Altafulla amb tota la il·lusió

30/9/09

L’Esplai de Jubilats i Link al Consell Sectorial de Cultura

Per urgència i per unanimitat del Ple aquestes dues entitats s’incorporen a l’òrgan de participació que aplega els representants electes / regidors i els d’entitats d’àmbits o vessants culturals. Amb la seva incorporació adquiriran el dret de firmar convenis de col·laboració: amb assignacions de partides del pressupost de cultura (o festes) dins el pressupost general per a activitats concretes. Així, en el cas de l’Esplai per als dinars de cada FM o per a l’organització d’actes com ara els infantils de l’arribada del cavaller futur sant Martí. Pel que fa a Link, lògicament per a donar suport econòmic per a garantir la programació del seu Cine Club, esplèndida nova iniciativa cultural altafullenca que ha de quallar i assolir estabilitat amb el suport públic municipal, que a tots ens aplega.
Cada entitat ara nomenarà el seu representant (titular i suplent) dins les sempre mensuals reunions del Consell Sectorial de Cultura.

Al Ple o al Pamflet? Ideal pot demanar un Ple Extraordinari

Per què el grup d’ABG (AA en la futura legislatura 2011-2014) no intervingué mitjançant els seus regidors al Ple per contribuir a establir la narració creïble entre les dues versions sobre la suposada “baralla de taverna del far west” que explica al seu darrer Pamflet?
Per què les sospites o acusacions als col·legues de Ple no les fan en seu parlamentària municipal: en el cara a cara personal, amb dret a rèplica i possibles acords de síntesi?
Per a AA els Pamflets unilaterals supleixen la que fóra Noblesa (anar de cara) al Ple. Tres hipòtesi ho poden explicar:
a) per “deformació professional” del Periodisme com a Poder no han superat la lògica de la seva funció Parlament de Paper dels inicis de la Transició.. quan encara no havíem assolit i consolidat els Parlaments amb Representants ( al Congrés i Senat del pol federal; als Plens Municipals i de les Diputacions i Consells Comarcals, al Parlament de Catalunya)
b) enganxats encara, per herència d’espai polític leninista, a l’agitació i propaganda que arracona el debat polític plural entre veus lliures i iguals i aspira a anul·lar l’adversari ( convertit en enemic) matxacant la seva reputació personal.
c) la intoxicació sectària, pròpia de la pitjor rivalitat política, tan imperant a la lluita partidària general doncs hem d’acceptar que ha estat implantada, sense escrúpols i amb activisme contumaç, al panorama polític altafullenc; obra d’un migrat nucli militant d’EUA, l’esquerra més arcaica possible, que fins i tot ha partit peres amb els d’ICV al Baix Gaià, perdent les sigles i constuint en partit local ( com AUPA i Ideal; no com Pau que és una agrupació d’electors ).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.