La política anticrisi d’Obama, glossada per Lluís Bassets al País: Carnaval capitalista
“Estem de carnaval i toca invertir els termes del món tal i com l’hem conegut.
La crisi es el carnaval de l’economia. És el moment en què s’aixequen les prohibicions i els tabús. No és estrany que surti Marx en processó després de tants anys amb Adam Smith. Molts admiren la paradoxa que les inversions vetades quan les vaques grasses esdevinguin obligatòries amb les magres.
Per esmunyir al màxim la recessió ha construït Barak Obama el paquet econòmic per import de 787 mil milions de dòlars (uns 605 mil milions d’euros) que acaba de firmar just quan s’escau el mes de la seva arribada a la Casa Blanca, sota el nom de Llei de Recuperació i Reinversió (ARRA: American Recovery and Reinvestament Act), probablement el major projectil d’inversions públiques mai no llançat des de la II Guerra Mundial, i només superat pel conjunt d’inversions del New Deal, amb les quals Franklin Roosevelt afrontà la Gran Depressió al 1933.
Pur keynesianisme.
Una tercera part són devolucions fiscals. Les classes mitjanes i baixes rebran un xec de 400 dòlars. Que seran emprats ràpidament, donades llurs urgents necessitats. La seva eficàcia serà millor que la mateixa mesura aplicada indiscriminadament a tots els contribuents, com van desplegar Bush o ZP al primer trimestre de 2008, ja que els més rics no traslladen aquests regals al consum.
Les altres deus parts, més de 500 mil milions de dòlars, van directament inversions destinades a produir dos efectes simultanis: crear llocs de treball i sustentar el canvi de model vers una economia més verda i tecnològica. Cal ser prudent amb els seus efectes immediats: veurem si el paquet d’Obama és capaç de crear o salvar els tres milions i mig de llocs de treball que promet.
Els seus efectes a mitjà i llarg termini ofereixen menys dubtes: informatitzar la xarxa elèctrica perquè esdevingui més eficient i estalviadora, instal·lar la banda ampla a les zones rurals, millorar l’aïllament de les llars per a retallar el consum energètic, aplicar la tecnologia per millorar la gestió del sistema de salut, construir cotxes més ecològics i eficients o decidir-se per energies alternatives són objectius d’inversió segurs.
El paquet també atendrà els dèficits més sagnants en infraestructures i equipaments públics del tipus que van conduir al desastre del Katrina, que assolà Nova Orleans; aquest tipus d’assignacions, sense ser directament productives, també milloren la productivitat.
Obama vol aplicar el seu pla de salvament amb la participació dels ciutadans i amb la màxima transparència i control democràtic. Ha creat un portal a Internet amb l’objectiu de seguiment públic de fins l’últim dòlar que es gasti en aquest New Deal de 2009 (www.recovery.org).
Els europeus hauríem de seguir l’exemple: de l’abast, de la visió a llarg termini, i sobretot de la vocació de govern obert i participatiu.”
“Estem de carnaval i toca invertir els termes del món tal i com l’hem conegut.
La crisi es el carnaval de l’economia. És el moment en què s’aixequen les prohibicions i els tabús. No és estrany que surti Marx en processó després de tants anys amb Adam Smith. Molts admiren la paradoxa que les inversions vetades quan les vaques grasses esdevinguin obligatòries amb les magres.
Per esmunyir al màxim la recessió ha construït Barak Obama el paquet econòmic per import de 787 mil milions de dòlars (uns 605 mil milions d’euros) que acaba de firmar just quan s’escau el mes de la seva arribada a la Casa Blanca, sota el nom de Llei de Recuperació i Reinversió (ARRA: American Recovery and Reinvestament Act), probablement el major projectil d’inversions públiques mai no llançat des de la II Guerra Mundial, i només superat pel conjunt d’inversions del New Deal, amb les quals Franklin Roosevelt afrontà la Gran Depressió al 1933.
Pur keynesianisme.
Una tercera part són devolucions fiscals. Les classes mitjanes i baixes rebran un xec de 400 dòlars. Que seran emprats ràpidament, donades llurs urgents necessitats. La seva eficàcia serà millor que la mateixa mesura aplicada indiscriminadament a tots els contribuents, com van desplegar Bush o ZP al primer trimestre de 2008, ja que els més rics no traslladen aquests regals al consum.
Les altres deus parts, més de 500 mil milions de dòlars, van directament inversions destinades a produir dos efectes simultanis: crear llocs de treball i sustentar el canvi de model vers una economia més verda i tecnològica. Cal ser prudent amb els seus efectes immediats: veurem si el paquet d’Obama és capaç de crear o salvar els tres milions i mig de llocs de treball que promet.
Els seus efectes a mitjà i llarg termini ofereixen menys dubtes: informatitzar la xarxa elèctrica perquè esdevingui més eficient i estalviadora, instal·lar la banda ampla a les zones rurals, millorar l’aïllament de les llars per a retallar el consum energètic, aplicar la tecnologia per millorar la gestió del sistema de salut, construir cotxes més ecològics i eficients o decidir-se per energies alternatives són objectius d’inversió segurs.
El paquet també atendrà els dèficits més sagnants en infraestructures i equipaments públics del tipus que van conduir al desastre del Katrina, que assolà Nova Orleans; aquest tipus d’assignacions, sense ser directament productives, també milloren la productivitat.
Obama vol aplicar el seu pla de salvament amb la participació dels ciutadans i amb la màxima transparència i control democràtic. Ha creat un portal a Internet amb l’objectiu de seguiment públic de fins l’últim dòlar que es gasti en aquest New Deal de 2009 (www.recovery.org).
Els europeus hauríem de seguir l’exemple: de l’abast, de la visió a llarg termini, i sobretot de la vocació de govern obert i participatiu.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.