Joan Tapia ens recorda que el pessimisme / catastrofisme agreuja la crisi: el – 8,6% del consum i el + 87 % d’estalvis és un gir massa brusc en un any: passem del consumir per vici a estalviar per terror.
“Un problema afegit d’Espanya és la tendència a interpretar en clau catastròfica totes les dades econòmiques, incloses els bones, que alguna ens afavoreix. Un exemplé són les valoracions de l’IPC.
La inflació sempre era superior a la de la UE. Malament, perquè perdíem competitivitat. Fa només un any, el setembre del 2008, la nostra taxa actual era del 4,6% davat del 3,6% de la zona euro. Teníem un diferencial negatiu d’un punt i perdíem ganxo exportador.
Ara està en el – 1%, i la mitjana de la zona euro, en el – 0,3%. Tenim un diferencial favorable de 0,7 punts i guanyem en competivitat. Quan ancorats en la zona euro, ja no podem recórrer a la devaluació, que era el recurs tradicional per abaixar els nostres preus i salaris comparatius amb altres països. El descens de l’IPC dóna un gruix de seguretat a les famílies perquè incrementa el seu poder de compra.
Doncs no, aquestes dades i consequències bones no són remarcades. Quan els preus pujaven més que a la UE es deia – amb raó – que era una errada de la nostra economia. Ara – incoherentment – es pregona que el descens moderat de l’IPC ens col·loca davant el risc d’una perillosa deflació. No és veritat. Set mesos de caiguda és prou poc temps i, a més, aquí els preus baixen més per la nostra dependència superior del petroli, ja que la inflació subjacent ( sense energia i sense aliments no elaborats ) és positiva.
El catastrofisme agreuja la crisi. A causa del fort augment de l’atur, els treballadors van guanyar en el segon trimestre d’enguany el 3% menys que fa un any. Però les famílies van ingressar el 4,3% més pels anomenats estabilitzadors automàtics ( + 14 % en els pensions i l’assegurança en l’atur, - 13% de l’IRPF i les cotitzacions socials).Però la crisi i la por al futur van fer que, malgrat ingressar més, els espanyols consumien el - 8,6 %. Aquesta caiguda tan forta castiga el PIB. Però té el revers bo. Les famílies estalvien + 87% que fa un any i la quota d’estalvi ha passat de l’11% al 17,5% de la renda familiar, una dada per sobre de la mitjana de la UE.
Fins fa poc els espanyols consumien compulsivament. S’havia de frenar el consum i recuperar l’estalvi. Però una caiguda del consum del 8% i un augment de l’estalvi del 87% és un gir molt brusc. És passar de consumir per vici a a estalviar per terror. Hi ha un excés de pessimisme. (…) ”
“Un problema afegit d’Espanya és la tendència a interpretar en clau catastròfica totes les dades econòmiques, incloses els bones, que alguna ens afavoreix. Un exemplé són les valoracions de l’IPC.
La inflació sempre era superior a la de la UE. Malament, perquè perdíem competitivitat. Fa només un any, el setembre del 2008, la nostra taxa actual era del 4,6% davat del 3,6% de la zona euro. Teníem un diferencial negatiu d’un punt i perdíem ganxo exportador.
Ara està en el – 1%, i la mitjana de la zona euro, en el – 0,3%. Tenim un diferencial favorable de 0,7 punts i guanyem en competivitat. Quan ancorats en la zona euro, ja no podem recórrer a la devaluació, que era el recurs tradicional per abaixar els nostres preus i salaris comparatius amb altres països. El descens de l’IPC dóna un gruix de seguretat a les famílies perquè incrementa el seu poder de compra.
Doncs no, aquestes dades i consequències bones no són remarcades. Quan els preus pujaven més que a la UE es deia – amb raó – que era una errada de la nostra economia. Ara – incoherentment – es pregona que el descens moderat de l’IPC ens col·loca davant el risc d’una perillosa deflació. No és veritat. Set mesos de caiguda és prou poc temps i, a més, aquí els preus baixen més per la nostra dependència superior del petroli, ja que la inflació subjacent ( sense energia i sense aliments no elaborats ) és positiva.
El catastrofisme agreuja la crisi. A causa del fort augment de l’atur, els treballadors van guanyar en el segon trimestre d’enguany el 3% menys que fa un any. Però les famílies van ingressar el 4,3% més pels anomenats estabilitzadors automàtics ( + 14 % en els pensions i l’assegurança en l’atur, - 13% de l’IRPF i les cotitzacions socials).Però la crisi i la por al futur van fer que, malgrat ingressar més, els espanyols consumien el - 8,6 %. Aquesta caiguda tan forta castiga el PIB. Però té el revers bo. Les famílies estalvien + 87% que fa un any i la quota d’estalvi ha passat de l’11% al 17,5% de la renda familiar, una dada per sobre de la mitjana de la UE.
Fins fa poc els espanyols consumien compulsivament. S’havia de frenar el consum i recuperar l’estalvi. Però una caiguda del consum del 8% i un augment de l’estalvi del 87% és un gir molt brusc. És passar de consumir per vici a a estalviar per terror. Hi ha un excés de pessimisme. (…) ”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.