Parlament Tercera Investidura

D’entrada tenir la satisfacció de poder afirmar que la situació general del nostre ajuntament és molt diferent - i en positiu - a la que havíem de governar quan vam votar la moció de censura.

Hem tingut el coratge i la visió política de prendre les mesures d’hisenda que calia. Excepcionalment tot el govern hi vam fer pinya i em plau de manifestar el meu orgull d’haver-ne estat el portamveu dins el Ple.

Tenim l’estabilitat i l’orientació laboral i econòmica.

Ha portat grans tensions al Ple i, inacceptablement, també al carrer.

Permeteu-me que amb la mà al cor digui que l’esforç fiscal en l’IBI que ha fet de contrafort al nostre equilibri pressupostari ha estat percebut com a injust i exagerat per dues causes: perquè veníem d’un període llarg de mimadura, de Cadastre i IBIs baixos i pràcticament congelats, i perquè predomina la "mesquinesa" fiscal sobre la "consciència" fiscal: l’Estat del benestar té com a pinya els impostos i taxes que permeten el tronc dels serveis públics sempre culminats amb els màxims símptomes de civilització: la pediatria i la pedagogia: la sanitat i l’ensenyament.

Hauria sigut molt fàcil i temptador que després de la dimissió sobtada i dolorosa de l’Alcalde que PAU vam votar haguéssim optat pel continuisme, que entre altres coses garantia continuar al govern.

PAU creu que els progressistes i els esquerrans tenim valors morals: el principal: "Tal faràs, tal trobaràs". L’experiència amb el candidat de continuitat ens ha abocat a dir-li no: per delleialtat i per estil populista i neocaciquil.

Com és prou sabut el nostre full de ruta ha estat clar, transparent i sostingut: aquest Matussalem del Ple es creu amb el perfil com per gosar a proposar-se com alcaldable. Sé treballar en equip, mai he xafat una competència d’un company i sempre he acatat el criteri de la majoria. I sobretot, els resultats electorals ens han dictat una formula de govern: plural i amb alcalde d’esquerres.

En aquest projecte ens han fallat els companys regidors elegits en llistes d’esquerres. Em dol però se’m curarà.

"Tal faràs, tal trobaràs" per PAU pensem que mereixíem reciprocitat i reconeixement. Ens heu fallat; em dol però se’m curarà.

Mai en totes les legislatures que tinc l’honor democràtic de ser regidor electe hem pres una decisió sense ficar-nos en la pell del govern. Ens agrada el futbol que porta la iniciativa, que trenant jugades que culminen amb gols d’equip, no d’oportunistes; fem el mínim de faltes, les d'estratègia.

Volem recordar que en el mateix Ple, que notificava la nostra expulsió del primer govern pel bé superior de l’estabilitat laboral i econòmica que ara ja tenim garantida - repeteixo: que ja tenim garantida - vaig compartir pressupost amb els mateixos que m’havien acabat d'expulsat.

PAU garanteix la seva línia proactiva i positiva decidint com si fóssim Govern sempre. Suposo que ni els més rivals dubten del nostre patriotisme altafullenc i de la nostra implicació compromís i responsabilitat.

No canviarem. Persistirem.

Sols com un mussol però més contents que un gínjol ens auto-votem.

D’haver votat com alcalde el regidor populista, neocaciquil i deslleial d’IDEAL, sé segur que s’haurien aixecat de la tomba els meus avantpassats en aquet edifici: Manel Roig, Manel Blanch, Ramon Blanch i els dos Ciscos Blanchs; i penso que també el gran Joan Pijuan i l’Antonio Torres.

El petit grup de PAU (l’Adolfo, l’Estevi, els nostres negociadors) també sabem com som: ens agraden les paelles, els canelons i el pollastre a l'ast i no en tenim prou amb els plats de llenties.

Visqui aquest Ple, visquin els convilatants; i visquin les esquerres.