Balanç econòmic dels serveis d’Ensenyament a la liquidació de 2008: aportació municipal de 402 mil e.
Pel que fa als Jardins o Llars d’infància el personal qualificat que en té cura del servei representa un cost total de 375.889 e.
El seus serveis de neteja 69.092 e. del personal de plantilla municipal + 2.986 e.de l’externalització = 72.078 e.
El servei de càtering fornit per una empresa externa: 36.497 e.
Total de despeses bàsiques: 484.464 e.
Pel que fa a ingressos per taxes, pagades per cada família usària del servei, sumen 217.963 e.
Hi hem d’afegir la subvenció de la Generalitat per valor de 156.600 e.
Vet ací doncs que hem ingressat 374.563 e.
Per la qual cosa la diferència entre despeses (d’ensenyament / 77,6% + neteja / 14,9 % + càtering / 7,5% ) i ingressos mesura l’aportació municipal bàsica = 109.901 e.
Per tant, excloses energies, telefonies i manteniments podem donar aquest repartiment de fonts d’ingressos: taxes, el 45% + subvenció de la Generalitat, el 32,3 % + Ajuntament, el 22,7%.
En definitiva doncs, les institucions públiques financen el 55% de les despeses bàsiques de les Llars d’Infants d’Altafulla ( Francesc Blanc i Hort de Pau)
L’Escola de Música reclama unes despeses en personal qualificat de 123.101 e.
El de neteja externalitzar suposa 2.476 e.
Despeses bàsiques totals doncs de 125.577 e.
Les taxes ingressades per les famílies usuàries del servei educatiu extraescolar, a manca de subvenció de la Generalitat, sumen 70.917 e.
L’Escola de Música necessita doncs per al seu equilibri pressupostari bàsic l’aportació municipal de 54.660 e., que cal rebaixar en uns 3.500 e. d’una una petita subvenció de la Dipùtació.
Per tant la institucions públiques col·laboren amb el 43,5% de les despeses bàsiques de l’Escola de Música de la Violeta.
L’Escola d’Adults representa 11.318 e. en despeses de personal + 1.733 e. en neteja externalitzada = 13.051 e.
Les taxes ingressades en la liquidació de 2008 pugen 7.552 e.
La Diputació subvenciona uns 1.500 e., així que l’Ajuntament hi aporta 4 mil e. ( el 30,6%)
Resumint, les aportacions municipals bàsiques als serveis educatius creats en el decurs de les accions dels distints governs municipals es desglossen en:
109.901 e. / 22,7% per a les Llars d’Infants
+ 52 mil e. per a l’Escola de Música ( 41,4%)
+ 4 mil e. per a l’Escola d’Adults ( 30,6%).
Total, de 165.901 e. Arrodonint, 166 mil e.
Les competències municipals en ensenyament infantil i primària es cenyeixen, en personal, al servei de bidells i de neteja. La despesa en bidells al pressupost liquidat de 2008 suma 48.130 e.. La de neteja: 69.393 e. en personal municipal + 45.819 e. externalitzat = 115.212 e.
Heus ací que representen 163.342 e. en despesa de personal d’aportació municipal: el 70,5 % en neteja.
Cal que detallem la resta d’aportacions municipals als serveis d’ensenyament: a la subfunció del pressupost de despeses 422 de 2008, fins a 34.823 e. ( 5.607 e. en energies + 2.915 e. en telefonia + 26.301 e. en manteniments.)
I en la subfunció 422 de despeses d’ensenyament ( on consta com a partida 22710, el càtering de les Llars d’Infants que ja hem computat) encara cal ressenyar 48.788 e.
D’elles la més important és la de despeses del servei de bus escolar per als batxillers que suma 13.831; però hi hem de restar les taxes, pagades per les famílies usuàries, per valor de 10.508. Ergo, 3.323 e. d’aportació municipal al transport escolar dels batxillers altafullencs a La Torre.
El despeses diverses ( partida 22608) comptem 18.897 e.
En subvencions a les AMPAs, (partida 48901) només 9 mil e.
En mobiliari, 4.078 e.
Aportem doncs en un quart bloc d’ensenyament fins a 38.280 e.
Si tens paciència de sumar-la amb els altres tres anteriors ( 166 mil e. per ensenyament d’oferta municipal + 163 mil per bidells i neteja dels dos CEIPs + 35 mil en la subfunció 422 ) arribes als 402.346 e. que xifren l’aportació municipal de 2008 als serveis d’ensenyament per als altafullencs.
Pots comparar-los amb la destinada a Kultura ( 62.005 e. / 58,12% ), Festes ( 64.390 e. / 100%) i Esports ( 92.288 e. / 86,5%).
Si les acabem sumant tindrem que per la qualitat de vida Escolar, Cultural, Festiva i Esportiva vam destinar el 2008 fins a 620.929 e.
Amb quins impostos directes, indirectes o transferències vols comparar-los?
Doncs representa el 26,3 de l’IBI o el 119% de plusvàlues; el 78,8 de participació als tributs a l’Estat. Oi que aquesta darrera referència és la que li correspon com a més adient i escaient?
Perles
Josep Ramoneda critica els lideratges carismàtics, al País 5 de maig. Ja era hora...
(Per tal que se n’adonin els encara “presidencialistes” o “redemptoristes” al món local altafullenc actual, o passat que vol retornar per arrasar... Especialment si són advocats, empresariat o Quixot de Fuenteovejuna)
“ ¿Podem oblidar les lliçons de la història que ens mostren que, tot sovint, els líders carismàtics destrueixen les organitzacions que els han creat i coneixen una fi tràgica? (...) A les escoles de negocis la doctrina del lideratge és tot un tòpic. La cultura que operà com a brou de conreu de la crisi fou impregnada del discurs del lideratge, que folrà d’or tots els alts executius que convencien llurs accionistes que eren portadors d’un destí de possibilitats sense límits. Entre aquests líders, als qui ni auditors ni reguladors gosaven a replicar, comptem noms con Jeff Skill, que es carregar la totpoderosa Enron, i el seductor Madoff. I no vull fer la llista dels líders del sector immobiliari espanyol que eren convidats com a miralls exemplars d’emprenedors imbatibles a les millors tribunes, no fa més que un parell d’anys, i que avui viuen en ple naufragi. Parafrasejant Marx, a cops sembla que “ la bruixa no és capaç de controlar els poders demoníacs que ha encetat amb els seus encanteris”. Però poc pas que provoca rectificacions. El tòpic del lideratge segueix repetint-se en escoles i reunions selectes, per bé que certa sensació de buidor i cansament envaeixen poc a poc el concepte.
“¿Què significa aquesta regressió al poder carismàtic? Max Weber situava aquesta forma d’autoritat basada en la màgia de l’home providencial com a pròpia de societats de baix nivell tècnic i educatiu, d’escàs desenvolupament social. Però en les societats avançades del segle XXI, en què el nivell de formació dels ciutadans ha assolit cotes desconegudes, ¿hem de seguir suportant l’imperi del visionari i del seductor per sobre de l’autoritat dels arguments i de les raons? ¿O més aviat ha arribat l’hora definitiva dels projectes compartits, fruit de les aportacions de molts acotds, els qui han de traçar els camins a seguir?
“(...) Tinc la impressió que la cultura del lideratge forma part natural d’una cultura de la dominació que té com a categoria ideològica central la competitivitat. (...) El discurs de la competitivitat es situa en un marc cultural meritocràtic, que apel·la sempre a la recuperació del goig pel treball ben fet, per la disciplina i pel respecte jeràrquic. I que ofereix com a esquer a la ciutadania una quimera: que qualsevol pot triomfar. Però el treball ben fet reclama una autonomia, una capacitat de pensar i decidir per qui fa la feina... que és difícilment compatible amb la cultura de la submisió incondicioanl al líder visionari. (...)
“Lideratge, competitivitat, desregulació, consum, campen acríticament en mig de la crisi, com si la moderniatt hagués perdut el més consubstancial dels seus valors: la capacitat de passar-ho tot pel sedàs de la crítica.”
Pel que fa als Jardins o Llars d’infància el personal qualificat que en té cura del servei representa un cost total de 375.889 e.
El seus serveis de neteja 69.092 e. del personal de plantilla municipal + 2.986 e.de l’externalització = 72.078 e.
El servei de càtering fornit per una empresa externa: 36.497 e.
Total de despeses bàsiques: 484.464 e.
Pel que fa a ingressos per taxes, pagades per cada família usària del servei, sumen 217.963 e.
Hi hem d’afegir la subvenció de la Generalitat per valor de 156.600 e.
Vet ací doncs que hem ingressat 374.563 e.
Per la qual cosa la diferència entre despeses (d’ensenyament / 77,6% + neteja / 14,9 % + càtering / 7,5% ) i ingressos mesura l’aportació municipal bàsica = 109.901 e.
Per tant, excloses energies, telefonies i manteniments podem donar aquest repartiment de fonts d’ingressos: taxes, el 45% + subvenció de la Generalitat, el 32,3 % + Ajuntament, el 22,7%.
En definitiva doncs, les institucions públiques financen el 55% de les despeses bàsiques de les Llars d’Infants d’Altafulla ( Francesc Blanc i Hort de Pau)
L’Escola de Música reclama unes despeses en personal qualificat de 123.101 e.
El de neteja externalitzar suposa 2.476 e.
Despeses bàsiques totals doncs de 125.577 e.
Les taxes ingressades per les famílies usuàries del servei educatiu extraescolar, a manca de subvenció de la Generalitat, sumen 70.917 e.
L’Escola de Música necessita doncs per al seu equilibri pressupostari bàsic l’aportació municipal de 54.660 e., que cal rebaixar en uns 3.500 e. d’una una petita subvenció de la Dipùtació.
Per tant la institucions públiques col·laboren amb el 43,5% de les despeses bàsiques de l’Escola de Música de la Violeta.
L’Escola d’Adults representa 11.318 e. en despeses de personal + 1.733 e. en neteja externalitzada = 13.051 e.
Les taxes ingressades en la liquidació de 2008 pugen 7.552 e.
La Diputació subvenciona uns 1.500 e., així que l’Ajuntament hi aporta 4 mil e. ( el 30,6%)
Resumint, les aportacions municipals bàsiques als serveis educatius creats en el decurs de les accions dels distints governs municipals es desglossen en:
109.901 e. / 22,7% per a les Llars d’Infants
+ 52 mil e. per a l’Escola de Música ( 41,4%)
+ 4 mil e. per a l’Escola d’Adults ( 30,6%).
Total, de 165.901 e. Arrodonint, 166 mil e.
Les competències municipals en ensenyament infantil i primària es cenyeixen, en personal, al servei de bidells i de neteja. La despesa en bidells al pressupost liquidat de 2008 suma 48.130 e.. La de neteja: 69.393 e. en personal municipal + 45.819 e. externalitzat = 115.212 e.
Heus ací que representen 163.342 e. en despesa de personal d’aportació municipal: el 70,5 % en neteja.
Cal que detallem la resta d’aportacions municipals als serveis d’ensenyament: a la subfunció del pressupost de despeses 422 de 2008, fins a 34.823 e. ( 5.607 e. en energies + 2.915 e. en telefonia + 26.301 e. en manteniments.)
I en la subfunció 422 de despeses d’ensenyament ( on consta com a partida 22710, el càtering de les Llars d’Infants que ja hem computat) encara cal ressenyar 48.788 e.
D’elles la més important és la de despeses del servei de bus escolar per als batxillers que suma 13.831; però hi hem de restar les taxes, pagades per les famílies usuàries, per valor de 10.508. Ergo, 3.323 e. d’aportació municipal al transport escolar dels batxillers altafullencs a La Torre.
El despeses diverses ( partida 22608) comptem 18.897 e.
En subvencions a les AMPAs, (partida 48901) només 9 mil e.
En mobiliari, 4.078 e.
Aportem doncs en un quart bloc d’ensenyament fins a 38.280 e.
Si tens paciència de sumar-la amb els altres tres anteriors ( 166 mil e. per ensenyament d’oferta municipal + 163 mil per bidells i neteja dels dos CEIPs + 35 mil en la subfunció 422 ) arribes als 402.346 e. que xifren l’aportació municipal de 2008 als serveis d’ensenyament per als altafullencs.
Pots comparar-los amb la destinada a Kultura ( 62.005 e. / 58,12% ), Festes ( 64.390 e. / 100%) i Esports ( 92.288 e. / 86,5%).
Si les acabem sumant tindrem que per la qualitat de vida Escolar, Cultural, Festiva i Esportiva vam destinar el 2008 fins a 620.929 e.
Amb quins impostos directes, indirectes o transferències vols comparar-los?
Doncs representa el 26,3 de l’IBI o el 119% de plusvàlues; el 78,8 de participació als tributs a l’Estat. Oi que aquesta darrera referència és la que li correspon com a més adient i escaient?
Perles
Josep Ramoneda critica els lideratges carismàtics, al País 5 de maig. Ja era hora...
(Per tal que se n’adonin els encara “presidencialistes” o “redemptoristes” al món local altafullenc actual, o passat que vol retornar per arrasar... Especialment si són advocats, empresariat o Quixot de Fuenteovejuna)
“ ¿Podem oblidar les lliçons de la història que ens mostren que, tot sovint, els líders carismàtics destrueixen les organitzacions que els han creat i coneixen una fi tràgica? (...) A les escoles de negocis la doctrina del lideratge és tot un tòpic. La cultura que operà com a brou de conreu de la crisi fou impregnada del discurs del lideratge, que folrà d’or tots els alts executius que convencien llurs accionistes que eren portadors d’un destí de possibilitats sense límits. Entre aquests líders, als qui ni auditors ni reguladors gosaven a replicar, comptem noms con Jeff Skill, que es carregar la totpoderosa Enron, i el seductor Madoff. I no vull fer la llista dels líders del sector immobiliari espanyol que eren convidats com a miralls exemplars d’emprenedors imbatibles a les millors tribunes, no fa més que un parell d’anys, i que avui viuen en ple naufragi. Parafrasejant Marx, a cops sembla que “ la bruixa no és capaç de controlar els poders demoníacs que ha encetat amb els seus encanteris”. Però poc pas que provoca rectificacions. El tòpic del lideratge segueix repetint-se en escoles i reunions selectes, per bé que certa sensació de buidor i cansament envaeixen poc a poc el concepte.
“¿Què significa aquesta regressió al poder carismàtic? Max Weber situava aquesta forma d’autoritat basada en la màgia de l’home providencial com a pròpia de societats de baix nivell tècnic i educatiu, d’escàs desenvolupament social. Però en les societats avançades del segle XXI, en què el nivell de formació dels ciutadans ha assolit cotes desconegudes, ¿hem de seguir suportant l’imperi del visionari i del seductor per sobre de l’autoritat dels arguments i de les raons? ¿O més aviat ha arribat l’hora definitiva dels projectes compartits, fruit de les aportacions de molts acotds, els qui han de traçar els camins a seguir?
“(...) Tinc la impressió que la cultura del lideratge forma part natural d’una cultura de la dominació que té com a categoria ideològica central la competitivitat. (...) El discurs de la competitivitat es situa en un marc cultural meritocràtic, que apel·la sempre a la recuperació del goig pel treball ben fet, per la disciplina i pel respecte jeràrquic. I que ofereix com a esquer a la ciutadania una quimera: que qualsevol pot triomfar. Però el treball ben fet reclama una autonomia, una capacitat de pensar i decidir per qui fa la feina... que és difícilment compatible amb la cultura de la submisió incondicioanl al líder visionari. (...)
“Lideratge, competitivitat, desregulació, consum, campen acríticament en mig de la crisi, com si la moderniatt hagués perdut el més consubstancial dels seus valors: la capacitat de passar-ho tot pel sedàs de la crítica.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.