Altafulla amb tota la il·lusió

12/9/12

Transcendental 6-IX-12 per a l’eurozona!


Xavier Sabaté, nou president del grup parlamentari del PSC al Parlament de Catalunya! Com a delegat de Govern al Camp, fou decisiu en l’aprovació de la requalificació de les Esplanes per al EcoRessort i l’agilització de les subvencions per al Palau d’Esports.
Transcendental 6-IX-12 per a l’eurozona!
J.I.Torreblanca a El efecto del abismo: “Pas a pas, per bé que sempre tard, a desgrat i de manera matussera i parcial, la UE s’ha anat dotant dels mecanismes i institucions que li han permès de sobreviure a aquesta crisi i, eventualment, sortir-ne reforçada. Així s’esdevingué ahir, un cop més, amb l’acció de comprar deute sobirà per las països en dificultats ( fonamentalment Espanya i Itàlia) per part del BCE, una mesura molt contestada dins Alemanya perquè, repliquen els crítics, no únicament és il·legal i està expressament prohibida pels Tractats de la Unió, sinó perquè posa la llavor de la conversió de la UE en una federació a l’estil d’EEUU. L’essencial no és per tant que aquest programa del BCE impliqui condicionalitat per a Espanya i altres ( de quina altra manera podria escaure’s?), sinó que amb la mesura el BCE hagi demostrat que està irreversiblement compromesa amb la supervivència de l’euro i que farà el que calgui per assegurar-ne la supervivència”
Santiago Carbó Valverde a El ‘gran changer’: “ Després de més tres anys, la burocràcia europea s’ha mostrat incapaç d’oferir solucions per a fer possible l’equilibri entre els qui exigeixen una rígida disciplina fiscal i els qui demanen un suport o garantia comuna per al seu deute. Però arribà Mario Draghi i canvià les regles del joc.
El president del BCE primer s’esmerçà a fer veure que si eren precises les facilitats de liquiditat, ell les aportaria com ningú i, de fet, va irrompre el desembre de 2011 i el febrer de 2012 dos programes de refinançament a llarg termini de singular envergadura (...) Per altra banda, el BCE ha donat finalment un astut pas cap endavant imposant a l’Eurozona una agenda que els seus líders es mostraven refractaris a aplicar.
El BCE assumí ahir una acció arriscada, però més coherent del que molts s’entesten a assumir. Ara alguns recorden que al principi de l’estiu Draghi afirmà que faria el que fos necessari per a l’euro. La realitat és que ho ha fet, per a obligar a uns i altres a acceptar la necessària condicionalitat – per España serà un nou rescat (precautori) – i, a altres, a acceptar que sense solidaritat financera no s’escau futur per a ningú dins de l’eurozona. (...)
Amb les passes marcades, la conseqüència inicial, si les coses es fan bé, serà una ratificació creïble de l’euro i, per altra banda, una probable reducció de les despeses de finançament per als països vulnerables, condicions necessàries però no suficients per tal que la confiança inversora torni a països com a Espanya. A canvi, el nostre país haurà d’assumir compromisos que inclouran un major completitud de les seves reformes. El procés de recuperació serà sent progressiu, perllongada en el temps, però sobre bases monetàries i financeres més sòlides que les actuals. Tot això sí l’execució de l’oportunitat que s’ha brindat no s’espatlla. Començant perquè Espanya ha de sol·licitar aquest rescat (precautori) amb l’adequada responsabilitat. La qual cosa no és trivial perquè el nostre país es convertirà involuntàriament en el fixador que que l’euro reclama, entre altres coses perquè els especuladors pretenen que la tela de la moneda única comenci a esquinçar-se pel sud. Després vindrà Itàlia, que no escaparà d’aquesta i que també haurà de respondre.
Molt per endavant en definitiva, però, encara que pugui semblar optimista, aquest pot ser el començament de la fi de l’agonia”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.