PAU Altafulla

Un pilar de cinc a cada plaça. Els salts es fan colla de set a la plaça dels Vents

Després de la plaça del Pou, la històrica i de categoria de nou i de la plaça de l’Ermita, la festiva i nacional, també a la dels Vents, la d’exhibició d’estiu.
N’és el sisè del mateix equip de tronc, aquest cop amb el Bayo – que en reclama un pis més- com a baix. Segons el sòlid segon Marc Capdevila en fou el més difícil de la sèrie. El conjunt de la diada dels Castellers d’Altafulla també repetí el dos de sis, que fa molt de goig.
La diada de la plaça dels Vents, sempre amb tanta resposta de públic estiuejant – que no d’aficionats entesos – ha fet història aquest segon i primer diumenge dia d’agost: en la seva segona temporada, els Salats de Súria que havien vingut d’estada de lleure de cap de setmana, acompanyant la cantant Beth que actuà el dissabte per Alí Supay, van reeixir a coronar i descarregar un hiperdefensadísim quatre de set, tan matusser com resistent fins a límits èpics i amb la canalla decidida total, que en termes de colles grans feia recordar un quatre de nou folrat de la Vella a sant Fèlix.

L’oposició s’equivocà de diagnòstic de situació al Ple

Tota Aupa en ple era a les cadires de la sala, aixecant-se en un espectacle final abandonant el Ple, secundada per la seva vedette a la mesa de regidors de l’oposició que en un gest d’amistat acabà refrescant el nostre regidor. AA ( partit polític local amb seu a casa del pare dels Alonso que empastifat d’enganxines i butlletins el poble) semblava dominar el territori interrompent a tort i a dret; fins i tot el seu cínic i gèlid breu exalcalde s’atreví a dir que l’absència de l’alcalde al ple no havia estat explicada; el regidor d’ERC per moments abandonà la letàrgia i s’indignà quan automàticament i reflexe li corregí el nostre regidor la xifra de desviament del projecte de biblioteca. Els consensuats reglaments d’aigües i clavegueres en dues reunions van ser rebutjats per AA i Aupa i ERC el féu seguidisme en la segona qüestió.
Tot una actitud i símptomes que hem d’interpretar com un diagnòstic equivocat de la situació del Nou govern després de la dimissió de la regidora del PSC i de la baixa per arrítmia cardíaca de l’alcalde, també del PSC. Com que els desenganys compartits uneixen, com que amb la incorparació del nº3 del PSC el Nou govern guanya amb criteris i dedicació i com que l’alcalde Gené surt encara més reforçat dins el PSC i el govern el diagnòstic de l’oposició – reunida unificadament per la regidora dimissionària per explicar-li la “seva versió” – anava en la direcció contrària als fets incontrovertibles.

Gran cap de setmana de futbol sala al Palau d’esports

El regidor in pectore Manel Ciércoles ja ha lliurat trofeus de les deus competicions que han culminat o desplegat.
El VIII è torneig d’estiu, el primer al nou Palau d’esports, organitzat pel club de futbol sala que ha estat guanyat per la seva secció després de guanyar la final als “torreros” – que també jugant a Calafell van vindre amb els justos per jugar, sense cap canvi possible. El tercer lloc fou per als de la cola dels germans Tudela, amb el màxim golejador del torneig, el pobletenc David (a) “Pollo”. En quart lloc, després de perdre les semifinals a la tanda de penals amb l’equip complet dels de la colla del Pepo, el centre campista essencial del futbol de la Torre, fou la injusta consolació de l’equip genuïnament altafullenc, amb el nom i la capitania del Carles Nel·lo fill i amb la presència dels cosins Torres (Cañas i Vidal), Correa, etc, etc.
Ja el matí del mateix dissabte havien començat les 24 de futbol sala femení que van acabar a les 6 de la tarda del diumenge. Hi van guanyar un excel·lent convidat que acabà amb les aspiracions de les noies amfitriones.

El Consell Sectorial de Cultura accepta els canvis en la programació d’estiu

El vespre / nit del darrer divendres de juliol anava atapeït d’actes que finalment hem hagut d’ajornar. La inauguració de l’exposició de fotografies del fons Valentí Canadell resta pendent de data perquè l’obra social de Caixa Tarragona ja la tenia compromesa en dates posteriors a la de la nostra; el retard en les obres d’adaptació a normatives dins la Violeta han fet impossible complir amb el programat. Pel que fa al concert de piano d’Helena P. Arzola una lesió en la mà esquerra li ho ha impedit en la data publicitada, traslladant-lo a finals d’agost, esperant-ne la seva millora i recuperació que tant li desitgem.
Com ja ha estat anunciat de temps, el concert d’havaneres al Fortí / Voramar serà definitivament la nit de diumenge vinent; en un dia també de castells de sorra (davant el Marítim) i animació infantil.( la plaça dels Vents). La ja tradicional Nit de Piano i Poemes s’escaurà el diumenge abans al programat, el penúltim d’aquest agost.

La novel·lista Emma Riverola reclama tornar als joves la voluntat de fer història:

“Las nuevas tecnologías nos han impuesto la inmediatez. El ocio, el conocimiento y el consumo en un clic. Todo es rápido, todo es fàcil y rabiosamente innovador. Lo nuevo refulge en el escaparate de la atracción, mientras lo viejo se pudre abandonado en el rincón más oscuro de la trastienda. Allí, entre las máquinas de escribir y los papeles que huelen a polvo, duerme nuestro pasado.
Como un trasto en desuso, nuestros jóvenes probablemente no entienden de qué les va a servir en el futuro conocer fechas, lugares y nombres pretéritos, desconocen que la historia es una lazo que une el ayer con el hoy y con el mañana.¿Cómo comprender el presente y asomarse la futuro sin sentir la exaltación de los sueños revolucionarios, el terror de la barbarie, la crueldad de la dictadura, la esperanza de la democracia o la inquietud del 23-F? (…)
Es evidente que debemos transmitir el legado dela historia para que los errores del pasado no se conviertan en la herencia de las futuras generaciones. Pero, por encima de todo, hemos de devolver a los jóvenes la voluntat de hacer història. En sus manos está cambiar las reglas de un juego que no les gusta. En sus mentes está la capacidad de encontrar nuevos ideales por los que luchar, nuevas formas de combatir las desigualdades y las injusticias, de vencer la indiferencia y el sectarismo.”


A la Mediterrània els promotors han construït el triple del necessari. TGN la pitjor en perspectives.

De Cadis a Girona acumulem 289.368 vivendes acabades i 159.743 en construcció… sense vendre. La demarcació de Tarragona en té respectivament 17.830 i 13.396; i té el perillós honor de ser-ne, de les 7 costes de parla catalana, de les tres andaluses i la murciana la que presenta pitjors perspectives: en l’escenari optimista trigarien a vendre’s 1,8 anys ( només superada per Castelló, amb 2,2; quan Girona mereix la predicció de 1,4 i BCN la de 1,3; Granada, li va al darrera amb l,7 anys). En el moderat i en el pessimista es dispara la projecció: 8,9 anys i 14,3 anys, l’acompanya BCN en mals auguris, però en 5,1 i 7,5 anys. Per a l’escenari optimista compten amb el ritmes de venda de 2007; en el moderat, amb els de 2008; i en el pessimista, en les vendes del sis darrers mesos…
Les dades mediterrànies representen el 47,2% i el 41,6 de les acabades i en construcció sense vendre arreu de l’Estat Espanyol.
A Altafulla en tenim exemples d’obra acabada buida als dos blocs de la Vinya Gran i en el conjunt uniforme d’aparellades de l’Hort de Pau. On també podem veure obra aturada, i admirablement i heroica obra represa.



La caiguda dels preus dels pisos d’obra nova capgira la relació de preus entre vivenda lliure i la de preu concertat o fins i tot VPO

En ple boom o bombolla immobiliària fou promoguda públicament la vivenda de preu concertat, a uns valors del 75% de la vivenda de mercat lliure. Volia atendre la demanda de vivenda per a la classe mitjana i mitjana-baixa no atesa per l’oferta de mercat. Ara, amb la gran sobreoferta i caiguda de la demanda al mercat, a 36 del 53 municipis de la demarcació de Barcelona els pisos concertats tenen un preu més alt que els de mercat lliure: 32% a Barberà; 19,4% a Molins; 16% a Montcada; 15 % a Terrassa i sant Feliu; 12,3 a san Boi; 11,8 a Sabadell. També a TGN en % no concretat.
A les caps de comarca més laterals (Balaguer, Solsona, Montblanc, Amposta, Gandesa) fins i tot les VPO presenten més preu de venda que les de mercat.
Per a superar aquesta paradoxa, molts promotors reclamen que el sòl públic ofert es destini únicament a VPO. Com sempre s’ha escaigut a Altafulla… on esperem que els 36 pisos adjudicats a l’Hort de Pau siguin ben aviat ocupats. Competència d’Adigsa de la Generalitat / Vivenda i Medi Ambient.