PAU Altafulla

Joan Majó: "Millet i Montrull han d'estar a la presó seguramente per estafa i robatori, però no per indicis de tràfic d'influencies. És indignant veure el tractament que la premsa ha fet sobre la citació de la jutgessa De Rosa, com a testimoni, al conseller Castells i l'esment a Xavier Trias, i encara més indignant que la utilització acusatòria d'aquest fet per part de l'advocat defensor de Montrull, que acaba posant tots al mateix sac ple de porqueria però que només alguns han contribuït a omplir"

Decret de reforma laboral provisional convalidat amb els 168 vots dels socialistes i els 8 nos d'ERC (3), IU (1), IC (1), NaBai (1), Bloque Galego (2):

- Flexibilitat interna: les empreses en dificultats podran pactar ( en 15 dies) amb llurs treballadors despenjar-se dels augments de sou fixats al conveni sectorial. En cas de desacord, poden reclamar dictat arbitral d'obligat compliment.

- Model alemany de reducció de jornada: com alternativa als acomiadaments, les empreses podran acordar ( en 15 dies) de reduir entre 10-70% la jornada de llurs empleats; que serà cobrada de l'atur.

- Model austríac ( des de gener de 2012): un fons de capitalització abonarà un part, a decidir, de l'acomiadament dels treballadors. Si no el consumeixen, els assalariats podran emportar-se'ls en canviar d'empresa, en despeses de formació o recuperant-lo en forma de pensió al final de la seva vida laboral.

- Contractació temporal: fins a un màxim de tres anys, més un quart subjecte a negociació col•lectiva, als contractes d'obra i serveis. A partir de 2012, la indemnització pujarà progressivament de 8 a 12 dies.

- ETT: també a la construcció i administracions públiques. També en la intermediació laboral podran intervenir les agències amb ànim de lucre; abans exclusiva dels serveis públics de feina.

- Contracte i comiat: Universalització del contracte amb comiat més barat ( de 33 dies, quan fins ara eren 45). Facilitació del comiat per causes econòmiques ( a 20 dies d'indemnització per any treballat).

La nova estratègia de ZP: assumir la responsabilitat d'assumir mesures impopulars i intentar fer recaure la càrrega de la prova al PP perquè no té alternativa concreta:

"Sí, cambié de opinión por las circunstancias, no por convicciones" (la segona setmana de maig: quan passà de descartar majors retalls de la despesa pública a accelerar les reduccions del dèficit, no per imposició dels socis de la UE sinó per la crisi dels mercats financers i l'escalada dels interessos del deute): "Cambié de opinión porque cuando tuvimos una crisis tan grave hubo que reaccionar. Por eso tuve que traer aquí ese programa duro y difícil, que por supuesto no contó con su apoyo porque era un ejrcicio de responsabilidad"

"Siempre oponiéndose a cualquier cosa, pero no ha dicho: en vez de esta política para reducir el dèficit, haga esta otra cosa; eso es lo que es incapaz de hacer".

 

Al seu article d'Economia de cada dijous, X.Vidal-Folch recomana retocs / modulacions a la política d'austeritat a seques:

- més selecció a l'hora de reduir la despesa pública; diferenciant-ne el consuntiu de la inversió productiva que genera inversió privada; tant com la quantitat del dèficit n'importa la qualitat.

- compensar l'estratègia de dèficit zeo de cadascun dels 27, amb una política expansiva a cura de la UE, mitjançant un presupost potent i mecanismes com emissió de deute públic comunitari per a multiplicar infraestructures (físiques i intangibles), segons la menystinguda recepta de Jacques Delors al primers noranta.

- convèncer els països emergents que tirin del carro de la demanda.

Més que caminar a la pota coixa (de l'austeritat) cal caminar amb el dos peus (també amb del creixement).

Esther Vera:" Com al seu dia Aznar, el TC pot ser una fàbrica d'independentistes malgrat que l'Espanya democràtica aprovà un text que un tribunal en precari ahora desautoritza, amb l'aportació dels patriotes".