Mor als 46 anys, el dissenyador i melomen Antonio Pérez (1964-2010), l'autor dels cartell del lluminós cartell la FM de sant Martí 2008. Habitual del tren, treballava a l'àrea de comunicació de l'Ajuntament de Gavà. Deixa un excepcional fonoteca i sempre restarà la seva veu viva, gravada com a Altafullenc divers, a la nostra 107.4. Alt, primíssim, la seva figura inseparable de la seva gàngil treient-la a passeig.
En la cerimònia de la tarda de vigília de Nadal al Tanatori de TGN vam poder donar el pèsam a la vídua Céline. Com fons als parlaments, i per expressa voluntat de l'Antonio Pérez, vam seguir la peça de Caetano Veloso “Onde andarás”:
"Onde andarás nesta tarde vazia --- Tao clara e sem fin --- Enquanto o mar bate azul em Ipanema --- Em que bar, em que cinema te esqueces de nim? --- Eu sei, meu endereço apagaste do teu coraçao --- A cigarra do apartamento --- o chao de cimento existem em vao --- Nao serva pra nada a escada, o levador ---- Já nao serve para nada a janela --- A cortina amarela, perdi meu amor --- E é per isso que eu saio pra rua --- Sem saber pra que --- Na esperança talvez de que o acaso --- Por mero descanso me leve a voce --- Na esperança talvez de que o acaso --- Per mero dsecando --- Me leve.... eu sei".
Les seves cendres resten espargides en la immensitat del seu estimat mar. Un poema dedicat a Céline, a la seva mare, i a tots els qui sentim la seva morta ens deixa testimoni de la seva exquisida sensiblitat:
"Recuérdame cuando haya marchado
Lejos en la Tierra Silenciosa;
Cuando mi mano ya no puedas sostener,
Ni yo dudando en partit, queriendo permanecer.
Sólo recuérdame, bien lo sabes,
Cuando sea tarde para pregarias o consuelos
Y aunque debas olvidarme por un momento
Para luego evocarme, no lo lamentes:
Pues la oscuridad y la pena dejan
Un vestigio de los pensamientos que tuve:
Es mejor el olvido de tu sonrisa
Que la tristeza ahogada en tu recuerdo"
Dissabte 8 de gener al migdia proclamaren Maria Porter filla adoptiva d'Altafulla. Autora i ànima de les publicacions dels Estudis Altafullencs la darrera dècada i presidenta també del Centre d'Estudis, gerent del Patronat de Cultura de la sisena i setena legislatura, autora del text del Museu Etnogràfic a la pallissa de l'Era del Senyor, coautora de la Història d'Altafulla de Cossetània, com a aportacions a Altafulla, on des de principis dels 70's viu al segon xalet del camí de l'Ermita, plantant un bell i plural jardí / bosc mediterrani. Hereva de la sensacional biblioteca i piano dels Porter Moix. Reblant l'elegit vincle amb Altafulla, tant el seu pare el llibreter i colombòfil Josep com el seu germà el cinèfil i catedràtic universitari Miquel resten enterrats al nostre cementiri, motiu d'orgull per als altafullencs amadors de la cultura, ben a prop de les restes - a la capella - del Dr. Joaquim Balcells.
Maria Porter és una reconeguda arqueòloga del període romànic català, autora de dues guies. Dins la monumental Catalunya romànica, és l'autora al primer tom d'Introducció general de l'inventari bibliogràfic. Fou organitzadora del servei de patrimoni bibliogràfic de la Generalitat Privisional de Tarradelles.
Ferma defensora de l'etimologia llatina del nom Altafulla, envers les tesis arabistes i l’existència d'una primitiva església romànica a Altafulla ens ha fet adonar que els jardins dels xalets de la vella muntanya de garrofers de sant Antoni ens han elevat a la biodiversitat. Maria Porter és independentista de socarrel. És llicenciada en Història, més que gran lectora i membre activa dels Amics de l'Art Romànic i del Centre d'Estudis d'Altafulla.
Si la voleu fer feliç amb un regal sorpresa..., regaleu-li, a la Maria Porter, una peça amb motiu d'òliba; de la figura de la saviesa, que sap veure en la foscor, en té una infinita col·lecció...
El parlamentari per la circumscripció de TGN Xavier Sabaté un dels tres portanveus adjunt del grup del PSC. Amb la vallenca Laia Bonet i el gironí Joaquin Nadal signa el pacte d'abstenció en la investidura de Mas.
Luis R.Aizpeolea a Una investidura que mueve el tablero: " La Moncloa i l'Executiva Federal del PSOE no han influït per a res en la decisió del PSC de facilitar la investidura de Mas, demostrant el respecte a les decisions dels socialistes catalans. Però encenien candeles per tal que succeís.
Des de la Moncloa interpreten que la col·laboració del PSC amb CiU, en base a un lluita contra recessió econòmica i amb un to catalanista moderat, centrarà la política a Catalunya i en desplaçarà els extrems. La decisió de CiU i del PSC té, també, un efecte transcendent a la política estatal. El vicepresident primer, Alfredo P.Rubalcaba, no dissimulà la seva satisfacció i n'apuntà com a primera conseqüència l'acostament de CiU al Govern, enfortint-ne l'estabilitat parlamentària de ZP, que en part ja tenia garantida amb el suport de PNB i CCanària, que s'estrenà amb els pressupostos de 2011.
Rajoy a qui ha descol·locat l'acord entre CiU i el PSC a Catalunya, té por de quedar-se sol en la seva política de fer de la recessió l'element clau del seu estil d'oposició".
Joaquín Estefania: " Des de 1996, amb Aznar, Espanya està perdent productivitat respecte el nostre entorn. Mentre augmentàvem la productivitat a un ritme anual del 0,4% amb els governs del PP i a un 0,6% amb les del PSOE, Europa ho feia al 1,7 i EEUU al 2,2% anual.
Per a recuperar el terreny perdut, l'economia espanyola necessitarà ajustar-se durant cinc anys al menys. La qual cosa reclamarà l'acord de les grans forces polítiques. La gran pegunta un cop se'n conegui el full de ruta (estabilitat fiscal a llarg termini, flexibilització de les institucions laborals, eliminació de rigideses administratives i unificació d'exigències autonòmiques a les empreses, pacte energètic i consolidació de l'Estat del benestar) és quan s'escaurà creixement econòmic i creació massiva de feina. Si no es donen aquests factors, Espanya travessarà un llarg període d'estancament i la forma de sortida de la crisi serà la d'una U amb una base temporal molt ampla. Boi el pitjor dels escenaris"
En la cerimònia de la tarda de vigília de Nadal al Tanatori de TGN vam poder donar el pèsam a la vídua Céline. Com fons als parlaments, i per expressa voluntat de l'Antonio Pérez, vam seguir la peça de Caetano Veloso “Onde andarás”:
"Onde andarás nesta tarde vazia --- Tao clara e sem fin --- Enquanto o mar bate azul em Ipanema --- Em que bar, em que cinema te esqueces de nim? --- Eu sei, meu endereço apagaste do teu coraçao --- A cigarra do apartamento --- o chao de cimento existem em vao --- Nao serva pra nada a escada, o levador ---- Já nao serve para nada a janela --- A cortina amarela, perdi meu amor --- E é per isso que eu saio pra rua --- Sem saber pra que --- Na esperança talvez de que o acaso --- Por mero descanso me leve a voce --- Na esperança talvez de que o acaso --- Per mero dsecando --- Me leve.... eu sei".
Les seves cendres resten espargides en la immensitat del seu estimat mar. Un poema dedicat a Céline, a la seva mare, i a tots els qui sentim la seva morta ens deixa testimoni de la seva exquisida sensiblitat:
"Recuérdame cuando haya marchado
Lejos en la Tierra Silenciosa;
Cuando mi mano ya no puedas sostener,
Ni yo dudando en partit, queriendo permanecer.
Sólo recuérdame, bien lo sabes,
Cuando sea tarde para pregarias o consuelos
Y aunque debas olvidarme por un momento
Para luego evocarme, no lo lamentes:
Pues la oscuridad y la pena dejan
Un vestigio de los pensamientos que tuve:
Es mejor el olvido de tu sonrisa
Que la tristeza ahogada en tu recuerdo"
Dissabte 8 de gener al migdia proclamaren Maria Porter filla adoptiva d'Altafulla. Autora i ànima de les publicacions dels Estudis Altafullencs la darrera dècada i presidenta també del Centre d'Estudis, gerent del Patronat de Cultura de la sisena i setena legislatura, autora del text del Museu Etnogràfic a la pallissa de l'Era del Senyor, coautora de la Història d'Altafulla de Cossetània, com a aportacions a Altafulla, on des de principis dels 70's viu al segon xalet del camí de l'Ermita, plantant un bell i plural jardí / bosc mediterrani. Hereva de la sensacional biblioteca i piano dels Porter Moix. Reblant l'elegit vincle amb Altafulla, tant el seu pare el llibreter i colombòfil Josep com el seu germà el cinèfil i catedràtic universitari Miquel resten enterrats al nostre cementiri, motiu d'orgull per als altafullencs amadors de la cultura, ben a prop de les restes - a la capella - del Dr. Joaquim Balcells.
Maria Porter és una reconeguda arqueòloga del període romànic català, autora de dues guies. Dins la monumental Catalunya romànica, és l'autora al primer tom d'Introducció general de l'inventari bibliogràfic. Fou organitzadora del servei de patrimoni bibliogràfic de la Generalitat Privisional de Tarradelles.
Ferma defensora de l'etimologia llatina del nom Altafulla, envers les tesis arabistes i l’existència d'una primitiva església romànica a Altafulla ens ha fet adonar que els jardins dels xalets de la vella muntanya de garrofers de sant Antoni ens han elevat a la biodiversitat. Maria Porter és independentista de socarrel. És llicenciada en Història, més que gran lectora i membre activa dels Amics de l'Art Romànic i del Centre d'Estudis d'Altafulla.
Si la voleu fer feliç amb un regal sorpresa..., regaleu-li, a la Maria Porter, una peça amb motiu d'òliba; de la figura de la saviesa, que sap veure en la foscor, en té una infinita col·lecció...
El parlamentari per la circumscripció de TGN Xavier Sabaté un dels tres portanveus adjunt del grup del PSC. Amb la vallenca Laia Bonet i el gironí Joaquin Nadal signa el pacte d'abstenció en la investidura de Mas.
Luis R.Aizpeolea a Una investidura que mueve el tablero: " La Moncloa i l'Executiva Federal del PSOE no han influït per a res en la decisió del PSC de facilitar la investidura de Mas, demostrant el respecte a les decisions dels socialistes catalans. Però encenien candeles per tal que succeís.
Des de la Moncloa interpreten que la col·laboració del PSC amb CiU, en base a un lluita contra recessió econòmica i amb un to catalanista moderat, centrarà la política a Catalunya i en desplaçarà els extrems. La decisió de CiU i del PSC té, també, un efecte transcendent a la política estatal. El vicepresident primer, Alfredo P.Rubalcaba, no dissimulà la seva satisfacció i n'apuntà com a primera conseqüència l'acostament de CiU al Govern, enfortint-ne l'estabilitat parlamentària de ZP, que en part ja tenia garantida amb el suport de PNB i CCanària, que s'estrenà amb els pressupostos de 2011.
Rajoy a qui ha descol·locat l'acord entre CiU i el PSC a Catalunya, té por de quedar-se sol en la seva política de fer de la recessió l'element clau del seu estil d'oposició".
Joaquín Estefania: " Des de 1996, amb Aznar, Espanya està perdent productivitat respecte el nostre entorn. Mentre augmentàvem la productivitat a un ritme anual del 0,4% amb els governs del PP i a un 0,6% amb les del PSOE, Europa ho feia al 1,7 i EEUU al 2,2% anual.
Per a recuperar el terreny perdut, l'economia espanyola necessitarà ajustar-se durant cinc anys al menys. La qual cosa reclamarà l'acord de les grans forces polítiques. La gran pegunta un cop se'n conegui el full de ruta (estabilitat fiscal a llarg termini, flexibilització de les institucions laborals, eliminació de rigideses administratives i unificació d'exigències autonòmiques a les empreses, pacte energètic i consolidació de l'Estat del benestar) és quan s'escaurà creixement econòmic i creació massiva de feina. Si no es donen aquests factors, Espanya travessarà un llarg període d'estancament i la forma de sortida de la crisi serà la d'una U amb una base temporal molt ampla. Boi el pitjor dels escenaris"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.