Monumentalisme esportiu. L’ABG fila massa prim.

La esperanza de vida de la mujer española es mayor que en otros países porque habla más.
luis rojas marcos

Por selección adversa los que se ofrecen para ocupar cargos políticos no son siempre los más valiosos.
belén barreiro

Els ximpancés són molt socials, però els humans es distingeixen d’altres primates en què són ultrasocials.
Potser els avantpassats dels humans van haver de transformar-se en una espècie molt cooperativa per certes pressions selectives durant els últims set milions d’anys. Si s’observa l’espècie humana, el que més sorprèn és el seu nivell de cooperació. Alguns biòlegs evolutius
diran que això no té res a veure amb el bé per al grup, sinó només amb el propi, el gen egoista. Tan mateix, el gen egoista no sembla poder explicar tots els aspectes de la conducta humana.
josep call

No s’atura, es regula…
joan puigcercós

El pendent d’Altafulla de la Rasa, vista des de llevant doncs, admira per dues clapes de coberts metàl·lics blanques i pel seguit d’hivernacles dels pagesos tan al dia germans Blanch.
Motiu, doncs, per acostar-s’hi; especialment a les noves instal·lacions esportives finançades i assumides per Balís S.L. dins el gran conveni de les Esplanes (Brises del Mar, en vulgar): la tribuna del camp de futbol; i conseqüència del canvi del pacte per dèria del regidor Muntades, el macrocobert de la pista poliesportiva, ja fins i tot amb unes espectaculars cistelles de bàsquet sostingudes des del sostre i un parell de porteries de futbol sala o handbol.
Fins aquí flor i violes pels grans estàndars dels equipaments. Llàstima, que tan bells continents tinguin tots els problemas de continguts i d’usos. Sense vestuaris, sense accessos, sense programació d’activitats regulars sembla prematura la col·locació dels magnífics artefactes de les cistelles de bàsquet; tan de bo m’estigui equivocant i no es vagin oxidant: perquè, menys el sostre, tot resta a cel obert. Qui després del cross-country hi arribi… pot adonar-se d’un cartell de la Generalitat, que no sé si garanteix una futura participació en el finançament –per a la qual si cal mouré tants contactes com sempre conservo– o tapa les vergonyes de l’embarcada econòmica en el complex del poliesportiu per al qual 1,8 M d’euros han aprovat els del Ple.
Ara ja és parlar d’un imposible, perquè la megalomania de Muntades que tant de forat ha fet al Ple, mai més farà possible el qui dictava el modest sentit comú: cobrir la pista de la Portalada, tan cèntrica, tan pol de relació social mercès al Futbol Sala –tan reeixit que fins i tot ha obert bar/local social. Esperar a les noves instal·lacions escolars amb els seus corresponens equipaments esportius… a la zona on ja tenim la Catedral Poliesportiva.
Mercès a dos grans convenis –els dels terrenys, històricaments dels Ixarts, municipalizats pel pacte del planejament del Complex lúdic de les Bruixes; el de l’equipament del cobert i la pista, ja comentat, amb Balís S.L./Vicsan –el regidor Muntades ens plasma del seu deliri de grandesa, amb el vistiplau general.
Valgui aquest cabreig també per la seva actitud de completament missing durant la crisi del futbol de segona regional. Que baixin a tercera i que tornin a començar. M’ho deia, just davant del camp, la tarda que vam haver de jugar amb molta canalla –feliços ells i encara més els pares de tanta gesta prematura a un partit de categoria– i algun veterà, exgran porter i sobretot un dels segons castellers més acollonants… El regidor d’esports va seguir el seu passeig immutable; personalment vaig acudir a fer pinya perquè en sabia la circumstància del planter de l’equip per l’habitual seguiment de les transmissions del Martí i del Txus.
¿Per a no caure en la deshonra pública d’haver de baixar –paraules de Pep Magrinyà, boi un patriarca del nostre futbol– tant li costaria al regidor Muntades, acumulant urbanisme i esports!, de forjar un pla de viabilitat econòmica amb la col·laboració proporcional a obra visada dels promotors immobiliaris i constructors a Altafulla? L’equip de futbol a segona regional també construeix imatge de marca d’Altafulla!

El Safranars finalment urbà i amb VPO
Si no vaig errat només amb els vots de l’equip de govern i del PP ( 1 ) Com sempre que, des de UDC o CDC, en retreuen que correspon als interesssos d’una regidora -la qual per cert m’ha fet la guitza el que ha pogut i certament responem a paradigmes culturals del tot antagònics –recordo– i ara ho escric –que de fa molts anys, amb l’Antonio Torres a l’Alcaldia, vam aprovar la modificació puntual del Pla que feia urbanitzables els terrenys que havien estat de Joan de la Cecília i de ca Manel Roig. Ens la va denegar la Generalitat per una reclamació del Jaume Badia, argumentant que calia executar-ne abans zones de planejament ja aprovades prèviament, com ara la Pedrera. Per tant, ja CiU i PSC de la legislatura tercera havíem requalificat el Safranars; i si el constructor Espallargas hi pot demostrar la seva qualitat de treball en seré dels primers a alegrar-me’n. Alegria a la qual afageixo la de saber que s’hi alçaran un bon nombre de pisos de promoció pública. Precisament la seva ubicació definitiva, tot i atendre’n totes les repeloses objeccions dels fins ara veïns fronterers, va servir d’excusa perquè ABG votés en contra –sense una amable abstenció, sinó amb bel·ligerant vot negatiu– del projecte definitiu d’urbanització del Safranars. Tan històricament lligat a casa: el pare hi somiava un xalet per a cada fill; sort de la seva venda per a acabar la magnífica casa de c/ de Mar, 4 on tan bé vivim les famílies de tres dels quatre germans. Aviat, a les 24 famílies veïnes de les vivendes públiques de la seu de Turisme, els Diables i la 107,4 algun dia, s’hi afegiran els que assoliran vivenda a l’abast als nous terrenys urbanitzables del Safranars.
Sé que sóc socialista perquè m’apassiona de transformar i compartir el territori a la mesura social humana; i començant per l’heredat –en particular i en comunitari. Puc donar-ne lliçons doncs a l’esquerra de la gente guapa d’ABG; que si vol aspirar a tenir cultura de govern haurà de començar per dir als seus votants que cal aplicar el Planejament vigent –sumant nous veïnatges, doncs– defugint de la mentalitat de privilegiats finis terrae; això sí: amb tota la democràtica participació/negociació, tota; i amb la interlocució d’una oficina Tècnica d’Urbanisme municipal encara per dotar (d’arquitecte amb dedicació exclusiva; Administració per concurs; etc.)
A l’actual diputada pel PSC al Congrés Meritxell Batet, que tampoc volia expansió urbana prop del llavors seu carrer de santa Marta, li vaig engaltar durant els debats del darrer POUM: Com vols que demanem als qui ens voten als barris fotuts que acceptin magrebins i sudamericans si tu ja no vols tenir veïns de la teva mateixa categoría social mitjana-alta. Sempre he triat posicions/criteris politics a dosificar paraules per accedir a posicions de càrrecs polítics.

1. Demano disculpes públiques al seu regidor per la meva actitud quan presentava la seva moció al darrer Ple Extraordinari. Però quan escolto algú al Ple que m’està ensarronant voluntàriament –amb exageracions, amb subterfugis,amb alarmes socials– se’m dispara el justicier maleducat, que replica espontàniament; sense encomanar-se a ningú.