Els Diables les van començar i tancar amb tanta llum com espetecs. També amb calendari simètric, l’Ateneu de Dones: al Fòrum, amb peces dels tallers de patwork i amb la principal parada de menjars (andalusos i navarresos) a la placeta de l’únic sant Antoni genuí (els dels pescadors, el franciscà portugués enterrat a la italiana Pàdua). També magnífica l’oferta de menjar a / de l’Esplai: al dinar dels cent cinquanta, tot un goig de grans paelles; a la Festa de les Cultures, un pernil fumat que també s’acabà.
Els espectacles nodrits per Cultour Music tant de bona qualitat com de nivell de quantitat d’espectadors actius, per tant com per mantenir el vincle comercial. A la plaça Martí Royo, la nit de l’Onze el Micky ja no tant de goma però sempre jovial recordà els seus hits històrics (Enséñame a cantar, No sé nadar, El chico de la armónica, Suena el piano, Bye bye Fraueline); entranyable el desenllaç, amb un vella glòria de 66 anys fent ballar criatures dalt l’escenari; l’endemà, amb l ‘espectacle infantil Clau de So, fent ploure en directe. Per als balls, el trio que anirem contractant cada any per a Consulat de Mar i quan tornem al Comunidor i l’espaterrant orquestra Odisea.
La veu acurada i potent del nostre Josep Asencio justifica que els seus taloners siguin les digníssimes velles glòries a l’abast del nostre pressupost.
La tarda de la Diada / Festa Votiva féu coincidir les danses populars de Vielha, Villalba i d’Altafulla amb la primera exposició de pintura del polifacètic artista J.M Bellido (fins ara poeta, compositor, cantaire).
La plenitud ja havia estat assolida al migdia. Amb el canvi d’horari de la missa, restà com a “rovell de l’ou” en l’afortunada expressió del nou Mn. Jaume Gené, precedida d’un a la fi rellevant concert / ballada de sardanes i seguida de l’actuació castellera com a cloenda. Cada acte tenia doncs la seva franja horària per atraure. I amb aquestes que es descabdellà la increïble, magistral i històrica Diada a Sant Antoni 2009 dels nostres Castellers!!!!: tota una clàssica de set, recuperant les fites de la primera etapa de la colla: tres castells impecables de seguretat i de ritme d’execució: dos de sis, tres de set – sí 3d7 a sant Antoni-, quatre de set – sí, 4d7 a sant Antoni; i el pilar de cinc amb emoció èpica. Ep! amb dues parelles de canalla ( els germans Mar i Aleix; el Joel i l’Ainoha).
També fou vibrant, agosarat i tècnicament exacte el parlament institucional de l’alcalde J.M. Gené.
L’únic punt d’autocrítica l’hem de reservar per a tres trets de la sempre exitosa i suficientment organitzada IX Pujada que recorda l’ermità fundador de l’ermita (el pescador Baltasar Rabasa, amb làpida al terra de la nau central datada també el 1714). Alguns errors en les classificacions potser massa escridassats, involuntària manca d’aigua a l’arribar però sobretot que ens van servir les coques de recapta… congelades…
El voluntariat es cenyí aquesta setembre de 2009 a l’incansable i constantment compromès grup de L’Ateneu. El tàndem de regidors trescant entre cadires, taules i proveïments mentre preguem a sant Antoni (l’un amb el puro i l’altre amb el mocador a la mà respectiva) que les restaurades hores extres de la brigada els retorni la condició de regidors estrictament responsables organitzadors i els alliberi de pringar / escarrassar-se…
Els espectacles nodrits per Cultour Music tant de bona qualitat com de nivell de quantitat d’espectadors actius, per tant com per mantenir el vincle comercial. A la plaça Martí Royo, la nit de l’Onze el Micky ja no tant de goma però sempre jovial recordà els seus hits històrics (Enséñame a cantar, No sé nadar, El chico de la armónica, Suena el piano, Bye bye Fraueline); entranyable el desenllaç, amb un vella glòria de 66 anys fent ballar criatures dalt l’escenari; l’endemà, amb l ‘espectacle infantil Clau de So, fent ploure en directe. Per als balls, el trio que anirem contractant cada any per a Consulat de Mar i quan tornem al Comunidor i l’espaterrant orquestra Odisea.
La veu acurada i potent del nostre Josep Asencio justifica que els seus taloners siguin les digníssimes velles glòries a l’abast del nostre pressupost.
La tarda de la Diada / Festa Votiva féu coincidir les danses populars de Vielha, Villalba i d’Altafulla amb la primera exposició de pintura del polifacètic artista J.M Bellido (fins ara poeta, compositor, cantaire).
La plenitud ja havia estat assolida al migdia. Amb el canvi d’horari de la missa, restà com a “rovell de l’ou” en l’afortunada expressió del nou Mn. Jaume Gené, precedida d’un a la fi rellevant concert / ballada de sardanes i seguida de l’actuació castellera com a cloenda. Cada acte tenia doncs la seva franja horària per atraure. I amb aquestes que es descabdellà la increïble, magistral i històrica Diada a Sant Antoni 2009 dels nostres Castellers!!!!: tota una clàssica de set, recuperant les fites de la primera etapa de la colla: tres castells impecables de seguretat i de ritme d’execució: dos de sis, tres de set – sí 3d7 a sant Antoni-, quatre de set – sí, 4d7 a sant Antoni; i el pilar de cinc amb emoció èpica. Ep! amb dues parelles de canalla ( els germans Mar i Aleix; el Joel i l’Ainoha).
També fou vibrant, agosarat i tècnicament exacte el parlament institucional de l’alcalde J.M. Gené.
L’únic punt d’autocrítica l’hem de reservar per a tres trets de la sempre exitosa i suficientment organitzada IX Pujada que recorda l’ermità fundador de l’ermita (el pescador Baltasar Rabasa, amb làpida al terra de la nau central datada també el 1714). Alguns errors en les classificacions potser massa escridassats, involuntària manca d’aigua a l’arribar però sobretot que ens van servir les coques de recapta… congelades…
El voluntariat es cenyí aquesta setembre de 2009 a l’incansable i constantment compromès grup de L’Ateneu. El tàndem de regidors trescant entre cadires, taules i proveïments mentre preguem a sant Antoni (l’un amb el puro i l’altre amb el mocador a la mà respectiva) que les restaurades hores extres de la brigada els retorni la condició de regidors estrictament responsables organitzadors i els alliberi de pringar / escarrassar-se…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.