Visquin els veïns dels 24 habitatges públics !

Los activistas tenemos un temperamento que nos empuja a buscar como acortar el tiempo del sufrimiento. No sólo hay que ver lo que está ocurriendo, sino también que se puede hacer para que este tiempo de adaptación y de cambios dure el menos tiempo posible.

felipe gonzález márquez
Yo siempre he actuado en política con el propósito de intentar anticipar por dónde tienen que ir las cosas, de intentar poner al país ante un horizonte que creía posible.

j. luis rodríguez zapatero
Qualsevol funció intel·lectual (atenció voluntària, memòria lògica, formació de conceptes i el
desenvolupament de la volició) primer apareixen en el pla social –compartida, de relació– i després en el pla psicològic, dins de cada persona com a categoría intrapersonal –íntima, personal, pròpia.

llei general del desenvolupament cultural de vigotsky
El preu de la vivenda a Espanya ha pujat un 157% els últims vuit anys, segons un informe publicat al barrer número dela revista The Economist. Espanya és el quart on més ha pujat entre 1997-2005, darrera de Sudáfrica (+279%), Irlanda (+212%) i el Regne Unit (167%).

Serà la inauguració més sonada i desitjada de l’any. Vet aquí: el dels XXV anys d’Ajuntaments Democràtics. Fins i tot… si finalment l’acte oficial s’escaigués el proper mes de març hi celebraríem ambdós esdeveniments; tant entrelligats: perquè tota “democràcia política”de qualitat es compromet i implementa creixents graus de “democràcia social”. Sempre que els Plens Municipals… a més d’ordenar els mercats d’urbanització/construcció/habitatges de les justes i necessàries iniciatives privades doncs també els vulguin “corregir”/“redistribuir”. Per a la qual cosa disposem de la participació pública municipal en la propietat del sòl privat que només i únicament el Ple municipal pot transformar en urbanitzable/construïble/habitable: fins ara el 10%; al nou POUM, ja el 20% del volum edificable. I per soberana decisió nacional catalana, del Parlament de Catalunya. La nostra política urbanística la decidim a la plaça del Pou i al Parc de la Ciutadella. La minoria selecta de manifestants el 1976 per les Llibertats, Amnistia i Estatut d’Autonomia (8 de febrer al Eixample de BCN) i pels Ajuntaments Democràtics (4 d’abril) ens podem sentir plenament triomfants!

Dues promocions públiques
A Altafulla, només hem aplicat dues vegades aquesta oportunitat. Tot i així, tant el seguit de més de trenta aparellades de la ronda d’Altafulla de la segona legislatura del gran Alcalde Pijuan –amb la diligent gestió a Madrid dels senador d’UCD de Reus, el Casals de les ferreteries– com el magnífic bloc veí dels 24 pisos que tan celebrem demostren incontrovertiblement que en la promoció pública d’habitatges passem la mà per la cara a tots els Ajuntaments de la Costa Daurada. Imagino que han anat actuant sempre com va fer amb el sòl públic de la Pedrera
aquell govern Ceperuelo-Gener: vendre-se’ls. Per a sumar ingressos per la rehabilitació i ampliació del Palau de la Casa de la Vila. Raó de més perquè personalment m’obsessionés la seva obertura de portes a la participació cultural i artística. Ara, tan degradada o regresiva per obra i (des)gràcia de les excompanyes d’UpA (1999-2003) i l’excompany J.M Gené (1987-1995)
Durant el seu anyet d’alcaldia va signar el conveni amb les dues propietàries de la unitat d’actuació dels constructor torrenc Loroga a les aperallades de Ca Pilon: la major, Marta Caminal, la venedora dels terrenys; la menor, la mare, simple veïna colindant directe, que va haver de refusar el petó de Judes que li atançava el flamant alcalde d’aquell mig 1996-1997 mig (per cert, sigui recordat: el de plena subordinació a les expansions del darrer depredador econòmic; als qui la democràcia fiscal que vaig impulsar va liquidar i fer pagar les plusvàlues corresponents, negligides al seu moment, el de la creació pública del gran negoci privat).

L’advocat Eliseu Soler
En les negociacions per a definitiva ordenació de la nova peça urbana del carrer/rambla Marquès de Tamarit/Migdia brillà amb llum pròpia l’advocat Eliseu Soler, tan vinculat als estatuts del Grup de Recerques i del Centre d’Estudis d’Altafulla. Espero acompanyar-lo en el decurs de la inauguració; a la qual espero sigui convidat oficialment. Imitant la deferència de Maragall, al barri de la Mina, amb l’exconsellera Rigalt de CiU, impulsora política de la primera inauguració del nou President, a qui recordo haver acompanyat la tardor de 1976 en una reunió d’incorparació de persones al procés per la PSC; hi suposà l’ingrés a la militància socialista del nou delegat territorial de la Generalitat al Camp, l’admirat amic Xavi Sabater.

Ell també vindrà a la festa d’inauguració oficial dels definitivament 24 pisos: ja adjudicats: 24 parelles/famílies que poden continuar visquent a Altafulla. 24 noves famílies/parelles veïnes de l’eix urbà del migdia de la nostra Vila. Per segona vegada el nostre Ple ha donat vida a l’art. 47 de la Constitució de la Monarquia Parlamentària: Tots els ciutadans espanyols tenen el dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat.

7 anys, 7, de procés
El dret reconegut a 24 famílies/parelles convilatanes altafullenques. A estrenar aquest 2004. Ep! Però… en uns terrenys ja cedits el 1996-1997 per Marat Caminal & Fineta Canyelles al patrimoni municipal. Motiu doncs per preguntar-nos el per què d’aquests llargs 7 anys de procés.
La resposta reclama uns quants episodis:

primer: L’equip de govern de la 5ª legislatura cedeix als consells i /o decideix de construir vivendes de promoció municipal, amb l’Ajuntament doncs com a Promotor.
Amb el projecte de l’Arquitecte Municipal, tan pagat com afortunadament no executat. N’haurien estat la meitat d’habitatges i a uns preus boi de mercat. Fins i tot n’havia adjudicada la construcció.

segon : Ha canviat el govern d’Altafulla. Però el PSC oficial imposa la conservació del seu model per a pactar-ne el primer pressupost del govern amb minoria majoritària d’UpA. Llavors vaig demanar al J.M. Alasà d’ERC que ens permetés de tirar-lo endavant exclouent-ne le macrooperació de préstec que havíem d’assumir la Hisenda Municipal per embarcar-nos en un Patronat de Vivenda Municipal. L’hivern del 2000 volíem arribar a la solució que finalment
triomfà. I amb el suport finalment d’ERC, del gran estabilitzador de la governabilitat d’UpA. Havíem perdut un any.

tercer: Sortosament l’empresa que havia de construir el projecte Municipal (Roca-Ceperuelo-Gené) hi renuncia; les condicions de pressupost de licitació els resultaven ruïnoses. Per tant més que la “voluntad política”decidí la “fatalitat econòmica”.

quart: Queda oberta doncs la porta a la solució definitiva i que el sentit comú sempre havia dictat, i que prou bé havíem aplicat a les aparellades de la Ronda: com a obra d’habitatge públic de la Generalitat, del poder públic nacional català, a terrenys municipals altafullencs, per als convilatans altafullencs en les condicions fixades per la legislació i reglamentació general catalana. Per tant com un dret dins el deures de les condicions de renda i de liquiditat. Mai una
beneficència. Un dret per a un nivells de rendes, excloses de l’oferta del mercat del tan clasita i exclusiu urbanismo horitzontal/Beberly Hills d’Altafulla. El mèrit polític del Ple correspon només a UpA i ERC. Els regidors del projecte fallit, pagat i nefast, van fer de compacte bloc opositor. La tan pansida, La Rosa del PSC oficial en dóna testimoni.

Oi que tot és bo si acaba bé? Però hauríem pogut acabar molt més aviat. Sense lluitar contra tants obstacles a vèncer. L’últim de l’òrgan de gestió de la Generalitat. Per una vegada, en tot el culebrot del procés, l’actual alcalde s’ha mullat. I que no sigui l’última en representació dels legítims drets del convilatants nous veïns. D’entre els quals prou que ha demostrat tenir dots de lideratge la filla petita del Tino, aquell paleta dels Sumoy del Riera.