, cal algun bypass, mitjançant crèdit oficial, que faci circular la sang. Especialment vers les empreses amb capacitat d'exportació.
FMI i McKinsey Global: Espanya ocupa el tercer lloc de % del PIB en deute: 342; per 459 Japó i 380 el Regne Unit. Ens segueixen Corea (331% del PIB), Suïssa (313), França (308), Itàlia (298), EEUU (290), Alemanya (274), Canadà (245), Xina (159), Brasil (142), Índia (129) i Rússia (71).
L'endeutament espanyol es distribueix en aquests quatre sumants: Llars (136% del PIB) + Empreses (85) + Bancs i Caixes (75) + Estat (47% del PIB). Comparant-lo amb les xifres alemanyes( 66 + 62 + 76 + 69, respectivament) resulta que les nostres llars estan endeutades el doble mentre que l'Estat un terç menys.
L'endeutament relatiu al PIB de les Llars espanyoles és el màxim mundial, seguit de Corea (115), Regne Unit (114) i França (110). El de les italianes el 81, el de Xina el 96.
El de l'Estat, ocupa el 10è lloc. El de les empreses, el 5è. El de bancs i caixes, el 8è ( molt semblant al d'Alemanya i Itàlia).
Claude Fleury, dr. de l'oficina del Quebec a BCN: " Hem passat de la reivindicació a la reafirmació. Un quebequès no es preocupa tant del Canadà, sinó del desenvolupament del Quebec".
"El referèndum de 1995 va ser un resultat molt més ajustat: un 50,5% de no i un 49,5% de sí. Això va fer reflexionar molta gent procupada pel que podia passar. Es va adonar que era necessari buscar un acord de la majoria per tirar endavant. i que no es podia avançar si la societat estava enfrontada en dos blocs iguals. També l'arribada al govern dels conservadors els 2006, amb Stephen Harper, va provocar un reconeixement important de la nació quebequesa.Va ser el primer del Canadà a reconèixer la nació quebequesa, i després va signar un acord que a permès al Quebec tenir presència la Unesco. Aquests moviments simbòlicament han creat una pau constitucional. Ara volem desenvolupar i mantenir al capdavant el camí del Quebec però acomodats dins el Canadà"
Adolfo Gómez Papí: "L'amor als fills és una relació afectiva basada amb les mateixes premises que la de parella. Hem de ser capaços de transmetre-li que en tindrem cura incondicionalment" (El poder de las caricias; Espasa Libros, 2010; pàg.76)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.