Una ullada al cicle electoral de 3 eleccions

No hay dos sociedades; mucha gente cambia su voto, atraviesa rubicones ideológicos que jamás se atreverían a cruzar.
josé l. rodríguez zapatero/zp

Tot el que és nou sembla com il·legítim, excesivament innovador.
No accepto que les polèmiques no siguin positives.
La sal de la vida és que hi hagi opinions diverses.
pasqual maragall

Els d’esquerres acostumen a veure els altres també com a éssers intel·ligents i a tractar-los amb intel·ligència.
lluís pascual

Per força semblarà una sopa espessa de números. De xifres: comparant els resultats de les candidatures oficials de partits a cadascuna de les eleccions votades viscudes en un període atapeïdíssim de temps: nou mesets, com els d’un embaràs. En el qual hem elegit els tres nivells d’organització política de l’Estat Social Democràtic i Autonòmic de Dret nascut de la Constitució de 1979; i per ordre d’esgraons ascendents: a frec d’estiu, les municipals; al mig de l’hivern, al Parlament de Catalunya, amb retrògrada llei electoral; i com a preludi de primavera, les gene-
rals de resultats que tan il·luminen de goig i eufòria els socialistas de larga trajectòria. Quan acabem les crestes dels resultats de partits, haurem de passar una bona estona estudiant/comprenent l’evolució de les municipals a Altafulla. On vagi per avançat, com s’adona el periodista de RNE a TGN Francesc Ferré: a les tres últimes sempre han guanyat agrupacions d’electors, ben connotades de peus polítics que calcen però amb l’atractiu de la proximitat local, de l’autoorganització local : amb l’embranzida i atractiu de la cosa nova de trinca, que s’estrena vaja.

Els 5 partits a les 3 eleccions
N’exposem els respectius millors resultats –també de la fonamentadora participació de cada vot ciutadà igual, lliure i secret a l’urna –en tants per cents. Les baixades a les altres dues les remarquem amb traç gruixut. Ens ha plagut de sumar-hi les quotes, a la bella i difícil figura del ventall de resultats electorals, d’aquests tres blocs polítics: tripartits; nacionalistes catalans i federals articulats estatalment.

Participació PPC CiU ERC PSC IVC-EUA ABG Tripartit Nacionalistes Federals
Municipals (6-03) 10,2 6,7 13,4 10,1 21,3 16,2 43% 25,5% 31,5%
Parlament (11-03) 13,8 2,2 27,4% 21,6% 9,4 8,1 57 49 35,4
Generals de ZP (3-04) 81,5% 16,4% 8 1,7 36,6% 10,7 62 39,3 42,1

La resposta amb l’eina de vot com a antídot a la tragèdia i vulnerabilitat de l’11-M eleva la participació en 10 punts. Aflora l’electorat socialista de les situacions transcendentals, com el 1982. M’ho anunciava la infermera tan progresista Teresa Gatell a la seva mesa a la Portalada: “Tornareu a guanyar els socialistes.”
Les oscilacions de resultats entre eleccions, confirmen la general irrupció d’ERC amb vot nou jove i procedent de CiU a les nacionals i a les estatals. Com a candidatura de partit a les municipals n’és l’encapçalada per JM Alasà la que millor aguanta. El PPC no recuperà els resultats inicials de 1995, se n’ha quedat el 2003 a 3,3 puntets percentuals.

Aquells referencials PSC i CiU
El primer cas a comentar… lògicament el contrast entre resultats del PSC. Poso la mà al foc que l’electorat fidel socialista manté els 2/3 a l’oferta oficial encapçalada per JM Gené, el que mai no dimiteix; el tan actor polític secundari que ha pactat governs estables i de poca qualitat amb els millors caps de llista però afeblits per baralles internes: el de 1995, Manel Ceperuelo; el de 2003. Manel Ramon. L’altre terç ha votat les dues agrupacions d’electors triomfadores quan s’estrenen: UpA1999, on vaig representar aquest 7,5% de l’electoral altafullenc; Alternativa Baix Gaià, amb el segon regidor l’arabista Robert Aceña, també profesor d’institut. De lletres, per cert.

La devallada de CiU a les darreres municipals mareix tota una llarga exposició de la seqüència de resultats i grups dirigents. El 1987 ha agrupat el grup de l’alcalde tradicional Joan Pijuan amb el dirigent d’UDC Joan Carrera i hi incorpora el bon gestor Manel Ceperuelo, assoleixen els 2/3 dels vots dins d’un sistema bipartidista, on el PSC manteníem els 3 regidors.
Actualment, amb sis candidatures en concurrència a les municipals i orfes del Patriarca Pujol representen fins a 53 punts percentuals menys! El 1991 CiU de Torres-Carrera-Ceperuelo manté la majoria absoluta, però 16 punts s’han traspassat a l’emergent agrupació d’electors.
I d’Articulada pels hereus de Pijuan, el seu extinent d’alcalde Manel Ramon i el seu fill Joan Anton. La jove candidatura que engresca nous altafullencs depassa la _ part dels vots…arruinant-me sense voler… perquè el PSC que aspiràvem a 4 regidors baixem a dos… la xifra immòbil des d’aleshores tot i passar dels 9 a 11 regidors al Ple. Amb els 10 puntets perduts al desengany de 1991 tenia el PSC 7,7 punts més que ara. El 1995 CiU s’ha esberlat: Joan Carrera/UDC assoleix la candidatura oficial, on s’incorporen IdA. Ceperuelo és ara el cap d’agrupació d’electors, amb l’explícit nom de CD d’Altafulla, amb fotografia de Jordi Pujol
inclosa. I els guanya!
Però el 1999 quan recupera les sigles i la coalició Cepe-Gené sembla sòlida i carregada de futur novament doncs dóna la sorpresa –i per tercera consecutiva a les municipals d’Altafulla de la década– una agrupació d’electors on s’afegien dos sumants: que s’aplegaran en el míting d’UpA al pati de les Teresa Manero: el conservador Cellier de Martí i el socialista fundador que recorda allò que s’endugué el mestralot de recuperació de la majoria absoluta per la dreta exclouent/conspiradora del PP. UpAconcentrà amb cinc candidatures competint boi el 40% de l’electorat. CiU/CDC oficial perdia 14 punts!; però que en són 7,1 més que amb la reunificació, encapçalada com el 1995 per qui en Joan Carrera parlamentari perenne hi delegà.

Terreny adobat per a les agrupacions d’electors
Quedi demostrat i admès doncs que els partits a les municipals reben fort de les agrupacions d’electors. Que han anat assolint aquests resultats progressius: 26%, el 1991; 35 % el 1995; 39 % el 1999. I el 2003 sumen el 48% dels vots! A la primera i la tercera n’és el cap de llista Manel Ramon, per cert amb dos bons admiradors/amics prou vocacionals i preparats al seu costat; amb els quals no repetirà a les llistes: ni amb Pijuan ni amb Blanc. Ala quarta, se l’ha de disputar amb una de nova. Manel Ramon perd els mateixos i alguna décima més de punts percentuals que la propia CiU: -7,36. Que se’n van molt pocs, com el meu vot, a ERC de J.M. Alasà i Joan Maria Quixalós que ha garantit l’estabilitat del govern d’UpAcontra les embranzides en Urbanisme, Hisenda, Inversions i Cultura de l’antic govern CiU+PSC. La immensa majoria nodreix els 317 votants de la colla d’esquerres activa i crítica amb el carismàtic i franc Fèlix Alonso ciclista al davant.
L’alcalde presidencialista Ramon ha deixat de guanyar per primera vegada unes eleccions. Els dos perdedors morals de les municipals –i en paraules del regidor Muntades!– de començament de cicle electoral es coalliguen. Fins i tot al llistat de regidors proMaragall president constaran els quatre regidors d’AuPa…El cicle electoral vet aquí ha destronat CDC i sobretot a Altafulla UDC. Fins i tot tres exmilitants regidors de 1995-2003 han buscat el nou refugi del poder polític superior. I sempre amb el missatge populista de la “independència dels partits” que vol dir i demostra la “passió cabdillista” del fons antropològic jeràrquic monoteísta, militar, matriarcal i masclista. On topen els partits. Menys… però si també s’apunten també a l’etnocentrisme dels nacionalismes: la meitat dels votants al parlament voten CiU o ERC, el doble que a les municipals i 10 puntets més que a les generals. El PP fa el seu màxim a les generals.
El PSC més complex que plural, bona fotocòpia de la també nació de nacions que som els catalans té a les generals boi el mateix tant per cent que aquell 1987 a les municipals bipartidistes, d’aquell primer model polític democràtic ja superat pel Tripartit Catalanista d’Esquerres i per la fragmentació de candidatures municipals a la costa Daurada.