Els 7 magnífics de la Costa Daurada

A la muntanya s’ha creat el nervi de la mentalitat catalana. Durant tres segles s’hi formà el millor de què ufanar-nos: l’esperit feiner, el seny, el sentit de continuïtat, la tradició familiar, la responsabilitat social.
La gent de la costa és oberta, amiga de novetats, espavilada ,sorneguera, sentimental, lliure, difícil de sotmetre’s a una disciplina. Catalunya li deu els designis mercantils, les altes construccions polítiques, el desenvolupament intel·lectual, la projecció imperalista.
La nostra història està farcida de topades entre muntanyencs i mariners.
jaime vives vives: notícia de catalunya

Com si els convidéssim a Festa Major. Com si amb el 7 cridéssim el castell que ens ha de fer recuperar la categoria històrica de la colla pròpia, els Castellers d’Altafulla, com a necessari aparionament amb la condició de plaça de nou de la del Pou, de la qual en som amfitrions els nascuts el sant Martí de 1973. Perquè de Cambrils a Cunit, lògicament prescindint de Salou, TGN i el Vendrell en som 7 les viles i pobles de la Costa Daurada, abastant la façana de marina del Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. Tot sigui pel 3 –comarques– de 7 –ajuntaments.
Hem manllevat les dades dels dos toms de suplements de la Geografia Comarcal de Catalunya. Les cenyim a tres menes: les d’evolució demogràfica; les del panorama de sectors d’ocupació el 2001; i les dels formatgets de l’esmicolat pluralisme polític a les darreres municipals de juny de 2003. Per als 7 amb qui compartim litoral i models de creixement i conflictes en diferents graus i dimensions.
Ja ens n’adonarem.

I. El salt de censats en 17 anys (de 1986 a 2003) dóna aquests multiplicadors: Cambrils = 1,71 ; Altafulla = 2,59 ; La Torre = 2,07; Creixell = 3,83 ; Roda de Berà = 2,33; Calafell = 2,71; Cunit = 5,93.
Des del particularisme altafullenc fer notar que ens situem en una còmoda situació intermitja. I amb l’orgull d’anar assolint i continuar vetllant pels serveis públicament organitzats que reclamem com a zoon –aigua, brossa, llum, clavegueram, sanitat– i sobretot com a politikon–esport, ensenyament, cultura, vials. Som mirall d’oferta d’activitats i d’espais de relligament col·lectiu.
Només els possibles atomitzats en vida estrictament de tribu familiar constitueixen l’Altafulla residencial de dormitori i Caprabo; però també contribueixen a la vertebració i cohesió social pagant IBIs i taxes, com tothom.
Per cert, dels 7 de la costa Daurada només a Altafulla ens ufanem d’haver consolidat tot l’ampli/difícil ventall de manifestacions de vida compartida que arribin a abastar des de les tradicionals colles castellera, de grallers i bastoners fins a la tecnològica emissora de ràdio, que fins i tot ha recuperat el caliu del llegendari Tenorio/Jaume Calatayud de Zorrilla per Tots
Sants.

II. Els oficialment ocupats en dades de fa 3 anys ens repartim en aquestes xifres -ep!, darrera de cadascuna amb una persona amb ànima no sé si immortal però segur que més o menys sensible i entusiasta o amb un rei al cos:
A Cambrils fins a nou mil cinc-cents; a la nostra Vila boi el miler i mig; a La Torre s’acostaven als cinc mil censats laboralment; a Creixell, un miler; a Roda, el miler set-cents; a Calafell boi sis mil; a Cunit cap a tres mil. Em complau fer la suma dels vint-i-set mil ocupats aplegant els 7 de
la Costa Daurada.
On els serveis arribaven el 2001 al seu màxim de percentatge al formatge del sectors precisament a la nostra Altafulla, amb el 71%; entorn del 65% coincideixen Cambrils, La Torre, Calafell i Cunit.
El sector industrial ocupava el 2001 entorn del 15% tant a Altafulla com a La Torre, Calafell, Roda i Cambrils.
El primari agrícola i ramader es mou en el 2,5% a Altafulla, La Torre, Calafell i Cunit. Per tant en els dos primers sectors les veïnes Altafulla i La Torre som com a dues gotes d’aigua en tants per cents.
L’ocupació de població activa en la construcció –pedra de toc per diferenciar la rosa de pètals i espines socialdemòcrata europea del tan de moda verd “ecologisme és egoisme”que ha deixat escrit Josep M Espinàs– arribava als seus màxims a Roda de Berà amb un excessiu 24% i al seu
mínim a Altafulla amb un sostenible socialment a sostenir políticament 11,5%. Als cinc restant oscila entre el 13 percentual a Creixell i Cunit –les més exponencialment crescudes– i els 15,7-17,7% de Cambrils, La Torre i Calafell. Reclamo que la plural esquerra política i social ens definim en els límits superiors i inferiors d’ocupació en la construcció que vindiquem –els socialistes– o tolerareu –els d’ICV-EUA. Segons les respostes potser que alguns canviïn de màscares… i abans de carnaval al Mesón del Laurel, on el pobre pare del Tenorio hagué de descobrir quina mena de fill havia de perdonar.
No podem tancar aquest apartadet sense tornar a reclamar les convocatòries de voluntàries funcions/ocupacions públiques per als prejubilats o jubilats. Per exemple, en Víctor Simó Elies com a futur jutge. Si els seus companys d’Ajuntament de democràcia orgànica obligatòria Albert Boronat i el pare –a qui el Víctor visitava cada dissabte mentre aguantà malalthan merescut nom de carrer i de llar d’infants ell mereix viure el seu somni de jutge de pau altafullenc, així com Joan Vives –de Ca la Cecília– el d’organitzar amb el Vador Gatell el Museu a la pallisa de l’era del Senyor.

III. Dels espais polítics municipals ressalten les agrupacions d’electors desgranades dels grans partits referents: CiU a Altafulla i La Torre; PSC a Calafell. On s’emporten cap el 30% del pastís electoral. A Cambrils, Cunit i Creixell no arriben a la cinquena part. Les candidatures de CiU només mantenen alcaldies a Roda de Berà –amb un excepcional boi 50%– i Calafell amb
el 21% i agrupant el bloc conservador i populista. CiU viu al pou a Altafulla i Cambrils. I el PSC només a Altafulla, tot i repetir promisqüitat de govern.
Sense arribar a la cinquena part dels vots, el PSC ha accedit a l’alcaldia a La Torre pactant amb el grup de l’encara àrbitre del Ple, l’incombustible Celestí Salort. Amb el semblant percentatge del 32% governa a Cambrils però resta a l’oposició a Calafell. El PP galleja només a Creixell amb un 29% a les municipals de juny de 2003; i assoleix resultats significatius a Roda, Cambrils i Cunit. D’ERC en destaca el resultat del 17% a La Torre on l’envegeta de la competència de la reacció ecologista d’Alternativa Baix Gaià ha deixat sense alcaldia Pep Bargalló; així com a Altafulla –per diferencies de criteris entre un altafullenc obert que vol una vila sencera de 7 mil habitants censats i els qui volen tancar la porta després de ser els últims en entrar –potser m’estan prejubilant. A Cambrils i Altafulla ERC a les municipals no visqué el surpassosinó que la decepció de conformar-se amb el 11,5%. Per reparar tant d’esmicolament/antagonismes i polítics al nostre litoral una primera elemental pinya d’incorporació lliure i igual –com el vot–
s’ofereix a les places castelleres –on segons el que vols i vals acabes encaixant dins del conjunt compartit dirigit per una tècnica amb un cap elegits democràticament.
Només Altafulla i La Torre mantenim colla castellera i plaça de nou. Els nostres veïns per santa Rosalía van fer la gesta de dos castells de set recuperats –amb segons com Salmerón i Canyelles que van començar a la plaça del Pou. Aquest sant Martí depèn de nosaltres l’emulació per no ser menys.