De
l’entrevista amb el conseller d’Economia i Finances Andreu Mas
Colell al Periódico: “ Les instàncies dominants a Europa, és a
dir Alemanya, encara estan enrocades en una política molt estricta
d’austeritat”
Exposant el
greuge del 759 M d’e: “La tresoreria el desembre estigué
tensionada a l’extrem pel tancament dels mercats de credit i la
sorpresa desagardable que 759 M. d’e. amb què comptàvem no ens
van ser transferits. Si a una tresoreria permanentment delicada li
afegeixes un perturbació d’aquesta magnitud, la situes al limit”.
“No sé que farà la Intervenció de l’Estat però nosaltres mai
no comptarem els 759 M.d’e com a part del dèficit català”. Els
fons de la disposició adicional de l’Estatut estaven pactats i
assegurats, no teníem cap dubte que l’Estat compliria; però el
novembre ens vam adonar que començava la lògica del “vuelva usted
mañana””. “L’objectiu del Govern anterior era sobreviure
fins la setmana següent I arriba al final del seu mandat”
Política de
pactes: “Per a un Govern espanyol que aspiri a tenir els
vots de CiU per a ser investit, sortir de la LOFCA és “caixa o
faixa”. Però en moltes altres coses es negocia, s’arriba a
acords i fins I tot viatgem junts a alguns llocs. És una questió de
nivells”.
Retallades:
“ El Govern sempre té present que darrera de les decisions que
pren tenim persones. I ha fet el maxim d’esforços per a repartir
el sofriment que impliquen les mesures d’ajustament. Són una sèrie
de mesures que que confiem no haver de repetir. I si les decisions no
han estat encertades, segur que n’hi ha hagut, I han arribat a
causar algun sofriment innecessari segur, ens sap greu”.
Sobiranisme:
“ Al món actual, si hom veu per exemple Escòcia, hem de ser
desinhibits. Tothom sap que a Catalunya existeix un sentiment català
molt intens que es sentiria còmode en un àmbit que tingués un
nivell de condicionament extern semblant al que tenen els diferents
països de la UE. Expressar-ho és perfectament normal, ningú no
s’ha de sentir ofès”.
Ramon Folch:
“Caldria començar tornant el canvi amb les dues mans i mirant
l’interlocutor. Hi veuríem un altre humà. Llavors, girant la
vista, començaríem a veure el món. Continuaríem entenent el sol i
la lluna, el vent I l’orografia. Faríem sense desfer:
reconeixent-ne les preexistències”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.