Aplaudim les inversions amb / per als Ajuntaments del Govern Socialista de Zapatero: 1Milió 273.723 euros per als altafullencs!
.
781.403 e.(2009) + 492.320 e.(2010) destinats a l’Altafulla de 4.554 censats. Han millorat els nostres equipaments socials: Centre d’Entitats al Comunidor: 581.486 e.
i les infraestructures de serveis públics bàsics; sobretot a Baix a Mar, a les obsoletes xarxes d’aigües: 257.881 e., a les d’ il·luminació: 277.037 e.; i també a l’enllumenat de Brises: 57.997 e.
98 mil e., destinats a ingressos corrents a les Llars d’Infants per rebaixar-ne, el 2010, l’aportació municipal.
Visquin les polítiques socialdemòcrates / neokeynesianes “glocals” per a paliar els efectes de la profunda crisi econòmica. “Cuando falla las inversiónes privadas los poderes públicos las han de substituir” (President d’Espanya i de torn de la UE)
Per dificultats de la pròpia regulació de l’endeutament (= amortitzacions) i encara més per falta de coratge polític majoritari, la nostra Hisenda i els nostres pressupostos no han aplicat aquesta màxima de sentit comú en períodes de crisi econòmica. Un excepcional préstec a 20 anys, assumible pel baixíssim deute públic a llarg termini i pel gruix de les amortitzacions anuals ens permetria tirar endavant en fases el projecte de la Nova Biblioteca. Amb futurs convenis urbanístics de lleure i inversions pròpies podem culminar la rehabilitació de l’estadi Joan Pijuan amb la superfície de gespa, tot un dret dels infants i els joves i els futbuleros adults que porten l’escut i els colors de LXXV anys del club d’Altafulla.
12 ressalts, 12, a Marquès de Tamarit:
781.403 e.(2009) + 492.320 e.(2010) destinats a l’Altafulla de 4.554 censats. Han millorat els nostres equipaments socials: Centre d’Entitats al Comunidor: 581.486 e.
i les infraestructures de serveis públics bàsics; sobretot a Baix a Mar, a les obsoletes xarxes d’aigües: 257.881 e., a les d’ il·luminació: 277.037 e.; i també a l’enllumenat de Brises: 57.997 e.
98 mil e., destinats a ingressos corrents a les Llars d’Infants per rebaixar-ne, el 2010, l’aportació municipal.
Visquin les polítiques socialdemòcrates / neokeynesianes “glocals” per a paliar els efectes de la profunda crisi econòmica. “Cuando falla las inversiónes privadas los poderes públicos las han de substituir” (President d’Espanya i de torn de la UE)
Per dificultats de la pròpia regulació de l’endeutament (= amortitzacions) i encara més per falta de coratge polític majoritari, la nostra Hisenda i els nostres pressupostos no han aplicat aquesta màxima de sentit comú en períodes de crisi econòmica. Un excepcional préstec a 20 anys, assumible pel baixíssim deute públic a llarg termini i pel gruix de les amortitzacions anuals ens permetria tirar endavant en fases el projecte de la Nova Biblioteca. Amb futurs convenis urbanístics de lleure i inversions pròpies podem culminar la rehabilitació de l’estadi Joan Pijuan amb la superfície de gespa, tot un dret dels infants i els joves i els futbuleros adults que porten l’escut i els colors de LXXV anys del club d’Altafulla.
12 ressalts, 12, a Marquès de Tamarit:
vergonya, deslleialtat i amargura
D’entrada, prenem-nos-ho amb humor: en una reunió de Govern el regidor Manel Ciércoles ens ensenya una línia ondulada; li diem que representa la forma indicativa d’una platja però ens replica que, senzillament, ha dibuixat els ressalts de l’antiga carretera N-340 / passeig de Marquès de Tamarti-Migdia. Sí: els nostres ressalts, rècord indiscutible a tota la Costa Daurada i part de l’extranger, simbolitzen ja més Altafulla que les nostres platges.
Segona conya, però no de forma marinera, sinó en clau internacional. ¿Sabeu amb quina ciuat ens hem d’agermanar, Altafulla? Doncs amb Baden-Baden. L’autor de l’acudit no sap si estar més desolat que emprenyat. M’ho va dir dins el seu cotxe entre la Torre i els interiors d’Altafulla.
Però sobretot proclamem com una profunda vergonya el que tinguem entre la sortida de la Robert i la rotonda del Buffet o d’Eroski fins a 12 ressalts, i amb l’agreujant que tres els hagi afegit el nostre propi Govern que ha repetit al Ple que suavitzaria els heretats de la insuportable etapa, de l’obsedida en canviar-nos i obstaculitzar-nos la vida, de nom Na Marisa Méndez-Vigo (Miss Carril-bici sense bici alguna).
Vergonya perquè tanta doble inversió en rehabilitació en dues fases de l’antiga carretera ha desembocat en defugir de passar-hi, en decidir de fer una gincana per evitar així els ressalts els convilatans i per als de pobles o ciutats veïnes percebre tota una declaració que volem que ni vinguin ni passin.
Tot un magnífic vial convertit en una experiència frustrant per als conductors, sempre sospitosos per a les persones fatxendes o tibades que creuen que demostren que manen fent la guitza arbitrària als altres.
Tot un magnífic vial esdevingut prou torturant per a les conduccions de més servei públic i dret humà: els autobusos de línia, les probables ambulàncies i ja no cal dir possibles camions de bombers que desitgem mai no ens calguin. Enerva de pensar-ho.
Mira que situar murs de rassalts a l’entrada i sortida de rotondes i amb tanta rampa i amb tanta freqüència. Increïble però cert i augmentant... I amb el suport monotemàtic de contra-veïns que confonen les viles mediterrànies (residencial i comercial, d’espais de lleure, cultura i festes compartits) amb la vida eremita a les coves del Montsant.
A la vergonya, afegim la desleialtat dins del propi Govern per part del primer tinent d’alcalde regidor de via pública ( que si pot, i no vas a l’aguait, de totes les altres altres àrees municipals). Encara esperem que presenti als companys de Govern el compromès pla de ressalts a suavitzar. Va explicar-se adreçant-se i per complaure a l’oposició, dins una Comissió d’Urbanisme, on vam haver de queixar-nos sorpresos i indignats.
La seva continuada deslleialtat (agafant totes les banderes vinguin d’on vinguin per tal de lluir-les) lliga amb les ganes d’anar de gran protagonista però constatadament mancat del tarannà i criteris per al lideratge compartit que reclama la complexament plural societat altafullenca.
El cridaner senyal a l’entrada de la plaça Martí Royo, vora la pujada de Ca Rigalt, avisant de la zona de ressalts, que tant el nostre Govern rebutjava a l’oposició!, i contra els quals tant està lluitant la regidora d’Urbanisme; i també els senyals de prohibició a la canalleta perque jugui i vagi en bicicleta a la plaça del Pou ens fereixen tant i retant la nostra contrastada sensibilitat / ideal d’una Altafulla Oberta i social (sociable) que ens fa sentir una profunda i arrelada amargura / desengany que no poc quedar expressat només dins de les reunions de Govern o el nostre blog.
Que se suma a la de temps provocada pel constant intrús pressing fiscalitzador econòmic del megaregidor, que retarda les pròpies inversions i mai ret els propis comptes, sempre absent a actes culturals i de la FM que no li permeten exhibicions de beneficència populista. Del nostre primer tinent d’alcalde és la frase memorable reflex del seu model de poble: “Amb el que has gastat a la plaça de l’Església en Música Clàssica a l’estiu, més valdria que haguessis fet un autobús al Liceu”.
PAU som fets i vocació Govern per a Altafulla i aquesta queixa pública, tot un SOS!, aspira a redreçar el Govern, per anar sempre amb la cara ben alta, amb més harmonia i sobretot seguir treballant més a gust i no amb la rivalitat / emboscada dins a casa.
¿Trigarem tants anys a alliberar-nos dels obstaculizadors ressalts com d’aquella il·legal nau hípica finalment a l’alçada del permís que va demanar?
6 dades per al Joc net i clarificador:
D’entrada, prenem-nos-ho amb humor: en una reunió de Govern el regidor Manel Ciércoles ens ensenya una línia ondulada; li diem que representa la forma indicativa d’una platja però ens replica que, senzillament, ha dibuixat els ressalts de l’antiga carretera N-340 / passeig de Marquès de Tamarti-Migdia. Sí: els nostres ressalts, rècord indiscutible a tota la Costa Daurada i part de l’extranger, simbolitzen ja més Altafulla que les nostres platges.
Segona conya, però no de forma marinera, sinó en clau internacional. ¿Sabeu amb quina ciuat ens hem d’agermanar, Altafulla? Doncs amb Baden-Baden. L’autor de l’acudit no sap si estar més desolat que emprenyat. M’ho va dir dins el seu cotxe entre la Torre i els interiors d’Altafulla.
Però sobretot proclamem com una profunda vergonya el que tinguem entre la sortida de la Robert i la rotonda del Buffet o d’Eroski fins a 12 ressalts, i amb l’agreujant que tres els hagi afegit el nostre propi Govern que ha repetit al Ple que suavitzaria els heretats de la insuportable etapa, de l’obsedida en canviar-nos i obstaculitzar-nos la vida, de nom Na Marisa Méndez-Vigo (Miss Carril-bici sense bici alguna).
Vergonya perquè tanta doble inversió en rehabilitació en dues fases de l’antiga carretera ha desembocat en defugir de passar-hi, en decidir de fer una gincana per evitar així els ressalts els convilatans i per als de pobles o ciutats veïnes percebre tota una declaració que volem que ni vinguin ni passin.
Tot un magnífic vial convertit en una experiència frustrant per als conductors, sempre sospitosos per a les persones fatxendes o tibades que creuen que demostren que manen fent la guitza arbitrària als altres.
Tot un magnífic vial esdevingut prou torturant per a les conduccions de més servei públic i dret humà: els autobusos de línia, les probables ambulàncies i ja no cal dir possibles camions de bombers que desitgem mai no ens calguin. Enerva de pensar-ho.
Mira que situar murs de rassalts a l’entrada i sortida de rotondes i amb tanta rampa i amb tanta freqüència. Increïble però cert i augmentant... I amb el suport monotemàtic de contra-veïns que confonen les viles mediterrànies (residencial i comercial, d’espais de lleure, cultura i festes compartits) amb la vida eremita a les coves del Montsant.
A la vergonya, afegim la desleialtat dins del propi Govern per part del primer tinent d’alcalde regidor de via pública ( que si pot, i no vas a l’aguait, de totes les altres altres àrees municipals). Encara esperem que presenti als companys de Govern el compromès pla de ressalts a suavitzar. Va explicar-se adreçant-se i per complaure a l’oposició, dins una Comissió d’Urbanisme, on vam haver de queixar-nos sorpresos i indignats.
La seva continuada deslleialtat (agafant totes les banderes vinguin d’on vinguin per tal de lluir-les) lliga amb les ganes d’anar de gran protagonista però constatadament mancat del tarannà i criteris per al lideratge compartit que reclama la complexament plural societat altafullenca.
El cridaner senyal a l’entrada de la plaça Martí Royo, vora la pujada de Ca Rigalt, avisant de la zona de ressalts, que tant el nostre Govern rebutjava a l’oposició!, i contra els quals tant està lluitant la regidora d’Urbanisme; i també els senyals de prohibició a la canalleta perque jugui i vagi en bicicleta a la plaça del Pou ens fereixen tant i retant la nostra contrastada sensibilitat / ideal d’una Altafulla Oberta i social (sociable) que ens fa sentir una profunda i arrelada amargura / desengany que no poc quedar expressat només dins de les reunions de Govern o el nostre blog.
Que se suma a la de temps provocada pel constant intrús pressing fiscalitzador econòmic del megaregidor, que retarda les pròpies inversions i mai ret els propis comptes, sempre absent a actes culturals i de la FM que no li permeten exhibicions de beneficència populista. Del nostre primer tinent d’alcalde és la frase memorable reflex del seu model de poble: “Amb el que has gastat a la plaça de l’Església en Música Clàssica a l’estiu, més valdria que haguessis fet un autobús al Liceu”.
PAU som fets i vocació Govern per a Altafulla i aquesta queixa pública, tot un SOS!, aspira a redreçar el Govern, per anar sempre amb la cara ben alta, amb més harmonia i sobretot seguir treballant més a gust i no amb la rivalitat / emboscada dins a casa.
¿Trigarem tants anys a alliberar-nos dels obstaculizadors ressalts com d’aquella il·legal nau hípica finalment a l’alçada del permís que va demanar?
6 dades per al Joc net i clarificador:
1ª) Despeses de construcció del Pavelló: només el 0,14 o el 6,76% de desviaments. A l’atenció dels intoxicadors professionals d’ABG/AA/EUiA, autors dels tants i tants fulls de falsedats.
En la darrera comissió d’Hisenda l’interventor municipal ens presentà a títol informatiu i, per pròpia iniciativa el detall, de les úniques i autèntiques xifres de liquidació de despeses de les obres del Pavelló Poliesportiu:
Fase 1, d’acord amb el convenni amb Altafulla Life Resort, SL del 2 de desembre de 2004: 557.250,27 e., aportats per l’empresa.
Fases restants: 2.136.100,19 e., licitada pel Ple a favor de Vicsan Torre, SA.
Total: 2.693.350,46 e. Que representen el 0,14% de desviament sobre el pressupost total de projecte aprovat pel Ple per valor de 2.689.523 e. Són les dades que el nostre alcalde J.M.Gené (PSC) replicava a la darrera Plaça del Pou, a l’impecable article “Les mentides d’ABG”.
En l’informe d’Intervenció s’hi afegeixen les despeses dels tècnics ( 65.138,63 e.) i els 112.977,70 de despeses no incloses al projecte (tancament exterior:46.277,30 e. + alarmes: 28.286,97e. + connexió elèctrica amb Endesa: 16.238,87 e. + projecte de legalització i de llicència ambiental: 13.340 e. + 8.834,56 e.). Total de 178.116,33 e. que fan que el desviament màxim produït sigui del 6,76%.
Amb la subvenció del Consell d’Esports de la Generalitat per valor de 597.945e. i l’esmentat conveni per a la primera fase l’aportació municipal fins als 2.871.466,79 e. de cost final resta en un màxim de 1.716.271 e. Aportats invertint part dels 3 milions d’e. ingressats de cànon pels drets d’ús de la xarxa d’aigües per la nostra empresa mixta d’aigües; les amortitzacions del cànon són una fracció dels nostres rebuts de l’aigua.
2ª) Les revisions de les valoracions cadastrals només les decidí el Ministeri d’Hisenda, cap alcalde ni Ajuntament d’Altafulla n’ha condicionat les xifres. A l’atenció del company de Govern de CiU.
3ª) PAU només demanarem la revisió parcial de la zona del Poblado. El tipus de l’IBI sempre garantirà la suficiència d’ingressos per a l’equilibri pressupostari mantenint i millorant serveis. Per això a l’aplicar el 2011 el cinquè tram de la revisió de la base cadastral podrem i hem de baixar el tipus, dins de la lògica de l’expressat i mantingut criteri.
4ª) El model de participació legal i legítim és el de Ple elegit en eleccions municipals a tot l’Estat; comissions de regidors i consells sectorials dictaminen o debaten. L’anomenat Consell de Participació, mai impulsat per ABG quan tenia majoria estable, amb participació de la mateixa AUPA que no volia despatxos per a l’oposició, no és més que un reforç dels esmentats grups o un instrument de pressió d’exregidors de Govern de la passada legislatura que no donen dignament la cara a les llistes electorals. Les regles del joc estan clares: amb tanta atomització al Ple només falten els lobbis dels més antiparticipatius i exclouents quan han estat Govern.
5ª) Transfuguisme: oficialment només una regidora a la Torre, ja expulsada del Govern, i a Constantí, tot el seu Govern. Full de falsedats, deixeu ja de difamar el regidor Jano Francino Jr., expliqueu per què vau començar amb alcaldia, consell comarcal i sigles, grup de suport plural i ho heu anant perdent tot...
6ª) Els pressupostos de Cultura i Festes no han pujat, sinó que els de 2010 sí que són els fixats pel Pla Econòmic i Finaner (PEF) aprovat al Ple mentre que els de 2009 van ser la meitat prevista per eixugar l’herència de 2007 (meitat amb govern amb majoria d’ABG). Per tant el bienni 2009-10 hem disposatdel 75% del pressupost mínim que ens corresponia. Per força el mantenir la suficient i digna oferta de Cultura i Festes durant el 2009, suposa haver de pagar prou factures pendents amb els pressupostos de 2010. Per cert, 16 mil e. ja haurien estat pagats i els proveïdors haurien cobrat sí 3 companys de Govern, trencant els criteris de funcionament intern, no s’haguessin unit a l’oposició en una modificació de crèdit amb tot l’aval d’alcaldia, intervenció i el nostre regidor en la seva condició de regidor d’hisenda. Des d’on ha estat la veu del Govern al Ple argumentant les mesures imprescindibles més impopulars (brossa, IBI) que llegaran una herència d’Hisenda sostenible per a la futura legislatura.
Per a coneixement dels retirats o nouvinguts a la política altafullenca que pensen que el nostre Regidor (amb cinc legislatures) és una diana fàcil, acusant-lo de mà foradada perquè el que voldrien és crucificar-lo. Per cert, fa seva l’expressió d’Albert Boronat, de “portar el sant Crist” d’unes quantes causes: la primera la de mantenir-nos com a motors culturals del Baix Gaià. Ja ha ressuscitat de morts polítiques el 1991, el 1995, el 2003 i el 2007. Li queden encara tres vides de les set...
En la més recollida i emocionada intimitat, el nostre regidor i la seva muller van oferir un ram de flors amb els colors republicans al peu del monòlit del Cementiri que recorda des de l’any passat, tots i cadascun dels altafullencs morts o desapareguts de la Guerra Civil. Fou el matí del passat diumenge 17 de gener, dia de sant Antoni Abad de l’entrada de la Victoria franquista, encara renoguda amb el nom del carrer per on van entrar. Per lleialtat dins el Govern no hem repetit cap acció de tapar les vergonyoses plaques amb el nom genuí històricament de c/ de l’Hostal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.