PAU Altafulla

* Catalunya i Espanya en la cruïlla:

President Montilla: " Malgat la sentència, l'Estatut segueix sent un instrument útil del nostre autogovern i aprofitarem tot el seu potencial al servei del progrés, el benestar i la cohesió de la ciutadania catalana.

La sentència mostra una evolució decepcionant del nostre intèrpret constitucional en termes de qualitat democràtica.

No ens resta altre camí que recuperar de bell nou l'esperit constitucional primigeni per a restablir els reconeixement i respecte a les distintes identitats, cultures i llengües d'Espanya, en el marc d'un Estat que accepti, ampari, animi i defensi les seves singularitats i la seva pluralitat.

Reivindicant la proposta federal com la via més escaient per a desplegar el nostre futur comú amb generositat i voluntat d'entesa.

Si Espanya vol solucionar el seu problema secular ha d'estar disposada a canviar. Tenim l'oportunitat i el repte de construir un futur compartit. Catalunya i Espanya sencera es troben en una cruïlla.

Lluís Bassets busca en el context internacional el xoc de trens nacionalistes a la política espanyola. Aquest deu anys són al dècada perduda d'Europa. Cadascú anà a la seva, en una oberta renacianalització de les polítiques europees. Els tres grans, Alemanya, Fraça i el regne Unit, volgueren recuperar protagonsiem en esvair-se les promeses europees. i es difuminà el somni que els estats- nació s'acomodarien a la UE i al món postnacional.

L'afegeix a les mans visibles, amb rostre i culpes, de la història: si Aznar no hagués trencat amb Pujol. Si Maragall no hagués pactat amb Carot. Si Rajoy no hagués acatat l'aznarisme. Si Montilla no hagués mantingut el tripartit.

L'enquesta de noxa per a La Vanguardia reflecteix un descens d'11 punts percentuals del tant catalans com espanyols: ara en som el 41%; els més catalans que espanyols, el 24% ( +6) i els només catalans el 18% ( +5). Els més espanyols el 8% (+2) i els només espanyols el 7% ( -3)

El suport a la independència arriba ja al 47% ( 30%, l'octubre de 2007) i els opositors només sumem el 36% ( n'érem el 50%, el novembre de 2008)

Entre els votants socialistes el 43% no la volem (83% al PP) i el 38% la voleu. A CiU ja en són 55% i a ICV el 63%, els independentistes.

Julián Santamaría així ho valora: " El clima polític d'aquest dies pot exagerar les dimensions del malestar creat, però prou que reflecteix el propi malestar i deixa obert l'interrogant de fins a quin punt reflecteix només un sentiment d'indignació momentània o expressa alguna cosa més".

Revelacions d'Enric Juliana: "A finals de novembre de 2009, una sentència amb càrrega de profunditat per al model d'immersió lingüística està a punt de ser aprovada. Resta paralitzada després de l'editorial conjunt de la premsa catalana. Passat un breu compàs d'espera, el TC torna a entrar en crisi i queda clar que només s'escaurà sentència amb el vot del magistrat Manuel Aragón Reyes, que hi exigeix transformar-la en un manifest polític sobra la unitat d'Espanya. La condició acaba sent acceptada, desactivant-se, a canvi, el torpede lingüístic.

V.Verdú: "No s'escau un abans i un després d'una manifestació multitudinària ja que es tracta d'una explosió que exalat pèrò que mai h anascut per a fundar un nou regne perdurable".

* Reflexions de memòria històrica

Santos Julià: "Me sublevan quienes hoy insinúan que la dictadura de Franco fue dura pero necesaria. Creo haber demostrado que ya en los años veinte España era una prometedora nación europea con una industrialización próspera; una urbanización avanzada; clases profesionales, y tecnologia e ingeniería propias. El golpe contra la República fue un crimen injustificable que hizo retroceder a España décadas y nos sumió en cuarenta años de dictadura".

"Sempre he defensat que la nostra transició fou un procés de conquesta de la democràcia des de sota... amb acords per dalt. La democràcia no fou una concessió tàctica dels qui manaven per altres medis. Altrament, fou una conquesta dels treballadors i de la classe mitjana professional. Per això em treu de polleguera que es reduexi ara la transició a mite i mentida".

J.J.Toharia: La tercera España, 74 años después:

Entre els espanyols actuals menys de la meitat diuen que, en esclatar la guerra, la seva família es decantà amb uns dels bàndols enfrontats (el 43%: 26 % pel republicà + 17% pels "nacionals"). La majoria absoluta (57%) procedeix de famílies que prou poden ser caracteritzades com integrants de la Tercera Espanya. per un costat, el 21% d'aquells amb famílies migpartides; el 21, sense identificar-s'hi i un 19% que n'ignora el que succeí a la seva família durant la guerra civil.

En la traducció en votants actuals:

la tercera Espanya vota un 62% al PP i un 52% al PSOE. Que té un 35% de votants descendents de republicans però també un 12% de nacionals.

Al PP en són aquestes el 28% dels votants, i amb antecedents republicans només el 7%.

Per tant: PSOE: 35 + 12 + 52 // PP: 7 + 28 + 62. En ex (republicans + "nacionals" + tercera Espanya)

Daniel A.Bell: "Pot obrir-se Xina sense seguir-ne la via que condueix a la llibertat de partits per a governar?

En opinió de John Stuart Mill, una societat oberta governada principalment per minories instruïdes és la forma més convenient de govern. De manera semblant, la tradició confusiana ha insistit des de fa molt de temps en el valor de la meritocràcia política. Les minories han de governar en interès de tots i permetre que s'escoltin totes les opinions. En la pràctica, significa un sistema polític més obert i representatiu, però no necessàriament una política multipartidista.