Alcaldia, alternatives i… capital delictiu: de Cinema !

Comprenc el silenci dels silenciats –dels amortallats per la por o per la ignorància– però no el dels silenciosos, dels qui poden parlar i callen.

El poder omnímodo considera que ‘amigos’son los que alaban, los que consienten que la disciplina prime sobre la conciencia.Es un gran error: el buen amigo, el buen aliado. Es el sincero, el que dice lo que piensa.
federico mayor zaragoza

La esencia de una sociedad abierta es el debate y el constante cuestionamiento de las normas que regulan la marcha de la sociead en pos de su mejora.
mario vargas llosa

El eterno problema de las democracias latinas, plebiscitarias y populistas, que tienden a refrendar con el voto la impunidad de sus gobernantes.
e. gil calvo

La intensitat d'aquesta primavera municipal altafullenca no té parió. Se'ns han anat acumulant els fets i les emocions. Com mai.
Sort que acaba –provisionalment– amb un final extraordinari: encetant la oferta de Lleure de pel·lícula: amb la inauguració multitudinària/obstinada cassaroladeta assenyadíssima dels 7 cinemes del complex d'oci familiar de les Bruixes… i amb la segona desfilada de Moda. Oportunitats d'esbarjo, de passeig, de xerrades; d'ulls més que contents i, en el cas de les lectures al llenços de les pantalles, fins i tot elements de reflexió/comparació ( 1 ).
Anem a intentar explicar i sobretot a esbrinar el gran guió d'aquesta primavera altafullenca de 2005.
D'entrada al casting de personatges tres protagonistes principalíssims.

Primer pla
Un inversor voraç, el dolent dolentísim de la pel·lícula –més enllà del guió realista per adquirir magnituts de cinema negre. La nostra Altafulla per sort només ha conegut tres depredadors econòmics: el constructor Rovirosa del Bahía– que obligà a reaccionar protegint la zona d'excavacions dels Munts –i el Park– corregit per regidors com Narcís Muntaner i l'actual jutge Víctor Simó. L'emprenedor Jaume Ferré Clapers, encara amb la nau d'hípica per rebaixar a l'alçada que demanà; i a qui com a regidor de govern vaig fer pagar plusvàlues que el PSC oficial va oblidar i de qui com a Manel Roig a l'Ajuntament vaig publicar al Puntles seves jugades. El tercer, prou que és d'actualitat. Afortunadament la resta de personatges del món empresarial actuant al terme d' Altafulla mereixen el qualificatiu de motors econòmics, a qui en tot cas els poder políticotècnics d'aquella democràcia orgànica i d'aquesta liberal han convertit els seus vicis privats –ambició d'enriquiment, poc gust estètic, postfranquisme– en certes virtuts públiques –trama urbana, llocs de treball, transformacions modernitzadores.

Segon primer pla
Un alcalde en hores més que baixes, que acostumat a navegar permanentment entre dues aigües… ara s'ha quedat sense tripulació de prou categoria precisament quan el vaixell està més que tocat i en ple remolí. Fins i tot no se'l veu al timó i s'amaga. Aquell coratge i formació jurídica que li vaig suposar des de l'estiu de 1983 s'han esgotat a hores d'ara. Però com que no puc deixar de mirar-lo amb intensa amistat-passió, com a espectador encara crido des de les comodíssimes butaques de Cinema Ciudad de Sevilla: Manolo/Michael Douglas casat amb Catherine Deneuve, obre´t, negocia, rectifica, ofereix un govern d'unitat! Acaba les reformes de la Violeta i els usos dels baixos de les vivendes de Marquès de Tamarit durant aquesta legislatura! Recorda-te'n: la veritat ens fa lliures, Manolo!

El tercer protagonista
Coralment aplega l'oposició municipal: els d'Alternativa jugant al propi camp de les pel·lícules judicis del senyor alcalde li van donar una repassada històrica: per inesperada, i dos quart d'una de la matinada; l'Olga Arnau tota transparent, tot i que Ceperuelo reneix i ja tornava a tirar els trastos a l'arqueòleg Gené, a qui agraden tan el carn com el peix també als pactes. J. M. Alasà segueix demostrant la seva lleialtat com a portanveu d'ERC i les seves aliances per bé que certament no té el defecte d'encantar-li viure en conflictes, que més aviat l'incomoden més
que l'engresquen, com en el cas dels majoritaris a l'oposició, que crec que s'han passat imaginant amistats perilloses entre personatges principals. Això fins ara us diferenciava del biliós estil de l'oposició PSC-CiU de 1999-2003; per bé que no ha convocat el món de la construcció/promoció a cap Ple, tal i com va haver de viure el govern UpA quan aquella primera transgressió urbanística de Casa Daurada als Munts.

El més bo del documental
Un ampli repertori però no pot quedar oblidat. Potser que els considerem més aviat de documental tot i que algun com ara l'arquitecte municipal a plena dedicació sigui un fantasma del meu guió que encara espera interès i bel·ligerància –com el demostrat en l'afer de l'arrabassament al tancat lateral del castell.
Com a indiscutible home bo, generós, inaugurador de l'Urbanisme Social a Altafulla amb la cessió de les 2 ha. del patrimoni històric familiar, l'advocat Jaume Ixart i Neira. El propietari/promotor del complex de lleure de les Bruixes. Li encongien el cor just quan consumava la seva obra: negant-li col·laboració en l'organització del protocol de la inauguració. Però de l'equip de govern d'UpA, el regidor d'Urbanisme pare polític del projecte i qui escriu històricament vinculat amb el
Jaume (company del Preu de 1970-1971, amb l'estudiosa Pili Romeu com la més atractiva; ell em va presentar a la campanya de la gran derrota de 1991) perquè ser agraïts és de ben parits vam fer-li el costat que mai cap alcalde o regidor de govern li haurien d'haver negat.
Resta per solucionar l'accés directe pel km. 1173 de la N-340. Quan al Ple vam aprovar el projecte personalment donava per entès que així el decidíem. Però amb una àrea d'Urbanisme d'Altafulla sempre en pilotes –i sort de l'aparellador Ruiz– amb l'Alcalde doctor honoris causa en ambigüetats i llenguatges múltiples amb o sense llatinades el més calent de projecte d'accés encara era a l'aigüera… fins fa tres setmanes. Per acabar d'adobar-ho el rígidet Muntades no el
veu en bons ulls: una rambla no admet carrils de desacceleració. El que el sentit comú accepta és que la rambla del Migdia/carrer Marquès de Tamarit… que feliçment començo a tenir davant de casa… s'acaba si més no a la rotonda d'abans de Caprabo…

Els veïns de la cassarolada
Certament em van fer sentir amb el cor dividit, fins i tot butifler, el vespre del 16 de la inauguració. El seu text/octaveta era tan hiperbòlic com impecablement redactat; per alguna cosa Francesc Ferré és pulcre peridiodista. Buscaven l'efecte mediàtic que els ajudi a triomfar en els seves llongues raons. Sobretot han aconseguit involuntàriament i indirecte demostrar els sòlids i merescuts afectes per Jaume Ixart i… ai!.. que la solitud del poder presidencialista.. acovardeix… molt…massa… I per això ni ha tirat endevant l'enllaç amb el desviament, ni l'aparcament al costat del Marítim als terrenys d'Endesa, ni l'hotel d'entitats a la Violeta, ni l'es-
tatge per al Centre d'Estudis, ni l'enllaç a les Bruixes, ni el trasllat dels estudis de la 107.4…, ni l'estructuració eficient de l'àrea d'Urbanisme, ni l'estabilitat laboral de l'àrea de recepció, ni la política d'aquella UpA…ni d'aquesta AuPa…on les amistats perilloses de fatxes i lloques van bandejar les de socarrel…

1. La Pepa i jo ens hem estrenat a 2/4 de 9 de dissabte a la sala 5,on projectaven el documental Génesis. Les primeres formes del planeta Foc que vam ser m'han evocat les de la ceràmica de Martí Royo. El cercles tancats dels primers éssers vius i el combat en un mateix territori dins la mateixa espècie animal no nego que m'han fet pensar en les actituds de fons dels veïns més immediats als Cinemes, que en lloc de l'oportunitat de gaudir-los només exageren riscos de sorolls i molèsties.