El retorn del carrer de l’Hostal… Els Comptes públics. Acabar les obres.

Ayer fue día de san Antón, patrono de los animales y también de esa fiera dormida que todos llevamos dentro.
manuel vicent

Però mètodes plebiscitaris i constitucioinalismes orgànics mai no esborrarien les implicacions del que podríem dir por favorable, recolzat indirectament en la por hostil dels derrotats i exclosos, sobre els quals construeix la seguretat externa i la inseguretat interna dels propis franquistes. La por favorable caracteritza la llarga etapa fundacional del poder franquista, i que l’estabilització trasllada de les mentalitats actives a l’inconscient col·lectiu.
enrique ucelay-da cal

Lo más temible es que nos instalemos en la mentira con la misma naturalidad con que nuestros pulmones se acostumbrar al aire.
emilio lledó

La política: l’art de resoldre conflictes sense negar-los; d’aprofitar les crisis per avançar.
rafael jorba

Al peu de la cruïlla amb el carrer de Dalt feia tres amb els Alonso pare i fill –el cap de saga i el Fèlix, guanyador moral de les municipals darreres. Som el nucli dur de la Comissió de la Dignitat d’Altafulla pel retorn del carrer de l’Hostal. Ara que estan tornant els documents de la Generalitat a Salamanca –que no de Salamanca, perquè n’és propietat estatal i mai no provincial o municipal –també ha de tornar el nom de carrer de l’Hostal. L’Isidre Virgili –una de les deu persones que més portes intel·lectuals m’ha obert– coescriu un llibre que inclourà els altafullencs papers a Salamanca –el canvi de preposició l’he après de la tan valenta Ministra Calvo, cordovesa seguidora de la filòsofa de la Raó Poètica María Zambrano. Quan sigui publicat només la Dignitat haurà arribat a Altafulla si el carrer de l’Hostal oficialment ha retornat.
Com que amb la Pepa ens vam atançar al Arxivo –i a Salamanca mateix! el dilluns 11 de juliol– ja bestreiem que només consten els expedients d’incautació de tota mena de béns als propietaris llavors legalment facciosos; i, que per això es va bastir l’Arxiu de la Causa General, la composició de l’Ajuntament republicà nou com a reacció al Cop d’Estat del 18 de julio. Els noms concrets de tots plegats boi que ja consten al treballet per als Estudis Altafullencs –20 (aquell on parlant del sogre de Baltasar vaig confondre la fàbrica d’espardenyes amb la de la Roca de Gaià); però l’Isidre –que ja n’ha donat un seguit magnífics reportatges al Diari de TGN– ens acabarà de desvetllar-los.
Ja arribarà: i en reclamo la parella indestriable: opuscle + carrer de l’Hostal. L’expoli de patrimoni documental de la Generalitat i l’expoli del patrimoni toponímic urbà altafullenc.
Pels qui vulguin saber el per què del nom encara vigent que encara tapa l’històric de l’Hostal/Mesón, dels segles XVIII-XIX fins al gener de 1939, els transcric aquest cartell municipal oficial de 15 de enero de 1945. ¿Qui si no el Joan Carnicer –en col·laboració amb el Vador Gatell– el podia servar i també lliurar als regidors de legislatures succesives com a test de Dignitat?
Els noms dels signants me’ls estalvio; però per fer justícia he d’esbombar que el llavors Jefe Local del Movimiento sempre representà l’integrisme agressiu –qui mai no l’oblidarà es diu Salvador Ferré/Pintor de la imatgeria de l’Església de sant Martí– mentre que altrament el Delegado de Propaganda demostrà bonhomia sempre. Ho puc assegurar perquè n’era jutge del poble quan em va processar el TOP la primavera de ja en fa 30 anys, anava a signar cada quinze
dies sota la seva tan afable autoritat.
Aquell gener de 1945, com des del gener de 1940, feien celebrar el VI Aniversario de la Liberación (Fiestas Religiosas-Patrióticas).
Som al dia 17 a les 10 del matí: en la calle de San Antonio se recibirá a las Jerarquías Provinciales.
Després del Solemne Oficio y Te Deum en acción de gracias de 2/4 d’onze, tornaven al que fins l’Entrada dels Nacionals havia sigut carrer de l’Hostal. Que per honorar el sant del dia de la efémerides fou batejat amb el nom… del sant dels rucs i altre bestiar catòlicament beneït.
Reproduïen la imatge de la Victoria amb el Desfile en la calle de San Antonio por los Camaradas del Frente de Juventudes.

Publicar les liquidacions dels Pressupostos
Els tabús sempre formen rams. El de restaurar el nom de carrer de l’Hostal s’arraïma amb el no convocar les estabilitats laborals a Administració i tampoc l’organigrama d’Urbanisme. També des que vaig haver de marxar del Ple s’ha perdut el costum de publicar els números de les liquidacions dels pressupostos i d’obrir portes el cap de setmana per a activitats culturals continuades.
El desori de la decoració de la sala de Plens, abandonada de fa mesos, simbolitza i resumeix la lamentable qualitat de l’actual equip de govern –que són el viure en pecat de tots els passats que he compartit políticament: PSC + UpA; com si les dues dones de la meva vida que m’han s’haguessin tornat lesbianes i viuen juntes. I aquesta comparació que vol ser més simpàtica que masclista/egotista –és un homenatge a l’estil de Francesc Pujols que a la Solució Cambó (1931), ara reediatada, ens ha deixat dit –perquè ell sempre dictava els manuscrits, com Torrente Ballester, Cela, Luján i el primer de tots Jaume I: Figueres i Pi i Margall eren grans republicans. Però no eren grans polítics. ¿Com volíeu que en aquells moments Catalunya parís tants polítics, si ja havia parit en Prim?
Que aplicat a Altafulla vol dir que després d’haver-me parit, tot i haver cregut tant i tant de temps amb el Manolo R. M., doncs amb mi es va tancar el cupo de craks municipals. Els altafullencs nouvinguts, els altafullencs de destí teniu la sort de no tenir addicció al Ple Municipal; malaltia que, si depengués per guarir-me-la d’una operació de làser a la sanitat pública, ja me l’hauria feta per fruir de pau d’ànima.

El que comença s’acaba?
Quan la Pepa em treu a passejar tampoc desconnecto de la mirada de Regidor.
Per això m’exalta la línia del cel amb grues de la construcció –sobretot la de les obres (de la Seu/AVE) de la Violeta i em complau d’allò més que la Joana Badia estigui ja on està, a l’oficina de Turismo i de guia/actriu per encomanar el seu Amor per Altafulla. Que l’arquitecte González Nebreda en sigui el del macroedifici emblemàticament tan actual, a la frontera de la via amb Baix a Mar m’encanta.
També els Diables tenen local; quan vaig poder tornar a Cultura –perquè el pare me’n va ensenyar! –vam poder-los tornar a vestir. Els del armats són mèrit polític de J. M. Gené, com el pany de pintures horitzontals de Marta Balanyà a l’entrada de Recaptació de BASE i de la Sala de Plens –desori decoratiu, de fa mesos! –potser perquè l’estança més important per al Presidencialista Autócrata Manolo no és d’altre que el seu despatx, la seva taula, els seu cadirot, que està disposat a conservar canviant de sigles a cada elecció. En la seva trajectòria ja en porta cinc (i quatre d’independents; i tres amb Elles, que és molt edípic i calçasses). Pel camí ha deixat el fill del seu descubridor (calumniat pel Rasputín d’Unió) i l’Amic-Passió-Despechado, que s’està confessant… Les zones verdes de l’etapa d’UpA (1999-2003) sí que perviuen; no com la
dispersada pinacoteca Municipal al Palau de la Casa de la Vila i les fotografies castelleres. Causa: com acusà A. Machado a Campos de Castilla (1907-1917): Castilla miserable, ayer dominadora, –envuelta en tus andrajos desprecia cuanto ignora. Així el bigoti esquerp i la falda con raja?
Després de passejar amb la Pepa en faig el petit memorial de greuges: Govern del SCP + APUAa Allufatla: cal acabar l’ús del cobert esportiu/pacte canviat amb Balís. Cal acabar la façana de la torre del telégraf a sant Antoni de Pàdua– l’únic sant Antoni genuí, sense reaccionari pecat original, d’Altafulla. Cal restaurar el nom de carrer de l’Hostal. Cal que cada regidor en el seu patrimoni familiar estigui a l’alçada del present i els projectes de l’Altafulla/Belles Arts.
La que el Cisco de l’Hostal/Finques Pijuan-Llevant/home d’Exinan homenatja a cada calendari i enguany amb cartell tan artístic, on llegim aquesta sincera prosa poètica: Altafulla, aquesta joia, necesita que la mimin… Tu pots ajudar? Fes-ho!… Tots els qui som o ens sentim altafullencs t’ho agrairem. I tu també hi hauràs participat. Així la nostra idea tindrà un sentit de plena satisfacció. Fins sempre amic.