La pluja
acompanya el romanticisme de l’emotivíssim pregó de Dino
Albadalejo. Tot un seguit de gotes de records dedicades a tot
al seu entorn, de l’esport, de la vida pública, de la Penya
ciclista. La tronada i la seva posterior sentor de pólvora culminen
la configuració d’una atmosfera de genuí sabor d’abans,
comunitari, festiu, reconciliatori – a la manera de l’estimat
pregoner.
Jordi Alpánez i
Natàlia Molinera nous hereu i pubilla des d’aquest sant Martí
fins el vinent. Ell, futbolista primera bàula de la formació
de la nova directiva del C.D.Altafulla; ella, fotografiant tots els
esdeveniments promoguts per la regidoria del seu germà.
La pluja d’aquest diumenge autoritza
només dos castells: el quatre de vuit dels Xiquets de TGN i un
preciós 5 de set dels nostres castellers – sota plugim i de
muntatge exprés: inèdit en els annals castellers, tot sigui
dit. Al parlament final, el cap de colla Arturo Palavecino, reclama
l’assistència massiva a l’assaig de dimecres previ al pilar per
les escales de sant Martí. Aquestes han estat les frustracions: la
del nostre assajadíssim 2 de set i la del 2 de vuit dels matalassers
– sempre amb Eloi Calvet a primer lateral i Jordi Andreu a primer
dau del folres.
Finalment, tornem a portar a
plaça el 2 de set, diumenge 13 al migdia a la plaça del Pou.
El cartell i el
programa de sant Martí d’enguany no han estat encomanats a cap
artista dissenyador altafullenc...
Dissuadits per la
pluja? Cap dels 5 regidors de l’oposició a la Diada castellera i
tampoc Eva Martínez... Al balcó, només la senyera, com
s’escau – com cada any, l’any passat per exprés pacte de Pérez
Roigé amb el nostre llavors regidor de PAU...
En la visita
al Morell B, guanyem per 2 a 6! Amb tres gols d’Alberic,
i amb un cadascú de Pol, George i l’actor Carles Francino.
L’entrenador / periodista Albert Jansà al migdia transmetia la
diada castellera i a la tarda seia a la triomfal banqueta.
Aquest
dimecres, a l’església de Baix a Mar, acomiadem Batista Asencio.
Com el Paco Nel·lo, de 85 anys – i acabats de fer
aquest 24 d’octubre. Batista i tota la seva família havia hagut de
viure la mort del seu gendre i de la seva filla Roser – arrelats a
Valls, a la colla Joves. Batista, persona més que simpàtica, sempre
animosa i animadora, fou un dels puntals de la primera etapa dels
Castellers on era baix titualr; compromís casteller seguit pels seus
fills, l’hereu i el petit, l’Albert - cap de colla als moment més
difícils. També fou el massagista històric del futbol. Sempre, amb
aquella intuïció i mans per a curar els mals musculars, també va
fet més felices les vides dels cossos dels altafullencs – que
després de passar per ell també vèiem alleujats els mals de
l’ànima, mercès a la seva tan genuïna alegria!. Gràcies,
Batista, moltes gràcies. Amb el nostre condol a tots els Asencio /
“caleros” i els Sanz, de la seva muller; als Rubio, també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.