No ser “conejos de indias” del euro

Anton Costas a No ser “conejos de indias” del euro: “Com a ciutadà a qui li fa por sí que puc dir com m’agradaria que actués el meu Govern en la negociació d’un rescat:

Primera: Hauria de saber posar en valor les capacitats que té el país i desenvolupar una tasca de reforç de l’autoestima. En aquesta línia hauria de ser ajudat per les forces polítiques i els elits socials, econòmiques i empresarials. Quan veig el comportament al llarg de l’última dècada de les exportacions o, ara, la capacitat de nostres joves professionals i universitaris per a ‘emigrar’ sense dramatismes, m’admira. Cal posar en valor aquestes capacitats.

Segona: El Govern ha de negociar amb convicció i negar-se a que Espanya sigui convertida en un nou ‘conillet d’índies’ per tal que la UE i la BCE experimentin el model de rescat bancari que després també caldrà implementar-se amb la banca d’altres països.. El cost de l’aprenentatge no el podem pagar nosaltres sols.

Tercera: Abans de firmar qualsevol acord de rescat, el Govern ha d’exigir a Berlín, Frankfurt i Brusel·les que aclareixi quin és el full de ruta de l’euro. Cal saber si s’escau un interès general europeu pel qual convingui sacrificar-se.

Quarta: el Govern ha d’abandonar la seva política de retalls, ocurrències i reformes a tomballons i parlar de política econòmica amb una sola veu. Ha de proposar a la societat i debatre al Congrés un pla d’ajust, reforma i creixement coherent, amb uns objectius clars, tant d’eficiència econòmica com d’equitat social. La majoria de ciutadans estan disposats a fer l’esforç necessari per a sortir d’aquesta situació, però necessiten saber-ne l’objectiu d’aquest esforç. Aquest programa d’actuació ha de desenvolupar-se de forma unilateral, tant si l’euro segueix endavant com si no.

De totes les quatre la prioritària és la primera. Sense recuperar l’autoestima, la confiança en nosaltres mateixos, no pdorem evitar esdevenir ‘conilles d’índies’ de l’euro”

José Luis Leal a Un problema de liderazgo: “ Tal vegada estem al cert que l’època dels grans lideratges ha passat a la història. No sabem si els vells líders haurien sigut capaços de solucionar, com ho van fer en el passat, els problemes actuals: no és el mateix una comunitat de 6 o 12 països a un altra de 27. Però també és cert que si la crisi grega hagués estat neutralitzada amb decisió des del començament, la seva solució hauria sigut més fàcil i podrien haver-se evitat les amenaces que actualment pesen sobre l’existència de l’euro. Alemanya ha sigut capaç d’enfrontar-se al desafiament de la mundialització amb decisió i eficàcia. És possible que els dirigents alemanys pensin que no han buscat el lideratge europeu i que no tenen perquè assumir-lo. En aquest cas, ens ho haurien de dir clarament. Potser llavors minvarien els viatges a Berlín dels dirigents europeus en busca de protecció i suport. Però això portaria implícita una reflexió a fons sobre la naturalesa de la pròpia UE i el seu futur immediat. El funcionament actual de la Unió Monetària, amb el ‘pilot automàtic’ del TC alemany activat, tal vegada tingui avantatges a curt termini per al sistema polític alemany, però complica, i molt, la gestió dels problemes europeus”