Rafael
Jorba, tornat del Consell Català Audiovisual a La Vanguardia escriu
a “Moi, presidént de la République”, encara amb la victòria en
calent: “Hollande és des d’ahir al vespre el setè president de
la V República. La seva investidura mediàtica es entreveure al
final del cara a cara a tv: “Moi, le président de la République”,
va repetir fins a quinze cops per atacar els flancs febles de la
presidència de Sarkozy. Una anàfora – figura retòrica que
consisteix a repetir una mateixa expressió a l’inici de diverses
frases – que ahir al vespres esdevingué real.
El
sòlid perfil acadèmic d’Hollande – Science
Po, promoció Voltaire de l’ENA –
es complement amb l’art de l’estratègia. Una qualitat que primer
els adversaris interns al PS i després Sarkozy han infravalorat. Amb
tot,Hollande és un animal polític (...) Hollande, que porta el nom
de la terra dels seus avantpassats (Holanda), que van haver de fugir
de les urpes de la Inquisició, conserva als gens l’art de
dissimular.
L’aritmètica
imi, sobretot, els intangibles han inclinat la balança. Sarkozy, el
superpresident,
no ha aconseguit tombal Flamby
(així l’anomenen els crítics). Ha descobert, com ja havien fet
els elefants (barons) del PSF a les primàries, que Hollande és com
el jonc: s’inclina però no es trenca. La seva elecció ha tingut
el perfil d’un referèndum anti-Sarkozy. Més que els mèrits
d’Hollande, han pesat els demèrits del president sortint. La crisi
ha fet la resta de la feina.
Fa
cinc anys Sarkozy va arribar a la presidència amb un enorme capital
polític que va començar a dilapidar la mateixa nit electoral:
s’havia dit que es reclouria a un monestir per meditar, però va
celebrar la victòria a Fouquet’s per embarcar al iot d’un amic
multimilionari.
En
el pla electoral, ho ha fiat to als assessors. Patrick Buisson, que
en altre temps va militar a l’extrema dreta: fronteres, immigració,
islamofòbia larvada... El president – teòric garant dels valors
republicans – ha traspassat en la segona volta un línia vermella
que fins i tot el centrista Bayrou ha censurat.
La
victòria d’Hollande també té un caràcter de test europeu: els
francesos no han avalat el certificat de defunció de la
socialdemocràcia i han donat suport a l’aposta keynesiana del
presidenciable socialistadavant ‘l’austeritat a mort’ de
Merkozy
que, en expressió de Felipe González, ‘condueix a la mort
d’Europa’. El doble repte, doncs: fer renèixer ‘el somni
francès i impulsar un nou
començament per a Europa’”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.