(article – ampliat amb noves xifres - del nostre regidor a la seva secció setmanal de El 3 de vuit de Vilafranca)
Ja la tenim aquí, la nova sofisticadíssima financiació autonòmica. I amb un dels dos protagonistes principals que ens toca de prop: el segon d’Economia de la Generalitat, el socialista vendrellenc Martí Carnicer, l’alcalde electe sempre que s’hi presentà. El conseller Antoni Castells* sempre és el més reclamat per als actes públics dels socialistes vilafranquins al Bolet i quan el van portar els de la UEP va parlar sense papers de suport. Una fotografia del tàndem, publicada al País, a la sortida de la decisiva reunió d’aquest 9 de juliol amb Elena Salgado, ens els fixa per a la història.
L’èxit final del tàndem, en el cas del conseller Castells representa boi una fita de “justícia poètica”; perquè com a hisendista públic tenia la paternitat intel·lectual de les cessions a les autonomies dels trams de l’IRPF, les quals paradoxalment sempre tenien com a històric / legítim impulsor polític CiU. Ara, cinc legislatures després a les Corts Generals i amb dues com a conseller de les esquerres catalanes a la Generalitat, pot complaure’s en la plenitud / tranquil·litat finalment assolida... i amb hegemonies pròpies socialistes a l’Estat i a la Generalitat.
Aquest dimarts l’acord del nou finançament l’han presentat a les cambres de comerç, patronals i sindicats. Abans d’ahir, a Madrid, a l’encara no prou esmunyit Consejo de Política Fiscal y Financiera, la munió d’acords bilaterals han transcendit en el gran acord multilateral de la hisenda de l’Estat compost / federalitzant que som... Quatre mesos abans, a la Junta d’Andalucia havia reconegut l’Estat el “deute històric” de fins a 1.205 milions d’euros; satisfeta, com per a donar-nos aquest cop de mà, el seu nou president: “ S’estan produint moviments catalanòfobs, quan Catalunya rebia un finançament per sota de la mitja ( de financiació per habitant) ”.
Aquesta és, d’entrada, la principal rectificació del nou finançament: aquest 2009 ja ens situarem al + 2,6, quan el 2007 estàvem al - 6. Mercès a haver-se plantat ferms en els criteris cabdals del nou Estatut, nou model de referència general:
(A) més corresponsabilitat fiscal, més tram / recursos i autonomia normativa sobre els impostos cedits: cada autonomia se’n quedarà el 25% del recaptat cedit: el 50% de l’IRPF ( + 17 punts sobre l’anterior model) i l’IVA ( + l5) i el 58% dels especials ( +18). Aquest 2009 en seran “4.023 M” d’e.
(B) la definitiva limitació de la solidaritat / anivellament dels serveis arreu de l’Estat: aportant cada autonomia al fons comú el 75% del recaptat, que sumat al 5% que incorporarà l’Estat s’aplicarà parcialment, exclusivament a sanitat, educació i serveis socials - els drets de cada ciutadà espanyol arreu – com a Fons “de Garantia dels Serveis Bàsics” / F1. Aquest 2009 els impostos dels catalans n’aportaran 12.068 M e. dels quals en retornaran “10.454”; la contribució a la solidaritat, a la justícia redistributiva com a nacionalitat dinàmica contribuent neta, queda concretada en 1.614 M d’e..( per tant el 13,37 % de l’aportat al fons comú). Aquest F1 ha estat repartit per a cada autonomia amb criteris objectius per primera vegada des de l’existència de l’Estat de les Autonomies, amb igual finançament per càpita dels serveis educatius, sanitaris i socials per a cada ciutadà espanyol de l’Estat del benestar dins l’Estat de les Autonomies.
Si establim el pes relatiu d’aquest 1.614 M d’e sobre la recaptació total al 2009 dels impostos cedits (4.023 + 12.068 M.d’e) arribem just al 10%.
Aquest nou model, de més recursos propis més alhora de solidaritat parcial, representa per al 2009 una aportació extra de 1.716 e. segons les xifres donades pel tàndem Castells & Carnicer.
(C) nodrits íntegrament per l’Estat: el Fons de “Suficiència global” / F2, per a garantir recursos per a les competències específiques transferides: de mossos i jutjats, trens de rodalies i transport metropolità en el nostre cas. Representarà “435 M.d’e” d’aportacions extres mercès al nou marc.
(D) compensant les nacionalitat i regions contribuents netes (el Mediterrani de parla catalana, Madrid i Múrcia) els dos fons de “convergència autonòmica” / F3: en la financiació per càpita, el de “competitivitat”; en la renda per càpital (l’ordinalitat) el fons “de cooperació”. Del F3 de competitivitat rebrem de l’Estat “22 M. d’e”, l’escaig de recursos nous.
Per tant, a la xifra de la solidaritat d’aquells 1.614 M. d’e hem de rebaixar els 457 aportats de bell nou per l’Estat, obtenint-ne 1.157 M d’e. (7,2% dels impostos totals cedits a la Generalitat)
Podem sumar doncs els recursos en milions d’euros per aquest 2009: 4.023 de propis ( la quarta part de la nova recaptació) + 10.454 de retorn del fons comú per al tres serveis drets de ciutadania de tot espanyol + 457 de serveis específics i compensació per solidaritat positiva. Resultat: 14.934 M.d’e. ( 2.048 E per càpita, + 2,6 sobre la mitjana).
Ep! el nombre total de càpites, a cada autonomia, actualitzat cada any!
Tot un ventall de nous “complements” del proteic substantiu “fons”, i amb un pes relatiu estatal diferent ( F1: 80 %; F2: 16,5%, F3: 3,5%).
Així, sofisticant els tecnolectes i ponderant-los ens allunyem del centralisme d’arrel napoleònica i ens acostem a la categoria i els drets dels federals länders alemanys ( aportem per sobre + 21 i finalment ens quedem en el + 5: en la prospectiva per al 2012; assemblant-se Catalunya a Hessen).
(*) Quin triomf final de la coherència / lluita / pacte per uns criteris federalistes que suposa poder enllaçar aquestes dues escenes viscudes, separades per exactament vint anys i mig: passegen per la rambles de BCN, amicalment, Isidre Mola i Antoni Castells; a punt d’entrar amb la colla de 3r nascuts el 1972 al teatre (per veure’n el Lorenzaccio de Flotats – Puigcerver – Pou –Carme Elias) hi coincideixo, m’exalto i fem patar la xerrada proclamant-los “encarnació del federalisme català”. Era l’hivern de 1989; aquest estiu de 2009 segueixo un video de TV3 sobre la campanya al carrer del PSC del nou finançament i els dos únics entrevistats són l’Isidre Molas, senador i president del PSC d’arrels familiars altafullenques al c) Nou i l’Antoni Castells, conseller trimfant que anirà esvaint els tics que tanta tensió interna ( els llargs anys, des del procés estatutari fins el nou finançament) li han provocat.
Per consultar la web de la pròpia Generalitat sobre contingut i xifres del nou fiançament:http://www.gencat.cat/noumodel/índex.htm
J.Pérez Royo i Francesc Valls critiquen el refús de CiU al nou model de finançament:
Per al catedràtic sevillà: “ el resultat és la soledat més absoluta en una posició que no té cap possibilitat de fer forat a la societat catalana, i quan resten poc més d’un any per a celebrar les eleccions autonòmiques. La posició on es quedà ERC en la fase final de la reforma estatutària és la posició en què ha quedat CiU en la fase final de la negociació del nou model de finançament. Per a ERC aquesta posició de fora de joc tingué un cost electoral considerable. No crec descartable que a CiU li succeeixi alguna cosa de semblant.”
Per al periodista del País de Catalunya: “ aquesta setmana s’han viscut dos episodis que il·lustren aquesta pèrdua del nord: el refús a la financiació autonòmica i el boicot al Consell de Garanties Estatutàries (...) És cert que CiU es troba en l’oposició i que en el seu guió bàsic consta de mantenir aquest refús a la financiació, però a Convergència li ha mancat en la seva resposta aquella modulació pragmàtica demostrada en el decurs de la seva història. (..) La història posa les coses al seu lloc i temps tindrem per a constatar si les liquidacions pressupostàries compleixen les projeccions del conseller d’Economia Antoni Castells amb aquests 4.028 milions d’euros el 2012. Contràriament al que opinen alguns analistes, els plans quinquennals no són científics i, al cap i a la fi, en finançament com al futbol boi tot és opinable. Els 4.640 M d’e. que la financiació proposada per Aznar havia de reportar per a Catalunya als exercicis 2002-2006 han encongit – segons el Departament d’Economia català – fins a 1.812 M. (...)
El camí que ha pres la federació nacionalista és arriscat, per bé que fins ara li’n dóna dividends electorals. La seva abraçada al credo sobiranista no li ha passat factura i segueix mantenint aquesta centralitat tan cobejada pel PSC. No ha arribat al punt d’inflexió de començar a perdre vots. La simbiosi entre CDC i UDC encara dóna bons resultats. Tanmateix, el refús del finaçament deixa la pilota de l’hegemonia en el terreny del tripartit, que està per veure si sabrà treure’n el ruc polític.
Ja la tenim aquí, la nova sofisticadíssima financiació autonòmica. I amb un dels dos protagonistes principals que ens toca de prop: el segon d’Economia de la Generalitat, el socialista vendrellenc Martí Carnicer, l’alcalde electe sempre que s’hi presentà. El conseller Antoni Castells* sempre és el més reclamat per als actes públics dels socialistes vilafranquins al Bolet i quan el van portar els de la UEP va parlar sense papers de suport. Una fotografia del tàndem, publicada al País, a la sortida de la decisiva reunió d’aquest 9 de juliol amb Elena Salgado, ens els fixa per a la història.
L’èxit final del tàndem, en el cas del conseller Castells representa boi una fita de “justícia poètica”; perquè com a hisendista públic tenia la paternitat intel·lectual de les cessions a les autonomies dels trams de l’IRPF, les quals paradoxalment sempre tenien com a històric / legítim impulsor polític CiU. Ara, cinc legislatures després a les Corts Generals i amb dues com a conseller de les esquerres catalanes a la Generalitat, pot complaure’s en la plenitud / tranquil·litat finalment assolida... i amb hegemonies pròpies socialistes a l’Estat i a la Generalitat.
Aquest dimarts l’acord del nou finançament l’han presentat a les cambres de comerç, patronals i sindicats. Abans d’ahir, a Madrid, a l’encara no prou esmunyit Consejo de Política Fiscal y Financiera, la munió d’acords bilaterals han transcendit en el gran acord multilateral de la hisenda de l’Estat compost / federalitzant que som... Quatre mesos abans, a la Junta d’Andalucia havia reconegut l’Estat el “deute històric” de fins a 1.205 milions d’euros; satisfeta, com per a donar-nos aquest cop de mà, el seu nou president: “ S’estan produint moviments catalanòfobs, quan Catalunya rebia un finançament per sota de la mitja ( de financiació per habitant) ”.
Aquesta és, d’entrada, la principal rectificació del nou finançament: aquest 2009 ja ens situarem al + 2,6, quan el 2007 estàvem al - 6. Mercès a haver-se plantat ferms en els criteris cabdals del nou Estatut, nou model de referència general:
(A) més corresponsabilitat fiscal, més tram / recursos i autonomia normativa sobre els impostos cedits: cada autonomia se’n quedarà el 25% del recaptat cedit: el 50% de l’IRPF ( + 17 punts sobre l’anterior model) i l’IVA ( + l5) i el 58% dels especials ( +18). Aquest 2009 en seran “4.023 M” d’e.
(B) la definitiva limitació de la solidaritat / anivellament dels serveis arreu de l’Estat: aportant cada autonomia al fons comú el 75% del recaptat, que sumat al 5% que incorporarà l’Estat s’aplicarà parcialment, exclusivament a sanitat, educació i serveis socials - els drets de cada ciutadà espanyol arreu – com a Fons “de Garantia dels Serveis Bàsics” / F1. Aquest 2009 els impostos dels catalans n’aportaran 12.068 M e. dels quals en retornaran “10.454”; la contribució a la solidaritat, a la justícia redistributiva com a nacionalitat dinàmica contribuent neta, queda concretada en 1.614 M d’e..( per tant el 13,37 % de l’aportat al fons comú). Aquest F1 ha estat repartit per a cada autonomia amb criteris objectius per primera vegada des de l’existència de l’Estat de les Autonomies, amb igual finançament per càpita dels serveis educatius, sanitaris i socials per a cada ciutadà espanyol de l’Estat del benestar dins l’Estat de les Autonomies.
Si establim el pes relatiu d’aquest 1.614 M d’e sobre la recaptació total al 2009 dels impostos cedits (4.023 + 12.068 M.d’e) arribem just al 10%.
Aquest nou model, de més recursos propis més alhora de solidaritat parcial, representa per al 2009 una aportació extra de 1.716 e. segons les xifres donades pel tàndem Castells & Carnicer.
(C) nodrits íntegrament per l’Estat: el Fons de “Suficiència global” / F2, per a garantir recursos per a les competències específiques transferides: de mossos i jutjats, trens de rodalies i transport metropolità en el nostre cas. Representarà “435 M.d’e” d’aportacions extres mercès al nou marc.
(D) compensant les nacionalitat i regions contribuents netes (el Mediterrani de parla catalana, Madrid i Múrcia) els dos fons de “convergència autonòmica” / F3: en la financiació per càpita, el de “competitivitat”; en la renda per càpital (l’ordinalitat) el fons “de cooperació”. Del F3 de competitivitat rebrem de l’Estat “22 M. d’e”, l’escaig de recursos nous.
Per tant, a la xifra de la solidaritat d’aquells 1.614 M. d’e hem de rebaixar els 457 aportats de bell nou per l’Estat, obtenint-ne 1.157 M d’e. (7,2% dels impostos totals cedits a la Generalitat)
Podem sumar doncs els recursos en milions d’euros per aquest 2009: 4.023 de propis ( la quarta part de la nova recaptació) + 10.454 de retorn del fons comú per al tres serveis drets de ciutadania de tot espanyol + 457 de serveis específics i compensació per solidaritat positiva. Resultat: 14.934 M.d’e. ( 2.048 E per càpita, + 2,6 sobre la mitjana).
Ep! el nombre total de càpites, a cada autonomia, actualitzat cada any!
Tot un ventall de nous “complements” del proteic substantiu “fons”, i amb un pes relatiu estatal diferent ( F1: 80 %; F2: 16,5%, F3: 3,5%).
Així, sofisticant els tecnolectes i ponderant-los ens allunyem del centralisme d’arrel napoleònica i ens acostem a la categoria i els drets dels federals länders alemanys ( aportem per sobre + 21 i finalment ens quedem en el + 5: en la prospectiva per al 2012; assemblant-se Catalunya a Hessen).
(*) Quin triomf final de la coherència / lluita / pacte per uns criteris federalistes que suposa poder enllaçar aquestes dues escenes viscudes, separades per exactament vint anys i mig: passegen per la rambles de BCN, amicalment, Isidre Mola i Antoni Castells; a punt d’entrar amb la colla de 3r nascuts el 1972 al teatre (per veure’n el Lorenzaccio de Flotats – Puigcerver – Pou –Carme Elias) hi coincideixo, m’exalto i fem patar la xerrada proclamant-los “encarnació del federalisme català”. Era l’hivern de 1989; aquest estiu de 2009 segueixo un video de TV3 sobre la campanya al carrer del PSC del nou finançament i els dos únics entrevistats són l’Isidre Molas, senador i president del PSC d’arrels familiars altafullenques al c) Nou i l’Antoni Castells, conseller trimfant que anirà esvaint els tics que tanta tensió interna ( els llargs anys, des del procés estatutari fins el nou finançament) li han provocat.
Per consultar la web de la pròpia Generalitat sobre contingut i xifres del nou fiançament:http://www.gencat.cat/noumodel/índex.htm
J.Pérez Royo i Francesc Valls critiquen el refús de CiU al nou model de finançament:
Per al catedràtic sevillà: “ el resultat és la soledat més absoluta en una posició que no té cap possibilitat de fer forat a la societat catalana, i quan resten poc més d’un any per a celebrar les eleccions autonòmiques. La posició on es quedà ERC en la fase final de la reforma estatutària és la posició en què ha quedat CiU en la fase final de la negociació del nou model de finançament. Per a ERC aquesta posició de fora de joc tingué un cost electoral considerable. No crec descartable que a CiU li succeeixi alguna cosa de semblant.”
Per al periodista del País de Catalunya: “ aquesta setmana s’han viscut dos episodis que il·lustren aquesta pèrdua del nord: el refús a la financiació autonòmica i el boicot al Consell de Garanties Estatutàries (...) És cert que CiU es troba en l’oposició i que en el seu guió bàsic consta de mantenir aquest refús a la financiació, però a Convergència li ha mancat en la seva resposta aquella modulació pragmàtica demostrada en el decurs de la seva història. (..) La història posa les coses al seu lloc i temps tindrem per a constatar si les liquidacions pressupostàries compleixen les projeccions del conseller d’Economia Antoni Castells amb aquests 4.028 milions d’euros el 2012. Contràriament al que opinen alguns analistes, els plans quinquennals no són científics i, al cap i a la fi, en finançament com al futbol boi tot és opinable. Els 4.640 M d’e. que la financiació proposada per Aznar havia de reportar per a Catalunya als exercicis 2002-2006 han encongit – segons el Departament d’Economia català – fins a 1.812 M. (...)
El camí que ha pres la federació nacionalista és arriscat, per bé que fins ara li’n dóna dividends electorals. La seva abraçada al credo sobiranista no li ha passat factura i segueix mantenint aquesta centralitat tan cobejada pel PSC. No ha arribat al punt d’inflexió de començar a perdre vots. La simbiosi entre CDC i UDC encara dóna bons resultats. Tanmateix, el refús del finaçament deixa la pilota de l’hegemonia en el terreny del tripartit, que està per veure si sabrà treure’n el ruc polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.