El Vador Gatell i col·laboradors culminen el Museu Etnogràfic d’Altafulla
Aquests dijous sant es jubilarà com a empleat municipal i just uns dies abans, aquest dissabte vigília de Rams, veurà inaugurada la seva obra de recollida de materials etnogràfics, de tota una vida de curiositat i dedicació: configurant una extraordinàriament completa col·lecció, curosament ordenada i classificada en els àmbits de la vida i economia tradicional dels altafullencs: abastant de gom a gom dues de les sales de la pallissa de l’era del Senyor.
El Vador Gatell va cedir oficialment el seu recull etnogràfic inventariat per la bibliotecària Helena Cobos en el Ple d’octubre. Des de principis de legislatura ha pogut dedicar-se en exclusiva a totes les tasques d’ideació i execució del Museu Etnogràfic, ajudat assíduament per Joan Vives i Milà i als darrers mesos també per Andreu Magriñá, qui també ha cedit peces i llibres salvats de l’extinció en buidar-se cases per a rehabilitar-les. Aquest darrers dies també han col·laborat les mullers: Nati Ballesté de Gatell i Teresa Porta de Magriñá, especialment agençant el muntatge escenogràfic de la intimitat de la casa popular altafullenca. La Maria Porter ha elaborat el text de recepció i, ajudada per la gerent de Cultura, Olga Arnau, els nombrosos epígrafs de cada secció i noms de les peces retolats per Morquecho, empresa familiar de la Pobla de Montornès
Fent història ens hem de remuntar a sant Martí de 2005 quan el llavors alcalde Manel Ramon inaugurava la rehabilitació de la pallissa. Als darrers mesos de Cultura de J.M.Gené fou encomanada la inventariació. La fase definitiva, engrescant el projecte, sumant voluntats, dotant del suficient finançament i de tota l`autonomia i dedicació al Vador Gatell correspon a la nostra regidoria de Cultura dins el primer govern; expulsats ha arrodonit l´impuls polític l´esmentada gerent que sempre dins el Patronat de Cultura, un cop nomenada i després de l´impuls fonamental, ha executat la política municipal de suport a l’obra de Vador Gatell i col:laboradors.
Dimecres a la tarda tornarà la circulació normal a l´antiga nacional 340. Però abans demanem retocs i suspendre el carril bici.
Efectivament: s´han complert, aquest cop, els terminis en les obres de remodelació de Marqués de Tamarit. Migdia. Hem felicitat per l’èxit de terminis a l’arquitecte municipal i a la regidora de Territori. Fins ara han estat certificades boi el 55% del total de les obres per valor de 648 mil e.
També vam expressar els nostres “peròs: a l’arbrat de plataners i a l’estretor de la calçada; vam rebre com a resposta de la regidora que eren els tradicional de l’antiga carretera i… que vol dissuadir la circulació en cotxe… Fins al punt que la policia municipal ha desplaçat el separador de sentits en dos trams mig metre per permetre l’entrada i la sortida per la nova rotonda, que té dos cantells massa angulosos i per això ja marcats per rodes dels autobusos de línia.
La majoria del Ple vam visitar dissabte al migdia els punts problemàtics exposats per la policia municipal i ens en vam adonar directament quan va passar un autobús de la companyia Penedès. En demanem les reformes per al pas fluït a la nova rotonda i també la supressió del carril bici, ¡paral·lel als cotxes: només separat per línies per línies marcades a l’asfalt i, en conseqüència, insegur per als ciclistes! Ja telefònicament, en aquell mateix moment el futur alcalde parlà amb l’encara alcalde, reclamant-ho… Formalitzarem oficialment per escrit les propostes.
Dues modificacions puntuals del POUM
En la passada comissió d´Urbanisme de dijous 13 de març les vam informar favorablement per a la seva aprovació al Ple. La primera, afecta a les noves alçades mínimes de les plantes baixes tant al nucli antic com a l’eixample. On per tal d’aplicar el nou Codi Tècnic d’Edificació vigent després de l’aprovació del nou POUM cal dotar de més espais les instal·lacions d’aïllaments acústics i les estructures del forjats de bigues a partir d’ara més gruixudes.
A les construccions del nucli antic, el POUM de 2004 fixa una única alçada de plantes baixes, estrictament de 3,30 m. Amb la modificació que haurà d’aprovar el Ple, se n’estableixen dues, en funció de les amplades de l’edificació: fins a 5 m., baixa 30 cm i quedaria en 3 m. d’alçada de planta baixa (per a fins 5m. d’amplada). Quan depassi aquest 5 m. d’amplada llavors la nova alçada de planta baixa pujaria 20 cm., arribant als 3,50 m.
La segona atén les necessitats d’alçada de l’hotel de PB+3 en construcció a la Via Augusta però alhora assegurant-ne l’ús exclusiu com a hotel (que n’exclou motels, pensions o aparthotels) fins ara no garantit ja que s’admet duplicitat d’usos, deixant a l’opcionaliat del propietari ús residencial (32 habitatges) o hoteler. Cal pujar 1,30m. l’alçada definitiva per arribar als 13,80 m. necessaris per als estàndars legals d’hotel. La major densitat d’edificació dins el conjunt (+ 41%, que a l’illa de blocs d’habitatges del C/ del Jonc) reconeguda des de 1998 i la nova alçada, ara millorada, només pot autoritzar-se pel Ple fixant inequívocament l’ús exclusiu hoteler. L’interès municipal per a la construcció de l’hotel de Via Augusta ja va demostrar-se el 1993 oferint / pactant a canvi majors densitats dins el pla parcial de La Fassina: dels 53 habitatges del Pla General de 1984, una modificació de 1993 va permetre’n 144; és a dir que la va multiplicar per 2,72! Finalment, s’hauran construït al sector de la Fassina 144-32 = 112 habitatges i l’hotel PB+3. Dins el habitatges, l’edifici d’Adigsa de la Generaliat: de 18 pisos de lloguer per a joves ja definitivament adjudicats.
El tractat de sociologia electoral de Carles Castro
Sobre resultats electorals i estudis d’enquestes d’opinió tenim un convilatà, censat a Altafulla i venint el caps de setmana a la seva caseta del llimoner aparellada de davant la Piscina, que n’és un dels màxims especialistes – la paraula “expert” no m’agrada. Es diu Carles Castro, que signa a La Vanguardia sobre el tema; també fa classes a Periodisme de la Pompeu Fabra. Va venir a votar el diumenge 9 de març.
Acaba de publicar un autèntic tractat: tot un Relato electoral de España (1977-2007), editat pel barceloní l’Institut de Ciències Polítiques i Socials. Més de 350 pàgines, d’analitzar i relacionar totes les dades disponibles, totes, per establir conclusions sàvies i expressades en llenguatge d’autèntica narrativa, amb ritme.
Em plau, de reproduir, admirat, les tesis que expliquen els resultats de fa quatre anys: “El 14-M sacó de nuevo a la luz la mayoria de centroizquierda e izquierda que renunció a serlo en 1996 y que en 2004 emergió con una distribución deliberadamente distinta, en busca de la máxima eficiencia electoral. En el 2004, el PP devolvió todo el voto prestado en el 200 y regresó a las cifras absolutas de 1996. Por su parte, el PSOE resucitó en marzo de 2004 su base electoral de 1996 (casi nueve millones y medio de papeletas), le agregó todo el voto que había perdido IU en los últimos ocho años (algo más de un millón trescientos mil votantes) y, además, atrapó gran parte del voto de sustitución biológica”(pàg.329).
Carles Castro, acurat comparador de sèries històriques, ens fa adonar (pàg.351) que ens podem remontar a 18 anys enrera per trobar un resultat semblant del Partit Socialista, en paral·lel a una quota semblant del centredreta. Admirable, oi? Va venir a fer una de les xerrades pel Dia de la Constitució que podia organitzar com a regidor d’UpA. Després del Ple de febrer, el lògic futur alcalde J.M Gené em demanà de tornar a organitzar aquest acte, el desembre vinent.
Les dades electorals de tres generals a Altafulla
Les del 2000 (que tant complauran als del PPC) i les del 2004 les tinc anotades en un dels Quaderns de l’Ostracisme – quan no puc fer de regidor doncs llegeixo i transcric per matar el cuquet i pentinar el gat. La sèrie inclou també La Torre, Cambrils i Calafell, que permet relacions de prou semblances… La matinada triomfal de les de diumenge he afegit les encara bategants, en llapis, després de consultar a la xarxa- via El Punt.
Aquell març de 2000 la participació fou del 70,5 ( 4 punts + que a La Torre; 8 + que a Calafell i 10 + que Cambrils). El 2004, després del terrible11-M, ens pujà 10 punts percentuals: al 81,5% del cens (a La Torre, fins al 75; a Cambrils fins el 72,5, a Calafell fins el 71). Aquest cop hem votat a Altafulla fins a un 76,5 del cens – boi al punt mig entre 2000 i 2004, oi?; seguim sent el més votadors de les 4 viles comparades, on la participació ha baixat també 5-6 punts en relació al 2004.
Els socialistes aquell nefast 2000 van quedar-nos en el 32,3 del vots vàlids (per sota de Calafell, - 2; de la Torre, - 0,7; + 2 que a Cambrils). CiU va treure els mateixos 29-30% a Altafulla, La Torre i Calafell ( a Cambrils, -2). El PP, esplendorós, fregà el 23% - tant a Altafulla com a la Torre; a Cambrils quedà només a 1 punt del PSC (29,1% de vots vàlids) i a Calafell en un intermig 26%. ERC, igualà resultats a Altafulla i La Torre ( com el seu retralimentador PP!) amb el 8,5-8,7%; la meitat a Calafell i el 5,6 a Cambrils.
Fa quatre anys, aquella nit de març vaig entrar com un boig a les taules de la Violeta cridant: “Pep, hem guanyat!, hem guanyat!”. Tant a Altafulla com a La Torre el PSC arribem al 36,6-36,8% i el PP baixa 6-5 punts (16,4 i 17,8%) i ¡el mantenim a 10-9 de distància!. Vet ací els que ha perdut CiU; però que cal adjudicar a ERC, que prou que manté a les estatals el resultats de “pulsió de canvi” – expressió de Carles Castro – de les nacionals al Parlament: a Altafulla (J.M.Alasà) i Cambrils (Josep Lluís Carod) el mateix boi 20%, que depassa a La Torre (Pep Bargalló). A les tres costaneres, ERC ha guanyat CiU; a Calafell, ha triplicat però resta a 6 punts de CiU.
I ja tornem al diumenge electoral general, de dades encara fumejant. Les he celebrades (pletòrics de to de veu feliç) amb els dos màxims responsables de l’Ajuntament de Vilafranca (el portantveu Cisco Romero i l’Alcalde Marcel) amb qui he pogut parlar per telèfon al traspàs de dia; aquest cop, els PSC oficials d’Altafulla, no van comptar amb mi com a apoderat del PSC. Al matí m’ha dit que ha votat a Mataró, amb molta participació!, el Tito Chiva, a punt d’inaugurar el bar de menjars del nou local dels Capgrossos. Esperances. A mitjanit, des de Vila, rebo la fraternal trucada del Ricard (de la família dels Rafecas, xalet històric de primer línia de mar); tots dos estem molt contents pels resultats respectius: ell com fundador de CiU, jo del PSC © alhora sempre seguidor del criteri del químic i professor Narcís Muntaner qui després de les primeres eleccions democràtiques, de juny de 1977…, em va convèncer que per al Catalanisme Social del PSC sempre calia una CiU forta perquè així no ens fagocitaria el PSOE. Al migdia, a la Torreta, quan ens hem trobat els futurs socis de govern municipal del PPC – la Conxita i el Roberto – els assegurava que nosaltres, els socialistes, els guanyaríem d’un milió o un milió i mig de vots. Finalment els hem superat amb boi 900 mil vots vàlids a les urnes + 111 mil de residents a l’estrangers; el PP ha fet un gruix electoral que no m’esperava…a només 50 mil vots dels obtinguts el 2000 de la seva majoria absoluta. ZP és el president amb més vots absoluts darrera de tota la democràcia mes alhora Mariano Rajoy supera els deu milions i quart de ciutadans que l’han votat, a 3,91 punts percentuals de ZP.
Goig de resultats: el PSC / ZP passem històricament a totes quatre viles costaneres del 40%! Altafulla i Cambrils més justet; a Calafell fins i tot passa del 48%; a La Torre, del 45%. La magnitud de la suma de punts percentuals és de 4,4 – 8,7 – 6,7 – 8,7 a Altafulla , La Torre, Cambrils i Calafell respectivament. CiU es manté: amb lleugers oscilacions entorn del 18-20% als nostres quatre municipis. A només un puntet per sota de CiU, el PPC a Altafulla i La Torre; a Cambrils, el PPC supera CiU de cinc punts percentuals i a Calafell de tres. Les esqueres que porten inquietud política sobre la inquietud econòmica i social per força són minoritàries: els que ens volen trencar la federalització amb la independència baixen d’aquells 20 % fins a entre el 8,5 (els resultats del 2000) i el 10% a Altafulla, La Torre; també a Cambrils (el poble del màxim Leader Carismàtic); a Calafell es queden al 5,5. Els qui amb el seu ecosocialisme volen fer-nos la guitza a la socialdemocràcia es mouen entre el 5% a Altafulla i La Torre i el 3 a Cambrils i Calafell. A Altafulla aviat perdran el seu govern municipal d’exclusió, calúmnia i megaprojectes.
Fonxo Blanc Canyelles
De 1974 a 1999 militant socialista
Aquests dijous sant es jubilarà com a empleat municipal i just uns dies abans, aquest dissabte vigília de Rams, veurà inaugurada la seva obra de recollida de materials etnogràfics, de tota una vida de curiositat i dedicació: configurant una extraordinàriament completa col·lecció, curosament ordenada i classificada en els àmbits de la vida i economia tradicional dels altafullencs: abastant de gom a gom dues de les sales de la pallissa de l’era del Senyor.
El Vador Gatell va cedir oficialment el seu recull etnogràfic inventariat per la bibliotecària Helena Cobos en el Ple d’octubre. Des de principis de legislatura ha pogut dedicar-se en exclusiva a totes les tasques d’ideació i execució del Museu Etnogràfic, ajudat assíduament per Joan Vives i Milà i als darrers mesos també per Andreu Magriñá, qui també ha cedit peces i llibres salvats de l’extinció en buidar-se cases per a rehabilitar-les. Aquest darrers dies també han col·laborat les mullers: Nati Ballesté de Gatell i Teresa Porta de Magriñá, especialment agençant el muntatge escenogràfic de la intimitat de la casa popular altafullenca. La Maria Porter ha elaborat el text de recepció i, ajudada per la gerent de Cultura, Olga Arnau, els nombrosos epígrafs de cada secció i noms de les peces retolats per Morquecho, empresa familiar de la Pobla de Montornès
Fent història ens hem de remuntar a sant Martí de 2005 quan el llavors alcalde Manel Ramon inaugurava la rehabilitació de la pallissa. Als darrers mesos de Cultura de J.M.Gené fou encomanada la inventariació. La fase definitiva, engrescant el projecte, sumant voluntats, dotant del suficient finançament i de tota l`autonomia i dedicació al Vador Gatell correspon a la nostra regidoria de Cultura dins el primer govern; expulsats ha arrodonit l´impuls polític l´esmentada gerent que sempre dins el Patronat de Cultura, un cop nomenada i després de l´impuls fonamental, ha executat la política municipal de suport a l’obra de Vador Gatell i col:laboradors.
Dimecres a la tarda tornarà la circulació normal a l´antiga nacional 340. Però abans demanem retocs i suspendre el carril bici.
Efectivament: s´han complert, aquest cop, els terminis en les obres de remodelació de Marqués de Tamarit. Migdia. Hem felicitat per l’èxit de terminis a l’arquitecte municipal i a la regidora de Territori. Fins ara han estat certificades boi el 55% del total de les obres per valor de 648 mil e.
També vam expressar els nostres “peròs: a l’arbrat de plataners i a l’estretor de la calçada; vam rebre com a resposta de la regidora que eren els tradicional de l’antiga carretera i… que vol dissuadir la circulació en cotxe… Fins al punt que la policia municipal ha desplaçat el separador de sentits en dos trams mig metre per permetre l’entrada i la sortida per la nova rotonda, que té dos cantells massa angulosos i per això ja marcats per rodes dels autobusos de línia.
La majoria del Ple vam visitar dissabte al migdia els punts problemàtics exposats per la policia municipal i ens en vam adonar directament quan va passar un autobús de la companyia Penedès. En demanem les reformes per al pas fluït a la nova rotonda i també la supressió del carril bici, ¡paral·lel als cotxes: només separat per línies per línies marcades a l’asfalt i, en conseqüència, insegur per als ciclistes! Ja telefònicament, en aquell mateix moment el futur alcalde parlà amb l’encara alcalde, reclamant-ho… Formalitzarem oficialment per escrit les propostes.
Dues modificacions puntuals del POUM
En la passada comissió d´Urbanisme de dijous 13 de març les vam informar favorablement per a la seva aprovació al Ple. La primera, afecta a les noves alçades mínimes de les plantes baixes tant al nucli antic com a l’eixample. On per tal d’aplicar el nou Codi Tècnic d’Edificació vigent després de l’aprovació del nou POUM cal dotar de més espais les instal·lacions d’aïllaments acústics i les estructures del forjats de bigues a partir d’ara més gruixudes.
A les construccions del nucli antic, el POUM de 2004 fixa una única alçada de plantes baixes, estrictament de 3,30 m. Amb la modificació que haurà d’aprovar el Ple, se n’estableixen dues, en funció de les amplades de l’edificació: fins a 5 m., baixa 30 cm i quedaria en 3 m. d’alçada de planta baixa (per a fins 5m. d’amplada). Quan depassi aquest 5 m. d’amplada llavors la nova alçada de planta baixa pujaria 20 cm., arribant als 3,50 m.
La segona atén les necessitats d’alçada de l’hotel de PB+3 en construcció a la Via Augusta però alhora assegurant-ne l’ús exclusiu com a hotel (que n’exclou motels, pensions o aparthotels) fins ara no garantit ja que s’admet duplicitat d’usos, deixant a l’opcionaliat del propietari ús residencial (32 habitatges) o hoteler. Cal pujar 1,30m. l’alçada definitiva per arribar als 13,80 m. necessaris per als estàndars legals d’hotel. La major densitat d’edificació dins el conjunt (+ 41%, que a l’illa de blocs d’habitatges del C/ del Jonc) reconeguda des de 1998 i la nova alçada, ara millorada, només pot autoritzar-se pel Ple fixant inequívocament l’ús exclusiu hoteler. L’interès municipal per a la construcció de l’hotel de Via Augusta ja va demostrar-se el 1993 oferint / pactant a canvi majors densitats dins el pla parcial de La Fassina: dels 53 habitatges del Pla General de 1984, una modificació de 1993 va permetre’n 144; és a dir que la va multiplicar per 2,72! Finalment, s’hauran construït al sector de la Fassina 144-32 = 112 habitatges i l’hotel PB+3. Dins el habitatges, l’edifici d’Adigsa de la Generaliat: de 18 pisos de lloguer per a joves ja definitivament adjudicats.
El tractat de sociologia electoral de Carles Castro
Sobre resultats electorals i estudis d’enquestes d’opinió tenim un convilatà, censat a Altafulla i venint el caps de setmana a la seva caseta del llimoner aparellada de davant la Piscina, que n’és un dels màxims especialistes – la paraula “expert” no m’agrada. Es diu Carles Castro, que signa a La Vanguardia sobre el tema; també fa classes a Periodisme de la Pompeu Fabra. Va venir a votar el diumenge 9 de març.
Acaba de publicar un autèntic tractat: tot un Relato electoral de España (1977-2007), editat pel barceloní l’Institut de Ciències Polítiques i Socials. Més de 350 pàgines, d’analitzar i relacionar totes les dades disponibles, totes, per establir conclusions sàvies i expressades en llenguatge d’autèntica narrativa, amb ritme.
Em plau, de reproduir, admirat, les tesis que expliquen els resultats de fa quatre anys: “El 14-M sacó de nuevo a la luz la mayoria de centroizquierda e izquierda que renunció a serlo en 1996 y que en 2004 emergió con una distribución deliberadamente distinta, en busca de la máxima eficiencia electoral. En el 2004, el PP devolvió todo el voto prestado en el 200 y regresó a las cifras absolutas de 1996. Por su parte, el PSOE resucitó en marzo de 2004 su base electoral de 1996 (casi nueve millones y medio de papeletas), le agregó todo el voto que había perdido IU en los últimos ocho años (algo más de un millón trescientos mil votantes) y, además, atrapó gran parte del voto de sustitución biológica”(pàg.329).
Carles Castro, acurat comparador de sèries històriques, ens fa adonar (pàg.351) que ens podem remontar a 18 anys enrera per trobar un resultat semblant del Partit Socialista, en paral·lel a una quota semblant del centredreta. Admirable, oi? Va venir a fer una de les xerrades pel Dia de la Constitució que podia organitzar com a regidor d’UpA. Després del Ple de febrer, el lògic futur alcalde J.M Gené em demanà de tornar a organitzar aquest acte, el desembre vinent.
Les dades electorals de tres generals a Altafulla
Les del 2000 (que tant complauran als del PPC) i les del 2004 les tinc anotades en un dels Quaderns de l’Ostracisme – quan no puc fer de regidor doncs llegeixo i transcric per matar el cuquet i pentinar el gat. La sèrie inclou també La Torre, Cambrils i Calafell, que permet relacions de prou semblances… La matinada triomfal de les de diumenge he afegit les encara bategants, en llapis, després de consultar a la xarxa- via El Punt.
Aquell març de 2000 la participació fou del 70,5 ( 4 punts + que a La Torre; 8 + que a Calafell i 10 + que Cambrils). El 2004, després del terrible11-M, ens pujà 10 punts percentuals: al 81,5% del cens (a La Torre, fins al 75; a Cambrils fins el 72,5, a Calafell fins el 71). Aquest cop hem votat a Altafulla fins a un 76,5 del cens – boi al punt mig entre 2000 i 2004, oi?; seguim sent el més votadors de les 4 viles comparades, on la participació ha baixat també 5-6 punts en relació al 2004.
Els socialistes aquell nefast 2000 van quedar-nos en el 32,3 del vots vàlids (per sota de Calafell, - 2; de la Torre, - 0,7; + 2 que a Cambrils). CiU va treure els mateixos 29-30% a Altafulla, La Torre i Calafell ( a Cambrils, -2). El PP, esplendorós, fregà el 23% - tant a Altafulla com a la Torre; a Cambrils quedà només a 1 punt del PSC (29,1% de vots vàlids) i a Calafell en un intermig 26%. ERC, igualà resultats a Altafulla i La Torre ( com el seu retralimentador PP!) amb el 8,5-8,7%; la meitat a Calafell i el 5,6 a Cambrils.
Fa quatre anys, aquella nit de març vaig entrar com un boig a les taules de la Violeta cridant: “Pep, hem guanyat!, hem guanyat!”. Tant a Altafulla com a La Torre el PSC arribem al 36,6-36,8% i el PP baixa 6-5 punts (16,4 i 17,8%) i ¡el mantenim a 10-9 de distància!. Vet ací els que ha perdut CiU; però que cal adjudicar a ERC, que prou que manté a les estatals el resultats de “pulsió de canvi” – expressió de Carles Castro – de les nacionals al Parlament: a Altafulla (J.M.Alasà) i Cambrils (Josep Lluís Carod) el mateix boi 20%, que depassa a La Torre (Pep Bargalló). A les tres costaneres, ERC ha guanyat CiU; a Calafell, ha triplicat però resta a 6 punts de CiU.
I ja tornem al diumenge electoral general, de dades encara fumejant. Les he celebrades (pletòrics de to de veu feliç) amb els dos màxims responsables de l’Ajuntament de Vilafranca (el portantveu Cisco Romero i l’Alcalde Marcel) amb qui he pogut parlar per telèfon al traspàs de dia; aquest cop, els PSC oficials d’Altafulla, no van comptar amb mi com a apoderat del PSC. Al matí m’ha dit que ha votat a Mataró, amb molta participació!, el Tito Chiva, a punt d’inaugurar el bar de menjars del nou local dels Capgrossos. Esperances. A mitjanit, des de Vila, rebo la fraternal trucada del Ricard (de la família dels Rafecas, xalet històric de primer línia de mar); tots dos estem molt contents pels resultats respectius: ell com fundador de CiU, jo del PSC © alhora sempre seguidor del criteri del químic i professor Narcís Muntaner qui després de les primeres eleccions democràtiques, de juny de 1977…, em va convèncer que per al Catalanisme Social del PSC sempre calia una CiU forta perquè així no ens fagocitaria el PSOE. Al migdia, a la Torreta, quan ens hem trobat els futurs socis de govern municipal del PPC – la Conxita i el Roberto – els assegurava que nosaltres, els socialistes, els guanyaríem d’un milió o un milió i mig de vots. Finalment els hem superat amb boi 900 mil vots vàlids a les urnes + 111 mil de residents a l’estrangers; el PP ha fet un gruix electoral que no m’esperava…a només 50 mil vots dels obtinguts el 2000 de la seva majoria absoluta. ZP és el president amb més vots absoluts darrera de tota la democràcia mes alhora Mariano Rajoy supera els deu milions i quart de ciutadans que l’han votat, a 3,91 punts percentuals de ZP.
Goig de resultats: el PSC / ZP passem històricament a totes quatre viles costaneres del 40%! Altafulla i Cambrils més justet; a Calafell fins i tot passa del 48%; a La Torre, del 45%. La magnitud de la suma de punts percentuals és de 4,4 – 8,7 – 6,7 – 8,7 a Altafulla , La Torre, Cambrils i Calafell respectivament. CiU es manté: amb lleugers oscilacions entorn del 18-20% als nostres quatre municipis. A només un puntet per sota de CiU, el PPC a Altafulla i La Torre; a Cambrils, el PPC supera CiU de cinc punts percentuals i a Calafell de tres. Les esqueres que porten inquietud política sobre la inquietud econòmica i social per força són minoritàries: els que ens volen trencar la federalització amb la independència baixen d’aquells 20 % fins a entre el 8,5 (els resultats del 2000) i el 10% a Altafulla, La Torre; també a Cambrils (el poble del màxim Leader Carismàtic); a Calafell es queden al 5,5. Els qui amb el seu ecosocialisme volen fer-nos la guitza a la socialdemocràcia es mouen entre el 5% a Altafulla i La Torre i el 3 a Cambrils i Calafell. A Altafulla aviat perdran el seu govern municipal d’exclusió, calúmnia i megaprojectes.
Fonxo Blanc Canyelles
De 1974 a 1999 militant socialista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.