“Damos lo que hemos recibido y buscamos lo que nos ha faltado. Sólo somos capaces de ofrecer a los demás lo que nos han dado de pequeños” (Adolfo G.Papí a “El poder de las caricias. Crecer sin lágrimas”, acabat d’editar per Espasa Calpe)
Daniel Innenaraty: “El vicio de la izquierda es la melancolia; el de la derecha, el cinismo”.
Així als resultats de la darrera enquesta de Metroscopia per al País: els votants del PP qualifiquen la pròpia situació econòmica familiar de bona o regular en un 68% i en un 9% de molt dolenta, mentre que al qualificar la situació econòmica general espanyola diuen que és molt dolenta el 66% i de bona o regular... el 6%!
Un 64% dels votants del PSOE contesten que ZP improvitza sobre la marxa, mentre que la mateixa crítica a Rayoy la fan només el 40% dels seus votants.
Joan Tapia: “Les agències de ràting, que aplaudien les subprime, desconfien ara dels bons públics. Alguna assegura que els de països amb triple A, com els EUA o Espanya, són sospitosos”.”España no és Grècia, encara que tinguem el dèficit públic (11,4 del PIB) molt pròxim al seu. La diferència és que el nostre deute és del 55% del PIB (-22 punts que la mitjana de l’euro), mentre que el de Grècia i Itàlia supera el 110%”. “Espanya no és Alemanya ni França, ha de ser virtuosa... i semblar-ho”.
Alfred Pastor: “Alguns s’entesten a dir que el risc és Espanya: al final els inversors en prenen nota i s’acarnissen sense reparar en matisos. Algú hi guanyarà molts diners amb tot plegat, que és, un copmés, un acte increïble d’irresponsabilitat dels mercats”.
Emilio Botín, president triomfant del banc de Santander:”Igualar la economía española a la griega era como comparar al Real Madrid con el Alcoyano”.
El BSCH ocupa 169.460 empleats, en 13.660 oficines. Té un actiu de 1.110.529 milions d’e., superior al PIB espanyol; gestiona 900 mil milions d’euros de 90 milions de clients, escampats en 10 estats. El novembre de 2008 amplia en un 32% el seu capital. El seu creixement és clarament internacional: només el 5,5% a Espanya, descendent a Mèxic; però amb + 38,4% al Regne Unit i + 22,5 % al Brasil.
En les dades interanuals, els seu actiu ha pujat + 5,8%; els crèdits nets i recursos gestionats a clients, ambdós + 8,9%; el marge net, el 23,8%, el capital de màxima qualitat contra riscos, + 8,6%; el seu benefici ha pujat el 0,7% (8.943 milions d’e) però ha baixat – 14,4% el benefici per acció. La cobertura de morositat del Santander passa del 91% de 2008 al 75% de 2009.
Si baixem vertiginosament de la cúspide a la base de la piràmide econòmica hem de fer avinent que a Catalunya, segon un estudi dela UGT, el 40% dels assalariats no arriben a mileuristes.
Raúl del Pozo, a la secció del Mundo, El ruido de la calle: ” Zapatero, muy bien, elogio de la lengua castellana, del Quijote, de la democrcia americana y de la tolerancia religiosa. Citó muchas veces a España, la más multicultural de las tierras de Europa, donde convivieron los tres monoteísmos. Hizo en la almendra del conservadurismo y el garrote una lectura socialista de la Biblia.”Paga al jornalero antes que se ponga el sol” (...) Zapatero estuvo fino y natural”. Reblat per l’antagònic El País, que editorialitza: “Su discurso de ayer le permitió salir airoso de un reto defícil: combinar el carácter marcadamente religioso de la reunión y de sus anfitriones con un mensaje en el que sus votantes, y en general los ciudadanos españoles, pudiesen verse reconocidos.”
Javier Pérez Royo: “ Nos estamos aproximando a un punto crítico, en el que la acumulación de problemas desborde la capacidad del sistema político para hecerles frente, sobre todo porque no se vislumbra en el horizonte la posibilidad de que los distintos partidos, por un lado, y los distintos niveles de gobierno previstos en nuestra CE, por otro, estén dispuestos a ponerse de acuerdo en un programa mínimo para hacer frente a una situación de emergencia como la que estamos atravesando”.
Daniel Innenaraty: “El vicio de la izquierda es la melancolia; el de la derecha, el cinismo”.
Així als resultats de la darrera enquesta de Metroscopia per al País: els votants del PP qualifiquen la pròpia situació econòmica familiar de bona o regular en un 68% i en un 9% de molt dolenta, mentre que al qualificar la situació econòmica general espanyola diuen que és molt dolenta el 66% i de bona o regular... el 6%!
Un 64% dels votants del PSOE contesten que ZP improvitza sobre la marxa, mentre que la mateixa crítica a Rayoy la fan només el 40% dels seus votants.
Joan Tapia: “Les agències de ràting, que aplaudien les subprime, desconfien ara dels bons públics. Alguna assegura que els de països amb triple A, com els EUA o Espanya, són sospitosos”.”España no és Grècia, encara que tinguem el dèficit públic (11,4 del PIB) molt pròxim al seu. La diferència és que el nostre deute és del 55% del PIB (-22 punts que la mitjana de l’euro), mentre que el de Grècia i Itàlia supera el 110%”. “Espanya no és Alemanya ni França, ha de ser virtuosa... i semblar-ho”.
Alfred Pastor: “Alguns s’entesten a dir que el risc és Espanya: al final els inversors en prenen nota i s’acarnissen sense reparar en matisos. Algú hi guanyarà molts diners amb tot plegat, que és, un copmés, un acte increïble d’irresponsabilitat dels mercats”.
Emilio Botín, president triomfant del banc de Santander:”Igualar la economía española a la griega era como comparar al Real Madrid con el Alcoyano”.
El BSCH ocupa 169.460 empleats, en 13.660 oficines. Té un actiu de 1.110.529 milions d’e., superior al PIB espanyol; gestiona 900 mil milions d’euros de 90 milions de clients, escampats en 10 estats. El novembre de 2008 amplia en un 32% el seu capital. El seu creixement és clarament internacional: només el 5,5% a Espanya, descendent a Mèxic; però amb + 38,4% al Regne Unit i + 22,5 % al Brasil.
En les dades interanuals, els seu actiu ha pujat + 5,8%; els crèdits nets i recursos gestionats a clients, ambdós + 8,9%; el marge net, el 23,8%, el capital de màxima qualitat contra riscos, + 8,6%; el seu benefici ha pujat el 0,7% (8.943 milions d’e) però ha baixat – 14,4% el benefici per acció. La cobertura de morositat del Santander passa del 91% de 2008 al 75% de 2009.
Si baixem vertiginosament de la cúspide a la base de la piràmide econòmica hem de fer avinent que a Catalunya, segon un estudi dela UGT, el 40% dels assalariats no arriben a mileuristes.
Raúl del Pozo, a la secció del Mundo, El ruido de la calle: ” Zapatero, muy bien, elogio de la lengua castellana, del Quijote, de la democrcia americana y de la tolerancia religiosa. Citó muchas veces a España, la más multicultural de las tierras de Europa, donde convivieron los tres monoteísmos. Hizo en la almendra del conservadurismo y el garrote una lectura socialista de la Biblia.”Paga al jornalero antes que se ponga el sol” (...) Zapatero estuvo fino y natural”. Reblat per l’antagònic El País, que editorialitza: “Su discurso de ayer le permitió salir airoso de un reto defícil: combinar el carácter marcadamente religioso de la reunión y de sus anfitriones con un mensaje en el que sus votantes, y en general los ciudadanos españoles, pudiesen verse reconocidos.”
Javier Pérez Royo: “ Nos estamos aproximando a un punto crítico, en el que la acumulación de problemas desborde la capacidad del sistema político para hecerles frente, sobre todo porque no se vislumbra en el horizonte la posibilidad de que los distintos partidos, por un lado, y los distintos niveles de gobierno previstos en nuestra CE, por otro, estén dispuestos a ponerse de acuerdo en un programa mínimo para hacer frente a una situación de emergencia como la que estamos atravesando”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.