Dissabte, assaig obert i concert de Claudi Arimany en el concert central del VIIè Cicle
Hi són convidats els alumnes i pares de l’escola de Música; el mecenatge correspon a Altafulla Life Resort.
Acompanyaran el flautista, director del cicle i des d’enguany del Festival de Veus, el també flauta valencià Eduard Sánchez, professor del Conservatori Superior de BCN, el clavicèmbal basc de Donostia Pedro R.Larrañaga, el violí i viola nascut a Mollerussa Joan Espina, concertino-director de l’Orquestrade Cámara de España , on també té contracte el violoncel Jorge Fangul, també valencià.
El programa porta per títol “El meu nom és Bach” perquè interpretaran 2 + 3 composicions de la saga de teclistes:
un trio per flauta, violí i baix continu per a una sonata en quatre moviments del pare (1685-1750)
i una de cadascun dels quatre fills del mestre de capella: encetaran i clouran el concert, uns quintets dels fills tinguts amb la segona muller a Leipzig, la soprano i memorialista Anna Magdalena Wilcken: del benjamí arrelat a Londres on actuà amb el nen Mozart, Johan Christian Bach (1735-1782) i de Johan Ch. Friedrich (1932-1795), sempre a la cort de Bükeburg, amb influències italianes.
Les dues primeres peces de la segona part seran un duo per a dues flautes soles de l’hereu escampa Wilhelm Friedemann ( 1710- 1784) i un trio per a clavicèmbal, flauta i viola de Carl F.Emmanuel (1714-1788), virtuós teclista de la cort de Frederic el Gran a Berlín; ambdós fills de la primera muller, la cosina Maria Bàrbara, durant l’etapa a Weimar.
Biblioteca: subvenció del projecte i obra de transició
Hem hagut de renunciar als 350 mil euros de la Generalitat perque només els podíem conservar si compliem dues condicions, que tot regidor del Ple si no és intoxicador crònic coneix sobradament: 1ª) finalísticament a biblioteca únicament, dins el programa específic del PUOSC cap. IV, sense cap destinació a cap altra possible inversió, cap. 2ª) a una biblioteca amb tot els ets i uts segons els criteris d’espais i serveis de la xarxa pública de la Generalitat, amb qui hem quallat una relació sòlida i franca. Com que el cost de pressupost per contrata de l’únic projecte possible amb subvenció finalment ens pujà 1.628.779,28 e. per a 800 m2 la inversió municipal reclamada per no perdre la subvenció ens obligava a arribar als 1.278.779,28 e. Missió impossible ,oi? Per càlcul de costos d’oportunitat millor renunciar a la subvenció que embarcar-se en una quimèrica / irresponsable inversió municipal.
Al pla funcional de gener, només amb el vot en contra d’AUPA i el suport d’ABG i ERC (1) havíem aprovat la superfície de 861 m2 amb un pressupost total que ens reclamava d’inversió municipal 941.500 e. Per què ara doncs la diferència final del 35,8 % més? Causa: aquella xifra de gener era l’exigida pel pressupost d’execució material de 1.291.500 e. ( al definitiu d’aquest juliol 1.179.032,83 e.). La xifra del presupost per contracat acumula a més el 13% en despeses generals i el 6% de benefici industrial; suma a la qual aplicar el 16 de l’iva. Així aquella execució material representa el 72% del pressupost real definitiu. És així. Per això darrerament només bec regrescos amargs (tònica, bitter sense alcohol).
Sempre en simbiosi amb la xarxa pública de biblioteques de la Generalitat redrecem el fracàs del gran somni amb dos criteris. 1r) mantenir-hi la relació per consolidar les millores que ja ens han aportat (18 mil e. en nous llibres, catalogació). 2n) mantenir la petició de subvenció de 15.340 e. per al projecte, que serà a la llarga executat, començant per una excepcional primera actuació de transició cap a l’objectiu final*. Com el camp de terra del Nou Govern, amb la Cristrina Magriñà com a regidora, preparat per al futur camp de gespa.
(*) Resposta de l’alcalde J.M.Gener al Diari de TGN: “Confiem poder incloure la nova biblioteca en el capítol d’inversions de l’any vinent, un cop fet el replantejament del projecte, motiu pel qual serà necessari sol·licitar un préstec especial”.
(1) En el debat de desembre de 2007 sobre inversions per al PUOSC, ABG – CiU – ERC van finalment presentar la proposta de biblioteca per al 2011 de més de mil m2, en una futura gran intervenció a l’ara magatzem de la brigada a l’antiga Plasticel, amb un pressupost de 1.592.000 e. per al qual demanarien la meitat de subvenció. El bloc de l’oposició, llavors naixent, assolí l’acord del Ple de la seva proposta: al 2010, de 600 m2, annexa a l’edifici de les Teresa Manero enderrocant la “casa / aula del mestre nou”, amb un pressupost de 900 mil e, reclamant-ne també la meitat del cos com a subvenció. El PUOSC ens donaria finalment 350 mil e., contradint l’auguri d’ABG que suposava que “un futur incert” de la subvenció per proposar poca superfície. Al consens de gener de 2008, la dimensió era la intermitja entre les dues propostes, 861 m2, a les Teresa Manero, conservant-ne la façana. To bee continued… l’octubre d’enguany.
Hi són convidats els alumnes i pares de l’escola de Música; el mecenatge correspon a Altafulla Life Resort.
Acompanyaran el flautista, director del cicle i des d’enguany del Festival de Veus, el també flauta valencià Eduard Sánchez, professor del Conservatori Superior de BCN, el clavicèmbal basc de Donostia Pedro R.Larrañaga, el violí i viola nascut a Mollerussa Joan Espina, concertino-director de l’Orquestrade Cámara de España , on també té contracte el violoncel Jorge Fangul, també valencià.
El programa porta per títol “El meu nom és Bach” perquè interpretaran 2 + 3 composicions de la saga de teclistes:
un trio per flauta, violí i baix continu per a una sonata en quatre moviments del pare (1685-1750)
i una de cadascun dels quatre fills del mestre de capella: encetaran i clouran el concert, uns quintets dels fills tinguts amb la segona muller a Leipzig, la soprano i memorialista Anna Magdalena Wilcken: del benjamí arrelat a Londres on actuà amb el nen Mozart, Johan Christian Bach (1735-1782) i de Johan Ch. Friedrich (1932-1795), sempre a la cort de Bükeburg, amb influències italianes.
Les dues primeres peces de la segona part seran un duo per a dues flautes soles de l’hereu escampa Wilhelm Friedemann ( 1710- 1784) i un trio per a clavicèmbal, flauta i viola de Carl F.Emmanuel (1714-1788), virtuós teclista de la cort de Frederic el Gran a Berlín; ambdós fills de la primera muller, la cosina Maria Bàrbara, durant l’etapa a Weimar.
Biblioteca: subvenció del projecte i obra de transició
Hem hagut de renunciar als 350 mil euros de la Generalitat perque només els podíem conservar si compliem dues condicions, que tot regidor del Ple si no és intoxicador crònic coneix sobradament: 1ª) finalísticament a biblioteca únicament, dins el programa específic del PUOSC cap. IV, sense cap destinació a cap altra possible inversió, cap. 2ª) a una biblioteca amb tot els ets i uts segons els criteris d’espais i serveis de la xarxa pública de la Generalitat, amb qui hem quallat una relació sòlida i franca. Com que el cost de pressupost per contrata de l’únic projecte possible amb subvenció finalment ens pujà 1.628.779,28 e. per a 800 m2 la inversió municipal reclamada per no perdre la subvenció ens obligava a arribar als 1.278.779,28 e. Missió impossible ,oi? Per càlcul de costos d’oportunitat millor renunciar a la subvenció que embarcar-se en una quimèrica / irresponsable inversió municipal.
Al pla funcional de gener, només amb el vot en contra d’AUPA i el suport d’ABG i ERC (1) havíem aprovat la superfície de 861 m2 amb un pressupost total que ens reclamava d’inversió municipal 941.500 e. Per què ara doncs la diferència final del 35,8 % més? Causa: aquella xifra de gener era l’exigida pel pressupost d’execució material de 1.291.500 e. ( al definitiu d’aquest juliol 1.179.032,83 e.). La xifra del presupost per contracat acumula a més el 13% en despeses generals i el 6% de benefici industrial; suma a la qual aplicar el 16 de l’iva. Així aquella execució material representa el 72% del pressupost real definitiu. És així. Per això darrerament només bec regrescos amargs (tònica, bitter sense alcohol).
Sempre en simbiosi amb la xarxa pública de biblioteques de la Generalitat redrecem el fracàs del gran somni amb dos criteris. 1r) mantenir-hi la relació per consolidar les millores que ja ens han aportat (18 mil e. en nous llibres, catalogació). 2n) mantenir la petició de subvenció de 15.340 e. per al projecte, que serà a la llarga executat, començant per una excepcional primera actuació de transició cap a l’objectiu final*. Com el camp de terra del Nou Govern, amb la Cristrina Magriñà com a regidora, preparat per al futur camp de gespa.
(*) Resposta de l’alcalde J.M.Gener al Diari de TGN: “Confiem poder incloure la nova biblioteca en el capítol d’inversions de l’any vinent, un cop fet el replantejament del projecte, motiu pel qual serà necessari sol·licitar un préstec especial”.
(1) En el debat de desembre de 2007 sobre inversions per al PUOSC, ABG – CiU – ERC van finalment presentar la proposta de biblioteca per al 2011 de més de mil m2, en una futura gran intervenció a l’ara magatzem de la brigada a l’antiga Plasticel, amb un pressupost de 1.592.000 e. per al qual demanarien la meitat de subvenció. El bloc de l’oposició, llavors naixent, assolí l’acord del Ple de la seva proposta: al 2010, de 600 m2, annexa a l’edifici de les Teresa Manero enderrocant la “casa / aula del mestre nou”, amb un pressupost de 900 mil e, reclamant-ne també la meitat del cos com a subvenció. El PUOSC ens donaria finalment 350 mil e., contradint l’auguri d’ABG que suposava que “un futur incert” de la subvenció per proposar poca superfície. Al consens de gener de 2008, la dimensió era la intermitja entre les dues propostes, 861 m2, a les Teresa Manero, conservant-ne la façana. To bee continued… l’octubre d’enguany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.