Fou la seva presa de possessió amb les promeses legalment establertes el punt segon de la sessió de setembre.
Amb tota seguretat assumirà la regidoria d’Esports, heretada de la seva antecessora. Probablement també la de Festes, les tasques de la qual venia pràcticament assumint com a gerent de Cultura ; així, la de Joventut s’incorporaria a la regidoria de Benestar Social de Juan Spuch (CiU).
Hem de fer avinent, amb total repulsa que també farem extensiva com a proposta d’acord del Ple, que l’endemà de la seva presa de possessió, el migdia d’aquest dissabte, el seu cotxe particular fou objecte de dues punxades intencionades, amb estri tallant, a sengles rodes.
Amb desenganys a les subvencions, amb la meitat del pressupost previst al Pla, tot i estalvis hem depassat els pressupostos de Cultura i Festes per a mantenir-ne el nivell suficient de qualitat i regularitat de l’oferta.
Així d’entrada: a l’hora de triar “políticament” entre ajustar-se al tan magre pressupost de 2009 o mantenir oferta suficient perquè no resultés irreparable remuntar les activitats suprimides m’he decantat per la segona opció.
Si recapitulem hem de recordar que per subvenir el dèficit heretat de la liquidació de 2007 vam haver de consignar per al total de Cultura i Festes només 64 mil e., quan n’eren 124 mil ( 72,2 e + 51,5 e.) els previstos al Pla Econòmic.
Per acabar-ho d’adobar, només podíem incorporar modificacions de crèdit per majors ingressos a les pròpies subvencions consignades; missió fallida, desenganyat : la Diputació, amb qui havíem fet una negociació expressa d’augment substancial de subvenció, i per primera vegada, al desenllaç final ha passat dels 11 mil de 2008 als 4 mil d’enguany – i mercès a gestions finals de la regidora del PP amb el seu company de partit que tan ja col·laborà amb la subvenció que ha permès redreçar el camp de terra de futbol i preparar-lo per al futur i definitiu de gespa.
En la fonamental subvenció de la Generalitat vam tenir la desgràcia que no ens van enviar, com sempre!, la notificació expressa / directa d’obertura del període de sol·licituds. Dels 11 mil e. que teníem previstos al pressupost en rebrem un màxim de 5! Per esmenar la seva errada, la Generalitat ha actuat com a contractant d’un dels concerts del Festival de Veus, el de la soprano i pianista alemanys amb peces de “Mozart a Monsalvatge” per valor de 4 mil e. Esperem sumar-ne mil més per tasques d’assaigs oberts previs de pedagogia musical.
(D’aquest episodi els sectaris intoxicadors habituals d’aa – perquè no poden seguir sent abg – n’han donat una versió escrita que només a ells retrata i no els fets i els seus involuntaris afectats).
El pressupost de 2010 complirà les consignacions del Pla: gastarem la diferència entre el total disponible i els deutes (extrajudicials) de 2009.
A l’hora de confegir el pressupost de 2010 disposem, d’acord amb el Pla, d’un total de (84 + 62,5) mil e. per a Cultura i Festes respectivament. Després de restar-ne els “necessaris” desviaments de 2009 en tindrem les xifres disponibles definitives ; on les entitats tornaran al calendari d’activitats habitual.
Els comptes d’estiu de Cultura : estalvis sense recompensa...
Els vam exposar puntualment, amb radical transparència i autocrítica al darrer Consell Sectorial de Cultura, afegint-hi comparacions entre 2009 i 2008.
El total de despeses pel cicle de Concerts i Festival de Veus han passat de 49.903 e. a 11.256 mil menys: 38.646,47. Resultat sobretot dels estalvis en catxés dels artistes, i particularment al Festival de Veus.
Emperò també han devallat els ingressos: - 3.813 e. en entrades i …-13 mil en subvencions. Les aportacions de patrocinadors i col·laboradors han pujat en 430 e., fins al total de 8.370 e.; també vam visitar-los un per un, als principals espònsors.
La consequència és que mentre l’any 2008 vam aportar de la hisenda municipal només 5.429 e., doncs aquest 2009, tot i haver estalviat aquells més de 10 mil e. en despeses, hem d’aportar 12.543 e.
Les actuacions de les dues colles castellers convidades de la gran diada de l11 de juliol ( amb tant d’efecte retorn al Quarts de nou del canal 33 i en la producció internacional anglesa) sumen 7.500 e. ( 4.500 e. de la Colla vilafranquina que ens manté com a plaça de nou). Les pagarem extrajudicialment…, per falta de partideta enguany…
El concert d’havaneres al racó del Fortí, amb relleu organitzatiu, manté el cost: per 4.619,83 e. (3.500, en els quatre gran grups i equip de so).
La nit de piano i poemes també manté despeses, entorn dels 2 mil euros ( 1455 e. en catxés i 580 en lloguer de piano).
Calia mantenir l’oferta / despesa de la Festa Major Petita!
Ressenyem, d’acord amb la informació disponible exposada amb fotocòpia per a cada membre present, les dades de despesa fins ara comptabilitzades, i comparant-les amb l’any passat:
El dinar a l’Esplai segueix mereixent els 900 e. de suport municipal de rigor.
El sopar popular al c) de Baix ( per obres al Comunidor) fou servit per proveïdors que alhora que el servei de catering també van portar la logística. Han facturat 4.967,85 e., mentre que l’any passat el menjar pujà 3.028 e. però la logística 1.156 e., és a dir 4.184 e. En tiquets sempre a 10 e. vam ingressar 2.890 e. per 3.200 e. l’any passat. En definitiva, hem aportat de diferència: 984 e. el 2008 i 1.768 e. enguany.
Els actes a l’Ermita en donar relleu a la ballada de sardanes la cobla ha costat 1.050 e. per 800 e. l’any passat. L’ambulància de seguretat per a la preciosa actuació clàssica de set dels Castellers d’Altafulla reclamà 258 e.( la mateixa quantitat que per al Correfoc i també per a les actuacions homòlogues a Baix a Mar durant l’agost).
Els 4 espectacles proveïts per Cultour Music ( balls del sopar i de Festa Major, animació infantil i “vella glòria” a la Martí Royo) han sumat 10.834,4 e. En total, 900 e. més que l’any passat amb espectacles musicals.
La Festa Gastronòmica de les Cultures assolí el previst equilibri entorn de 1.100 e.; tot i la minva de parades, 90 e. menys que l’any passat.
Cal recordar que els actes de les entitats altafullenques es regeix pels convenis signats amb cadascuna.
El perspicaç lector d’aquestes xifres ( retent comptes) s’haurà adonat que tenim pendents de precisar els desviaments en relació a l’inviable / esquelètic pressupost d’enguany de Cultura i Festes. I és que per definir-les, i per tal de no retardar els cobrament de proveïdors (de publicitat, fotos artístiques per a les webs municipals o actes rememoratius i també els petits allotjaments d’artistes aquests conceptes) estem tramitant una modificació de crèdit per a suplementar les possibles despeses a cura de protocol d’alcaldia, sempre amb el vistiplau del control i gestió d’intervenció.
En seguirem informant,oi ?
Esther Vera i Joan Majó ens dónen les claus més antològiques del publicat per entendre el “cas Millet al Palau”: La Catalunya Feudal i la intervenció d’auditors.
Llegíem al País de dijous, pàg.2 de Catalunya : « Malgrat les seves moltes imperfeccions i aparatosos defectes, les millors democràcies comparteixen alguns conceptes : contrapesos de poder (‘checks and balances‘), retiment comptes ( ‘accountability’) i la meritocràcia com a mètode preferit de selecció de personal.
El lladregueig confessat per Fèlix Millet i alguns familiars i amics al Palau de la Música posa en evidència alguna cosa que ja sabíem: això no és Amèrica. (…)
“Hagués estat possible no detectar el grau frau si Fèlix Millet no formés part del Partenó social Català, de la Catalunya feudal que hereta càrrecs, prebendes i respectabilitat pública? Si Millet no fos pur Gotha català?
Al llibre ‘L’oasi català’, Andreu Farràs i Pere Cullell parlaven de cent famílies que es repartien el poder. Una idea prou compartida pel propi Fèlix Millet Tusell, que deia als autors:” Som uns quatre-cents i sempre som els mateixos”, esmentant com a llocs de trobada l’Orfeó Català, el Círculo del Liceo, la tribuna del FC Barcelona i La Caixa.
Els mateixos des del col·legi (abans Virtèlia o Jesuïtes), passant pel club esportiu, el lloc d’estiueig i el consell d’administració.(…)
“Una democràcia i una economia sòlides només poden fonamentar-se en la meritocràcia, en les elits que en són pel mèrit, la intel·ligència, la capacitat i l’esforç. La resta és feudalisme.”
L’ex-ministre d’indústria al primer govern de Felipe i el primer director de la Corporació Catalana de RTV amb el tripartit ens adverteix: “S’escau la paradoxa que, normalment, els estatuts responsabilitzen els patronats dels aspectes econòmics ( aprovar pressupostos, liquidacions de comptes, inversions…) i, altrament, aquests temes passen de forma boi de tràmit a les seves reunions, on es discuteix – i és molt bo que sigui així – temes relacionats amb l’activitat del patronat. Aquest costum, fonamentada en la confiança en el gestor i també en l’aridesa de l’economia, no representa cap problema en la majoria de situacions, però és la doble causa que fa desembocar en alguns moments, com el que estem visquent, amb un ¡com ha pogut passar això tan gros! (…)
La intervenció d’un auditor hauria d’esdevenir la manera d’estalviar-nos aquests ensurts i de donar tranquil·litat els membres del patronat ( o del consell, si es tracta d’una empresa) que un professional extern ha fet la revisió i ha certificat la correcció dels comptes o, en el seu cas, ha detectat alguna irregularitat. Penso que les auditories haurien de convertir-se en una pràctica habitual, però que a més caldria regular-se la manera d’elegir l’auditor per a evitar que l’examinant pugui escollir i pagar el qui l’ha d’examinar.”
Amb tota seguretat assumirà la regidoria d’Esports, heretada de la seva antecessora. Probablement també la de Festes, les tasques de la qual venia pràcticament assumint com a gerent de Cultura ; així, la de Joventut s’incorporaria a la regidoria de Benestar Social de Juan Spuch (CiU).
Hem de fer avinent, amb total repulsa que també farem extensiva com a proposta d’acord del Ple, que l’endemà de la seva presa de possessió, el migdia d’aquest dissabte, el seu cotxe particular fou objecte de dues punxades intencionades, amb estri tallant, a sengles rodes.
Amb desenganys a les subvencions, amb la meitat del pressupost previst al Pla, tot i estalvis hem depassat els pressupostos de Cultura i Festes per a mantenir-ne el nivell suficient de qualitat i regularitat de l’oferta.
Així d’entrada: a l’hora de triar “políticament” entre ajustar-se al tan magre pressupost de 2009 o mantenir oferta suficient perquè no resultés irreparable remuntar les activitats suprimides m’he decantat per la segona opció.
Si recapitulem hem de recordar que per subvenir el dèficit heretat de la liquidació de 2007 vam haver de consignar per al total de Cultura i Festes només 64 mil e., quan n’eren 124 mil ( 72,2 e + 51,5 e.) els previstos al Pla Econòmic.
Per acabar-ho d’adobar, només podíem incorporar modificacions de crèdit per majors ingressos a les pròpies subvencions consignades; missió fallida, desenganyat : la Diputació, amb qui havíem fet una negociació expressa d’augment substancial de subvenció, i per primera vegada, al desenllaç final ha passat dels 11 mil de 2008 als 4 mil d’enguany – i mercès a gestions finals de la regidora del PP amb el seu company de partit que tan ja col·laborà amb la subvenció que ha permès redreçar el camp de terra de futbol i preparar-lo per al futur i definitiu de gespa.
En la fonamental subvenció de la Generalitat vam tenir la desgràcia que no ens van enviar, com sempre!, la notificació expressa / directa d’obertura del període de sol·licituds. Dels 11 mil e. que teníem previstos al pressupost en rebrem un màxim de 5! Per esmenar la seva errada, la Generalitat ha actuat com a contractant d’un dels concerts del Festival de Veus, el de la soprano i pianista alemanys amb peces de “Mozart a Monsalvatge” per valor de 4 mil e. Esperem sumar-ne mil més per tasques d’assaigs oberts previs de pedagogia musical.
(D’aquest episodi els sectaris intoxicadors habituals d’aa – perquè no poden seguir sent abg – n’han donat una versió escrita que només a ells retrata i no els fets i els seus involuntaris afectats).
El pressupost de 2010 complirà les consignacions del Pla: gastarem la diferència entre el total disponible i els deutes (extrajudicials) de 2009.
A l’hora de confegir el pressupost de 2010 disposem, d’acord amb el Pla, d’un total de (84 + 62,5) mil e. per a Cultura i Festes respectivament. Després de restar-ne els “necessaris” desviaments de 2009 en tindrem les xifres disponibles definitives ; on les entitats tornaran al calendari d’activitats habitual.
Els comptes d’estiu de Cultura : estalvis sense recompensa...
Els vam exposar puntualment, amb radical transparència i autocrítica al darrer Consell Sectorial de Cultura, afegint-hi comparacions entre 2009 i 2008.
El total de despeses pel cicle de Concerts i Festival de Veus han passat de 49.903 e. a 11.256 mil menys: 38.646,47. Resultat sobretot dels estalvis en catxés dels artistes, i particularment al Festival de Veus.
Emperò també han devallat els ingressos: - 3.813 e. en entrades i …-13 mil en subvencions. Les aportacions de patrocinadors i col·laboradors han pujat en 430 e., fins al total de 8.370 e.; també vam visitar-los un per un, als principals espònsors.
La consequència és que mentre l’any 2008 vam aportar de la hisenda municipal només 5.429 e., doncs aquest 2009, tot i haver estalviat aquells més de 10 mil e. en despeses, hem d’aportar 12.543 e.
Les actuacions de les dues colles castellers convidades de la gran diada de l11 de juliol ( amb tant d’efecte retorn al Quarts de nou del canal 33 i en la producció internacional anglesa) sumen 7.500 e. ( 4.500 e. de la Colla vilafranquina que ens manté com a plaça de nou). Les pagarem extrajudicialment…, per falta de partideta enguany…
El concert d’havaneres al racó del Fortí, amb relleu organitzatiu, manté el cost: per 4.619,83 e. (3.500, en els quatre gran grups i equip de so).
La nit de piano i poemes també manté despeses, entorn dels 2 mil euros ( 1455 e. en catxés i 580 en lloguer de piano).
Calia mantenir l’oferta / despesa de la Festa Major Petita!
Ressenyem, d’acord amb la informació disponible exposada amb fotocòpia per a cada membre present, les dades de despesa fins ara comptabilitzades, i comparant-les amb l’any passat:
El dinar a l’Esplai segueix mereixent els 900 e. de suport municipal de rigor.
El sopar popular al c) de Baix ( per obres al Comunidor) fou servit per proveïdors que alhora que el servei de catering també van portar la logística. Han facturat 4.967,85 e., mentre que l’any passat el menjar pujà 3.028 e. però la logística 1.156 e., és a dir 4.184 e. En tiquets sempre a 10 e. vam ingressar 2.890 e. per 3.200 e. l’any passat. En definitiva, hem aportat de diferència: 984 e. el 2008 i 1.768 e. enguany.
Els actes a l’Ermita en donar relleu a la ballada de sardanes la cobla ha costat 1.050 e. per 800 e. l’any passat. L’ambulància de seguretat per a la preciosa actuació clàssica de set dels Castellers d’Altafulla reclamà 258 e.( la mateixa quantitat que per al Correfoc i també per a les actuacions homòlogues a Baix a Mar durant l’agost).
Els 4 espectacles proveïts per Cultour Music ( balls del sopar i de Festa Major, animació infantil i “vella glòria” a la Martí Royo) han sumat 10.834,4 e. En total, 900 e. més que l’any passat amb espectacles musicals.
La Festa Gastronòmica de les Cultures assolí el previst equilibri entorn de 1.100 e.; tot i la minva de parades, 90 e. menys que l’any passat.
Cal recordar que els actes de les entitats altafullenques es regeix pels convenis signats amb cadascuna.
El perspicaç lector d’aquestes xifres ( retent comptes) s’haurà adonat que tenim pendents de precisar els desviaments en relació a l’inviable / esquelètic pressupost d’enguany de Cultura i Festes. I és que per definir-les, i per tal de no retardar els cobrament de proveïdors (de publicitat, fotos artístiques per a les webs municipals o actes rememoratius i també els petits allotjaments d’artistes aquests conceptes) estem tramitant una modificació de crèdit per a suplementar les possibles despeses a cura de protocol d’alcaldia, sempre amb el vistiplau del control i gestió d’intervenció.
En seguirem informant,oi ?
Esther Vera i Joan Majó ens dónen les claus més antològiques del publicat per entendre el “cas Millet al Palau”: La Catalunya Feudal i la intervenció d’auditors.
Llegíem al País de dijous, pàg.2 de Catalunya : « Malgrat les seves moltes imperfeccions i aparatosos defectes, les millors democràcies comparteixen alguns conceptes : contrapesos de poder (‘checks and balances‘), retiment comptes ( ‘accountability’) i la meritocràcia com a mètode preferit de selecció de personal.
El lladregueig confessat per Fèlix Millet i alguns familiars i amics al Palau de la Música posa en evidència alguna cosa que ja sabíem: això no és Amèrica. (…)
“Hagués estat possible no detectar el grau frau si Fèlix Millet no formés part del Partenó social Català, de la Catalunya feudal que hereta càrrecs, prebendes i respectabilitat pública? Si Millet no fos pur Gotha català?
Al llibre ‘L’oasi català’, Andreu Farràs i Pere Cullell parlaven de cent famílies que es repartien el poder. Una idea prou compartida pel propi Fèlix Millet Tusell, que deia als autors:” Som uns quatre-cents i sempre som els mateixos”, esmentant com a llocs de trobada l’Orfeó Català, el Círculo del Liceo, la tribuna del FC Barcelona i La Caixa.
Els mateixos des del col·legi (abans Virtèlia o Jesuïtes), passant pel club esportiu, el lloc d’estiueig i el consell d’administració.(…)
“Una democràcia i una economia sòlides només poden fonamentar-se en la meritocràcia, en les elits que en són pel mèrit, la intel·ligència, la capacitat i l’esforç. La resta és feudalisme.”
L’ex-ministre d’indústria al primer govern de Felipe i el primer director de la Corporació Catalana de RTV amb el tripartit ens adverteix: “S’escau la paradoxa que, normalment, els estatuts responsabilitzen els patronats dels aspectes econòmics ( aprovar pressupostos, liquidacions de comptes, inversions…) i, altrament, aquests temes passen de forma boi de tràmit a les seves reunions, on es discuteix – i és molt bo que sigui així – temes relacionats amb l’activitat del patronat. Aquest costum, fonamentada en la confiança en el gestor i també en l’aridesa de l’economia, no representa cap problema en la majoria de situacions, però és la doble causa que fa desembocar en alguns moments, com el que estem visquent, amb un ¡com ha pogut passar això tan gros! (…)
La intervenció d’un auditor hauria d’esdevenir la manera d’estalviar-nos aquests ensurts i de donar tranquil·litat els membres del patronat ( o del consell, si es tracta d’una empresa) que un professional extern ha fet la revisió i ha certificat la correcció dels comptes o, en el seu cas, ha detectat alguna irregularitat. Penso que les auditories haurien de convertir-se en una pràctica habitual, però que a més caldria regular-se la manera d’elegir l’auditor per a evitar que l’examinant pugui escollir i pagar el qui l’ha d’examinar.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.