El tercer alcalde ja acumula les regidories del dimitit alcalde del PSC i també les del nostre regidor ( Hisenda, Cultura i Festes), a qui ha estat acceptada la soli·lictud de no formar part del Goven (dilluns 9) i, per tant, cessat (dimecres, 11 d'agost). Sembla que quan tornin de vacances la nova regidora (a qui repetim l'enhorabona i el seu transfuguisme moral) i també Spuch (mai se'n sap el criteri exacte, com a bon gallec...) se'n repartirà el cartipàs.
De moment, J.M.Pérez Roigé viu l'apoteosi del sen populisme neocaciquil, com prou que li llegim desputllant-se al seu article a la Plaça del Pou: "Només demano que deu persones justes (ell no n'és?) d'Altafulla, enterrin ideologies, personalismes i altres coses que poden ser un obstacle i m'ajudin, que no és per Jo, sinó que és pel poble".
En l'article de F.Farré es reconeix retroactivament que sempre PAU hem votat i nodrit " l'elecció d'un alcalde de la majoria d'esquerres i de progrés que va sorgir de els urnes".
La regidora del PP al seu article qualifica l'hisenda heredada de "desastre absoluto de las arcas municipales", "municipio quebrado" i el triple trànsfuga de "nefasta gestión económica". Prejudicis injustos perquè el romanent negatiu fou conseqüència de la devallada d'ingressos previstos a activitats econòmiques i IBI mantenint les despeses corrents previstes o aplicant romanent, sempre amb suport tècnic previ. Durant el període que judiquen amb "brocha gorda" sectària, la regidora del PP no hi era i el triple trànsfuga n'era el primer tinent d'alcalde amb dedicació doble remunerada que el regidor d'hisenda d'ERC. Ambdós articles estan escrits en castellà (franquista sociològic?)
Amb hisenda, sempre joc net perquè empastifar-la reforça la tolerància al frau (boi la meitat d'una enquesta fiable) o la garreperia fiscal fonamentada en fal·làcies populars ancestrals (encara creiem més en la caritat per a la beneficència o el consum privat de serveis de pagament que en els impostos per als serveis públics universals i gratuïts o a preu públic subvencionat )
L'evolució de l'IBi pagat pel nostre regidor entre 2006-2007: del 323 e. de 2004 als 675 e. de 2010: s'ha multiplicat per 2,09.
Amb la valoració cadastral de 1989 va pagar només 323e. + 403 e (2005) + 421 (2006); mitjana de 382,33 e. (95,75 e. trimestrals). Vivíem mimats fiscalment!
Amb el nou cadastre la sèrie quantifica: 467 e. (2007) + 546 e. (2008) + 615,5 e. (2009) + 675 (2010); mitjana de 576 e. (144 e. trimestrals). Vivim en la corresponsabilitat fiscal, oi?
A l'atenció del sempre cosntructius / informats / solidaris fiscalment convilatans d'ADARCA:
Les obres públiques municipals es financien amb préstecs a mig termini o amb subvencions. L'IBI es destina a despeses de personal de serveis públics gratuïts sense taxa (administració, serveis, seguretat, cultura i festes); també els serveis d'ensenyament (llars d'infants, musical, d'adults) o música clàssica, que tenen una aportació municipal. Al trienni 2007-2009, la despesa de personal de tots els serveis municipals ha sumat 9 milions d'euros; mentre que els ingressos per IBI 6,7 milions i les taxes d'ensenyament vers el 1,3 milions d'euros. Just l'IBI com a contrafort de l'equilibri pressupostari amb un impost directe, a manca dels indirectes de la construcció i llicències urbanístiques (1 milió; la meitat del 2007...)
Una actuació castellera de Vilafranca a la plaça del Pou d'Altafulla costa entre 4.500-4.700 e. L'efecte retorn mediàtic més val no calcular-lo.
Els Festivals i Concerts a la plaça de l'església han suposat una aportació municipal de 3.436 e. el 2008 i de 11.278 el 2009 (per devallada de les subvencions públiques); els catxés dels artistes van passar de 40 mil e. el 2008 a 26 mil el 2009.
El Decret Llei 1/2009 de la Generalitat potencia un model de ciutat compacta, on l'ús residencial s'harmonitzi amb el comerç i serveis. Per assolir una gestió urbana sostenible i eficient (del sòl com a recurs limitat) i d'accessibilitat al comerç, serveis i transports públics quallant l'equilibri territorial d'oferta a l'abast i garantint-ne la mutiplicitat diversa d'ofertes per a la cohesió social. Vet ací, doncs: l'Altafulla oberta i social que creiem PAU a diferència de la ciutat dispersa de monopoli residencial, de ressalts que obstaculitzen accessibilitats, autobusos públics i urgències - el model de l'esquerra pija (o comunistes de xalet) d'ABG...
Altafulla suma una població real de mitjana anual de 5.329 habitants (4.658 censats + 671 en termes de d'equivalència a temps complet anual per les 343 places d'hotel, 518 de càmping i 106 d'apartaments turístics.
El jove pilot de F1, Jaume Alguersuari, ens aclareix el significat profund de la tan emprada (pels encara no avesats a la dialèctica en un marc liberal) paraula "respecte": La paraula justa per explicar la relació entre pilots és "respecte"; hi ha molt de respecte i poca camaraderia; al final som rivals, no amics. Això és així". Per tant,el respecte exclou el tracte franc, igualitari per arribar a conclusions compartides després d'una polèmica irrespectuosa, per sincera i crua. El respecte és una arma de l'immobilisme i de les jerarquies heretades, sobretot dels valors i mentalitats del matriarcat, oi?
De moment, J.M.Pérez Roigé viu l'apoteosi del sen populisme neocaciquil, com prou que li llegim desputllant-se al seu article a la Plaça del Pou: "Només demano que deu persones justes (ell no n'és?) d'Altafulla, enterrin ideologies, personalismes i altres coses que poden ser un obstacle i m'ajudin, que no és per Jo, sinó que és pel poble".
En l'article de F.Farré es reconeix retroactivament que sempre PAU hem votat i nodrit " l'elecció d'un alcalde de la majoria d'esquerres i de progrés que va sorgir de els urnes".
La regidora del PP al seu article qualifica l'hisenda heredada de "desastre absoluto de las arcas municipales", "municipio quebrado" i el triple trànsfuga de "nefasta gestión económica". Prejudicis injustos perquè el romanent negatiu fou conseqüència de la devallada d'ingressos previstos a activitats econòmiques i IBI mantenint les despeses corrents previstes o aplicant romanent, sempre amb suport tècnic previ. Durant el període que judiquen amb "brocha gorda" sectària, la regidora del PP no hi era i el triple trànsfuga n'era el primer tinent d'alcalde amb dedicació doble remunerada que el regidor d'hisenda d'ERC. Ambdós articles estan escrits en castellà (franquista sociològic?)
Amb hisenda, sempre joc net perquè empastifar-la reforça la tolerància al frau (boi la meitat d'una enquesta fiable) o la garreperia fiscal fonamentada en fal·làcies populars ancestrals (encara creiem més en la caritat per a la beneficència o el consum privat de serveis de pagament que en els impostos per als serveis públics universals i gratuïts o a preu públic subvencionat )
L'evolució de l'IBi pagat pel nostre regidor entre 2006-2007: del 323 e. de 2004 als 675 e. de 2010: s'ha multiplicat per 2,09.
Amb la valoració cadastral de 1989 va pagar només 323e. + 403 e (2005) + 421 (2006); mitjana de 382,33 e. (95,75 e. trimestrals). Vivíem mimats fiscalment!
Amb el nou cadastre la sèrie quantifica: 467 e. (2007) + 546 e. (2008) + 615,5 e. (2009) + 675 (2010); mitjana de 576 e. (144 e. trimestrals). Vivim en la corresponsabilitat fiscal, oi?
A l'atenció del sempre cosntructius / informats / solidaris fiscalment convilatans d'ADARCA:
Les obres públiques municipals es financien amb préstecs a mig termini o amb subvencions. L'IBI es destina a despeses de personal de serveis públics gratuïts sense taxa (administració, serveis, seguretat, cultura i festes); també els serveis d'ensenyament (llars d'infants, musical, d'adults) o música clàssica, que tenen una aportació municipal. Al trienni 2007-2009, la despesa de personal de tots els serveis municipals ha sumat 9 milions d'euros; mentre que els ingressos per IBI 6,7 milions i les taxes d'ensenyament vers el 1,3 milions d'euros. Just l'IBI com a contrafort de l'equilibri pressupostari amb un impost directe, a manca dels indirectes de la construcció i llicències urbanístiques (1 milió; la meitat del 2007...)
Una actuació castellera de Vilafranca a la plaça del Pou d'Altafulla costa entre 4.500-4.700 e. L'efecte retorn mediàtic més val no calcular-lo.
Els Festivals i Concerts a la plaça de l'església han suposat una aportació municipal de 3.436 e. el 2008 i de 11.278 el 2009 (per devallada de les subvencions públiques); els catxés dels artistes van passar de 40 mil e. el 2008 a 26 mil el 2009.
El Decret Llei 1/2009 de la Generalitat potencia un model de ciutat compacta, on l'ús residencial s'harmonitzi amb el comerç i serveis. Per assolir una gestió urbana sostenible i eficient (del sòl com a recurs limitat) i d'accessibilitat al comerç, serveis i transports públics quallant l'equilibri territorial d'oferta a l'abast i garantint-ne la mutiplicitat diversa d'ofertes per a la cohesió social. Vet ací, doncs: l'Altafulla oberta i social que creiem PAU a diferència de la ciutat dispersa de monopoli residencial, de ressalts que obstaculitzen accessibilitats, autobusos públics i urgències - el model de l'esquerra pija (o comunistes de xalet) d'ABG...
Altafulla suma una població real de mitjana anual de 5.329 habitants (4.658 censats + 671 en termes de d'equivalència a temps complet anual per les 343 places d'hotel, 518 de càmping i 106 d'apartaments turístics.
El jove pilot de F1, Jaume Alguersuari, ens aclareix el significat profund de la tan emprada (pels encara no avesats a la dialèctica en un marc liberal) paraula "respecte": La paraula justa per explicar la relació entre pilots és "respecte"; hi ha molt de respecte i poca camaraderia; al final som rivals, no amics. Això és així". Per tant,el respecte exclou el tracte franc, igualitari per arribar a conclusions compartides després d'una polèmica irrespectuosa, per sincera i crua. El respecte és una arma de l'immobilisme i de les jerarquies heretades, sobretot dels valors i mentalitats del matriarcat, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.