Altafulla amb tota la il·lusió

11/11/08

Sant Martí 2008: FM de sant Martí. Petit diari

Comença amb el disgust per la “doble” exposició del Cercle Artístic. Dues mostres incompletes, amb l’agravant que al seu local propi, al Museu, van penjar els quadres de segona, perquè els de primera eren al Fòrum. Local parroquial que haurien emplenat el Centre d’Estudis amb una exposició de gravats portats per la Maria Porter. L’any vinent la coordinació serà millor i més vetllada des de la presidència i gerència del Patronat de Cultura.
Seguidament, he de despenjar del balcó central de la Casa de la Vila la bandera espanyola – reservada per al 6 de desembre.
La instal·lació de megafonia del Jordi Cuscó funciona a la perfecció per al pregó de l’Antonia Coscujuela. Fa una memòria històrica personal i sobretot de les vicissituds de la presència de la música, primer a les escoles després a les escoles de música ja pròpiament dites. Recordà tres noms imprescindibles en aquest trajecte: el primer president de l’APA de les Teresa Manero, Andreu Ballesté; l’alcalde de novembre 1989- agost 1993, Antonio Torres; i el regidor / parlamentari, Joan Carrera.
Al Pavelló vam viure el triangular de sèniors i algun jove. Els amfitrions van quedar últims, perdent per golejades. El tercer partit que decidia el guanyador entre la Penya Barça i els de la Penya Ciclista fou emocionantíssim. Es decidí a favor dels biciclistes a la tanda de penals, forçada després que Xus de la Mata empatés al darrer segon del partit. Als segons del torneig, jugaven tres dels millors jugadors històrics del futbol altafullenc: el defensa Vidal, el mitja punta / extrem Pepe Pijuan de l’Estanc rei del díbling en eslàlom i l’esmentat Xus, amb moviment xut als dos peus. A la porteria, on acabà lesionat, l’experimentat Ignasi Marqués III. Els biciclistes guanyadors van alinear Dino, Fañanàs, Quique, Albert Cañas, Genaro i Sergi Plana.
Dissabte, amb una hora de retard començava la Pujada a sant Antoni. Recuperà el títol Antoni Ramírez; segon fou Daniel Vidal – la filla del qual fou quarta i primera fèmina; el gran veterà de 55 anys J.M.Vidal féu el tercer absolut. Hi van participar 26 bicicletes.

FM molt cervesera…

Certament, aquesta FM s’està bevent molta, que molta cervesa. Potser massa? Primer, divendres a la nit, a la Martí Royo, es van esgotar les 300 Rosites a l’Iribar Tapa Tapa. L’endemà dissabte, amb la comparsa llogada pel Diables, al marge de la programació, van corre la ronda de bars una multitud, cívica i entonada. Deixà dues víctimes notòries: l’hereu proclamat després al ball i un casteller “sangre de toro” imprescindible a quarts als troncs dels castells de set que van haver de quedar en intents…
Com estem caminat com els crancs! La nostra rebel·lió dins la FM, quan aleshores l’Alcalde Pijuan també les organitzava, fou perquè no ens impedissin el recital del Jove cantautor Jordi Tortosa. Era quan volíem viure en llibertats i estatut d’autonomia. Ara que en fruïm ( massa inconscientment, suposo), els qui segurament ni ho valoren, ni ho defensarien perquè els hem pastat en la “psicología del niño mimado” ( que quan més li donem més en vol i demana) ¿se senten “rebels” / “reivindicatius” organitzant un Correbars?

El gran vocalista Francesc Pijuan fill, per fi a la FM del seu poble.

Al ball de FM, la Chatta triomfà d’allò més amb un repertori generós de durada i de gran qualitat interpretativa. Ple, molt ple , a la Violeta; amb la festa totalment en pau. Entre els vocalistes, pletòric de veu i eufòric de finalment actuar per la seva FM, el Francesc fill del Cisco de l’Hostal. La seva xicota, l’Àngela, actuava a la gala FAO, un compromés ineludible. Com que tornaran…
La nova pubilla, Gabriela Gómez, una noia d’ulls grandíssims i de només 19 anys. L’hereu… Presentà la cerimònia el dr. de la ràdio, Albert Jansa.


Inauguracions: pavelló de luxe, camp de futbol senzill ( de moment)

Les inauguracions, lluïdes de convilatans i d’”autoritats”. Destacarem el pedagògic parlament del delegat del govern Xavi Sabaté, un conte cívic explicat als nens que esperàven jugar assegut al parquet. Els esmentà tots els qui l’havien fet posible, amb una referèncis especial al cap i gerent de Vicsan; els recordà que per mantenir els serveis cal pagar impostos! En la inauguració de la primera fase del camp de futbol, J.M.Gené, alcalde d’Altafulla, garantí que acabaria arribant el camp de gespa artificial. A l’encara modest / anacrònic camp de terra el C.D.Altafulla presentà els seus tres nivells d’equips; els grans van guanyar el Tancat del Vendrell per 5-3; anaven guanyant 4-0. Fa un any, a la Riera com a locals, en partit contra la Torre… vam guanyar… entre quatre gats…

Pilar de cinc a cada FM

Com ja hem avançat, el tres de set descarregat als Palleresos i carregat a la plaça de la Sagrada Família de BCN, així com l’inèdit 4 de 7 van haver de ser arriats sense arribar a fer cap aleta. Com a consol, l’equip pilaner va defensar un pilar de cinc, d’èpica descarregada, on el segon Marc Capdevila per salvar-lo s’agafà decididament dels pantalons del terç Manolín García a l’alçada dels tous de la cames, falcant els peus del terç a l’espatlla del segon, esmorteint tot moviment de balanceig. Hem tingut pilar de cinc a les dues FM: l’Onze de setembre a l’ermita, el 9 de novembre a la plaça del Pou. Mai no havia succeït.
Multitudinària fou el cercavila. Tota la gernació de bastoners, els gegants i els capgrossos; amb les Òlibes d’Ardenya de convidades. Presència inèdita massiva dels pares i mares de les guarderies amb les criatures al cotxets. Tota l’Altafulla del futur més futur. També, fora de programa, per “sorpresa”, van estrenar sengles capgrosos amb els pitets identificatius: Hort de Pau i Francesc Blanc. Suposem que restaran a la respectiva llar d’infants, per a gaudi dels seus estadants. Felicitacions. El gerent i el regidor vam fer de porters de l’ajuntament i d’aiguaders…, puntuals de 2/4 de 6. Morts i reventats vam fer la bacaineta als sofàs de la planta noble…

Vigília de FM de crisi

El dilluns hem estat molt pobres d’actes. Cap. L’estalvi radical (14 mil e. vs. els 39 mil de l’any passat; amb el mateix regidor, menda) va fer caure l’espectacle de màgia infantil de la filla del Màgic Andreu de l’any passat. Les AMPAs de les escoles i l’institut tampoc han aporta cap acte.
Empalmada també amb concert de circumstàncies. De matinades, les gralles; autèntic fil conductor de la festa: després del pregó; als Castells; desvetllant-nos amb aquella barreja irrepetible de nostàlgia i d’alegria del toc de matinales, perquè avui anunciem festa, però ahir i demà no, que treballarem, que hem de treballar. Sobretot ells quan tenim festa: també a la pujada del pilar, a la processó, al toc de vermut per als bastoners.

Canall 33 amb els Castellers d’Altafulla

L’arengada ben acomboiada per la brigada; al taulell, les dones que mai fallen ( la Joaquina dona del Cuscó i la Carme Martínez, la nova presidenta de l’Ateneu), el Leo Moreno que sempre hi és i la col·laboració del Pep Bordes. El tomacons ja talladets; grans pinces per a fer el menjar a la brasa. La bota estàtica i les mòbils de vinet relligant petits grups de tertúlies.
Enguany l’equip de Quarts de Nou casteller del 33 ens ha escollit per al reportatge de les colles petites. Primer al local, després a la pujada del pilar de Quatre. Amb el Marc Capdevila al baix; l’Albert Asencio al segon; debutant la Síliva d’acotxadora i la Mar d’enxeneta. Tres del gran pilar de cinc d’enguany. A la sortida de processó després de l’ofici cantat, el pilar de Quatre tingué per baix el Nani Torres, per segon el Jordi Morella, amb el seu fil Martí aguantant l’enxeneta Ainoa ( no la germana Maria Morell Ramírez, com l’any passat).

Quin sermó de Mn.Gil!

Apassionat, vibrant, crític, militant de la millor església que perviu de l’esperit reformador del Vaticà II. Fins i tot s’adreçà a dos nens del primer banc preguntant-los el nom, per a recordar-nos que tots tenim per segon nom Jesús, que així el tenim ben al costat, com el proisme més pròxim que hem d’estimar. Remarcà que aquella Església de la qual fou s.Martí de Tours bisbe marcava la pauta a l’Estat; poder clerical que ja està mort, i que fer-lo ressuscitar només fa pudor. Bravo. De la significació de les virtuts del patró que ens hem “d’apropiar” per a Mn.Josep Gil a més de la caritat de la mitja capa envers el pobre destacà que hem de defugir la nuesa d’esperit, el fons buit com a persona; com a arrià seguidor del bisbe Hilarió, Martí de Tours manté l’actualitat de viure amb llibertat interior crítica la relació dins la comunitat eclesiàstica així com el compatibilitzar l’ascetisme amb el comprimís temporal. Especialment desvelador fou el moment del sermó en què ens féu avinent que el cel l’hem de construir a la terra amb els somriures i afables relacions. Mai no havia sentir semblant mena de sermó, tan encomanadís i autèntic goig espiritual inesborrable. Ja d’entrada constrastà la magnificencia del temple amb l adescurança de tanta paret nua de pintura.
Per a mi allò de més excepcional d’aquesta FM de 2008. Autèntica antítesi a les altures intel·lectuals sublims de la barroeria dels rodolins dels nostres Diables, desinformats, destralers i radicalment injustos. En tornarem a parlar.

Més i més parelles de bastoners de totes les edats

Acada la processó amb set capellans, el jutge de pau, l’alcalde, dues regidores i dos regidors portant el sant els castellers i mancant els passos els grallers entre pilars i pilars, vet ací que per segon dia van ballar els bastoners amb les seves distintes seccions, acompassats pel toc de vermut dels nostres ubics grallers, que així feien la seva sisena aportació a la festa.
Iribar Tapa Tapa, en col·laboració amb el constructor Luque, ens van servir un aperitiu sobretot amb bona beguda, amb vint ampolles cava i quatre vermut a cor què vols consumides. Gràcies.

Xocolata Valor a la rua de sant Martí

Organitzat pels Jubilats que van coure una clareta i finíssima xocolata desfeta Valor, que vam sucar amb melindros / “bizcochos” tota la mainada; la que havia confegit el seu fanalets al taller de l’Esplai, la que va seguir la rua a cavall de l’aleshores centurió romà d’origen hungarès Martí / Esteve Arques Sendra, fins arribar a la plaça del Pou, on el pobre rodamón / Jordi Ribé va poder abrigar-se amb la mitja capa del militra de l’Imperi. Moment en què la montura va creure necessari deixar una magnífica pastarada al bell mig de la municipal plaça…
Si havíen fet el vermut sota la porxada de les voltes de la Casa de la Vila, també hi vam berenar mercès a aquella continuada anual gentilesa de l’Esplai de Jubilats; servint-nos aquella mateixa Pepita Farreras ( de Ca Potecari) , aquella mateixa Rosalia Vives ( de Ca Quiquet) que ja als anys seixanta van reviscolar la vida festiva i cultural altafullenca.

Brillant correfoc i excel·lent castell de focs

Personalment ja m’havia fos les piles, l’endemà havia d’anar a treballar i amb coixera al peu Ezquerra, que només se’m pal·lia amb molt de descans, se m’imaginava impossible. Així que m’ho han explicat perquè no hi vaig poder ser ni estar ni semblar. Havia demanat festa i l’endemà havia de poder anar a treballar. Per cert, on em sento més a gust; tot i que els quillos que tot t’ho esgarrien m’acusen / difamen del mateix que els diables. Questió de nivell cultural compartit entre quillos i diables? No passaran!

Comentaris als versots dels Diables

Fem una estadística dels “personatges públics” a la seva diana; amb rànking segons quantitat d’estrofes de quatre versets ( amb més rima forçada que isosil·labisme) que protagonitzem:
Gràcies, Diables, sobretot a la peresa i l’enveja i a la diablesa. Mercès a vosaltres acumulo 11 quartetes i mitja. M’ha costat tota l’etapa democràtica de 8 legislatures, però ja he triomfat!. Déu ser la justa recompensa al nou local al Comunidor i a ser els únics que han cobrat, a part, del que tant devem a les entitats… Tanta dedicació de l’”enginy” dels Diables m’augmentarà l’autoestima, que sé que prou bé m’anirà per seguir donant la cara; sense haver-me de disfressar o emparar-me en el grup. Potser té raó el Veterà Diable de la Geladeria que em crec Nostre Senyor: efectivament, porto fins ara tres resurreccions polítiques ( 1999, 2007, abril 2008) després de tres morts civils ( 1995, 2003, fa un any amb esquela al Full d’ABG… signada per FFC el Breu). Evidentment seguiré sent un apassionat polemista amb molta capacitat d’indignació, que per això vaig ser lluitador el 1976 de l’Assemblea de Catalunya, amb amnistia i tot, tal i com consta als arxius del Jutjat municipal.
L’autoreferència ocupa el segon lloc, amb 10 quartetes metadiab`liques, on els diables parlen de sí mateixos.
La Policia municipal assoleix a medalla de bronze, mereixent 6 quartetes.
Amb 5,5 segueixen les de l’entitat més transversal en la col·laboració: l’Ateneu de Dones; amb qui els Diables van ser més que barroers i injustos. Amb 4 quartetes dedicades , empaten l’alcalde J.M.Gené, Francesc Farré ( crec que més aviat abstemi, perquè mai l’he vist alegre) i els Castellers d’Altafulla.
Josep M.Pérez i Eva Martínez empaten a dotze versets dedicats. El Perot Vives i el Ramonet ( glossat en positiu…) igualen a 2 quartetes. El Juan Spuch els mereix 1,5 quartetes. En dues meitats en suma una el Jano Fraancino Jr.
Una quarteta seguida dedicades: la Cristina ( la més injusta, per a ella que convoca Patronats i ha tingut cura política de l’adequació i habilitació el camp de futbol, que amb tanta independencia vetllant per l’interès general porta la relació amb la gestió del Palau Municipal) ; també a la Conxita, que n’espera alguna més…; la Marisa…; els Ciclistes. Amb mitja quarteta el gerent Manel Miércoles, que certament “sembla una baldufa” per tanta dedicació absolutament voluntària, sense sou i sense son…
El millor, en qualitat, el paper de color lila triat… Val 1euro el text?

Quin cartell i quin programa!

El pintor, dibuixant i pedagog Salvador Anton enlloc d’un cartell propi escollí el dibuix encisador, viu, mñes que detallista, sublim del nen de sis anys Carlos González, composat a l’era del Senyor per les festes de l’Onze de setembre. La seva tieta, la grafista Janet, dona del gran segon casteller de nou Pruden, compaginà el programa, en forma de desplegable de butxaca; introduint fragments del cartell i un de nou, dibuixant sant Antoni el seu nebot.
De l’edició del cartell, en vam fer un bon tiratge per als col·leccioneistes i altafullencs de bon gust. Per cert, amb total discreció ha passat la restauració el nom “c) de l’Hostal” als itineraris del cercavila i el correfoc.

Fonxo Blanc / president del Patronat de Cultura


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.