Aquest fóra l'esquema de la intervenció - encara non nata - en el debat entre catalanistes amb un projecte final diferent (dins un Estat Federal espanyol i europeu o amb Estat propi). Debat pertinent quan al menys una cinquena part dels catalans la volen Independent i el 30% maldem per aprofundir el Federalisme, amb una conditio sine qua non: Senat com a cambra de representació territorial de les nacions, nacionalitats i regions de les Espanyes.
Les 5 raons s'ordenen a partir del passat remot fundacional (1ª i 2ª) del present conquerit (3ª i 4ª) i en el futur per assolir (5ª):
1ª) L'actual territori de Catalunya només es completa quan summem amb els aragonesos en temps de Ramon Berenguer IV: incorporem Tortosa i Lleida (1248-49).
2ª) L'actual territori de llengua catalana es multiplica amb el tercer rei de la confederació catalano-aragonesa Jaume I. Gran curador de les bones relacions amb Castella: com a sogre d'Alfonso X el Sabio i pare de l'arquesbisbe Toledo.
3ª) L'actual autonomia política catalana nascuda el 1977, amb totes les seves conquestes i contradiccions, és indestriable de la construcció - consolidació - regeneració de l'Estat de les Autonomies de la Monarquia Parlamentària.
4ª) L'actual govern socialista al pol federalitzant ha contribuït a reformar l'Estatut i el finançament havent d'excloure els ministres del ram que s'hi van resistir (dos valencians: Jordi Sevilla i Pedro Solbes). L'actual ministre de Justícia, el gallec Francisco Caamaño mereix tota la credibilitat federalista.
5ª) La federalització de l'Estat només culminarà amb aquell Senat, que reclama reformar la CE de 1978. Només triomfarà amb l'aliança de catalanistes federals i nacionalistes amb el PSOE de ZP o el PP de Ruíz Gallardón. Fracassarà amb el triomf de les inèrcies espanyolistes o independentistes, sempre retroalimentant-se.
Com afirma el gran Albert Branchadell: "Més que crear nous Estats nacionals dins la UE hem de trobar fòrmules satisfactòries de convivència multinacional dins el Estats, que siguin ben visibles a nivell comunitari".
Fonxo Blanc / Regidor per PAU
Les 5 raons s'ordenen a partir del passat remot fundacional (1ª i 2ª) del present conquerit (3ª i 4ª) i en el futur per assolir (5ª):
1ª) L'actual territori de Catalunya només es completa quan summem amb els aragonesos en temps de Ramon Berenguer IV: incorporem Tortosa i Lleida (1248-49).
2ª) L'actual territori de llengua catalana es multiplica amb el tercer rei de la confederació catalano-aragonesa Jaume I. Gran curador de les bones relacions amb Castella: com a sogre d'Alfonso X el Sabio i pare de l'arquesbisbe Toledo.
3ª) L'actual autonomia política catalana nascuda el 1977, amb totes les seves conquestes i contradiccions, és indestriable de la construcció - consolidació - regeneració de l'Estat de les Autonomies de la Monarquia Parlamentària.
4ª) L'actual govern socialista al pol federalitzant ha contribuït a reformar l'Estatut i el finançament havent d'excloure els ministres del ram que s'hi van resistir (dos valencians: Jordi Sevilla i Pedro Solbes). L'actual ministre de Justícia, el gallec Francisco Caamaño mereix tota la credibilitat federalista.
5ª) La federalització de l'Estat només culminarà amb aquell Senat, que reclama reformar la CE de 1978. Només triomfarà amb l'aliança de catalanistes federals i nacionalistes amb el PSOE de ZP o el PP de Ruíz Gallardón. Fracassarà amb el triomf de les inèrcies espanyolistes o independentistes, sempre retroalimentant-se.
Com afirma el gran Albert Branchadell: "Més que crear nous Estats nacionals dins la UE hem de trobar fòrmules satisfactòries de convivència multinacional dins el Estats, que siguin ben visibles a nivell comunitari".
Fonxo Blanc / Regidor per PAU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.