D’entrada la perspectiva serà particular i particularista; però vol desembocar en el federalisme cooperatiu – el que cal entre cada coordinació de parts dins un tot (Espanya, Europa).
Molt particular, el que com a tots els treballadors públics de la Generalitat, la nòmina i la paga de desembre visqué uns episodis prou coneguts i resolts in extremis: primer pagament amb descompte de l’IRPF del cobrat i el pendent de cobrar; finalment, pagament íntegre de la paga extra.
Molt particularista, com a ciutadà catalanista fins al moll de l’ós, remarcar els greuges tant en l’increïble origen dels problemes de tresoreria com en la solució d’urgència.
Començant per aquesta: els préstec del Banc de Sabadell al 6% precedent de la liquiditat injectada pel BCE a l’1% a la banca privada. Anà així la cosa, segons vaig entendre del tan creïble com atabalat conseller Mas Collell. Qui ens confessà que, de mesos, que la Generalitat no tenia accés a préstecs pont. Ep! alguna cosa hi tingué a veure, com a efecte boomerang, aquelles manifestacions dels més sectaris / sobiranistes de CDC que cofois parlaven d’una herència que no donava per pagar nòmines ja el mes de febrer – pandilla d’aprenents de bruixot!
A l’origen múltiple dels problemes de tresoreria de la Generalitat, un del que marquen època, dels que fan trontollar conviccions arrelades i sostingudes: els ja famosos 759 M d’e. que bestregué el propi Tripartit el 2008 pagant les corresponents inversions de l’Estat aplicant la transitòria tercera de l’Estatut.
Ara per ara, encara no ens han tornat la bestreta.
Cal enumerar el seguit d’arguments sorgits del Govern amb ministra la cap de llista per BCN del PSC (Carme Chacón Piqueras), personalitzant la raó de ser del PSC amb el PSOE (intervencionisme per a l’autogovern català i pinya legislativa dins tots els socialistes al Congrés):
a) tornar la bestreta no fóra entès per la resta de l’Estat. ¿Vet aquí la gravitació de les pròximes eleccions andaluses? Oi que lliga amb la presentació de candidatura a dirigir el PSOE de la nostra versió Hilary Clinton? En una i altra: tot ben estudiat i aplicat, res a fiar-te’n…
b) la sentència del TC deixa a criteri de l’Estat l’aplicació de la transitòria de l’Estatut. Centrifugació de deficit pur i dur – del que ja ens advertí, com a conseller, Antoni Castells…
c) no pot destinar-se a pagar nòmines el que ha de pagar inversions. El cinisme de l’imputat Pepiño Blanco…
Desolació / indignació per triplicat, com en el vell formalisme burocràtic. Com argumentar contra el que constava com a partida al pressupost espanyol de 2011 i ja havia estat fixat per la bilateral Estat-Generalitat el juliol.¿ La lleialtat interinstitucional en orris per a advertiment de bones fes federalistes? Personalment, fins que no ens paguin la bestreta o una altra versió del fets rectifiqui la llegida i escoltada…
Per a anar decantant criteri ens acaben d’oferir les xifres de l’aplicació del nou sistema de finançament al 2009, que podem comparar amb l’anterior just al 2008. El 2008, Catalunya recaptàvem 119 i érem finançats amb 96 (dades en índexos segons població, considerant 100 la mitjana estatal): un decalatge de -23! L’any després, amb el nou finançament: recaptem 120,7 i som finançats amb el 103,6: - 17,1. Hem avançat 5,9 en la reducció del dèficit fiscal, doncs! Però, l’ordinalitat (exportada d’Alemanya, la mateixa que fixa el maxim del 4% del PIB com a solidaritat fiscal entre länders…) no és assolida: som els tercers en recaptació i els vuitens en finançament i encara ens escatimen aquells 759 Me.
Però hem de presenter el panorama de cadascuna de les nacionalitats i regions de l’actual Estat, aquelles que estem condemnades a compartir federalisme cooperatiu dins el Consejo de Política Fiscal y Financera (l’Ecofin hispànic) que aplega tots els consellers d’hisenda amb el ministre. Evidentment les forals van al seu rotlle…
Centrem-nos amb les que fins i tot l’injustament defenestrat Ridao ens explicava com a tradicionals contribuents netes: Madrid i Balears, per sobre de Catalunya en índexos de recaptació i el País Valencià, sempre per sota de 100. Madrid passa de – 44 a – 37,3 (6,7 per 5,9 nosaltres); Ses Illes de – 45! a – 22,3 del vell al nou sistema de finançament (22,7!). Els valencians cosins germans de – 6 a + 0,1 (6,1)
Resta demostrat que encara patim greuges comparatius estructurals. Que carregats de raons de xifres de dèficits fiscals i de retallades induïdes ( - 13,3% a Educació I Universitat, entre 2010-2012)un encara millor pacte fiscal federal ens mereixem! Les converses CiU / Govern +PSC / metropolità tenen un tema cabdal d’agenda…
(article publicat al 3 de Vuit per Fonxo Blanc)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.