M’exalta Altafulla. M’emprenya Allufatla

Com tot, la democràcia ens ha de començar a dintre.
Sabent que tot bitxo vivent té dret a vot. Però, més que tot té dret a veu. Ei, sense crits.
mossén ballarín La vida, con su falta de poso y reposo.
juan diego

El árbitro que tiene más fina la oreja que la vista no es un buen árbitro.
johan cruyff

Hay manos blandas, sudadas, posesivas, amigables, correosas, crujientes, espontáneas; algunas adoptan la forma de cazo desde el primer saludo, otras ya tienen el hueco dispuesto para el mango del puñal.
manuel vicent

Altafulla, topònim d‚origen àrab sembla significar tros de camp de conreu. Per tant ens va fundar la mateixa cultura que va incorporar al nostre llenguatge –evidentment fruit de la romanització!– les transcendentals paraules sínia/sènia, quitrà, rambla, raval, ràfec, cotó, carxofa, alcalde, barnús, almirall i sobretot Ràfols i Rafeques i Aceñas –aquest fins i tot regidor. Posaria la mà al foc que la colonització àrab abasta des de 714-1716, tot el IX, el X i la meitat de l’XI. La suma en fa tres segles i quart. El suficient per construir una Altafulla amb agricultura, construcció, artesania, marina, benestar, organització política, ancentres: en un sentit, lògicament, mític/idealitzat dins d’un esperit de contradicció que aspira a fer certa la màxima els bojos fem bitlles.
No arribem a tenir la sort de dir-nos Almoster, que aglutina article àrab i nom romànic, un perfecte híbrid, mestís, que significa el monastir. Som d’origen àrab com l’Alforja –d’on ens van venir Mn. Miquel i Mn. Isidre –i Creixell i Calafell– on va nèixer l’Alcalde Pijoan.
Allufatla, no és res més que llegir Altafulla en sentit invers, cap enrera, regressiu. Allufatla doncs mira i retorna cap a les formes i maneres del passat. És per tan l’Altafulla reaccionària. M’agradaria que fes el seu forat la paraula irònica Allufatla –que prou que rima en assonant amb fatxa, amb sociata, amb bufada… Per certa, la ironia permet d’anar curant les pedres que se’t van fent al fetge a cops de frustracions; ajuda a transformar en som(riure)s les emprenyades.
Posem exemples per fer acabar d’entendre les antagòniques diferències entre Altafulla i la seva versió reaccionària Allufatla: fer castells pertany a Altafulla. Inventar-se la Fiesta del Carmen, és propi d’Allufatla. Per cert van coincidir en un mateix dissabte. El gruix de l’equip de govern va decidir pertànyer a Allufatla. La plaça del Pou d’Altafulla acollia una diada castellera que havia atret tota la gamma de mitjans de comunicació –escrita, radiada i visionada. Però els balcons estava orfes i pelats de domassos i senyera; amb l’estatge de l’alcaldia tancat. L’assistència d’ambulàncies –que en fallar ens privà de mantenir la categoria de plaça de Nou– fou errada (o potser sobreoferta) de l’amiga Meri de la Creu Roja; però la desídia en l’ornamentació, el retard en acollir els periodistes sí que demostra que ens governen massa allufatlencs… que no altafullencs. I no ho dic per l’irregular regidor de Cultura, que era al seu lloc, això sí més sol que
un mussol.
Altafullencament sí que estava ben acompanyat a l’hora de signat el conveni per als conjunt romà dels Munts; que determina l’exposició o reimplantació parcial dels quatre mosaics… fins ara arrestats a l’antic galliner del conjunt.

Sant Martí, sant Isidre i sant Antoni de Pàdua
Allufatlencs, que no sabeu que el santoral/patronatges específics de la tradició religiosa catòlica d’Altafulla es cenyeix a tres? el de tots, sant Martí (església); els del pagesos, sant Isidre (capella) i el de la gent de Mar, sant Antoni de Pàdua (ermita). Tant sant Antoni Abad com la verge del Carme –en bilingüe– em semblen pura idolatria d’Allufalta/axtaf. Hereva d’aquell politeisme desbocat dels aristòcrates de la Vil·la que fins i tot n’importaven d’orient. El cristianisme el limità als conjunts trinitaris: Fe, Esperança i Caritat que els liberals vam convertir en Llibertat, Igualtat i Fraternitat, i els tradicionalistes en Ordre, Jerarquia i Paternitat. Personalment, quan el PSC el 1994 es migpartí me’n vaig adonar que era socialista a fuer de liberal.

Fent la continuació del repàs –radicalment subjectiu i personal, com boi totde novetats al poble em plau:
a. Qualificar d’altafullenc l’encert de la nova elegant i mínima tanca de la plaça de l’església durant els dos mesos d’activitats culturals d’estiu. També la combinació d’arbres al segon tram de la rambla del Migdia/Marquès de Tamarit. Per cert, els esforçats paletes que en ple bat de sol han culminat l’enllosat es diuen Hamal i Juan Antonio. Ara només falta reinstaurar la font de pedra i catalana inscripció de 1968, il·lusió i projecte d’aquell regidor Albert Boronat.

Visquin les grans grues!

b. Consignar que al paisatge de grans grues, que representa l’Altafulla Dinàmica, una marca la gran fita de les reformes de la Violeta per a hospital d’entitats. En el Duo Dinàmic Legal actual s’escau la proporció 80 d’iniciativa privada al mercat, regulat i cedint-ne el 20% als projectes públics de les diferents institucions elegides de l’Estat Autonòmic del Benestar. Per
força el paisatge de grues se’m va fer familiar: la de la casa on vivim els tres germans s’hi va estar de 1978 a 1989.

c. Indicar que correspondrà a la millor Altafulla d’ensortir-se’n a traslladar sota l’esplèndid cobert de la zona esportiva tot l’ambient que a la cèntrica/modesta pista de la Portalada han creat la colla/penya del Futbol Sala. Autèntic sabor d’Altafulla popular/comunitat. Bravo pel Paco Largo i companyia. I quin goig convertir els espais públics en polivalents i fins i tot after hours. Per això em costarà de pair el poliesportiu fora Vila, que converteix en cèntric el cementiri, que suposà un canvi de conveni amb Balís/Vicsan deixant sense local social els convilatans de Brises del Mar.

El SCP d’Allufatla sempre ven sol públic cedit
Les personals emprenyades per les allufatlades màximes també les consigno:

a. La venda de sòl de patrimoni públic. Fent memòria…no sé com s’ho fan els qui usufructuen el partit que sempre votaré a nacionals, estatals i europees…que quan i sempre que han cogovernat –amb el Manel C. H. i amb el Manolo R. F.– s’han vengut terrenys municipals. En el cas del govern AUPA-CSP d’Allufatlla la decisió reclama estirada d’orelles: si per tan lloables convenis d’Urbanisme Social fins i tot municipalitzem –pactadament– terrenys de propietat privada… com podeu convertir –a la inversa– propietat pública per Llei general en oferta privada per al mercat. L’argument –a considerar– és que reverteix en patrimoni públic: el que era sòl a La Pedrera esdevindrà la segona Llar d’Infants.
Tota argumentació –aliena i pròpia s’ha de ponderar: des que el 1983 vaig començar compartir Ple he seguit aquesta regla d’or: escoltar, pensar i decidir com si governessis. Que així en vas aprenent, millores la convivència i t’estalvies els bumerangs– que el que has dit com a fiscal doncs exactament t’ho sentis com a acusat, morint-te de vergonya, quan se’n té…

“Nuestra oficina”(Cellier dixit)
b. Tot i la sequera, les gotes que m’han trabucat el got també les tinc al costat de casa: la seu del Pla de Dinamització. Els allufatlencs, com Laporta i Toni Blair, acostumen a dir moltes mentides: posen el cartell de la ràdio i el local ja resta mesos i mesos buit. Com ens ha fet adonar l’Agustí de la 107.4 n’és l’última i més oberta de les places d’Altafulla. Les condicions a la torre
del telégraf allufatlegen de fa temps.
La regidora de Turisme després de fer-se amb una de les pallisses també ocupa un dels locals de les vivendes de promoció pública de Migdia/Marquès de Tamarit… que de moment duu el més
tecnocràtic/empresarial de Pla de Dinamització. Ala decoració caldria incorporar imatges de les entitats, d’actes, de grans castells –humans, al costat dels monumentals, que són estàtics. I tenir l’elegància de fer tornar l’àlbum familiar del màxim capitost allufatlí a casa seva que la té prou fantàstica.
Tant de mobiliari mereixeria el contingut de la biblioteca i sala d’actes del Centre d’Estudis, incorporant-hi part de la Pinacoteca Municipal.Encara recordo com la primavera de 2003, encara regidor d’UpAi amb el batlle Manolo R. F./Laporta ( 1 ) al costat –que el dia abans m’havia garantit de mantenir el quart a la llista, al despatx d’alcaldia i amb l’Estevi Giralde com a testimoni –doncs vaig comprometre l’espai al Centre d’Estudis… l’entitat cap als 30 anys de trajectòria que encara espera un definitiu local.
Allufatla matriarcaleja: tres pallisses –tres– i el local acabat d’inaugurar han estat sempre acaparats per les 2 regidores tan mestresses entre calçasses. A una, finalment, després de gruar dos anys, hi van entrar el Cercle Artístic.

Alternativa s’ha umflaten Avitanretla?
De debó sou usuaris de la platja llarga de l’Espigó? Els qui la tenim pel nostre paradís inigualable de voyeurs i banyistes sabem que no aparquem a la sorra… perquè s’hi enfonsarien els nostres turismes. Hem d’aparcar als vorals del camí molt tradicional –on neix una mena de gespa i en terme de TGN. Un acord incomplet del Ple de la passada legislatura havia de situar l’aparcament per als banyistes de l’antiga platja de la roca de Gaià als amplis terrenys d’Endesa del costat del Marítim cedits al nostre ajuntament. Als de RENFE, segueixo pensant que hi situaria la seu de la Policia Municipal i un bar amb despatx de bitllets, com a l’Arboç.

1. Evidentment l’equivalent al seu cunyat Echevarria és el okupant de “Nuestra oficina”. Comptà que li portava més vots –i allufatlisme radical– que el ben connectat i emprenedor Sandro Rossell/F.B.C.