Estel del campanar o carrers putti clubs: l’espai i la llista del PSC

Esdevenir membres plenament cooperants de la societat ens fa les persones iguals.
john rawls

Incluso al contrario de lo que dice Sastre, yo creo que el paraíso está en los otros o con los otros.
josé l. gómez

Finalment valem el que valen les nostres relacions. La timidesa, l’agressivitat, la desconfianza, la por bloquegen la sociabilitat.
j. antonio marina

La confrontació parlamentària és molt útil per a sublimar conflictes socials, donant-los una teatralització on la paraula i els excessos verbals substituyesen la violència.
josep ramoneda

Hay siempre un déficit en el procesos de formación de la voluntad en los partidos políticos en comparación con lo que ocurre con las instituciones representativas del Estado.
javier pérez royo

Quan va acabant la nit, de matinada a l’andana de RENFE –terme de TGN, ús d’altafullencs nous i algun de vell– els freds de mestralot de finals de tardor tenen un contrapunt líric, boniquíssim: en l’horitzó ben alt dels llums de la cua i de l’estel del nostre campanaret.
Tota una estampa de poble per estimar, per apassionar-s’hi, per viure’l amb esperit comunitari fraternal: on tota il·lusió de persona i de colla tingui un mínim d’espai i de companyia de suport; on el treball a l’Ajuntament sigui estable.

Penso que com a regidor de govern de Cultura obrint les portes del palau municipal a la gent vaig contribuir a l’Altafulla de les arts, el folklore i els bons talls de pernil. Quan ho vaig explicar al Diari de Tarragona, per amor a la veritat vaig esmentar les herències de l’obra de Joan Carrera i també de J.M.Gené –sobretot els peces del MNAT i del Martí Royo. Vaig haver de saber que el sr. Alcalde-President va trucar enfurismat al Diari perquè no m’entrevistessin més; durant moltes i moltes de les converses al programa de ràdio Altafullencs de socarel vaig haver de tenir la companyia del seu mosso en afers de cultura i mitjans de comunicació; llavors encara deslleial president del Centre d’Estudis i ara esforçat estratega de l’ubicació dels soterrats cubs de les brosses.
Com ja és prou públic, el senyoret Joan Ruiz Carbonell vividor de l’aparell del PSC oficial de TGN, l’especialista en desfer i fer llistes municipals fins i tot amb corrupteles –a Altafulla, a Montblanc, etc.– va presentar a l’actual, i prou patètica agrupació local del PSC la proposta que l’actual Alcalde encapçalés la propera llista del PSC a Altafulla. El vividor pensa que encara és un cavall guanyador, que convé a l’empresa per millorar ostensiblement la seva quota de mercat electoral, rectificant la vergonya actual que els artesans d’Alternativa (IC i EUA) guanyin la gran superfície del PSC. L’oferta està feta i l’amenaça velada de dissolució de l’agrupació també.
Que el Manolo arbitrari, de cops amagats, més bruto que valent, absent la majoria d’actes culturals, mentidorot i que poc convertir el poble amb un seguit de grans equipaments, tan luxosos com buits, doncs pugui coronar-se com el cap del PSC a Altafulla ja us podeu imaginar la gràcia que em fa.
Sobretot després que, dins d’UpAaliança contra Ceperuelo & Gené entre Unió i el PSC municipal primer, li anés presentant en sopars els millors referents d’autèntica praxis coherent socialista amb qui mantinc més admiració –el catedràtic i senador, d’origen altafullenc, Isidre Moles (dels Moles del carrer Nou); la llavors parlamentària catalana i senadora la sempre gran amiga Montse Duch –parenta de la Fina de Ca Sebastià carter; i sobretot l’actual delegat del govern –finalment m'exclogué, tan cruel i traïdorament, utilizant les Xavi Sabater ( 1 ) escorrialles de CDC (Nadal, Aguilar) i decantant-se pels franquistes sociològics, amb la majoria absoluta del PP en la seva pròpia salsa, sobretot des de la plataforma del local dels Jubilats –on el sempre dignísism Paco Nel·lo ja fa temps que no s’hi acosta.

La notícia de l’any… vinent?
Assabentat de la notícia de la proposta de nou cap de llista del PSC al vell alcalde actual –primer per rumor de la mestressa d’aquest mensual; després… per l’Estevi lògicament… i finalment per fotocòpia de la Júlia Navarro de Regal & Paper –aquell mateix cap de setmana vaig trucar el Xavi Sabater. Després de posar-me una mica violentet –els d’Altafulla som gent de bulla i els del Camp gent del llamp; els que ho dissimulen són els feriseus que jo em sé– va engaltar-me el màxim dirigent del PSC pròxim: Atu, ell t’ha enganyat; a mi, no m’enganyarà. L’Ell encara és l’alcalde President del nostre Ple municipal, pactant amb els dos regidors del PSC que impediexen i van impedir el Tripartit + Unió al govern d’Altafulla; l'anomenda ensaimada, de conjunció de forces pluralíssimes com aquell govern de Ses Illes presidit pel socialista Francesc Antich.
El principal argument que vaig exposar al Xavi Sabater ara el repeteixo: la proposta i, no cal dir la realitat com a cap de llista, refermaria definitivament el seu Presidencialisme; el creure’s que la seva firma pot fer passar tota iniciativa econòmica pel seu adreçador per tal li financiïen el seu Poble d’Obres Públiques ( 2 ) que l’eternitzi al Poder Personalista; el consagrar el despreci gelòs de les millors iniciatives artístiques, culturals i folklòriques. Xavi, no ets pots imaginat com s’as-
sembla al teu estimat Alcalde Nadal de TGN –vaig advertir.

El nou PSC…
Depèn dels qui sempre votem PSC a la Generalitat i a l’Estat i a les Europees la nova llista municipal del PSC? Depèn de l’actual matriarcal agrupació, on els regidors són els consorts dels petitets poders fàctics de la sanitat i la guarderia muncipal? Finalment, el senyoret vividor farà oficial la llista PSC putti club de Manel Ramon i Fuentes? Cada poble, i també cada espai polític, mereixem el que té, oi?

Però: per mi no faltarà!
Personalment ja he proposat una llista de reconciliació –aixó sí: on cap militant comparteixi agrupació amb la seva parella –fins i tot amb l’ordre decidit a la sort.
Per tornar a representar la centralitat pactista dins l’esquerra plural d’Altafulla: guiats pels lemes d’Igualtat davant la Llei, Participació il·lusionada i constructiva de qualitat, Transparència de tota informació municipal per garantir aquella Igualtat i Participació, tan definidores de l’Altafulla Comunitat Democràtica Activa.
En un futur acte de presentació dels articles que he pogut expressar des d’aquí amb il·lustracions del Jordi cosí, pròleg del Jordi Marquès i epíleg del Joan Carnicer– acabaré d’explicar el Projecte Votants del PSC a Altafulla. Vaig buscant-ne companyia del mateix nostre costat, no perquè vagin darrera meu.

1. Quan va venir de visita l’Onze de setembre a la festa dalt l’ermita ja li vaig dir que l’actual alcalde havia convertit Altafulla en la capital del Nacional-Catolicismo; on sant Antoni de Pàdua dels pescadors ha d’aguantar sant Antoni Abad de la Cruzada de Liberación.
2. Ara que ja ens podem imaginar virtualment el gran nou vial ciutadà del carrer Marquès de
Tamarit/Migdia potser que aquell carrer sense asfaltar i aquell enrunat antic hotel Tamarit mereixin l’atenció rehabilitadora i estandaritzadora que tan hem assumit altres patrimonis familiars; certament molt més generosos i de bon gust amb l’urbanisme i l’estètica altafullenca que el de l’actual Presidencialista. I qui ni vulgui pols que no vagi a l’era, que per això he rebut tantes garrotades morals. Ep! perquè som en temps nadalencs reservo per al futur molts rocs a la faixa –potser algun erroni, però mai fals.