La crisi del Carmel… des d'Altafulla…

Homo sum: Nihil hominis a me alienum est. (Home sóc: res d’humà a mi aliè és.).
??????????????

Del que passa aquí, nosaltres en tenim la culpa. La responsabilitat d’un poble mai no pot tancar-se en límits territorials.
eugeni d’ors/xènius

Posar al ciutadà al centre de la Unió Europea significa que les decisions han de prendre’s sempre al nivell més pròxim al ciutadà.
enrique barón crespo

Afortunadament ni allí tenim cap desgràcia personal ni aquí moltes famílies fora dels seus habitages per culpa de les conseqüències d'una obra pública accidentada. Però molts dels aspectes que composen la polèmica o la crisi del Carmel –de cap manera la catàstrofe, però –penso que o els vivim o els hem viscut aquí a la vida municipal i social d'Altafulla. Intentaré explicar-me:

1. En l'aclariment de responsabilitats: evidentment en tenim de tècniques i se n’hi volen veure totes les polítiques. Les responsabilitats tècniques queden molt embolicades i diluïdes per culpa del sistema de successives subcontractacions.
Durant els últims anys ha estat de moda deixar de tenir serveis públics amb personal propi per convertir-se amb clients de proveïdors privats d'aquests serveis. Al nostre Ajuntament aquesta filosofia –penso que afortunadament– no va acabar d'aplicar-se; perquè hem mantingut un potent servei municipal de brigada d'obres i no hem externalitzat les dones de la neteja, convertint-les en treballadores d'una empresa a la qual lloguem els serveis tal i com se'ns va arribar a plantejar l'estiu de 1999; moment en què fins i tot haguérem de discutir i deixar desert un concurs per a mantenir la xarxa d'enllumenament municipal. Els serveis d'escombraries s'organitzen a escala de consell comarcal que en compra el servei.
El serveis d'aigües d'Altafulla potser acabarà integrant-se a EMATSA, l'empresa municipal autònoma tarragonina; de la mateixa manera que bona part del servei de recaptació ens el gestiona BASE de la Diputació de Tarragona. Tant una com altra, remarquem-ho tenen caràcter públic autònom, per la qual cosa la direcció i control públics mai no s'han diluït i embolicat.
Les empreses proveïdores dels serveis de les institucions públiques no totes són iguals afortunadament. Algunes mantenen una potent nòmina de personal i d'organització interna assumint directament tota l'execució dels treballs; penso que VICSAN n'és el model exemplar. Altres, de grups financers, pur negoci i no treball, subcontracten com a cosacos i competeixen a les licitacions amb preus massa ajustats. La qualitat de l'obra sort en té dels operaris i capataços, que estan a la trinxera i no als despatxos…
Si haguessin fet cas als paletes de l'obra del túnel de maniobres del metro al Carmel haurien col·locar arcades metàl·liques més ajuntades i… Si els redactors de projectes i informes haguessin xafat el barri haurien escoltat les veus de l'experiència del coneixement del propi hàbitat. I
sentint-se'n part les cates haurien estat més acurades i sovintejades.
D'això de desconèixer el terreny on planeges obra pública important prou que ens vam adonar en l'episodi de la construcció de la rehalitació i perllongament del passeig de Botigues de Mar. Si no recordo malament la rasa no constava als plànols i tampoc les atzavares de Voramar, i se'n
desconeixia l'estètica de la Vila Closa…

2. La baralla política. Una obra pública altafullenca molt important m'ha fet pensar en la crisi del Carmel: perquè la constructora era externa a l'Ajuntament, les obres es van anar retardant i el conflicte polític al Ple fou de campionat. No fou altra que la de l'edificació de la Guarderia i el Centre de Salut, diguem-ne l'any 2000. Les responsabilitats de direcció tècnica d'obres municipal eren evidents… però per a la resta de grups municipals només ens les vam carregar l'equip de govern. Vam portar el nostre responsable tècnic al Ple per aclarir la causa dels problemes i les seves solucions –no per estirar orelles o obrir expedients– amb l'oposició del llavors grup de CiU/CDA i amb un paper del grup del PSC d'agraïment servil a la presència de qui n'era fins i tot autor del projecte…
En un altra polèmica de l'àrea d'urbanisme a causa d'una infracció en un bloc dels Munts de Casa Daurada, l'actual regidor d'urbanisme –llavors a l'oposició, és clar –engrescà constructors i promotors del poble perquè pressionessin assistint al Ple amb la suposada sospita de tracte de favor polític (de l'alcaldia) a aquell grup amb seu a la Torre. Aquestes lògiques d'afegir foc polític a les brases tècniques mai no m'ha agradat però aquesta pirom_nciaacostuma a agradar als qui la rivalitat política domina sobre la funció pública, el partidisme sobre la política, la falsa politització sobre l'actuació política plural i transparent.
En l'episodi de l'aprovació inicial del nou Pla General el problema tècnic a l'urbanisme municipal que encara perviu –simplement i d'entrada ja per horaris de dedicació– fou aprofitat per a no resoldre'l sinó per fer-nos la vida impossible. Sort que ERC ens ajudà a mantenir-ne el procés i
tràmits d’elaboració del Pla General amb un Consell Assessor; que de fet salvava la papereta a la incompetència dels nostre servei. Que n'espera encara l'actuació política per tal de posar-lo a l'alçada de les circumstàncies del pes de la construcció i de la delicadesa dels afers urbanístics.

3. La por a les obres veïnes d'envergadura. A la Vila Closa sembla que el turisme de luxe necessita establir tres plantes de subsòl. Els veïns que no han vengut ja són minoria. Sembla evident que els promotors de les termes subterrànies –tota una aportació a la història altafullenca, perquè de romanes només en tenim de fredes, de calentes i a peu de platja– han
de garantir davant de notari qualsevol perjudici en les edificacions veïnes.
I l'Ajuntament de tots, però sobretot dels veïns ancentrals, potser ha d'exigir-ho. Els tècnics municipals i els de les obres que inquieten han de saber el context que hereden i que de cap manera poden perjudicar com a nous amos del territori. Les obres públiques del passadís de la Violeta alguna esquerda van encetar a ca Pedrol.
La memòria també en diu que els oligopolis econòmics a Altafulla acostumen a voler menjar-s'ho tot. La tercera nau a la zona de Caprabo no sembla massa afortunada al mercat. Potser també sobraran plantes subterrànies al carrer del Cup…