Les 3 menes d’imatges de marca d’Altafulla

El més difícil és dissenyar les institucions de manera que recullin sempre el sentir de l’altre.
ph. pettit

Tenían una mentalidad feudal: nadie tenía derecho a tocar lo que era suyo.
helen graham

La gente ya no encuentra su alma personal y adopta la primera del grupo que se le presenta y que menos le disgusta.
isidoro regueira

Cada cultura es la materia negra –no visible, desconocida– que gravita sobre nuestros
comportamientos políticos y económicos.
Los patrones familiares de cada cultura són las creencia, los referentes éticos y las pautas de comportamiento tradicionales.
c. alonso zaldívar

Un mateix patriotisme d’amor apassionat al propi poble –de naixença o d’elecció– que vol fer forat perquè el nom “Altafulla”sigui vinculat a unes paraules i unes imatges (uns imaginaris) que ens el facin millor i singular entre la resta de viles i pobles promou un seguit d’activitats; cartells i fulletons, eslògans i palafons, videos que esperen tenir un ressó dins i fora d’Altafulla. Lògicament aquest patriotisme compartit s’expressa en més d’una “sensibilitat”o “pertinença cultural”, que com acostuma a passar no tenen un mateix pes equilibritat d’oportunitat de presència pública.

Després de participar i observar el panorama durant anys i anys faré pessigolles proposant que manifestem un mínim de 3 tipus de sensibilitats culturals a l’hora d’intentar “retratar i vendre”el nostre estimadíssim poble d’Altafulla. I cadascú s’encastella en la seva i difícilment poden “conviure” amb les altres. Correspon doncs al Ple municipal procurar un mínim d’equilibri entre “tendències”. Que potser mereixen aquest qualificatius: culturalista; tradicionalista i carrinclona/hortera. L’ordre i els noms triats ja volen dir la meva personal elecció i pertinença, que topa amb molt o poc amb les altres dues. Però, ep! i que consti: quan “governes”a cada sensibilitat has de garantir uns mínims de suport i a la que més valores l’has de promocionar perquè els que vinguin darrera no te la malmetin gaire.

L’Altafulla “culturalista”
La volem –i per això la mantenim– com a escenari de Belles Arts. Amb noms propis o nets de passat per als nostres carrers. Com a eslògan de promoció turística “Aire, llum i convivencia”.
Ens enorgulleix l’esplet dels nostres pintors –que per això tenim com a primers Fills adoptius Buyreu i Sala– els mestres d’obres i la presència transcendental de Martí Royo.
Mediterranis que som ens perd l’estètica de la plàstica i de les veus d’Euterpe; la Generalitat i els mecenes ens reconeixen però caldria que acabessin d’amollar més dinerons per a la Música Culta (antidepressius de l’aristocràcia) a la plaça de l’Església –un dels paradisíacs locus amoneusde tota la Romanitat.
Sabem que el patrimoni/mirall de la Vila Closa + Eres i pallisses + Ajardinaments de l’Urbanisme Horitzontal + Botigues de Mar + Vil·la de Valeri Caius Avitus + Estudis Altafullencs ens enlaira els esperits.
Per als Noucentistes d’Esquerres o “Retroprogressius”les rehabilitades façanes de les aparellades socials de la Ronda i el magnífic bloc d’Urbano Rifaterra dels 24 pisos al carrer del Migdia/Marquès de Tamarit també s’incorporen al llistat. La Bellesa i la Bondat platònicament sempre s’han d’aparionar…
L’Altafulla “culturalista” sempre ha disposat de la Regidoria de Cultura però sempre hauria de manar a la de Turisme. Llavors el fotògraf Pep Borrell Garcia Pons –qui ens “col·loca”als anuaris catalans generals– culminaria el disseny de Garamond; un comerciable aplec de deu reproduccions artístiques d’Altafulla també amb les aquarel·les de Fermí Carré a la Pinacoteca Municipal o de les expo sades al Forum aquest propers dies d’agost de Festival de Veus– s’afegiria a l’obra de regals per a associats del Centre d’Estudis –encara sense local estable definitiu i sense veure reconegut com a Fill Il·lustre l’historiador Salvador Rovira, el restaurador de la valoració de l’Altafulla d’Or de les Tres Generacions de Comerciants.

Quan obrin els cinemes, els “culturalistes” constituirme un Cine-Club amb Miquel Porter-Moix com a president. Les representacions de l’elenc teatral de l’Ateneu de Dones de García Lorca i de l’emblemàtic Alejandro Casona, la Pantalla Panoràmica de Jaume Calatayud & Cesca Arqués mereixerien tenir més projecció externa com a testimoni d’Altafulla d’Alta Cultura que més o menys puja a l’escenari cada Nit de Piano i Poemes i que s’aplega al grup pictòric finalment amb
local a la pallisa del Comunidor.

L’Altafulla “tradicionalista”
S’esplaia i expressa a les agrupacions del Folklore –del Poble. El seu escenari essencial n’és la municipal plaça del Pou –de castellers, diables i bastoners; també de les caramelles de Nous Rebrots. Fins i tot mereixeria el rovell de l’ou altafullenc algun partidet de furbitode l’AMPAde la Portalada o de básquet 3x3, perquè n’era el camp tradicional d’esport base. També penso que representen aquesta segona Altafulla tota l’herència cultural catòlica, de les processons de Divendres Sant, amb música dels nostres grallers incorporada per compondre un autèntic “autosacramental”al seu pas per la carretera, que culmina el tan “relligador”de gent del poble
–i per tant “religiós”– Via Crucis Vivent/Camí de la Creu”; la dèria finalment plasmada de Joana Badia fent parella amb la restauració del “Ball de sant Martí”. Personalment valoro com a cims de l’Altafulla de les Tradicions tant la plaça del Pou que ha tornat a emocionar-se amb castells de 9 o de pilars amb folre (i manilles de 8!) com poder escoltar el jondo quejío de l’Iríbar Giralde des de l’escenari de la Violeta.
La vida de plaça, en codi de noves tecnologies, la tenim a l’abast participant a l’emissora de ràdio, la que ens dona el màxim grau de capitalitat dins el Baix Gaià.
Però que no ens hi empatxem de tradicions catòliques, sobretot quan serveixen per passejar i fer misses a verges que mai hem venerat. Per a mi el Catolicisme Barroc/Politeista per un tubo ja pertany a l’Altafulla de tercera categoria, la que abusa de la carrincloneries d’antic poble de pescadors i…. sobretot de bruixes. Hem comptat quants establiments o locals van incorporant-ne el nom de marca altafullenc de menys valúa? Només faltava per arrodonir-ho l’eslògan –calc de castellà hortera– del “embruixador”, el “deixa’t embruixar”. El planteig festiu/tradicional/artesà de la Nit de Bruixes penso que n’esgota el filó.